Taula de continguts
30 les relacions: Any llum, Astronomy and Astrophysics, Astrophysical Journal, Catàleg d'Estrelles Brillants, Catàleg General d'Estrelles Variables, Constel·lació, Constel·lació de la Verge, Constel·lació del Serpent, Element químic, Estel, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella variable, Kelvin, Lluminositat, Magnitud aparent, Metal·licitat, New Catalogue of Suspected Variable Stars, Nomenclatura de Bayer, Publications of the Astronomical Society of Japan, Publications of the Astronomical Society of the Pacific, Radi solar, Rotació estel·lar, Seqüència principal, SIMBAD, Sistema solar, Sol, Temperatura efectiva, Tipus espectral, Vega, 1979.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure 109 de la Verge і Any llum
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Veure 109 de la Verge і Astronomy and Astrophysics
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure 109 de la Verge і Astrophysical Journal
Catàleg d'Estrelles Brillants
El Catàleg d'estrelles Brillants (en anglès Bright Star Catalogue, o també Yale Catalogue of Bright Stars o Yale Bright Star Catalogue) és un catàleg d'estrelles que esmenta totes les estrelles de la magnitud aparent 6,5 o més brillants, la qual cosa és gairebé qualsevol estrella visible per l'ull nu.
Veure 109 de la Verge і Catàleg d'Estrelles Brillants
Catàleg General d'Estrelles Variables
El Catàleg General d'Estrelles Variables (GCVS segons les seves sigles en anglès) és una llista d'estrelles variables.
Veure 109 de la Verge і Catàleg General d'Estrelles Variables
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure 109 de la Verge і Constel·lació
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Veure 109 de la Verge і Constel·lació de la Verge
Constel·lació del Serpent
El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques.
Veure 109 de la Verge і Constel·lació del Serpent
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure 109 de la Verge і Element químic
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure 109 de la Verge і Estel
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V.
Veure 109 de la Verge і Estrella blanca de la seqüència principal
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure 109 de la Verge і Estrella variable
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure 109 de la Verge і Kelvin
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure 109 de la Verge і Lluminositat
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure 109 de la Verge і Magnitud aparent
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure 109 de la Verge і Metal·licitat
New Catalogue of Suspected Variable Stars
El New Catalogue of Suspected Variable Stars (denominació en anglès del Nou Catàleg de Presumibles Estrelles Variables) és un catàleg estel·lar que conté 14.811 estels; aquests estels, encara que hom pensa que poden ser variables, no van rebre denominació d'estels variables abans de 1980.
Veure 109 de la Verge і New Catalogue of Suspected Variable Stars
Nomenclatura de Bayer
La nomenclatura de Bayer és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom Johann Bayer en el seu atlas estel·lar Uranometria (1603).
Veure 109 de la Verge і Nomenclatura de Bayer
Publications of the Astronomical Society of Japan
Publications of the Astronomical Society of Japan (abreujada com Publ. Astron. Soc. Jpn. o PASJ, «Publicacions de la Societat Astronòmica del Japó» en català), és una revista científica avaluada per experts especialitzada en astronomia i astrofísica, creada en 1949 per la Societat Astronòmica del Japó.
Veure 109 de la Verge і Publications of the Astronomical Society of Japan
Publications of the Astronomical Society of the Pacific
Publications of the Astronomical Society of the Pacific (abreujat PASP) (Publicacions de la Societat Astronòmica del Pacífic) és una revista científica d'edició mensual, que publica articles sobre recerques, instrumentació, avanços tècnics i resums de dissertacions sobre astronomia.
Veure 109 de la Verge і Publications of the Astronomical Society of the Pacific
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure 109 de la Verge і Radi solar
Rotació estel·lar
Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.
Veure 109 de la Verge і Rotació estel·lar
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure 109 de la Verge і Seqüència principal
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure 109 de la Verge і SIMBAD
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure 109 de la Verge і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure 109 de la Verge і Sol
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Veure 109 de la Verge і Temperatura efectiva
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure 109 de la Verge і Tipus espectral
Vega
Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.
Veure 109 de la Verge і Vega
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure 109 de la Verge і 1979
També conegut com 109 Virginis.