Comunicació

1275 les relacions: Absis, AC. Documentos de Actividad Contemporánea, Academicisme, Acròpoli, Acroteri, Adolf Florensa i Ferrer, Adolf Ruiz i Casamitjana, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Agregacions municipals de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Al-Àndalus, Alamans, Albert de Pineda i Álvarez, Albert Viaplana i Veà, Alberto Sartoris, Alemanya, Alexandre Cirici i Pellicer, Alexandre Soler i March, Alfons Milà i Sagnier, Alhambra, Almansor, Alta tecnologia, Alta velocitat a Espanya, Altar, Aluminosi, Alvar Aalto, Alzina, Amadeu Llopart i Vilalta, Amèrica, Amédée Ozenfant, Ampit, Andalusia, Andrés Calzada Echevarría, Andrea Palladio, Andreu Aleu i Teixidor, Andreu Arriola Madorell, Andreu Audet i Puig, Andreu Escuder, Andreu Sala, Anna Bofill Levi, Antics municipis del pla de Barcelona, Antiga Roma, Antoni Bonet i Castellana, Antoni Cellers i Azcona, Antoni Darder i Marsà, Antoni de Falguera i Sivilla, Antoni de Moragas i Gallissà, Antoni de Moragas i Spa, Antoni Fisas i Planas, Antoni Gaudí i Cornet, ..., Antoni Maria Gallissà i Soqué, Antoni Millàs i Figuerola, Antoni Puig i Gairalt, Antoni Ros i Güell, Antoni Rovira i Rabassa, Antoni Rovira i Trias, Antoni Tàpies i Puig, Antoni Vilanova i March, Antonio da Sangallo el Jove, Antonio Ginesi, Aqüeducte, Aquàrium de Barcelona, Arata Isozaki, Arbocer, Arc (arquitectura), Arc apuntat, Arc carpanell, Arc de ferradura, Arc de mig punt, Arc de Triomf de Barcelona, Arc diafragma, Arcbotant, Arconovaldo Bonaccorsi, Argentina, Arianisme, Arnau Bargués, Arnau Calvet i Peyronill, Arquebisbat de Barcelona, Arquitecte paisatgista, Arquitectura barroca, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura gòtica, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romànica, Arquitrau, Art déco, Art de Catalunya, Art de l'antic Egipte, Art de l'antiga Grècia, Art gòtic, Art islàmic, Art mudèjar, Art nassarita, Art paleocristià, Art públic de Barcelona, Art pop, Art postmodern, Art preromànic, Art romà d'Orient, Art romànic, Art urbà de Barcelona, Art visigòtic, Arts and Crafts, Arts aplicades, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Ataülf, Ateneu Barcelonès, Atri (pati), Auditori de Barcelona, August, August Font i Carreras, Avinguda del Paral·lel, Avinguda del Portal de l'Àngel, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Álvaro Siza Vieira, Òmnium Cultural, Òpera Garnier, Òscar Tusquets Blanca, Àngel Baixeras i Roig, Àustria, Baix Llobregat, Banc d'Espanya, Banca Catalana, Bancs-fanals, Baptisteri, Baptisteri de Sant Joan, Baró de Viver, Barcelona, Barcelona Teatre Musical, Barcelonès, Barraquisme a Montjuïc, Barri d'Horta, Barri de la Ribera, Barroc, Bartomeu Gual, Basílica, Basílica de la Mercè, Bauhaus, Bàrcino, Bé cultural d'interès local, Bé cultural d'interès nacional, Bífora, Benedetta Tagliabue, Berenguer de Montagut, Bernardí Martorell i Puig, Bernat Roca, Bertran Riquer, Besòs, Bet Figueras, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Jaume Fuster, Biennal de Venècia, Bomba del Liceu, Bon Pastor (Sant Andreu), Bonaventura Bassegoda i Amigó, Bonaventura Conill i Montobbio, Brise-soleil, Bruc, Bruno Zevi, Brutalisme (arquitectura), Ca l'Armera, Cactus, CaixaForum Barcelona, Cal·ligrafia, Call de Barcelona, Camil Oliveras i Gensana, Camp Nou, Camp Olímpic de Tir amb Arc, Campanar de Sant Marc, Can Carabassa, Can Cortada (Barcelona), Can Fargues (Horta-Guinardó), Can Mariner (Barcelona), Can Mestres, Can Mora (Barcelona), Can Rosés (les Corts), Can Sert, Can Travi Nou, Can Tusquets, Can Vinyals de la Torre, Capella d'en Marcús, Capella de Santa Àgata, Capella dels Pazzi, Capitell, Caputxins de Sarrià, Cardo, Carles Buïgas i Sans, Carles Buxadé i Ribot, Carles Ferrater i Lambarri, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Maderno, Carme Fiol i Costa, Carme Pinós i Desplat, Carme Ribas, Carmelites descalços, Carrer de Casp, Carrer de Ferran, Carrer de Montcada, Carreu, Cartago, Casa Amatller, Casa Antònia Burés, Casa Batlló, Casa Berenguer, Casa Bloc, Casa Bonaventura Ferrer, Casa Bonaventura Sanç, Casa Bruno Cuadros, Casa Calvet, Casa Cambó, Casa Cervelló-Giudice, Casa Comalat, Casa Comas d'Argemir, Casa de l'Ardiaca, Casa de la Carassa, Casa de la Caritat de Barcelona, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de la Lactància, Casa de les Altures, Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7, Casa del Gremi de Velers, Casa Evarist Juncosa, Casa Fajol, Casa Francesc Burés, Casa Fullà, Casa Fuster, Casa Golferichs, Casa Gralla, Casa Lleó i Morera, Casa Llopis Bofill, Casa Manuel Arnús, Casa Milà, Casa Muley Afid, Casa Museu Gaudí, Casa Padellàs, Casa Pérez Samanillo, Casa Pere Company, Casa Pia Batlló, Casa Pich i Pon, Casa Planells, Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, Casa Ramon Casas, Casa Ramon Mulleras, Casa Ramos, Casa romana, Casa Roviralta, Casa Sadó, Casa Santurce, Casa Sayrach, Casa Serra, Casa Terradas, Casa Thomas, Casa Tosquella, Casa Trinxet, Casa Vallescà, Casa Vicens, Casal de Sant Jordi, Casal del Metge, Cascada del Parc de la Ciutadella, Caserna del Bruc, Cases dels Canonges, Cases Josefa Villanueva, Cassetó, Castell de Montjuïc, Castell dels Tres Dragons, Castrum, Catalanisme, Català, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona), Catedral de Tarragona, Catenària, Cèsar Martinell i Brunet, Círculo Ecuestre, Cúpula, Cúria romana, CD-ROM, Cebrià de Montoliu i de Togores, Cel·la fotovoltaica, Cementiri del Poblenou, Centre d'Arts Santa Mònica, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Centre Martorell d'Exposicions, Centre Moral i Instructiu de Gràcia, Ceràmica, Cereal, Cilindre, Cimbori, Cinema Coliseum, Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, Ciutat Vella de Barcelona, Classicisme, Claustre, Clima mediterrani, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Col·legi de Cordelles, Col·legi de les Teresianes, Col·legi Sant Ignasi - Sarrià, Collage, Collserola, Columna, Columna salomònica, Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, Companyia de Jesús, Companyia Transatlàntica, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Con, Concili Vaticà II, Concurs anual d'edificis artístics, Consell de Cent, Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Constructivisme (art), Contrafort, Contrareforma, Convent de les Saleses, Convent de Sant Agustí Nou, Convent de Sant Agustí Vell, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Convent de Santa Clara de Barcelona, Convent de Santa Mònica, Convent del Bonsuccés, Convent del Carme (Barcelona), Convent dels Àngels, Corinti, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, CosmoCaixa Barcelona, Creu grega, Creu llatina, Creuer (arquitectura), Cripta de la Colònia Güell, Cristian Cirici i Alomar, Cristianisme, Crystal Palace, Cuculla, Cultura dels camps d'urnes, Cupa, Damià Campeny i Estrany, Daniel Freixes i Melero, David Chipperfield, David Mackay, Dècada del 1890, Dècada del 1910, Dècada del 1920, Dècada del 1930, Dècada del 1940, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Díode emissor de llum, De Stijl, Deambulatori, Decumanus, Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya, Delta del Llobregat, Demetri Ribes i Marco, Desconstructivisme, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Diagonal ZeroZero, Dinastia borbònica, Diputació de Barcelona, Dispensari Antituberculós, Disseny assistit per ordinador, Districte 22@, Districte de Gràcia, Districtes i barris de Barcelona, Docomomo International, Domènec Sugrañes i Gras, Dovella, Drassanes Reials de Barcelona, Duana de Barcelona, Duana del Port de Barcelona, Ebenezer Howard, Ebenisteria, Edat del bronze, Edat mitjana, Edat moderna, Edifici Catalana de Gas i Electricitat, Edifici Fòrum, Edifici Montaner i Simon, Eduard Ferrés i Puig, Eduard Maria Balcells i Buïgas, Eduardo Chillida Juantegui, Eixample de Barcelona, El Besòs i el Maresme, El Camp de l'Arpa del Clot, El Carmel, El Clot, El Congrés i els Indians, El Corte Inglés, El Gòtic, El Guinardó, El Periódico, El Raval, El Torín, Elies Rogent i Amat, Elies Torres i Tur, Elisabeth Galí i Camprubí, Elisenda de Montcada, Elogi de l'aigua, Els Encants Vells, Emili Bordoy i Alcàntara, Encoixinat (construcció), Eneolític, Energia solar, Enginyeria militar, Enric Batlle i Durany, Enric Catà i Catà, Enric Clarasó i Daudí, Enric Miralles i Moya, Enric Pericas Bosch, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Ruiz-Geli, Enric Sagnier i Villavecchia, Enric Sòria i Badia, Enric Tous i Carbó, Entaulament, Escenografia, Escola d'Amsterdam (arquitectura), Escola de Barcelona (arquitectura), Escola de Belles Arts de Barcelona, Escola de Chicago, Escola Industrial, Escola Massana, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Escultura romànica, Escut de Barcelona, Església (arquitectura), Església de Betlem, Església de la Concepció (Barcelona), Església de Sant Andreu de Palomar, Església de Sant Felip Neri de Barcelona, Església de Sant Genís dels Agudells, Església de Sant Jaume (Barcelona), Església de Sant Josep Oriol (Barcelona), Església de Sant Miquel (Barcelona), Església de Sant Sever, Església de Sant Vicenç de Sarrià, Església de Santa Maria de Sants, Església de Santa Maria Reina, Església del Carme de Barcelona, Església del Gesù, Església dels Josepets de Gràcia, Església dels Sants Just i Pastor, Església tipus sala, Esgrafiat, Esmalt, Espanya, Estació de Barcelona-Sants, Estació de França, Estació de la Magòria, Estació de Sant Andreu, Estació del Nord (Barcelona), Estadi Olímpic Lluís Companys, Estats Units d'Amèrica, Estela (monument), Esteve Bonell, Eudald Serra i Güell, Eugène Viollet-le-Duc, Eugeni d'Ors i Rovira, Eugeni Pere Cendoya, Eulàlia de Barcelona, Europa, Eusebi Arnau i Mascort, Eusebi Bona i Puig, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Exposició Universal de París (1937), Expressionisme, Extrem Orient, Extremadura, Falla, Família franciscana, Fanals de la Plaça Reial, Farmàcia Bolós, Farshid Moussavi, Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, Fàbrica Casaramona, Fàbrica Massó i Cia, Fèlix de Azúa i de Pastors, Fòrum, Fòrum Universal de les Cultures, Felip III de Castella, Ferran Romeu i Ribot, Ferran VII d'Espanya, Ferrocarril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Festival Grec de Barcelona, Feudalisme, Fibrociment, Filippo Brunelleschi, Fira de Barcelona, Flandes, Florència, Foment de les Arts i el Disseny, Foment del Treball Nacional, Fonda Espanya, Font d'Hèrcules (Barcelona), Font de Canaletes, Font de la Plaça d'Espanya, Font del Vell, Font màgica de Montjuïc, Fonts de Barcelona, Forja, Fortalesa de la Ciutadella, Fortificacions de Vauban, Fractal, França, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Francesc de Borja, Francesc de Paula del Villar i Carmona, Francesc de Paula Nebot i Torrens, Francesc Fàbregas i Vehil, Francesc Folguera i Grassi, Francesc Guàrdia i Vial, Francesc Joan Barba i Corsini, Francesc Mitjans i Miró, Francesc Renart i Arús, Francesc Rogent i Pedrosa, Francesc Vayreda i Casabó, Francisco Javier Castaños, Francs, Frank Gehry, Frank Lloyd Wright, Frankfurt del Main, Franquisme, Frederic de Correa i Ruiz, Fris, Frodoí, Frontó (arquitectura), Funcionalisme (arquitectura), Fundació Antoni Tàpies, Fundació Joan Miró, Funicular de Montjuïc, Funicular de Vallvidrera, Futbol Club Barcelona, Gablet, Gaetana Aulenti, Gaietà Buïgas i Monravà, Galícia, Ganimedes (mitologia), Garraf, GATCPAC, GATEPAC, Gàrgola, Gènova, Gòtic flamíger, General Guitart i Lostaló, Geometria no euclidiana, Germà Rodríguez i Arias, Giacomo della Porta, Gian Lorenzo Bernini, Gio Ponti, Giuseppe Terragni, Gottfried Semper, Govern de Catalunya, Gran Bretanya, Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Teatre del Liceu, Gran Via de les Corts Catalanes, Granada, Gratacel, Gremi de Tenders Revenedors, Grup R, Grupo Planeta, Guàrdia Urbana de Barcelona, Guernica (quadre), Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guillem Abiell, Guillem Busquets i Vautravers, Hala dels Draps, Hans Scharoun, Hèlix (geometria), Helio Piñón, Hemicicle, Henry Nichols Cobb, Herculà, Hiperboloide, Hispània, Història de Barcelona, Història de l'art, Historicisme arquitectònic, Hodonímia de Barcelona, Horta-Guinardó, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital de Sant Llàtzer (Barcelona), Hostafrancs, Hotel Arts, Hotel Internacional, Hotel Sky, Ibers, Iconografia, Ignasi de Loiola, Ignasi de Solà-Morales i Rubió, Ignasi Mas i Morell, Ignasi Paricio Ansuátegui, Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Ildefons Cerdà i Sunyer, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Indústria tèxtil, INEFC Barcelona, Informalisme, Informàtica, Inquisició, Institut d'Estudis Catalans, Institut del Teatre, Institut Municipal d'Història de Barcelona, Isabel II d'Espanya, Isidre Nonell i Monturiol, Islam, Itàlia, IV Regió Militar, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, Jardí Botànic de Barcelona, Jardí d'Escultures, Jardí del General, Jardinets de Gràcia, Jardins de Joan Maragall, Jardins de la Tamarita, Jardins de Laribal, Jardins de Miramar, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, Jardins de Mossèn Costa i Llobera, Jardins del Mirador de l'Alcalde, Jardins del Turó del Putxet, Jaume Bayó i Font, Jaume Fabre, Jaume Gustà i Bondia, Jaume Huguet, Jaume Mestres i Fossas, Jaume Solà, Jaume Torres i Grau, Jònic, Jørn Utzon, Jean Claude Nicolas Forestier, Jean Nouvel, Jeroni Escarabatxeres i Ratxotxo, Jeroni Ferran Granell i Manresa, Jeroni Granell i Mundet, Jesús de