Taula de continguts
28 les relacions: Ab urbe condita, Ab Urbe Condita, Agató d'Atenes, Alcibíades (general atenenc), Antiga Atenes, Any, Aulus Semproni Atratí (tribú), Biblioteca històrica, Calendari julià, Calendari romà, Cleruc, Diodor de Sicília, El convit, Espuri Nauci Rútil (tribú consular 419 aC), Estrateg, Història de la Guerra del Peloponnès, Lenees, Marc Papiri Mugil·là, Melos, Nícies, Quint Fabi Vibulà (cònsol 423 aC), Segesta (Sicília), Selinunt, Sicília, Siracusa, Titus Livi, Tribú amb potestat consular, Tucídides.
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Veure 416 aC і Ab urbe condita
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure 416 aC і Ab Urbe Condita
Agató d'Atenes
Agató (Agathon) fou un poeta tràgic atenenc nascut el 448 aC en una rica i respectable família.
Veure 416 aC і Agató d'Atenes
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Veure 416 aC і Alcibíades (general atenenc)
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure 416 aC і Antiga Atenes
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure 416 aC і Any
Aulus Semproni Atratí (tribú)
Aulus Semproni Atratí (Aulus Sempronius Atratinus) va ser un magistrat romà del.
Veure 416 aC і Aulus Semproni Atratí (tribú)
Biblioteca històrica
La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.
Veure 416 aC і Biblioteca històrica
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Veure 416 aC і Calendari julià
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Veure 416 aC і Calendari romà
Cleruc
A l'antiga Grècia un cleruc (del grec antic κληροῦχος, klērouchos) era un ciutadà atenenc pobre que rebia un tros de terra (klēros), que acostumaven a ser suficients per a sobreviure com a hoplita.
Veure 416 aC і Cleruc
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure 416 aC і Diodor de Sicília
El convit
El convit o Simposi (Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.
Veure 416 aC і El convit
Espuri Nauci Rútil (tribú consular 419 aC)
Espuri Nauci Rútil (Spurius Nautius Sp.) va ser un magistrat romà del.
Veure 416 aC і Espuri Nauci Rútil (tribú consular 419 aC)
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Veure 416 aC і Estrateg
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Veure 416 aC і Història de la Guerra del Peloponnès
Lenees
A l'antiga Atenes, les Lenees (en grec antic Λήναια) eren unes festes en honor de Dionís Leneu.
Veure 416 aC і Lenees
Marc Papiri Mugil·là
Marc Papiri Mugil·là (en llatí Marcus Papirius L. F. Mugillanus) va ser un magistrat romà del.
Veure 416 aC і Marc Papiri Mugil·là
Melos
Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Veure 416 aC і Melos
Nícies
Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.
Veure 416 aC і Nícies
Quint Fabi Vibulà (cònsol 423 aC)
Quint Fabi Vibulà (en llatí Quintus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure 416 aC і Quint Fabi Vibulà (cònsol 423 aC)
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Veure 416 aC і Segesta (Sicília)
Selinunt
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).
Veure 416 aC і Selinunt
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure 416 aC і Sicília
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure 416 aC і Siracusa
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure 416 aC і Titus Livi
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Veure 416 aC і Tribú amb potestat consular
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure 416 aC і Tucídides