Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Acaci de Cesarea, Aeci l'impiu, Antipapa, Cesarea de Palestina, Constantinoble, Damas I, Emperador romà, Eunomià, Frígia (província romana), Heretgia, Papa, Papa Liberi, Procopi (emperador), Roma, Tiatira, Ursí, Valent, 1 d'octubre, 24 de setembre, 27 de maig.
Acaci de Cesarea
Acaci de Cesarea (Acacius), conegut com "el Borni", fou pupil i successor d'Eusebi com a bisbe de Cesarea el 340 i amb alguna interrupció fins al 366.
Nou!!: 366 і Acaci de Cesarea · Veure més »
Aeci l'impiu
Aeci l'impiu (en llatí Aetius,en grec antic Ἀέτιος) anomenat també Ateu perquè negava el Déu de la Revelació, (segons diuen Atanasi d'Alexandria, Sòcrates Escolàstic i Hèrmies Sozomen).
Nou!!: 366 і Aeci l'impiu · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: 366 і Antipapa · Veure més »
Cesarea de Palestina
Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.
Nou!!: 366 і Cesarea de Palestina · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: 366 і Constantinoble · Veure més »
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Nou!!: 366 і Damas I · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: 366 і Emperador romà · Veure més »
Eunomià
Els eunomians eren els membres d'un corrent religiós cristià considerat herètic.
Nou!!: 366 і Eunomià · Veure més »
Frígia (província romana)
Frígia va passar a Roma l'any 133 aC després de la mort d'Àtal III de Pèrgam que per testament va deixar el seu regne al poble romà, però inicialment no va formar cap província.
Nou!!: 366 і Frígia (província romana) · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: 366 і Heretgia · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: 366 і Papa · Veure més »
Papa Liberi
Liberi I va néixer a Roma i va esdevenir Papa el 17 de maig de 352.
Nou!!: 366 і Papa Liberi · Veure més »
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir. Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri. Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia. Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia. L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia. Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió. Categoria:Emperadors romans Categoria:Persones d'Adana Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics asiàtics.
Nou!!: 366 і Procopi (emperador) · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 366 і Roma · Veure més »
Tiatira
Tiatira, avui Akhisar (en llatí Thyateira, en grec antic Θυάτειρα) va ser una ciutat del nord de Lídia a la riba del Licos, a la via cap a Sardes, Turquia, (al sud) i Germa (al nord).
Nou!!: 366 і Tiatira · Veure més »
Ursí
Ursí o Ursicí (? - Colònia) fou un antipapa de l'Església Catòlica entre 366 i 381.
Nou!!: 366 і Ursí · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: 366 і Valent · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 366 і 1 d'octubre · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 366 і 24 de setembre · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 366 і 27 de maig · Veure més »