Natzaret, Joan Alsina i Arús, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, Joan Baptista Pons i Trabal, Joan Baptista Subirana i Subirana, Joan Brossa i Cuervo, Joan Flotats i Llucià, Joan Guardiola Martínez, Joan Josep Hervás i Arizmendi, Joan Margarit i Consarnau, Joan Martorell i Montells, Joan Miró i Ferrà, Joan Rubió i Bellver, Joan Soler i Faneca, Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Torras i Guardiola, Joaquim Bassegoda i Amigó, Joaquim Codina i Matalí, Joaquim de Ros i de Ramis, Joaquim Gili i Morós, Joaquim Lloret i Homs, Joaquim Maria Casamor i d'Espona, Joaquim Vilaseca i Rivera, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Johann Joachim Winckelmann, John Ruskin, Jordi Bonet i Armengol, Jordi Garcés i Brusés, Jordi Mir i Valls, Joris Prosper Van Verboom, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Amargós i Samaranch, Josep Antoni Acebillo i Marín, Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, Josep Antoni Llinàs i Carmona, Josep Benedito Rovira, Josep Bonaplata i Corriol, Josep Danés i Torras, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Josep de la Concepció, Josep Domènech i Estapà, Josep Domènech i Mansana, Josep Fontserè i Mestre, Josep Francesc Ràfols i Fontanals, Josep Gamot i Llúria, Josep Goday i Casals, Josep Graner i Prat, Josep Juli major, Josep Llimona i Bruguera, Josep Lluís Mateo i Martínez, Josep Lluís Sert i López, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Maria Fargas i Falp, Josep Maria Jujol i Gibert, Josep Maria Martorell i Codina, Josep Maria Pericas i Morros, Josep Maria Ribas i Casas, Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, Josep Maria Sostres i Maluquer, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Mas i Dordal, Josep Mas i Vila, Josep Massanès i Mestres, Josep Oriol Mestres i Esplugas, Josep Pérez i Terraza, Josep Pratmarsó i Parera, Josep Puig i Cadafalch, Josep Reynés i Gurguí, Josep Ribas i González, Josep Soteras i Mauri, Josep Torres i Clavé, Josep Vilaseca i Casanovas, Juan de Herrera, Juan Martín Cermeño, Juan Miguel de Roncali, Juan Miguel Hernández León, Juan Navarro Baldeweg, Judit Subirachs Burgaya, Juli Batllevell i Arús, Juli Maria Fossas i Martínez, Juli Marial i Tey, Junta de Comerç, Karl Friedrich Schinkel, L'Espanya Industrial, L'Illa Diagonal, La Barceloneta, La Caixa, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Marina de Port, La Masia, La Maternitat i Sant Ramon, La Monumental, La Rambla, La Renaixensa, La Sagrera, La Trinitat Nova, La Vall d'Hebron, La Verneda i la Pau, La Veu de Catalunya, La Vila Olímpica del Poblenou, Laietans, Léon Jaussely, Línia 1 del metro de Barcelona, Línia 10 del metro de Barcelona, Línia 11 del metro de Barcelona, Línia 3 del metro de Barcelona, Línia 5 del metro de Barcelona, Línia 9 del metro de Barcelona, Le Corbusier, Les Corts, Liana, Liberty (estil), Llanternó, Llengües romàniques, Llista de béns culturals d'interès nacional del Barcelonès, Llista de gratacels del Barcelonès, Llista de virreis del Perú, Llobregat, Llombardia, Llorenç García-Barbón i Fernández de Henestrosa, Llorer, Llotja de Mar, Lluís Bonet i Garí, Lluís Clotet i Ballús, Lluís Domènech i Girbau, Lluís Domènech i Montaner, Lluís el Pietós, Lluís Homs i Moncusí, Lluís Nadal i Oller, Lluís Riudor i Carol, Lluís XIV de França, Llucià Oslé i Sáenz de Medrano, Lluneta, Loggia dels Lanzi, Londres, Los Angeles, Ludwig Mies van der Rohe, Luis Gutiérrez Soto, Luis Lacasa Navarro, Madrid, Magatzems Jorba, Maians (illa), Mancomunitat de Catalunya, Manierisme, Mansana de la Discòrdia, Manuel Baldrich i Tibau, Manuel Brullet i Tenas, Manuel Comas i Thos, Manuel d'Amat i de Junyent, Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, Manuel de Solà-Morales i Rubió, Manuel Fuxà i Leal, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, Manuel Maria Mayol i Ferrer, Manuel Ribas i Piera, Manuel Sayrach i Carreras, Manuel Subiño i Ripoll, Mar Mediterrània, Marc Safont, Marca Hispànica, Marcel·lià Coquillat i Llofriu, Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu del Coll (Barcelona), Maresme, Marfull, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Margarita Brender i Rubira, Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya), Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Lluïsa d'Orleans, Marqueteria, Martí de Tours, Martí l'Humà, Mas Casanovas, Masia, Masia Can Trilla, Mataró, Maximí Sala i Sánchez, Màrius Quintana i Creus, Mènsula, Mètopa, MBM arquitectes, Medi ambient, Megalitisme, Mercat de la Boqueria, Mercat de la Concepció, Mercat de la Llibertat, Mercat de Sant Antoni, Mercat de Santa Caterina, Mercat de Sants, Mercat del Born, Mercat del Ninot, Mesquita, Mestre d'obres, Metro de Barcelona, Metro-Goldwyn-Mayer, Michelangelo Buonarroti, Microsoft PowerPoint, Milà, Minimalisme, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel Garriga i Roca, Miquel Madorell i Rius, Miquel Oslé i Sáenz de Medrano, Miquel Pascual i Tintorer, Miró I de Barcelona, Mobiliari urbà de Barcelona, Modernisme, Modernisme català, Monarquia d'Espanya, Monestir de Jonqueres, Monestir de Montserrat, Monestir de Montsió, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Mont Tàber, Montgat, Montjuïc (Barcelona), Monument a Colom, Mosaic, Mur cortina, Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona, Museu Can Framis, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona), Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, Museu d'Història de Catalunya, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu del Disseny de Barcelona, Museu Diocesà de Barcelona, Museu Frederic Marès, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Naos, Narcís Serra i Serra, Naturgy, Nau (arquitectura), Nàrtex, Neobarroc, Neoclassicisme, Neogòtic, Neolític, Neomudèjar, Neorenaixement, Neoromànic, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Norman Robert Foster, Nou Barris, Noucentisme, Nuevo Vulcano, Observatori Fabra, Odile Decq, Om, Oppidum, Orde de la Mercè, Orde de Santa Clara, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, Orde mendicant, Orde Trinitari, Ordre compost, Ordre toscà, Ordres clàssics, Orient Pròxim, Orientalisme, Oriol Bohigas i Guardiola, Oscar Niemeyer, Otto Wagner, Països Baixos, Paüls, Pablo Picasso, Palau Berenguer d'Aguilar, Palau Centelles, Palau de Congressos de Catalunya, Palau de Justícia de Barcelona, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Palau de la Virreina, Palau de les Belles Arts, Palau de les Heures, Palau de Mar, Palau del Baró de Quadras, Palau del Parlament de Catalunya, Palau Episcopal de Barcelona, Palau Güell, Palau Macaya, Palau Maldà, Palau Marc, Palau Moja, Palau Montaner, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial de Pedralbes, Palau Reial Major, Palau Reial Menor, Palau Requesens, Palau Sant Jordi, Palau Savassona, Palauet Albéniz, Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia, Paleolític, Paleozoic, Paraboloide, Paral·lelepípede, París, Parc Central de Nou Barris, Parc d'Atraccions Tibidabo, Parc de Carles I, Parc de Cervantes, Parc de Joan Miró, Parc de l'Espanya Industrial, Parc de l'Estació del Nord, Parc de la Ciutadella, Parc de la Creueta del Coll, Parc de la Font del Racó, Parc de la Guineueta, Parc de la Nova Icària, Parc de la Pegaso, Parc de la Vall d'Hebron, Parc de les Cascades, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Parc de Sant Martí, Parc del Centre del Poblenou, Parc del Clot, Parc del Laberint d'Horta, Parc del Mirador del Migdia, Parc del Poblenou, Parc del Port Olímpic, Parc Diagonal Mar, Parc Güell, Parcs i jardins de Barcelona, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Passatge del Patriarca, Passeig de Colom, Passeig de Gràcia, Passeig de Lluís Companys, Passeig de Sant Joan, Pati dels Tarongers, Patrimoni cultural, Patrimoni de la Humanitat, Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans, Patronat Ribas, Pau de Tars, Pau Gargallo i Catalán, Pau Mateu, Pau Monguió i Segura, Pavelló alemany, Pavelló de la República, Pavellons de la Finca Güell, Pòrtic, Pedro Martín Cermeño, Pelai Martínez i Paricio, Península Ibèrica, Pep Bonet Bertran, Perípter, Pere Armengou i Torra, Pere Arvei, Pere Benavent de Barberà i Abelló, Pere Blai, Pere Carbonell i Huguet, Pere Costa i Cases, Pere Domènech i Roura, Pere Falqués i Urpí, Pere Garcia Fària, Pere Joan (escultor), Pere Llobet, Pere Sanglada, Pere-Pasqual Moles i Corones, Pesta, Peter Eisenman, Pi (arbre), Pia Almoina de Barcelona, Pilastra, Piscines Bernat Picornell, Pla Cerdà, Pla de Palau (Barcelona), Pla General Metropolità, Pla Jaussely, Pla Macià, Plaça d'Espanya (Barcelona), Plaça d'Europa (Barcelona), Plaça d'Urquinaona, Plaça de Catalunya (Barcelona), Plaça de Francesc Macià, Plaça de la Universitat, Plaça de les Glòries Catalanes, Plaça de Lesseps, Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, Plaça de Sant Felip Neri, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Plaça de Tetuan, Plaça de toros de les Arenes, Plaça del Doctor Letamendi, Plaça del Pi, Plaça del Rei, Plaça dels Països Catalans, Plaça Nova (Barcelona), Plaça Reial, Planejament urbanístic, Planta aquàtica, Planta bulbosa, Planta suculenta, Plateresc, Poble Espanyol de Barcelona, Poblenou, Podi (arquitectura), Pogrom de Barcelona, Pompeia, Port de Barcelona, Port Vell de Barcelona, Porta i tanca de la Finca Miralles, Portal de Mar, Porxos d'en Xifré, Prehistòria, Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe, Premi FAD, Prerafaelitisme, Presó Model de Barcelona, President de la Generalitat de Catalunya, Provença, Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Quatre Columnes, Racionalisme arquitectònic, Rafael Atché i Ferré, Rafael Guastavino i Moreno, Rafael Moneo, Raimon Duran i Reynals, Rambla de Catalunya, Ramon Casas i Carbó, Ramon Despuig, Ramon Puig i Gairalt, Ramon Reventós i Farrarons, Ràdio Barcelona, Rec Comtal, Recared I, Recessió global 2008-2012, Recinte Mundet, Regió de Múrcia, Regne Unit, Regne Visigot, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial audiència, Reial Cercle Artístic de Barcelona, Renaixement, Renaixença, República Romana, Retaule del Conestable, Reus, Revolució de 1868, Revolució Industrial, Ricard Bofill i Leví, Ricardo de Churruca, Richard Meier, Richard Neutra, Richard Rogers, Riera de Vallcarca, Rizoma, Robert Venturi, Roc Cot i Cot, Rococó, Romanticisme, Rosassa, Roser Amadó i Cercós, Rossend Nobas i Ballbé, Saló del Tinell, Salvador Gurri i Corominas, Salvador Soteras i Taberner, Salvador Valeri i Pupurull, Salvador Vinyals i Sabaté, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Rec, Sant Genís dels Agudells, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Sant Joan d'Horta, Sant Joan de Gràcia, Sant Joan Despí, Sant Martí de Provençals, Sant Miquel del Port, Sant Pau del Camp, Sant Pere, Sant Pere de les Puel·les, Sant Sebastià, Santa Anna de Barcelona, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Santa Creu d'Olorda, Santa Eulàlia de Vilapicina, Santa Maria de Montalegre, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria de Vallvidrera, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santiago Balcells i Gorina, Santiago Calatrava Valls, Santiago Rusiñol i Prats, Sants, Sants-Montjuïc, Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, Santuari de Sant Josep de la Muntanya, Sarrià (Barcelona), SEAT, Sebastiano Serlio, Secessió de Viena, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Seminari Conciliar de Barcelona, Sentència de Guadalupe, Senyal de la Generalitat de Catalunya, Serliana, Serra d'Or, Setmana Tràgica, Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, Sevilla, Sicus Carbonell, Silueta urbana, Sinagoga, Sixt Illescas i Mirosa, Som Multiespai, Somorrostro, Sunyer I de Barcelona, Superfície reglada, Surrealisme, Taller Masriera, Tambor (arquitectura), Tarragona, Team 10, Teatre d'Epidaure, Teatre dels Camps Elisis (Barcelona), Teatre Grec, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Poliorama, Teatre Principal (Barcelona), Teatre Tívoli (Barcelona), Telefèric del Port, Telefónica, Telm Fernández i Janot, Temple d'August de Barcelona, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Tetramorf, Tiberi Sabater i Carné, Tibidabo, Timpà (arquitectura), Tolosa de Llenguadoc, Torquat Tasso i Nadal, Torre Bellesguard, Torre de Collserola, Torre de Comunicacions de Montjuïc, Torre de les Aigües del Besòs, Torre Glòries, Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia, Torre la Sagrera, Torre Llobeta, Torre Mapfre, Torre Pirelli, Toyō Itō, Transició democràtica espanyola, Transsepte, Travertí, Tríglif, Trencadís, Tritó (mitologia), Trompe-l'œil, Tunísia, Turó de la Creueta del Coll, Turó de la Peira (muntanya), Turó de la Rovira (Barcelona), Turó de Monterols, Turó del Carmel, Turó Parc, Ubald Iranzo i Eiras, UNESCO, Unió Europea, Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Urbanisme de Barcelona, Uruguai, Valí, Vallès, Vallvidrera, Velòdrom d'Horta, Venanci Vallmitjana i Barbany, Venècia, Ventura Rodríguez, Verdun (Nou Barris), Via Augusta, Via Laietana, Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid, Vila de Gràcia, Vilapicina i la Torre Llobeta, Vinya, Visigots, Vitrall, Vitruvi, Vittorio Gregotti, Volta, Volta catalana, Volta d'aresta, Volta de canó, Volta de creueria, W Barcelona, Walter Gropius, World Trade Center Barcelona, Xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona, XXXV Congrés Eucarístic Internacional, Zaha Hadid, Zona Franca de Barcelona, Zona Universitària, 1000, 1992. Ampliar l'índex (1225 més) » « Shrink índex

