Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Ab urbe condita, Ab Urbe Condita, Alcibíades (general atenenc), Any, Biblioteca històrica, Calendari julià, Calendari romà, Críties, Diodor de Sicília, Els Quatre-cents, Espeusip, Gai Servili Ahala (tribú consular), Gai Valeri Potit Volús (cònsol 410 aC), Guerra del Peloponnès, Hermòcrates de Siracusa, Himera, Luci Furi Medul·lí (tribú set vegades), Numeri Fabi Vibulà, Plató, Plutarc de Queronea, Titus Livi, Tribú amb potestat consular, Vides paral·leles.
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Nou!!: 407 aC і Ab urbe condita · Veure més »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: 407 aC і Ab Urbe Condita · Veure més »
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Nou!!: 407 aC і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: 407 aC і Any · Veure més »
Biblioteca històrica
La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.
Nou!!: 407 aC і Biblioteca històrica · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: 407 aC і Calendari julià · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: 407 aC і Calendari romà · Veure més »
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Nou!!: 407 aC і Críties · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: 407 aC і Diodor de Sicília · Veure més »
Els Quatre-cents
Consell dels Cinc-cents, on els polítics es posaven dempeus mentre parlaven. Al fons hi ha l'Acròpoli d'Atenes Els Quatre-cents (en grec antic οἱ τετρακόσιοι, hoi tetrakósioi) va ser una institució creada a Atenes després de la revolució oligàrquica de l'any 411 aC, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.
Nou!!: 407 aC і Els Quatre-cents · Veure més »
Espeusip
Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.
Nou!!: 407 aC і Espeusip · Veure més »
Gai Servili Ahala (tribú consular)
Gai Servili Ahala (en Gaius Servilius Q. f. C. n. Ahala) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 407 aC і Gai Servili Ahala (tribú consular) · Veure més »
Gai Valeri Potit Volús (cònsol 410 aC)
Gai Valeri Patit Volús (en llatí Caius Valerius Potitus Volusus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 407 aC і Gai Valeri Potit Volús (cònsol 410 aC) · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: 407 aC і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Hermòcrates de Siracusa
Hermòcrates de Siracusa (en Hermocrates, en Ἑρμοκράτης) fou un home d'estat siracusà fill d'Hermó, dirigent de la ciutat de Siracusa al temps de la invasió atenenca.
Nou!!: 407 aC і Hermòcrates de Siracusa · Veure més »
Himera
Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).
Nou!!: 407 aC і Himera · Veure més »
Luci Furi Medul·lí (tribú set vegades)
Luci Furi Medul·lí (en llatí Lucius Furius L.F. Sp. N. Medullinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 407 aC і Luci Furi Medul·lí (tribú set vegades) · Veure més »
Numeri Fabi Vibulà
Numeri Fabi Vibulà (en llatí Numerius Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 407 aC і Numeri Fabi Vibulà · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: 407 aC і Plató · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: 407 aC і Plutarc de Queronea · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: 407 aC і Titus Livi · Veure més »
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Nou!!: 407 aC і Tribú amb potestat consular · Veure més »
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Nou!!: 407 aC і Vides paral·leles · Veure més »
