Taula de continguts
52 les relacions: Acròpoli d'Atenes, Agis II, Alcibíades (general atenenc), Androcles, Antiga Atenes, Aristòfanes, Aristòtil, Àtica, Bulé, Californi, Constitució, Cop d'estat, Decelea, Decelia, Democràcia atenesa, Dramatúrgia, Esclavitud a l'antiga Grècia, Esparta, Estadi (mesura), Eubea, Eupàtrides, Frínic (general), Grec antic, Guerra del Peloponnès, Hermocòpides, Hetera, Història de la Guerra del Peloponnès, Hoplita, Lisístrata, Llista de reis d'Esparta, Mar Egea, Mar Negra, Marina de guerra a l'antiga Grècia, Metec, Misteris d'Eleusis, Orcomen (Beòcia), Paranoia, Pisandre d'Acarnes, Posidó, Samos, Sàtrapa, Sòfocles, Setge de Siracusa (413 aC), Sicília, Siracusa, Stratego, Teràmenes d'Atenes, Tissafernes, Tortura, Trasibul d'Atenes, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Veure Els Quatre-cents і Acròpoli d'Atenes
Agis II
Agis II (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta.
Veure Els Quatre-cents і Agis II
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Veure Els Quatre-cents і Alcibíades (general atenenc)
Androcles
Androcles (en llatí Androcles, en grec antic Ἀνδροκλῆς) va ser un demagog i orador atenenc.
Veure Els Quatre-cents і Androcles
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure Els Quatre-cents і Antiga Atenes
Aristòfanes
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
Veure Els Quatre-cents і Aristòfanes
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Els Quatre-cents і Aristòtil
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Els Quatre-cents і Àtica
Bulé
L'Areòpag des de l'Acròpoli d'Atenes Pinàkia'', tauletes de bronze per a identificar els ciutadans (amb el nom propi, el nom del pare i el demos) de cara al sorteig dels jurats (Museu de l'Àgora d'Atenes) La bulé fou l'assemblea deliberant o consell a Grècia.
Veure Els Quatre-cents і Bulé
Californi
El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.
Veure Els Quatre-cents і Californi
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Els Quatre-cents і Constitució
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Veure Els Quatre-cents і Cop d'estat
Decelea
Decelea o Decelia (en Deceleia) era un dem de l'Àtica situat a la part oriental del territori, on s'arribava per un pas situat prop del mont Parnàs.
Veure Els Quatre-cents і Decelea
Decelia
Decelia és un gènere d'arnes de la família Crambidae.
Veure Els Quatre-cents і Decelia
Democràcia atenesa
Assemblea. La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant del segle VI aC a la ciutat-estat grega (coneguda com a polis) d'Atenes, que comprenia la ciutat d'Atenes i el territori circumdant d'Àtica.
Veure Els Quatre-cents і Democràcia atenesa
Dramatúrgia
La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.
Veure Els Quatre-cents і Dramatúrgia
Esclavitud a l'antiga Grècia
estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.
Veure Els Quatre-cents і Esclavitud a l'antiga Grècia
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Els Quatre-cents і Esparta
Estadi (mesura)
Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Veure Els Quatre-cents і Estadi (mesura)
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Veure Els Quatre-cents і Eubea
Eupàtrides
Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts') és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.
Veure Els Quatre-cents і Eupàtrides
Frínic (general)
Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic) fou un estrateg atenenc, fill d'Estratònides.
Veure Els Quatre-cents і Frínic (general)
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Els Quatre-cents і Grec antic
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Els Quatre-cents і Guerra del Peloponnès
Hermocòpides
Exemple d'estela hermaica, portant el retrat honorífic d'un Kosmet, Onas, de l'època d'Adrià, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. El cas dels hermocòpides va ser un escàndol religiós que va sacsejar Atenes el 415 aC, en plena guerra del Peloponès.
Veure Els Quatre-cents і Hermocòpides
Hetera
L'hetaira Taís d'Atenes A l'antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment ‘companya’) era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners.
Veure Els Quatre-cents і Hetera
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Veure Els Quatre-cents і Història de la Guerra del Peloponnès
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Veure Els Quatre-cents і Hoplita
Lisístrata
Edició italiana de ''Lisístrata'' d'Aristòfanes Lisístrata (en grec àtic: Λυσιστράτη) és una comèdia escrita pel principal representant de la vella comèdia, Aristòfanes.
Veure Els Quatre-cents і Lisístrata
Llista de reis d'Esparta
Els reis d'Esparta eren sempre dos, ja que era una diarquia i no una monarquia.
Veure Els Quatre-cents і Llista de reis d'Esparta
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Els Quatre-cents і Mar Egea
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Els Quatre-cents і Mar Negra
Marina de guerra a l'antiga Grècia
La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.
Veure Els Quatre-cents і Marina de guerra a l'antiga Grècia
Metec
Metec (en grec antic μέτοικος) era el nom que es donava als residents estrangers a Atenes i a d'altres estats grecs, especialment en les ciutats dedicades al comerç.
Veure Els Quatre-cents і Metec
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Veure Els Quatre-cents і Misteris d'Eleusis
Orcomen (Beòcia)
Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.
Veure Els Quatre-cents і Orcomen (Beòcia)
Paranoia
La paranoia (del grec antic παράνοια, bogeria, de para, fora i nous ment) és un procés distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat o por excessives, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri.
Veure Els Quatre-cents і Paranoia
Pisandre d'Acarnes
Pisandre (Peisander) fou un atenès nadiu del dem d'Acarnes.
Veure Els Quatre-cents і Pisandre d'Acarnes
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Els Quatre-cents і Posidó
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Veure Els Quatre-cents і Samos
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Els Quatre-cents і Sàtrapa
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Els Quatre-cents і Sòfocles
Setge de Siracusa (413 aC)
La batalla de Siracusa formà part d'una expedició atenenca a Sicília entre el 415 aC i el 413 aC, durant la guerra del Peloponnès.
Veure Els Quatre-cents і Setge de Siracusa (413 aC)
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Els Quatre-cents і Sicília
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Els Quatre-cents і Siracusa
Stratego
LStratego és un joc de tauler on s'ha de vèncer l'exèrcit enemic, simbolitzat per un conjunt de peons.
Veure Els Quatre-cents і Stratego
Teràmenes d'Atenes
Teràmenes (Theramenes) fou un home d'estat grec ateneès, fill d'Hagnó i nadiu del dem d'Estira i de la tribu Pandionis, encara que hi ha autors com Plutarc que el fan nascut a l'illa de Cos i adoptat per Hagnó, que no se sap si era el mateix personatge que el fundador d'Amfípolis, però en tot cas era algú amb molt de prestigi, car segons Xenofont, la primera menció de Teràmenes és en relació amb el seu pare.
Veure Els Quatre-cents і Teràmenes d'Atenes
Tissafernes
Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.
Veure Els Quatre-cents і Tissafernes
Tortura
Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.
Veure Els Quatre-cents і Tortura
Trasibul d'Atenes
Trasibul d'Atenes (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) que va viure entre els segles i aC, fou un militar atenenc de la demos de Steiria, fill de Licos.
Veure Els Quatre-cents і Trasibul d'Atenes
Tràsil d'Atenes
Tràsil d'Atenes (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic), mort l'any 406 aC, fou un militar (estrateg) atenenc que va tenir un paper important al final de la Guerra del Peloponès.
Veure Els Quatre-cents і Tràsil d'Atenes
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Els Quatre-cents і Tucídides