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Absis · Veure més »

AC. Documentos de Actividad Contemporánea

A.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і AC. Documentos de Actividad Contemporánea · Veure més »

Academicisme

David és un exemple d'academicisme. Lart acadèmic o academicisme és un estil artístic d'un esperit formalista produït sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Academicisme · Veure més »

Acròpoli

L'Acròpoli d'Atenes La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del ἀκρόπολις ('akrópolis') (formada per ἄκρος ('akros'), 'situat a dalt de tot', i πόλις ('pólis'), 'ciutat').

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Acròpoli · Veure més »

Acroteri

309x309px Lacroteri (Acroterium) és un element decoratiu de l'arquitectura grega i romana clàssiques que estava col·locat als extrems o al cim d'un frontó triangular, generalment en forma de palmeta.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Acroteri · Veure més »

Adolf Florensa i Ferrer

fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Adolf Florensa i Ferrer · Veure més »

Adolf Ruiz i Casamitjana

fou un arquitecte d'estil modernista, seguint la línia marcada per Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Adolf Ruiz i Casamitjana · Veure més »

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat · Veure més »

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Agregacions municipals de Barcelona · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Al-Àndalus · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alamans · Veure més »

Albert de Pineda i Álvarez

Edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Albert de Pineda i Álvarez és un arquitecte català per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1980, especialitzat en arquitectura enfocada al món sociosanitari.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Albert de Pineda i Álvarez · Veure més »

Albert Viaplana i Veà

Albert Viaplana i Veà (Barcelona, 1933 - Barcelona, 14 de maig de 2014) fou un arquitecte català, un dels últims referents de l'Escola de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Albert Viaplana i Veà · Veure més »

Alberto Sartoris

Alberto Sartoris (Torí, Piemont, Itàlia, 2 de febrer de 1901 – Pompaples, Vaud, Suïssa, 8 de març de 1998) va ser un arquitecte, dissenyador, professor i crític d'art suís d'origen italià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alberto Sartoris · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alemanya · Veure més »

Alexandre Cirici i Pellicer

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alexandre Cirici i Pellicer · Veure més »

Alexandre Soler i March

El convent de Santa Clara de Manresa Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873Registre Civil de Barcelona, any 1873, número de registre 2.103. - ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alexandre Soler i March · Veure més »

Alfons Milà i Sagnier

fou un reconegut arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alfons Milà i Sagnier · Veure més »

Alhambra

LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alhambra · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Almansor · Veure més »

Alta tecnologia

L'Alta tecnologia o última tecnologia (en anglès High-technology o High-tech) és aquella tecnologia que es troba en el més avançat o nivell més alt de desenvolupament o, senzillament, la tecnologia més avançada disponible en el present.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alta tecnologia · Veure més »

Alta velocitat a Espanya

Línies d'alta velocitat en servei, en construcció o en estudi. Xarxa d'alta velocitat en servei. Serveis d'alta velocitat. Actualitzat a juny de 2013 Lalta velocitat a Espanya es compon en l'actualitat de quatre corredors principals de línies d'alta velocitat propietat d'Adif, pels quals circulen diversos serveis, i nombroses línies en construcció o en projecte.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alta velocitat a Espanya · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Altar · Veure més »

Aluminosi

Cel·la unitària de l'alúmina que es presenta en el ciment aluminós. Aluminosi és una patologia del formigó provocat pel tipus de ciment que s'utilitzava a Espanya per a la construcció d'edificis aproximadament entre 1950 i 1970.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Aluminosi · Veure més »

Alvar Aalto

Alvar Aalto (Hugo Henrik Alvar Aalto. Kuortane, 3 de febrer de 1898 - Hèlsinki, 11 de maig de 1976) fou un arquitecte finlandès, un dels mestres de l'Arquitectura Moderna.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alvar Aalto · Veure més »

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Alzina · Veure més »

Amadeu Llopart i Vilalta

fou un arquitecte català, titulat el 1914.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Amadeu Llopart i Vilalta · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Amèrica · Veure més »

Amédée Ozenfant

Amédée Ozenfant (Sant Quentin, 15 d'abril de 1886 - Canes, 4 de maig de 1966) fou un pintor i escriptor francès que fundà el purisme juntament amb Le Corbusier.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Amédée Ozenfant · Veure més »

Ampit

Els parapets flanquegen la coberta de la capella de King's College, Cambridge. Un ampit, parapet, muralleta o catxapit és l'extensió de la paret a la vora d'un sostre, terrassa, balcó, passarel·la o una altra estructura similar.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ampit · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Andalusia · Veure més »

Andrés Calzada Echevarría

Andrés Calzada Echevarría (1892 - 1938) fou un arquitecte, historiador i assagista espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Andrés Calzada Echevarría · Veure més »

Andrea Palladio

Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Andrea Palladio · Veure més »

Andreu Aleu i Teixidor

Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Andreu Aleu i Teixidor · Veure més »

Andreu Arriola Madorell

Andreu Arriola Madorell (Barcelona, 1956) és un arquitecte, paisatgista i dissenyador català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Andreu Arriola Madorell · Veure més »

Andreu Audet i Puig

Antiga editorial Seguí (1912) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Andreu Audet i Puig · Veure més »

Andreu Escuder

Rosassa de Santa Maria del Mar. Andreu Escuder va ser un mestre d'obres català del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Andreu Escuder · Veure més »

Andreu Sala

va ser un dels escultors més importants del barroc català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Andreu Sala · Veure més »

Anna Bofill Levi

Anna Bofill Levi (Barcelona, 25 d'abril de 1944) és una compositora, pianista i arquitecta catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Anna Bofill Levi · Veure més »

Antics municipis del pla de Barcelona

Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antics municipis del pla de Barcelona · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antiga Roma · Veure més »

Antoni Bonet i Castellana

Antoni Bonet i Castellana (Barcelona, 1913-1989) fou un arquitecte, urbanista i dissenyador català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Bonet i Castellana · Veure més »

Antoni Cellers i Azcona

Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Cellers i Azcona · Veure més »

Antoni Darder i Marsà

Antoni Darder i Marsà (1885 - 1956) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Darder i Marsà · Veure més »

Antoni de Falguera i Sivilla

Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876- 12 d'abril de 1947) va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni de Falguera i Sivilla · Veure més »

Antoni de Moragas i Gallissà

Antoni de Moragas i Gallissà (Barcelona, 13 de gener de 1913 - Barcelona, 25 de març de 1985) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni de Moragas i Gallissà · Veure més »

Antoni de Moragas i Spa

Antoni de Moragas i Spa (Barcelona, 1941) és un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni de Moragas i Spa · Veure més »

Antoni Fisas i Planas

Edifici Bloc Clip (1949-1953), d'Antoni Fisas i Raimon Duran i Reynals, Barcelona Església de Sant Miquel dels Sants (1950-1963), d'Antoni Fisas i Eugeni Pere Cendoya, Barcelona Antoni Fisas i Planas (Barcelona, 1896 - ibidem, 1953) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Fisas i Planas · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Antoni Maria Gallissà i Soqué

Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 10 de setembre de 1861 - Barcelona, 17 d'abril de 1903) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Maria Gallissà i Soqué · Veure més »

Antoni Millàs i Figuerola

Conjunt de tres edificis (inclou farmàcia) (1902), a Gran Via amb carrer Villarroel (Barcelona) Antoni Millás i Figuerola (L'Hospitalet de Llobregat, 1862 - Barcelona, 1939) fou un arquitecte titulat el 1888.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Millàs i Figuerola · Veure més »

Antoni Puig i Gairalt

La fàbrica Myrurgia de 1929 Antoni Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1888 - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) fou un arquitecte i músic català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Puig i Gairalt · Veure més »

Antoni Ros i Güell

Antoni Ros i Güell (Sant Martí de Provençals, 1877 - Badalona, 1954) fou un pintor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Ros i Güell · Veure més »

Antoni Rovira i Rabassa

Antoni Rovira i Rabassa (Barcelona, 1845 - 5 de juny de 1918) arquitecte, acadèmic de la de Belles Arts de Barcelona i catedràtic de les assignatures d'ombres, perspectiva, gnomònica i estereotomia a l'Escola Superior d'Arquitectura de la mateixa ciutat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Rovira i Rabassa · Veure més »

Antoni Rovira i Trias

Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Rovira i Trias · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Antoni Vilanova i March

Antoni Vilanova i March (Barcelona, 30 de novembre de 1846 - ibídem, 5 de gener de 1912) va ser un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antoni Vilanova i March · Veure més »

Antonio da Sangallo el Jove

Antonio Cordiani, anomenat Antonio da Sangallo el Jove (Florència, 12 d'abril de 1484 - Terni, 3 d'agost de 1546) va ser un arquitecte del Renaixement italià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antonio da Sangallo el Jove · Veure més »

Antonio Ginesi

Antonio Ginesi (Itàlia, 1791 - Barcelona, 1824) fou un arquitecte neoclàssic italià instal·lat a Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Antonio Ginesi · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Aqüeducte · Veure més »

Aquàrium de Barcelona

LAquàrium de Barcelona és al moll d'Espanya al Port Vell de Barcelona, i és el principal i únic gran aquari de la ciutat i de tota Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Aquàrium de Barcelona · Veure més »

Arata Isozaki

Arata Isozaki (Oita, 23 de juliol de 1931 - Tòquio, 29 de desembre de 2022) va ser un arquitecte, dissenyador urbà i teòric japonès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arata Isozaki · Veure més »

Arbocer

L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arbocer · Veure més »

Arc (arquitectura)

Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arc (arquitectura) · Veure més »

Arc apuntat

Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arc apuntat · Veure més »

Arc carpanell

Esquema d'un ''Arc carpanell'' o de tres arcs. Es coneix com a arc carpanell el tipus d'arc rebaixat simètric format per tres o més arcs de circumferència tangent entre si i sempre un nombre imparell.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arc carpanell · Veure més »

Arc de ferradura

Esquema d'un arc de ferradura Larc de ferradura o arc ultrapassat és el que té una obertura que ultrapassa la mitja circumferència amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arc de ferradura · Veure més »

Arc de mig punt

Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arc de mig punt · Veure més »

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arc de Triomf de Barcelona · Veure més »

Arc diafragma

Santes Creus Larc diafragma o diafragmàtic és aquell arc sobre el qual recolzen directament i de manera transversal, les bigues que suporten longitudinalment una coberta de fusta i, normalment de dos aiguavessos.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arc diafragma · Veure més »

Arcbotant

1.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arcbotant · Veure més »

Arconovaldo Bonaccorsi

Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arconovaldo Bonaccorsi · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Argentina · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arianisme · Veure més »

Arnau Bargués

Volta de l'antiga sala capitular de la Catedral de Barcelona, actual Capella del Santíssim. Arnau Bargués (Magister domorum Berges) va ser un mestre d'obres català del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arnau Bargués · Veure més »

Arnau Calvet i Peyronill

Antics magatzems Cendra i Caralt (1905), actualment convertits en hotel Arnau Calvet i Peyronill, (Barcelona, 27 de setembre de 1874 - 1956) fou un arquitecte modernista titulat el 31 de juliol de 1897.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arnau Calvet i Peyronill · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquitecte paisatgista

L'arquitecte paisatgista és una persona capaç de crear plànols, i portadora d'un diploma de nivell Bac+6 que pot ser reconegut per l'associació dels arquitectes de jardins i dels arquitectes paisatgistes si aquesta persona té al corrent la cotització anual.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquitecte paisatgista · Veure més »

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquitectura barroca · Veure més »

Arquitectura del Renaixement

Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquitectura del Renaixement · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitectura neoclàssica

Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquitectura neoclàssica · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquitectura romànica · Veure més »

Arquitrau

Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arquitrau · Veure més »

Art déco

Lart déco va ser un moviment de disseny popular a partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual s'estengué fins als anys 50 en alguns països, afectant les arts decoratives —com ara l'arquitectura, l'interiorisme i els dissenys gràfic i industrial— i també les arts visuals —com ara la indumentària, la pintura, el gravat, l'escultura i la cinematografia—.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art déco · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art de Catalunya · Veure més »

Art de l'antic Egipte

''Paleta de Narmer'', és considerada el primer document històric de la civilització egípcia; fa memòria de la unificació d'Egipte L'art de l'antic Egipte és el conjunt d'obres d'estil i simbolisme de gran homogeneïtat realitzades a l'Egipte antic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art de l'antic Egipte · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art gòtic · Veure més »

Art islàmic

''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles  i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art islàmic · Veure més »

Art mudèjar

Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art mudèjar · Veure més »

Art nassarita

Pati dels Lleons de l'Alhambra Lart nassarita és un estil d'art islàmic sorgit a l'època tardana de l'Àndalus, al Regne nassarita de Granada.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art nassarita · Veure més »

Art paleocristià

La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art paleocristià · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art pop

La cara de Barcelona, de Roy Lichtenstein Exposició de l'obra d'Andy Warhol a la Royal Scottish Academy Lart pop (de l'anglès pop art) va ser un moviment artístic sorgit a la fi de la dècada del 1950 al Regne Unit i els Estats Units;Livingstone, M., Pop Art: A Continuing History, New York: Harry N. Abrams, Inc., 1990 les seves característiques són l'ocupació d'imatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art pop · Veure més »

Art postmodern

''For Guilty without Guilt. Trap. Expulsion from Paradise'', 1995 Lart postmodern, per oposició a l'anomenat art modern, és l'art propi de la postmodernitat, teoria sociocultural que postula l'actual vigència d'un període històric que hauria superat el projecte modern, és a dir, l'arrel cultural, política i econòmica pròpia de l'edat contemporània, marcada en termes culturals per la Il·lustració, en el polític per la Revolució Francesa i en l'econòmic per la Revolució industrial.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art postmodern · Veure més »

Art preromànic

Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art preromànic · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art romà d'Orient · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art romànic · Veure més »

Art urbà de Barcelona

Espai reservat per a grafit legal al Fòrum Universal de les Cultures 2004. Lart urbà de Barcelona s'ha desenvolupat de forma més o menys continuada a la ciutat des de pràcticament la seva fundació, ja que l'expressivitat artística és una qualitat inherent a l'ésser humà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art urbà de Barcelona · Veure més »

Art visigòtic

Conjunt d'esglésies: Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria de Terrassa Església de Sant Miquel de Terrassa Església de Sant Pere de Terrassa Església de Santa Maria de Terrassa Lart visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l'art preromànic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Art visigòtic · Veure més »

Arts and Crafts

El moviment Arts and Crafts va ser un moviment artístic lligat al disseny i les arts decoratives.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arts and Crafts · Veure més »

Arts aplicades

Tirador de porta Lart aplicada és l'aplicació de l'estètica als objectes de la vida quotidiana, és a dir, l'art que té com a objectiu principal la utilitat i la decoració, i no l'espiritual o intel·lectual.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arts aplicades · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ataülf · Veure més »

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ateneu Barcelonès · Veure més »

Atri (pati)

Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Atri (pati) · Veure més »

Auditori de Barcelona

LAuditori de Barcelona, popularment conegut com L'Auditori, es troba al costat del Teatre Nacional de Catalunya, prop de la plaça de les Glòries, on conflueixen les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Auditori de Barcelona · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і August · Veure més »

August Font i Carreras

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і August Font i Carreras · Veure més »

Avinguda del Paral·lel

L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Avinguda del Paral·lel · Veure més »

Avinguda del Portal de l'Àngel

LAvinguda del Portal de l'Àngel, coneguda simplement com a Portal de l'Àngel, és un carrer de vianants que va des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer de Cucurulla, on es troba la font de Santa Anna.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Avinguda del Portal de l'Àngel · Veure més »

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Avinguda Diagonal · Veure més »

Avinguda Meridiana

L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Avinguda Meridiana · Veure més »

Álvaro Siza Vieira

Edifici ''Bonjour tristeses''' a Berlín Álvaro Siza Vieira (nat a Matosinhos el 1933) és un dels arquitectes portuguesos més importants del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Álvaro Siza Vieira · Veure més »

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Òmnium Cultural · Veure més »

Òpera Garnier

L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Òpera Garnier · Veure més »

Òscar Tusquets Blanca

, també conegut com a Òscar Tusquets i Guillèn, és un arquitecte català, germà de l'escriptora Esther Tusquets i Guillén i cosí de l'empresari Carles Tusquets i Trias de Bes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Òscar Tusquets Blanca · Veure més »

Àngel Baixeras i Roig

Àngel Josep Baixeras i Roig (Barcelona, 6 d'abril 1834 - ibídem, 6 de novembre de 1892) va ser un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Àngel Baixeras i Roig · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Àustria · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Baix Llobregat · Veure més »

Banc d'Espanya

Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Banc d'Espanya · Veure més »

Banca Catalana

Banca Catalana fou una entitat financera creada el 1959 per Florenci Pujol i Brugat, el seu fill Jordi Pujol i Soley i Francesc Cabana i Vancells, mitjançant la compra de la Banca Dorca d'Olot per un grup d'homes de sectors econòmics diversos.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Banca Catalana · Veure més »

Bancs-fanals

Els bancs-fanals, estan situats al llarg del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bancs-fanals · Veure més »

Baptisteri

El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Baptisteri · Veure més »

Baptisteri de Sant Joan

El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Baptisteri de Sant Joan · Veure més »

Baró de Viver

Edifici de la plaça del Baró de Viver El barri de Baró de Viver és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Baró de Viver · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Barcelona · Veure més »

Barcelona Teatre Musical

Barcelona Teatre Musical, conegut també per l'acrònim BTM, és un teatre de Barcelona situat a la muntanya de Montjuïc i que forma part, en un sentit ampli del terme, de la denominada Ciutat del Teatre juntament amb el Teatre del Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, l'Institut del Teatre i el Teatre Grec.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Barcelona Teatre Musical · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Barcelonès · Veure més »

Barraquisme a Montjuïc

El bar de Can Valero, l'any 1987. Montjuïc va ser durant segles un espai on vivien les classes més pobres de la ciutat, que no tenien altra alternativa que construir-se una barraca.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Barraquisme a Montjuïc · Veure més »

Barri d'Horta

Masia Can Mariner, al barri d'Horta Horta és un barri del districte Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Barri d'Horta · Veure més »

Barri de la Ribera

Carrer dels Agullers a la Ribera La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Barri de la Ribera · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Barroc · Veure més »

Bartomeu Gual

Cimbori de la Catedral de Barcelona. Bartomeu Gual fou un arquitecte català del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bartomeu Gual · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Basílica · Veure més »

Basílica de la Mercè

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Basílica de la Mercè · Veure més »

Bauhaus

Bauhaus és un terme comú per a denominar la Staatliches Bauhaus, una escola d'art i arquitectura a Alemanya que fou fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) durant la República de Weimar, i fou clausurada per les autoritats prussianes (en mans del partit nazi) l'any 1933.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bauhaus · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bàrcino · Veure més »

Bé cultural d'interès local

Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bé cultural d'interès local · Veure més »

Bé cultural d'interès nacional

Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »

Bífora

Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bífora · Veure més »

Benedetta Tagliabue

Benedetta Tagliabue (Milà, Itàlia, 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'Estudi Miralles Tagliabue EMBT.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Benedetta Tagliabue · Veure més »

Berenguer de Montagut

Berenguer de Montagut (Valls, Alt Camp ?, principi del —Valls, Alt Camp ?, principi del) fou un mestre d'obres català conegut principalment per ser el mestre d'obra de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Berenguer de Montagut · Veure més »

Bernardí Martorell i Puig

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bernardí Martorell i Puig · Veure més »

Bernat Roca

Bernat Roca (Catalunya ? - Barcelona, 1388) va ser un arquitecte documentat eminentment a Barcelona, amb excepció del seu trasllat a Tortosa abans de la construcció de l'assut de l'Ebre.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bernat Roca · Veure més »

Bertran Riquer

Bertran Riquer (Catalunya, - cap a 1316) va ser un arquitecte del palau i mestre d'obra gòtic i va ser l'encarregat d'iniciar la capella de Santa Àgata (o Santa Àgueda) (1302-11), que van continuar a partir de 1316 Jaume del Rei i Pere d'Olivera.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bertran Riquer · Veure més »

Besòs

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Besòs · Veure més »

Bet Figueras

Bet Figueras (Barcelona, 1957 - 15 d'abril de 2010) va ser una arquitecta especialitzada en paisatgisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bet Figueras · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Biblioteca Jaume Fuster

La biblioteca Jaume Fuster és una biblioteca pública municipal situada a la plaça de Lesseps de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Biblioteca Jaume Fuster · Veure més »

Biennal de Venècia

La Biennal de Venècia (Biennale di Venezia, en italià) és una institució sense ànim de lucre subvencionada per l'Estat italià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Biennal de Venècia · Veure més »

Bomba del Liceu

L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bomba del Liceu · Veure més »

Bon Pastor (Sant Andreu)

Plaça de Mossen Joan Cortinas, a l'Estadella tocant al terme de Sant Adrià de Besòs El Bon Pastor és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bon Pastor (Sant Andreu) · Veure més »

Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) fou un arquitecte i escriptor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bonaventura Bassegoda i Amigó · Veure més »

Bonaventura Conill i Montobbio

Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 30 d'agost de 1875 – 1946).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bonaventura Conill i Montobbio · Veure més »

Brise-soleil

Exemple de ''brise-soleil'' metàl·lic. fotovoltaica tenint també la funció d'aixopluc contra la pluja Exemple de ''brise-soleil'' metàl·lic Un brise-soleil és un element d'arquitectura utilitzat per a parar el sol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Brise-soleil · Veure més »

Bruc

El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bruc · Veure més »

Bruno Zevi

Bruno Zevi (Roma, 22 de gener de 1918 - 9 de gener de 2000) fou un arquitecte, crític d'art i polític italià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Bruno Zevi · Veure més »

Brutalisme (arquitectura)

Antiga facultat d'història i geografia de la Universitat de Barcelona. El brutalisme és un estil arquitectònic típic de les dècades del 50 al 70 del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Brutalisme (arquitectura) · Veure més »

Ca l'Armera

Ca l'Armera o Can Ros és una casa pairal situada al carrer del Cardenal Tedeschini, 32, de Barcelona, per on antigament passava el camí d'Horta a Sant Martí de Provençals, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ca l'Armera · Veure més »

Cactus

Els cactus (Cactaceae) són una família de plantes de l'ordre de les cariofil·lals que conté unes 1.750 espècies conegudes repartides en aproximadament 127 gèneres.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cactus · Veure més »

CaixaForum Barcelona

CaixaForum Barcelona és un centre cultural de la Fundació La Caixa, inaugurat el 2002 a la fàbrica Casaramona de Barcelona com a nova seu de la seva col·lecció d’Art Contemporani, en substitució del Palau Macaya (actualment CaixaForum Macaya).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і CaixaForum Barcelona · Veure més »

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cal·ligrafia · Veure més »

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Call de Barcelona · Veure més »

Camil Oliveras i Gensana

Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 6 de setembre de 1898).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Camil Oliveras i Gensana · Veure més »

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Camp Nou · Veure més »

Camp Olímpic de Tir amb Arc

El Camp Olímpic de Tir amb arc fou una instal·lació esportiva temporal construïda per a la realització de les proves de tir amb arc durant la celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 a la ciutat de Barcelona l'any 1992.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Camp Olímpic de Tir amb Arc · Veure més »

Campanar de Sant Marc

El campanar de Sant Marc El campanar de Sant Marc (en italià Campanile di San Marco) és un campanar emblemàtic de la ciutat de Venècia i és un dels campanars més alts d'Itàlia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Campanar de Sant Marc · Veure més »

Can Carabassa

Can Carabassa és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Carabassa · Veure més »

Can Cortada (Barcelona)

Can Cortada és una masia del districte Horta-Guinardó de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Cortada (Barcelona) · Veure més »

Can Fargues (Horta-Guinardó)

Can Fargues o Can Fargas és una masia d'origen medieval situada al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Fargues (Horta-Guinardó) · Veure més »

Can Mariner (Barcelona)

Can Mariner, que anteriorment s'anomenava can Ferrer, i inicialment mas de Fàbrica, és una masia del segle XI, situada a la confluència dels carrers d'Horta i del Vent del barri d'Horta, Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Mariner (Barcelona) · Veure més »

Can Mestres

Can Mestres és una obra ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi, en una àmplia parcel·la encarada a l'avinguda de Vallvidrera, 25-47 de Barcelona, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Mestres · Veure més »

Can Mora (Barcelona)

Can Mora, també grafiat Can Móra, és una casa pairal al barri del Carmel de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Mora (Barcelona) · Veure més »

Can Rosés (les Corts)

Can Rosés és una antiga masia del barri de les Corts de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Rosés (les Corts) · Veure més »

Can Sert

Can Sert és un monument de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Sert · Veure més »

Can Travi Nou

Can Travi Nou és un mas del barri d'Horta, del districte d'Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Travi Nou · Veure més »

Can Tusquets

Can Tusquets és una masia barroca de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Tusquets · Veure més »

Can Vinyals de la Torre

Can Vinyals de la Torre, també coneguda com la Torre Rodona, és un conjunt arquitectònic de les Corts format per una torre de defensa i una masia amb dos cossos annexos envoltades de jardins, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Can Vinyals de la Torre · Veure més »

Capella d'en Marcús

La capella d'en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia és un temple que es troba a la cantonada del carrer dels Carders i la placeta d'en Marcús de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Capella d'en Marcús · Veure més »

Capella de Santa Àgata

La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Capella de Santa Àgata · Veure més »

Capella dels Pazzi

La Capella dels Pazzi (en italià Cappella dei Pazzi), està situada a l'est del primer claustre de la Basílica de la Santa Creu de Florència, situada dins del jardí d'aquesta.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Capella dels Pazzi · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Capitell · Veure més »

Caputxins de Sarrià

Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Caputxins de Sarrià · Veure més »

Cardo

El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cardo · Veure més »

Carles Buïgas i Sans

Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carles Buïgas i Sans · Veure més »

Carles Buxadé i Ribot

Carles Buxadé i Ribot (Barcelona, 1942) és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carles Buxadé i Ribot · Veure més »

Carles Ferrater i Lambarri

és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carles Ferrater i Lambarri · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlo Maderno

Façana de Sant Pere del Vaticà, per '''Carlo Maderno''' Carlo Maderno (1556 - 30 de gener de 1629).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carlo Maderno · Veure més »

Carme Fiol i Costa

Carme Fiol i Costa (Barcelona, 17 d'octubre de 1956) és una arquitecta, paisatgista i dissenyadora catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carme Fiol i Costa · Veure més »

Carme Pinós i Desplat

Carme Pinós i Desplat (Barcelona, Catalunya, 23 de juny de 1954) és una arquitecta i professora universitària catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carme Pinós i Desplat · Veure més »

Carme Ribas

Carme Ribas (Barcelona, 1956) és una arquitecta catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carme Ribas · Veure més »

Carmelites descalços

Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carmelites descalços · Veure més »

Carrer de Casp

El carrer de Casp és un carrer de Barcelona que es troba al districte de l'Eixample.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carrer de Casp · Veure més »

Carrer de Ferran

El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carrer de Ferran · Veure més »

Carrer de Montcada

Placa del carrer El carrer de Montcada és un carrer de Barcelona que va ser obert a mitjan per la família Montcada per tal de comunicar els barris barcelonins de la Bòria i la Vilanova del Mar, que posteriorment s'unirien en el barri de la Ribera.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carrer de Montcada · Veure més »

Carreu

Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Carreu · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cartago · Veure més »

Casa Amatller

La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Amatller · Veure més »

Casa Antònia Burés

La Casa Antònia Burés és un bloc de pisos modernista situat al carrer d'Ausiàs Marc, 42-46 del barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Antònia Burés · Veure més »

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Batlló · Veure més »

Casa Berenguer

La Casa Berenguer, Casa Casimir Clapés o la Berenguera és un edifici modernista situat al Carrer de la Diputació, número 246, al barri de la Dreta de l'Eixample, de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Berenguer · Veure més »

Casa Bloc

La Casa Bloc és un conjunt arquitectònic racionalista del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, declarat Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument Històric el 1992.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Bloc · Veure més »

Casa Bonaventura Ferrer

La Casa Bonaventura Ferrer és un edifici modernista situat al número 113 del passeig de Gràcia, al barri de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Bonaventura Ferrer · Veure més »

Casa Bonaventura Sanç

La casa Bonaventura Sanç era una finca situada al carrer del Cardenal Casañas i la Rambla de Barcelona, actualment desapareguda.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Bonaventura Sanç · Veure més »

Casa Bruno Cuadros

La Casa Bruno Cuadros o dels Paraigües és un edifici situat a la Rambla, el Pla de la Boqueria i el carrer del Cardenal Casañas de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Bruno Cuadros · Veure més »

Casa Calvet

La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Calvet · Veure més »

Casa Cambó

La Casa Cambó és un edifici noucentista situat a la Via Laietana, 30 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Cambó · Veure més »

Casa Cervelló-Giudice

Quarteró núm. 15 de Garriga i Roca (c. 1860) La Casa Cervelló-Giudice, històricament coneguda també com a Casa Vilana, és un edifici situat als carrers de Montcada, 25 i de la Seca, 7 del barri de la Ribera de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Cervelló-Giudice · Veure més »

Casa Comalat

La casa Comalat és un edifici modernista situat a l'Avinguda Diagonal i el carrer de Còrsega de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Comalat · Veure més »

Casa Comas d'Argemir

La Casa Comas d'Argemir és un edifici modernista, obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (1904), situat a l'avinguda de la República Argentina, 92, al barri de Vallcarca i els Penitents del districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Comas d'Argemir · Veure més »

Casa de l'Ardiaca

La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa de l'Ardiaca · Veure més »

Casa de la Carassa

La casa de la Carassa és un edifici situat a la cantonada dels carrers dels Mirallers i dels Vigatans de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa de la Carassa · Veure més »

Casa de la Caritat de Barcelona

La Casa de la Caritat és un conjunt d'edificis del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa de la Caritat de Barcelona · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa de la Lactància

La Casa de la Lactància és un edifici modernista ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa de la Lactància · Veure més »

Casa de les Altures

La Casa de les Altures és un edifici d'estil neomudèjar situat al Baix Guinardó que es va construir el 1890 per encàrrec del director general d'Aigües de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa de les Altures · Veure més »

Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7

Situació del Call superposat als carrers actuals La Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 és un edifici situat al carrer d'aquest nom (anteriorment Sant Domènec del Call) cantonada al de Marlet de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 · Veure més »

Casa del Gremi de Velers

La casa del Gremi de Velers, o simplement dels Velers, és un edifici de Barcelona declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa del Gremi de Velers · Veure més »

Casa Evarist Juncosa

La Casa Evarist Juncosa és un edifici situat a la Rambla de Catalunya, 78 (entre els carrers de València i Mallorca) de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Evarist Juncosa · Veure més »

Casa Fajol

La Casa Fajol, coneguda popularment com a Casa de la Papallona, és un edifici modernista situat al carrer Llançà, 20 de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Fajol · Veure més »

Casa Francesc Burés

La casa Francesc Burés és un edifici modernista situat a la cantonada dels carrers d'Ausiàs Marc i de Girona de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Francesc Burés · Veure més »

Casa Fullà

La Casa Fullà és un edifici situat al carrer Gènova 27, cantonada amb Brussel·les dins del barri del Guinardó a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Fullà · Veure més »

Casa Fuster

La Casa Fuster és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Fuster · Veure més »

Casa Golferichs

La Casa Golferichs, coneguda popularment com El Xalet, és un edifici modernista situat a la cantonada del carrer de Viladomat amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Golferichs · Veure més »

Casa Gralla

La Casa Gralla fou un palau d'estil renaixentista situat al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, enderrocat el 1856.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Gralla · Veure més »

Casa Lleó i Morera

La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Lleó i Morera · Veure més »

Casa Llopis Bofill

La Casa Llopis Bofill és un edifici al xamfrà dels carrers de València i Bailèn al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Llopis Bofill · Veure més »

Casa Manuel Arnús

La Casa Manuel Arnús, o el Pinar, és un edifici situat al carrer del mateix nom de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Manuel Arnús · Veure més »

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Milà · Veure més »

Casa Muley Afid

La Casa Muley Afid és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch el 1914.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Muley Afid · Veure més »

Casa Museu Gaudí

La Casa Museu Gaudí és un edifici modernista situat dins del recinte del Parc Güell a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Museu Gaudí · Veure més »

Casa Padellàs

La Casa Padellàs (a vegades mal anomenada Casa Clariana-Padellàs) és un palau del construït originalment al número 25 del carrer dels Mercaders de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Padellàs · Veure més »

Casa Pérez Samanillo

La Casa o Palau Pérez Samanillo és un edifici situat a l'Avinguda Diagonal amb la intersecció amb el Carrer Balmes a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Pérez Samanillo · Veure més »

Casa Pere Company

La Casa Pere Company és un edifici d'estil modernista construït per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1911.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Pere Company · Veure més »

Casa Pia Batlló

L'edifici cap al 1910 La Casa Pia Batlló és un edifici situat a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes, catalogat a com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Pia Batlló · Veure més »

Casa Pich i Pon

La casa Pich i Pon, obra de Josep Puig i Cadafalch, se situa a la plaça de Catalunya, núm.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Pich i Pon · Veure més »

Casa Planells

La Casa Planells és un edifici projectat per l'arquitecte Josep Maria Jujol l'any 1924 per encàrrec del contractista Evelí Planells, amb el qual ja havia tingut relació per la construcció d'altres edificis.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Planells · Veure més »

Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona

La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona és un antic complex hospitalari situat al districte de les Corts de Barcelona, reconvertit avui dia en diversos equipaments socials, institucionals i assistencials.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona · Veure més »

Casa Ramon Casas

* Casa Ramon Casas i Carbó, edifici modernista a l'Eixample.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Ramon Casas · Veure més »

Casa Ramon Mulleras

La Casa Ramon Mulleras és un edifici situat a l'anomenada mansana de la Discòrdia del Passeig de Gràcia, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Ramon Mulleras · Veure més »

Casa Ramos

La Casa Ramos és un edifici d'habitatges modernista situat a la Plaça de Lesseps de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Ramos · Veure més »

Casa romana

Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa romana · Veure més »

Casa Roviralta

La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici situat al número 31 de l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Roviralta · Veure més »

Casa Sadó

La casa Sadó és un edifici situat a la cantonada de la Rambla i el carrer de la Petxina de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Sadó · Veure més »

Casa Santurce

La casa Santurce, també coneguda com a Casa Pablo Ubarri, és un edifici situat al carrer de València, 293-295 de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Santurce · Veure més »

Casa Sayrach

La Casa Sayrach és un edifici situat a l'avinguda Diagonal 423 formant xamfrà amb el carrer Enric Granados, al barri Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Sayrach · Veure més »

Casa Serra

Casa Serra o Can Serra és un edifici a la ciutat de Barcelona obra de Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Serra · Veure més »

Casa Terradas

La Casa Terrades o de les Punxes és un edifici modernista situat als carrers del Rosselló, Bruc i l'Avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Terradas · Veure més »

Casa Thomas

La Casa Thomas és un edifici situat al carrer de Mallorca de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Thomas · Veure més »

Casa Tosquella

Casa Tosquella és un edifici modernista resultat d'una reforma feta el 1907 per Eduard Maria Balcells i Buïgas.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Tosquella · Veure més »

Casa Trinxet

La casa Trinxet era un edifici ubicat al carrer Còrsega, 268 de l'Eixample de Barcelona, a tocar del carrer Balmes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Trinxet · Veure més »

Casa Vallescà

Quarteró núm. 26 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa Vallescà era un edifici situat al carrer de Jaume Giralt, 4 de Barcelona i inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979, avui desaparegut.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Vallescà · Veure més »

Casa Vicens

La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casa Vicens · Veure més »

Casal de Sant Jordi

El Casal de Sant Jordi és un edifici d'oficines situat als carrers de Casp, 24-26 i de Pau Claris, 81 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casal de Sant Jordi · Veure més »

Casal del Metge

Detall de la façana El Casal del Metge és un edifici noucentista situat a la Via Laietana, 31 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Casal del Metge · Veure més »

Cascada del Parc de la Ciutadella

La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cascada del Parc de la Ciutadella · Veure més »

Caserna del Bruc

La caserna del Bruc és una caserna de la Quarta Regió Militar de l'Exèrcit de Terra espanyol prop de l'avinguda Diagonal i de la Zona Universitària, al barri de Pedralbes (districte de les Corts de Barcelona).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Caserna del Bruc · Veure més »

Cases dels Canonges

Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cases dels Canonges · Veure més »

Cases Josefa Villanueva

Façana del carrer Roger de Llúria, sense la tribuna original Les Cases Josefa Villanueva són un conjunt arquitectònic situat al xamfrà dels carrers de Roger de Llúria i de València a la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cases Josefa Villanueva · Veure més »

Cassetó

Panteó d'Agripa decorat amb cinc files de cassetons Cassetons al sostre de la Catedral de Pisa Cassetó (del llatí capsa, arca, calaix) és un terme arquitectònic que designa cadascun dels adorns buits geomètrics (com quadrats, rectangles o octàgons) que es disposen en forma regular (semblant a un tauler d'escacs) en un sostre o en l'interior d'una volta, formant part d'un enteixinat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cassetó · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell dels Tres Dragons

Estat de construcció a l'abril de 1888 El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït per ser el Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal de 1888, per encàrrec de l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona que s'acabava d'inaugurar.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Castell dels Tres Dragons · Veure més »

Castrum

Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Castrum · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Catalanisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Catalunya · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)

Projecte original de la catedral, segons Viollet-le-Duc. Només la part marcada en negre es va arribar a construir. Vista interior La Catedral de Sant Just i Sant Pastor és una antiga catedral de França, a la ciutat de Narbona, dins el conjunt monumental del Palau dels Arquebisbes de Narbona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona) · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catenària

Una catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Catenària · Veure més »

Cèsar Martinell i Brunet

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cèsar Martinell i Brunet · Veure més »

Círculo Ecuestre

El Círculo Ecuestre és un club privat fundat a Barcelona el 1856.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Círculo Ecuestre · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cúpula · Veure més »

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cúria romana · Veure més »

CD-ROM

Un CD-ROM (sigles de l'anglès Compact Disc - READ Only Memory) és un disc compacte pre-premsat que conté les dades d'accés, però sense permisos d'escriptura, un equip d'emmagatzematge i reproducció de música, el CD-ROM estàndard va ser establert el 1985 per Sony i Philips.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і CD-ROM · Veure més »

Cebrià de Montoliu i de Togores

Cebrià de Montoliu i de Togores (Palma, Mallorca, 1873 - Albuquerque, Nou Mèxic, 27 d'agost de 1923) fou un dels introductors de la cultura anglosaxona a Catalunya i un reformador social.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cebrià de Montoliu i de Togores · Veure més »

Cel·la fotovoltaica

polzades Símbol de la cel·la fotovoltaica Una cel·la fotovoltaica, també anomenada cèl·lula fotovoltaica o cèl·lula solar és un dispositiu electrònic que permet transformar, mitjançant l'efecte fotovoltaic, l'energia solar en energia elèctrica, o més específicament, l'energia lluminosa (fotons) en electricitat (electrons).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cel·la fotovoltaica · Veure més »

Cementiri del Poblenou

El cementiri del Poblenou, també conegut com cementiri Vell (per oposició al de Montjuïc), està situat al carrer del Taulat, 2 de Barcelona, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cementiri del Poblenou · Veure més »

Centre d'Arts Santa Mònica

El Centre d'Arts Santa Mònica és un centre cultural gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Centre d'Arts Santa Mònica · Veure més »

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és un centre cultural multidisciplinari que ocupa diversos edificis de l'antiga Casa de la Caritat al Raval de Barcelona, amb una àrea total de 15.000 m², dels quals 4.000 es destinen a sales d'exposicions.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Centre de Cultura Contemporània de Barcelona · Veure més »

Centre Excursionista de Catalunya

Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »

Centre Martorell d'Exposicions

El Centre Martorell d'Exposicions, abans conegut com a Museu Martorell, és un centre d'exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona que està situat al parc de la Ciutadella. L'edifici va ser construit entre 1878 i 1882 gràcies al llegat de Francesc Martorell i Peña, qui va aportar la dotació econòmica i les col·lecions d'arqueologia i ciències que s'hi mostrarien.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Centre Martorell d'Exposicions · Veure més »

Centre Moral i Instructiu de Gràcia

Centre Moral i Instructiu de Gràcia (CMIG) és una entitat cívica que va néixer el 1869 amb l'objectiu d'oferir a les escoles catòliques de la vila un ventall d'activitats molt ampli.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Centre Moral i Instructiu de Gràcia · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ceràmica · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cereal · Veure més »

Cilindre

Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cilindre · Veure més »

Cimbori

En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cimbori · Veure més »

Cinema Coliseum

El Cinema Coliseum és una sala d'espectacles situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, 595-599 de Barcelona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cinema Coliseum · Veure més »

Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat

Logotip de la Ciutat de la Justícia La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat és el lloc on es concentra tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

Ciutat Vella de Barcelona

Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Classicisme · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Claustre · Veure més »

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Clima mediterrani · Veure més »

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

seu a Girona El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), constituït el 1931, és una corporació de Dret Públic, amb personalitat jurídica pròpia, que vetlla per la defensa del valor social de l'arquitectura i l'urbanisme en representació dels arquitectes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Col·legi d'Arquitectes de Catalunya · Veure més »

Col·legi de Cordelles

El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Col·legi de Cordelles · Veure més »

Col·legi de les Teresianes

El Col·legi de les Teresianes o Col·legi Santa Teresa-Ganduxer és una escola al carrer de Ganduxer a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, i actualment al barri de les Tres Torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Col·legi de les Teresianes · Veure més »

Col·legi Sant Ignasi - Sarrià

El Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, conegut també com els Jesuïtes de Sarrià, és un centre educatiu dels jesuïtes a Catalunya, fundat el 1892 a Sarrià (Barcelona) per seguir la doctrina d'Ignasi de Loiola.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Col·legi Sant Ignasi - Sarrià · Veure més »

Collage

Collage de Majid Farahani Collage El collage (del francès, coller: enganxar) és una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Collage · Veure més »

Collserola

La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Collserola · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Columna · Veure més »

Columna salomònica

Columna salomònica La columna salomònica o columna entorxada o encara helicoidal és una columna de forma helicoidal, que s'utilitzà fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Columna salomònica · Veure més »

Comissió del Mercat de les Telecomunicacions

La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) és l'Autoritat Nacional de Regulació (ANR) espanyola creada el 1996 durant el procés de liberalització del sector de les telecomunicacions.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Comissió del Mercat de les Telecomunicacions · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Companyia de Jesús · Veure més »

Companyia Transatlàntica

El ''Colón'' a Port Said. Aquest vaixell de la ''Compañía Transatlántica'' va prendre part en el malaurat intent de trencar el bloqueig americà de les Filipines durant la guerra del 98. Al·legoria de la ''Compañía Transatlántica'', per Rossend Nobas, al monument "A López y López". Pavelló de la Companyia Transatlàntica a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, dissenyat per Antoni Gaudí. El vapor "Alfonso XIII" va canviar de nom amb la proclamació de la Segona república espanyola. La Companyia Transatlàntica (CTE; en castellà: Compañía Trasatlántica Española) va ser una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim en vaixells transoceànics, constituïda el 1881 a Barcelona per l'empresari santanderí Antonio López y López.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Companyia Transatlàntica · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Comtats catalans · Veure més »

Con

Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Con · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Concili Vaticà II · Veure més »

Concurs anual d'edificis artístics

Placa commemorativa d'edifici guanyador. En aquest cas de l'edició del 1909 al Palau de la Música Catalana Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens El concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Consell de Cent · Veure més »

Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El Conservatori Municipal de Música de Barcelona (o bé Conservatori Superior de Música de Barcelona o bé Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i antigament Escola Municipal de Música de Barcelona) és una institució docent creada l'any 1886 dedicada a l'educació musical, la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Conservatori Municipal de Música de Barcelona · Veure més »

Constructivisme (art)

Cartell constructivista de Maiakowski El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Constructivisme (art) · Veure més »

Contrafort

Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Contrafort · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Contrareforma · Veure més »

Convent de les Saleses

L'església i convent de les Saleses és un conjunt format per l'església i l'antic convent de les monges saleses de l'orde de la Visitació, situat al Passeig de Sant Joan de Barcelona, entre els carrers de València i d'Aragó.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent de les Saleses · Veure més »

Convent de Sant Agustí Nou

Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860) El convent de Sant Agustí Nou era un conjunt d'edificis pertanyents a l'orde dels agustins, del que encara en queden algunes restes, com ara l'antiga biblioteca, actualment un hotel (vegeu Fonda de Sant Agustí), i l'església, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent de Sant Agustí Nou · Veure més »

Convent de Sant Agustí Vell

El convent de Sant Agustí Vell és un antic edifici religiós de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent de Sant Agustí Vell · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona

El Convent de Sant Francesc de Paula va ser un recinte conventual de l'Orde dels Mínims, ubicat a la ciutat de Barcelona, al barri de Sant Pere de la capital catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Convent de Santa Clara de Barcelona

Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler El Convent de Santa Clara de Barcelona fou un cenobi femení de clausura construït en el que avui és el barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent de Santa Clara de Barcelona · Veure més »

Convent de Santa Mònica

El Convent de Santa Mònica és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent de Santa Mònica · Veure més »

Convent del Bonsuccés

L'Antic Convent del Bonsuccés és un edifici del municipi de Barcelona (Barcelona) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent del Bonsuccés · Veure més »

Convent del Carme (Barcelona)

Portalada del Convent del Carme, en la seva ubicació actual, a Sant Adrià de Besòs. El convent del Carme, actualment desaparegut, ocupava un extens territori entre els carrers del Carme i dels Àngels al barri del Raval de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent del Carme (Barcelona) · Veure més »

Convent dels Àngels

El convent dels Àngels és un edifici situat al carrer dels Àngels, 7 del Raval de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Convent dels Àngels · Veure més »

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Corinti · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Corts Catalanes · Veure més »

CosmoCaixa Barcelona

CosmoCaixa Barcelona és un museu de ciències de la ciutat de Barcelona, que pertany a la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і CosmoCaixa Barcelona · Veure més »

Creu grega

Creu grega La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Creu grega · Veure més »

Creu llatina

Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Creu llatina · Veure més »

Creuer (arquitectura)

El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Creuer (arquitectura) · Veure més »

Cripta de la Colònia Güell

La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cripta de la Colònia Güell · Veure més »

Cristian Cirici i Alomar

Cristian Cirici Alomar (Barcelona, 1941) és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cristian Cirici i Alomar · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cristianisme · Veure més »

Crystal Palace

El Crystal Palace (anglès: 'palau de cristall, palau de vidre') va ser l'edifici principal de la Gran Exposició, l'Exposició Universal de 1851, originàriament situat al Hyde Park de Londres (Anglaterra).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Crystal Palace · Veure més »

Cuculla

Cuculles de la Catedral de Barcelona Una cuculla, cucurulla, cucurull o agulla és un element arquitectònic que se situa en la part superior d'una torre, campanar o església a manera de coronament.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cuculla · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Cupa

Moltes de les sepultures de la via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid, a Barcelona, són ''cupae''. Les cupae (en llatí, singular cupa, plural cupae) són un tipus senzill de monument funerari de planta allargada amb coberta cilíndrica, imitant una bóta tombada (de fet, cupa vol dir bóta en llatí), que es van utilitzar en algunes regions de l'imperi romà entre els segles I i III.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Cupa · Veure més »

Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Damià Campeny i Estrany · Veure més »

Daniel Freixes i Melero

Biblioteca de la Facultat Blanquerna (1994-1996), de Daniel Freixes, Vicente Miranda, Vicenç Bou i Eulàlia González. Dani Freixes i Melero (Barcelona, 1946) és un arquitecte català, especialista en la rehabilitació d'espais arquitectònics i en el disseny d'espais efímers.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Daniel Freixes i Melero · Veure més »

David Chipperfield

David Chipperfield (Londres, 1953) és un arquitecte britànic minimalista.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і David Chipperfield · Veure més »

David Mackay

David Mackay (Eastbourne, Sussex, 1933 - Barcelona, 12 de novembre de 2014) va ser un arquitecte britànic i soci de MBM arquitectes, juntament amb Oriol Bohigas, Josep Martorell des de 1962, i d'Oriol Capdevila i Francesc Gual des del 2000.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і David Mackay · Veure més »

Dècada del 1890

La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1890 · Veure més »

Dècada del 1910

Enfonsament del Titànic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1910 · Veure més »

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1940

Sense descripció.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1940 · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1950 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1970 · Veure més »

Díode emissor de llum

Díodes LEDDíodes LED ---- A (p) Símbol de Díode LED C ó K (n) Representació simbòlica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Díode emissor de llum · Veure més »

De Stijl

Interior dissenyat per Van Doesburg i Rietveld (1919) De Stijl (en neerlandès L'Estil), també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і De Stijl · Veure més »

Deambulatori

Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Deambulatori · Veure més »

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Decumanus · Veure més »

Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya

La Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya és l'òrgan de la secretaria d'Estat de Política Territorial, pertanyent al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública d'Espanya, que representa el Govern espanyol a la comunitat autònoma de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya · Veure més »

Delta del Llobregat

Cal Felip al fons. El delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar a la mar Mediterrània.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Delta del Llobregat · Veure més »

Demetri Ribes i Marco

Demetri Ribes i Marco (València, 1877 - 1921) fou un dels arquitectes valencians més rellevants de principis del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Demetri Ribes i Marco · Veure més »

Desconstructivisme

Museu Guggenheim de Bilbao, País Basc, de Frank Gehry, és un dels edificis més espectaculars del desconstructivisme. De contorns orgànics, tracta d'assemblar-se a un vaixell. Els seus plafons brillants de titani, que recorden a les escames d'un peix, reflecteixen el riu Nervión. El desconstructivisme és una escola arquitectònica que va néixer a la fi dels anys 1980.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Desconstructivisme · Veure més »

Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

Diagonal Mar vist des del mar. Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, amb el Front Marítim del Poblenou i l'avinguda Diagonal al fons Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, part del districte de Sant Martí.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · Veure més »

Diagonal ZeroZero

L'edifici Diagonal ZeroZero, Diagonal Zero Zero o Diagonal 00 (també conegut com a Torre Telefónica) és un gratacels ubicat a Barcelona a l'inici de l'Avinguda Diagonal dissenyat per l'arquitecte Enric Massip-Bosch.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Diagonal ZeroZero · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dinastia borbònica · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Diputació de Barcelona · Veure més »

Dispensari Antituberculós

El Dispensari Antituberculós és un edifici sanitari d'estil racionalista construït entre 1934 i 1938, situat en el barri del Raval de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dispensari Antituberculós · Veure més »

Disseny assistit per ordinador

Disseny assistit per ordinador (DAO) és l'ús d'ordinadors per ajudar en la creació, modificació, anàlisi o optimització en el disseny d'un producte.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Disseny assistit per ordinador · Veure més »

Districte 22@

El Districte 22@, o simplement 22@, és un centre direccional de prop de 200 hectàrees al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Districte 22@ · Veure més »

Districte de Gràcia

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Districte de Gràcia · Veure més »

Districtes i barris de Barcelona

Plànol dels '''districtes de Barcelona''' vigents Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Districtes i barris de Barcelona · Veure més »

Docomomo International

Docomomo International, també escrit DoCoMoMo o senzillament Docomomo, acrònim en anglès d'International Working Party for Documentation and Conservation of Buildings, Sites and Neighborhoods of the Modern Movement, és una organització sense ànim de lucre dedicada a la conservació d'edificis rellevants.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Docomomo International · Veure més »

Domènec Sugrañes i Gras

Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) fou un arquitecte modernista i noucentista que col·laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí i el succeí com a arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Domènec Sugrañes i Gras · Veure més »

Dovella

Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Dovella · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Duana de Barcelona

La Duana de Barcelona o Govern Civil és un palau neoclàssic que hi ha al Pla de Palau al districte barceloní de Ciutat Vella.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Duana de Barcelona · Veure més »

Duana del Port de Barcelona

La Duana del Port de Barcelona és un edifici al Port de Barcelona al davant de les Drassanes Reials, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Duana del Port de Barcelona · Veure més »

Ebenezer Howard

Ebenezer Howard (Londres, 1850 - 1928) fou un arquitecte i urbanista, autor de Garden Cities of To-morrow, obra on exposa una utopia basada en la ciutat-jardí o en l'harmonia entre el món urbà i la natura.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ebenezer Howard · Veure més »

Ebenisteria

Arqueta ''La sardana'' de Gaspar Homar i Mezquida. L'ebenisteria és una especialitat del treball de la fusta en la qual, per mitjà de diverses operacions es construeixen mobles de luxe.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ebenisteria · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Edat del bronze · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Edat moderna · Veure més »

Edifici Catalana de Gas i Electricitat

L'Edifici Catalana de Gas i Electricitat, situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, està catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Edifici Catalana de Gas i Electricitat · Veure més »

Edifici Fòrum

L'edifici Fòrum és una construcció de Barcelona ubicada al Parc del Fòrum, zona on va tenir lloc el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004 i que tenia aquest edifici com una de les seves icones.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Edifici Fòrum · Veure més »

Edifici Montaner i Simon

Ledifici Montaner i Simon està situat al carrer d'Aragó, 255 de l'Eixample de Barcelona i fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1997.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Edifici Montaner i Simon · Veure més »

Eduard Ferrés i Puig

Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista i noucentista titulat per la Universitat de Barcelona el 31 de juliol de 1897.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eduard Ferrés i Puig · Veure més »

Eduard Maria Balcells i Buïgas

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) COAC fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eduard Maria Balcells i Buïgas · Veure més »

Eduardo Chillida Juantegui

Eduardo Chillida Juantegui (Sant Sebastià / Donòstia, País Basc, 10 de gener de 1924 - 19 d'agost de 2002) fou un escultor basc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eduardo Chillida Juantegui · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eixample de Barcelona · Veure més »

El Besòs i el Maresme

El Besòs i el Maresme és un barri del districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Besòs i el Maresme · Veure més »

El Camp de l'Arpa del Clot

Escola Zafra, antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis, situada al Camp de l'Arpa del Clot El barri del Camp de l'Arpa del Clot (nom designat el 2006) és un dels deu barris de Barcelona de què es compon el Districte de Sant Martí, d'ençà que l'any 1897 va ser annexionat a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Camp de l'Arpa del Clot · Veure més »

El Carmel

El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Carmel · Veure més »

El Clot

El barri del Clot, dins del districte de Sant Martí El Clot és un dels barris de què es compon el districte barceloní de Sant Martí.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Clot · Veure més »

El Congrés i els Indians

El Congrés i els Indians és un dels barris del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Congrés i els Indians · Veure més »

El Corte Inglés

Edifici del Corte Inglés d'Alacant El Corte Inglés és un grup empresarial espanyol, líder a Espanya i el desè grup de distribució a Portugal, actualment presidit per Marta Álvarez Guil.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Corte Inglés · Veure més »

El Gòtic

Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Gòtic · Veure més »

El Guinardó

El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Guinardó · Veure més »

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Periódico · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Raval · Veure més »

El Torín

El Torín va ser la primera plaça de braus construïda a Barcelona, inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і El Torín · Veure més »

Elies Rogent i Amat

fou un arquitecte català del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Elies Rogent i Amat · Veure més »

Elies Torres i Tur

Elies Torres i Tur (Eivissa, 1944) és un arquitecte eivissenc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Elies Torres i Tur · Veure més »

Elisabeth Galí i Camprubí

Elisabeth Galí i Camprubí, més coneguda com a Beth Galí (Barcelona, 1950), és una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Elisabeth Galí i Camprubí · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Elisenda de Montcada · Veure més »

Elogi de l'aigua

Elogi de l'aigua és una escultura del 1987 d'Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Elogi de l'aigua · Veure més »

Els Encants Vells

Els Encants Vells, oficialment Mercat Fira de Bellcaire, és un mercat brocanter de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Els Encants Vells · Veure més »

Emili Bordoy i Alcàntara

Emili Bordoy i Alcàntara (1918 - 2006) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Emili Bordoy i Alcàntara · Veure més »

Encoixinat (construcció)

Encoixinat de punta de diamant Encoixinat corregut L'encoixinat és un tipus d'acabat exterior dels paraments de pedra amb carreus, que consisteix en una forma de treballar en relleu la cara vista de la pedra enfondint les juntes per tal de fer la sensació de juntes amples.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Encoixinat (construcció) · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eneolític · Veure més »

Energia solar

Irradiació solar mitjana al món Irradiació solar a l'Estat espanyol Friburg, Alemanya). Lenergia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Energia solar · Veure més »

Enginyeria militar

Desembarcament de Normandia). Obstacles antitancs (Línia Sigfrid) Fortificació (Línia Maginot) L'enginyeria militar és la branca de l'enginyeria que dona suport a les activitats de combat i logística de les forces armades mitjançant un sistema MCP (Mobilitat, Contramobilitat i Protecció) amb tres tasques principals: l'enginyeria de combat o suport d'enginyer tàctic al camp de batalla, el suport estratègic mitjançant l'execució d'obres i serveis necessaris a les zones de comunicacions, i el suport auxiliar.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enginyeria militar · Veure més »

Enric Batlle i Durany

Enric Batlle i Durany (Barcelona, 1956) és arquitecte i paisatgista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Batlle i Durany · Veure més »

Enric Catà i Catà

Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, i de Francisca Catà i Faura, de Sant Feliu de Llobregat, Enric Catà va cursar els seus primers estudis en els Escolapis de Terrassa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Catà i Catà · Veure més »

Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Clarasó i Daudí · Veure més »

Enric Miralles i Moya

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Miralles i Moya · Veure més »

Enric Pericas Bosch

Enric Pericas Bosch (Barcelona, 1957) és un arquitecte, paisatgista i dissenyador català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Pericas Bosch · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Enric Ruiz-Geli

Enric Ruiz-Geli (Figueres, 1968) va estudiar arquitectura a l'ETSA de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Ruiz-Geli · Veure més »

Enric Sagnier i Villavecchia

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Sagnier i Villavecchia · Veure més »

Enric Sòria i Badia

Enric Soria Badia (Barcelona, 1937) és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Sòria i Badia · Veure més »

Enric Tous i Carbó

Enric Tous i Carbó (Barcelona, 25 d'abril de 1925-ibídem, 3 de maig de 2017) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Enric Tous i Carbó · Veure més »

Entaulament

Entaulament del Partenó S'anomena entaulament al conjunt de peces que graviten immediatament sobre les columnes a l'arquitectura arquitravada.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Entaulament · Veure més »

Escenografia

Reproducció de l'escenografia de l'òpera dels moments Norma L'escenografia és el conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació, siguin materials (decorat, utillatge teatral), la il·luminació o la caracterització dels personatges (vestuari, maquillatge, perruqueria), ja sigui l'escenificació destinada a presentació en viu (teatre, dansa), cinematogràfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escenografia · Veure més »

Escola d'Amsterdam (arquitectura)

Het Schip, de Michel de Klerk, Amsterdam (1917-20). L'Escola d'Amsterdam va ser un moviment arquitectònic lligat a l'expressionisme que es va desenvolupar a la ciutat d'Amsterdam, Països Baixos entre 1915 i 1930.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escola d'Amsterdam (arquitectura) · Veure més »

Escola de Barcelona (arquitectura)

LEscola de Barcelona fou un moviment arquitectònic desenvolupat a Catalunya entre els anys 1960 i 1970.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escola de Barcelona (arquitectura) · Veure més »

Escola de Belles Arts de Barcelona

LEscola de Belles Arts de Barcelona és la institució docent oficial dedicada a les Belles Arts a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escola de Belles Arts de Barcelona · Veure més »

Escola de Chicago

L'Escola de Chicago va ser un estil arquitectònic sorgit al pas del al a la ciutat de Chicago.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escola de Chicago · Veure més »

Escola Industrial

Xemeneia de l'antiga fàbrica tèxtil Edifici del Rellotge Túnel subterrani de l'Escola Industrial de Barcelona L'Escola Industrial (antiga Fàbrica Batlló) és un conjunt d'edificis que ocupa quatre illes del Pla Cerdà, entre els carrers Comte Urgell (núms. 173-221), París (núms. 90-114), Viladomat i Roselló (núms. 101-139), a la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escola Industrial · Veure més »

Escola Massana

Entrada de l'antic edifici de l'escola L'Escola Massana és el centre municipal d'arts visuals, arts aplicades i disseny de la ciutat de Barcelona, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escola Massana · Veure més »

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

LEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) és, juntament amb l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, una de les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i atorga el títol d'arquitecte, així com doctorats i diversos màsters de postgrau.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escultura romànica · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Escut de Barcelona · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església (arquitectura) · Veure més »

Església de Betlem

Lesglésia de Betlem és una obra d'estil barroc situada al carrer del Carme, 2 cantonada amb la Rambla de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, amb un entorn de protecció comú amb el Palau Moja, situat just enfront.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Betlem · Veure més »

Església de la Concepció (Barcelona)

LEsglésia de la Concepció (oficialment Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora) és una església parroquial als carrers d'Aragó i de Roger de Llúria de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de la Concepció (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Andreu de Palomar

L'església de Sant Andreu de Palomar està situada al barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Sant Felip Neri és una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Felip Neri de Barcelona · Veure més »

Església de Sant Genís dels Agudells

Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Església de Sant Jaume (Barcelona)

L'antiga església de la Trinitat, actual parròquia de Sant Jaume, està situada al carrer de Ferran, 28 de Barcelona, i està catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Josep Oriol (Barcelona)

L'Església de Sant Josep Oriol és un temple situat als carrers de la Diputació i de Villarroel, al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Josep Oriol (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Miquel (Barcelona)

L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Miquel (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Sever

L'església de Sant Sever es troba al carrer del mateix nom del barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de la Catedral, i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Sever · Veure més »

Església de Sant Vicenç de Sarrià

Lesglésia de Sant Vicenç de Sarrià és un temple neoclàssic situat a la plaça Major de Sarrià, a Barcelona, construït el 1781 per Josep Mas a l'emplaçament de temples anteriors.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Vicenç de Sarrià · Veure més »

Església de Santa Maria de Sants

L'església romànica enderrocada el 1828 Lesglésia de Santa Maria de Sants és un temple cristià d'estil neoclàssic que data de 1828.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Santa Maria de Sants · Veure més »

Església de Santa Maria Reina

LEsglésia de Santa Maria Reina es troba al barri de Pedralbes, al districte de Les Corts de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església de Santa Maria Reina · Veure més »

Església del Carme de Barcelona

Lesglésia del Carme és un edifici religiós del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església del Carme de Barcelona · Veure més »

Església del Gesù

L'Església del Santíssim Nom de Jesús, conegut principalment com una església de Jesús o simplement com "La Vida de Crist, és l'església mare de la Companyia de Jesús a Roma i és, de fet, la seu del Pare General dels jesuïtes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església del Gesù · Veure més »

Església dels Josepets de Gràcia

L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, és l'església de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la moderna plaça de Lesseps del districte de Gràcia, a Barcelona, on és l'edifici més antic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església dels Josepets de Gràcia · Veure més »

Església dels Sants Just i Pastor

L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església dels Sants Just i Pastor · Veure més »

Església tipus sala

Interior de l'església de Sant Wolfgang a Schneeberg, Alemanya, en el qual s'observen les tres naus del temple amb una mateixa alçària. Una església tipus sala o planta de saló, (en alemany hallenkirche) és un tipus de construcció arquitectònica d'esglésies, que es caracteritza pel fet que la seva planta és rectangular i totes les naus que componen l'edificació tenen la mateixa alçària.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Església tipus sala · Veure més »

Esgrafiat

La paraula esgrafiat ve de l'italià sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Esgrafiat · Veure més »

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Esmalt · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Espanya · Veure més »

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Estació de Barcelona-Sants · Veure més »

Estació de França

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Estació de França · Veure més »

Estació de la Magòria

LEstació de la Magòria és l'edifici d'una antiga estació dels Ferrocarrils Catalans protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Estació de la Magòria · Veure més »

Estació de Sant Andreu

L'estació de metro de la L1. L'estació de rodalia i regionals. Sant Andreu és un intercanviador ferroviari situat al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Estació de Sant Andreu · Veure més »

Estació del Nord (Barcelona)

LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) · Veure més »

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estela (monument)

Estela de Badalona (Museu de Badalona) Una estela és un monument commemoratiu, amb forma de làpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Estela (monument) · Veure més »

Esteve Bonell

Esteve Bonell Costa (Banyoles, Girona; 1942) és un arquitecte català, Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Esteve Bonell · Veure més »

Eudald Serra i Güell

Escultura ''A Margarita Xirgu'' (1988) d'Eudald Serra Eudald Serra i Güell (Barcelona, 1911-2002) era un escultor català cabdal, pioner de l'avantguarda escultòrica catalana de postguerra.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eudald Serra i Güell · Veure més »

Eugène Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eugène Viollet-le-Duc · Veure més »

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »

Eugeni Pere Cendoya

Palau Nacional de Montjuïc (Barcelona). Eugenio Pedro Cendoya Oscoz (Villabona, Guipúscoa, 6 de setembre de 1894 - Barcelona, 29 de març de 1975) fou un arquitecte basc, deixeble de Lluís Domènech i Montaner i August Font i Carreras.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eugeni Pere Cendoya · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Europa · Veure més »

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »

Eusebi Bona i Puig

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Eusebi Bona i Puig · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »

Exposició Universal de París (1937)

L'Exposició Universal de París de 1937, oficialment anomenada Exposition Internationale des Arts et Techniques dans la Vie Moderne en francès, va estar regulada per l'Oficina Internacional d'Exposicions i va tenir lloc del 25 de maig al 25 de novembre de 1937, a París.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Exposició Universal de París (1937) · Veure més »

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Expressionisme · Veure més »

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Extrem Orient · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Extremadura · Veure més »

Falla

Falla a Bedarius, Occitània. desert de Taklamakan. Les dues crestes de colors (a la part inferior esquerra i superior dreta) solen formar una única línia contínua, però han estat separades pel moviment al llarg de la falla. Una falla, en geologia, és una fractura o discontinuïtat d'un pla en un volum de roca a través del qual hi ha hagut un desplaçament important com a resultat dels moviments de massa de roca.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Falla · Veure més »

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Família franciscana · Veure més »

Fanals de la Plaça Reial

Els Fanals, que es troben a la plaça Reial de Barcelona, van ser realitzats per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fanals de la Plaça Reial · Veure més »

Farmàcia Bolós

La farmàcia Bolós (antiga farmàcia Novellas) és un establiment situat a la Rambla de Catalunya, 77 de Barcelona (vegeu Cases Josep Domènech), catalogat com a d'interès (categoria E2).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Farmàcia Bolós · Veure més »

Farshid Moussavi

Farshid Moussavi (Shiraz, Iran, 1965) és una arquitecta nascuda a Iran.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Farshid Moussavi · Veure més »

Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia

La Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, també coneguda com El Vapor, era situada al carrer dels Tallers del Raval de Barcelona, i fou la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor a l'estat espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia · Veure més »

Fàbrica Casaramona

La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fàbrica Casaramona · Veure més »

Fàbrica Massó i Cia

La fàbrica Massó i Cia és un conjunt d'edificis industrials situat als carrers de Pujades i Llull i el passatge de Masoliver del Poblenou de Barcelona, dels que només està catalogada la nau actualment coneguda com a Vapor Llull, reconvertida en habitatges, i l'antiga xemeneia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fàbrica Massó i Cia · Veure més »

Fèlix de Azúa i de Pastors

Fèlix de Azúa i de Pastors (Barcelona, 1874 - ibídem, 1939) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fèlix de Azúa i de Pastors · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fòrum · Veure més »

Fòrum Universal de les Cultures

Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Felip III de Castella · Veure més »

Ferran Romeu i Ribot

Casa Armet a Sant Cugat del Vallès Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 6 de desembre de 1862 - 1943) fou un arquitecte modernista i urbanista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ferran Romeu i Ribot · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ferrocarril · Veure més »

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Festival Grec de Barcelona

El Grec Festival de Barcelona és un festival internacional de teatre, dansa, música i circ.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Festival Grec de Barcelona · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Feudalisme · Veure més »

Fibrociment

Habitatge amb la coberta amb plaques ondulades de fibrociment El fibrociment, fibrociment d'amiant o uralita (nom comercial de la marca de l'empresa que el fabricava, provinent del mineral uralita), de presència fibrosa, és un material de construcció compost per ciment i fibres d'amiant que li donen una gran resistència mecànica alhora que una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fibrociment · Veure més »

Filippo Brunelleschi

Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (Florència, 1377 - 15 d'abril de 1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Filippo Brunelleschi · Veure més »

Fira de Barcelona

El recinte de Montjuïc durant la celebració del Saló del Còmic Torres de l'arquitecte Toyo Ito davant del recinte de Gran Via, a la Plaça d'Europa (l'Hospitalet de Llobregat) Fira de Barcelona és la institució firal de Barcelona i una de les més importants d'Europa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fira de Barcelona · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Flandes · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Florència · Veure més »

Foment de les Arts i el Disseny

El Foment de les Arts i del Disseny (FAD), anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, és una associació privada, independent i sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econòmica i cultural del país.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Foment de les Arts i el Disseny · Veure més »

Foment del Treball Nacional

Foment del Treball Nacional és la principal organització patronal catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Foment del Treball Nacional · Veure més »

Fonda Espanya

La Fonda Espanya, actualment Hotel Espanya, és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 9-11 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé d'interès cultural.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fonda Espanya · Veure més »

Font d'Hèrcules (Barcelona)

La Font d'Hèrcules és una obra situada a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Font d'Hèrcules (Barcelona) · Veure més »

Font de Canaletes

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Font de Canaletes · Veure més »

Font de la Plaça d'Espanya

La font commemorativa de l'Exposició de 1929, més coneguda com font de la plaça d'Espanya, és un monument escultòric situat al centre de la plaça homònima, a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Font de la Plaça d'Espanya · Veure més »

Font del Vell

La Font del Vell, també coneguda com a Font del Xato, es troba a la plaça de Sants de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Font del Vell · Veure més »

Font màgica de Montjuïc

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Font màgica de Montjuïc · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fonts de Barcelona · Veure més »

Forja

Forjador La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Forja · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

Fortificacions de Vauban

Les fortificacions de Vauban van ser projectades a França pel marquès Sébastien Le Prestre, el marquès de Vauban (1663-1707) que va ser enginyer i arquitecte militar i que ja en els seus escrits prefigura la ideologia de la Il·lustració francesa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fortificacions de Vauban · Veure més »

Fractal

Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fractal · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і França · Veure més »

Francesc Berenguer i Mestres

Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) va ser un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Berenguer i Mestres · Veure més »

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Veure més »

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc de Borja · Veure més »

Francesc de Paula del Villar i Carmona

Casa Climent Arola, obra de Villar a la Rambla de Catalunya de Barcelona (1900-1902) Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona, 24 de novembre de 1861 – Ginebra, Suïssa, 22 de setembre de 1926) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc de Paula del Villar i Carmona · Veure més »

Francesc de Paula Nebot i Torrens

Palau Reial de Pedralbes Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 11 de juliol de 1883 - ídem, 1965) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc de Paula Nebot i Torrens · Veure més »

Francesc Fàbregas i Vehil

Ajuntament de Santa Fe (Granada), de Francesc Fàbregas (1931) Francesc Fàbregas i Vehil (Barcelona, 1901 - L'Havana, 19 de març de 1983) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Fàbregas i Vehil · Veure més »

Francesc Folguera i Grassi

L'església de Sant Sadurní d'Anoia, reformada exteriorment el 1924 per Francesc Folguera, que renovà la façana i hi afegí el pòrtic Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Folguera i Grassi · Veure més »

Francesc Guàrdia i Vial

Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940) fou un arquitecte modernista barceloní, gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Guàrdia i Vial · Veure més »

Francesc Joan Barba i Corsini

fou un arquitecte i dissenyador de mobiliari català, considerat com un dels més influents en l'evolució de l'habitatge a Catalunya,.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Joan Barba i Corsini · Veure més »

Francesc Mitjans i Miró

Francesc Mitjans i Miró (Barcelona, 15 de juliol de 1909 - Barcelona, 20 de novembre de 2006) fou un arquitecte i urbanista català, autor de construccions com el Camp Nou o el gratacel del Banc Sabadell Atlántico.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Mitjans i Miró · Veure més »

Francesc Renart i Arús

Francesc Renart i Arús (Sarrià, 1783 - Barcelona, 22 de gener de 1853) fou un arquitecte urbanista, actor i comediògraf català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Renart i Arús · Veure més »

Francesc Rogent i Pedrosa

Façana de Santa Maria de Badalona, de Rogent. Font dissenyada per Rogent, passeig de Lluís Companys, Barcelona. Francesc Rogent i Pedrosa (Barcelona, 24 de desembre de 1864 - ibídem, 1898) fou un arquitecte, escriptor i editor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Rogent i Pedrosa · Veure més »

Francesc Vayreda i Casabó

Francesc Vayreda i Casabò (Olot, 19 de maig de 1888 — 1929) fou un pintor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francesc Vayreda i Casabó · Veure més »

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francisco Javier Castaños · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Francs · Veure més »

Frank Gehry

Frank Gehry, nascut amb el nom de Frank Owen Goldberg (Toronto) és un arquitecte i dissenyador estatunidenc nascut al Canadà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Frank Gehry · Veure més »

Frank Lloyd Wright

Frank Lloyd Wright (Richland Center, Wisconsin, 8 de juny de 1867 - Phoenix, Arizona, 9 d'abril de 1959) fou un arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Frank Lloyd Wright · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Frankfurt del Main · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Franquisme · Veure més »

Frederic de Correa i Ruiz

fou un arquitecte i dissenyador català que treballà en equip amb Alfons Milà i Sagnier.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Frederic de Correa i Ruiz · Veure més »

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fris · Veure més »

Frodoí

Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Frodoí · Veure més »

Frontó (arquitectura)

L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Frontó (arquitectura) · Veure més »

Funcionalisme (arquitectura)

La torre de l'estadi Olímpic de Hèlsinki (Y. Lindegren & T. Jäntti, construïda el 1934-38) El funcionalisme, en arquitectura, és el principi pel qual l'arquitecte que dissenya un edifici hauria de fer-lo basant-se en el propòsit que tindrà aqueix edifici.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Funcionalisme (arquitectura) · Veure més »

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fundació Antoni Tàpies · Veure més »

Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Fundació Joan Miró · Veure més »

Funicular de Montjuïc

El funicular de Montjuïc és un mitjà de transport públic per cable de la ciutat de Barcelona, i concretament un funicular, que facilita l'accés a la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut de 758 metres que salva un desnivell de 76 metres, entre les dues úniques estacions actuals de Paral·lel i Parc de Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Funicular de Montjuïc · Veure més »

Funicular de Vallvidrera

El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià amb Vallvidrera.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Funicular de Vallvidrera · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Gablet

Gablet de la Catedral de Nidaros (Noruega). Un gablet és un element decoratiu en forma de frontó triangular i en punta que se situa com a coronament de la portalada d'una església o catedral, preferentment gòtica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gablet · Veure més »

Gaetana Aulenti

Gaetana Aulenti (Palazzolo dello Stella, Udine, 4 de desembre de 1927 – Milà, 31 d'octubre de 2012) fou una arquitecta, dissenyadora industrial i escenògrafa italiana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gaetana Aulenti · Veure més »

Gaietà Buïgas i Monravà

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gaietà Buïgas i Monravà · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Galícia · Veure més »

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ganimedes (mitologia) · Veure més »

Garraf

El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Garraf · Veure més »

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і GATCPAC · Veure més »

GATEPAC

El GATEPAC, acrònim de Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, fou un grup d'arquitectes actius des d'abans de la Segona República Espanyola i que van promoure l'arquitectura racionalista i del moviment modern a l'Estat Espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і GATEPAC · Veure més »

Gàrgola

Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gàrgola · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gènova · Veure més »

Gòtic flamíger

Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gòtic flamíger · Veure més »

General Guitart i Lostaló

El Casino La Constància, obra d'estil modernista mossàrab a Sant Feliu de Guíxols General Guitart i Lostaló (Gràcia, 1859 – Barcelona, 1926) fou un arquitecte modernista titulat el 28 de gener de 1887.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і General Guitart i Lostaló · Veure més »

Geometria no euclidiana

La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Geometria no euclidiana · Veure més »

Germà Rodríguez i Arias

Germà Rodríguez i Arias (Barcelona, 26 d'abril de 1902 - ídem, 1987) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Germà Rodríguez i Arias · Veure més »

Giacomo della Porta

Façana de la famosa església del Gesù a Roma Giacomo della Porta (c. 1533 - Roma, 1602) va ser un escultor i arquitecte italià, que va treballar en molts edificis importants a Roma, incloent-hi la basílica de Sant Pere al Vaticà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Giacomo della Porta · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Gio Ponti

Giovanni Ponti més conegut com a Gio Ponti Milà, 18 de novembre de 1891 - 16 de setembre de 1979) va ser un dels arquitectes, dissenyadors industrials, artistes i publicistes italians més importants del. Els seus pares van ser Enrico Ponti i Giovanna Rigone. El 1921 es va casar amb Giulia Vimercati.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gio Ponti · Veure més »

Giuseppe Terragni

Como. Como Giuseppe Terragni (Meda, 18 d'abril de 1904 - Como, 19 de juliol de 1943) va ser un arquitecte italià que va treballar primordialment sota el règim feixista de Mussolini, va ser un pioner en el moviment italià sota el nom del racionalisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Giuseppe Terragni · Veure més »

Gottfried Semper

Gottfried Semper (Hamburg, 29 de novembre de 1803 – Roma, 15 de maig de 1879).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gottfried Semper · Veure més »

Govern de Catalunya

Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Govern de Catalunya · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Gran Via de les Corts Catalanes

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Granada · Veure més »

Gratacel

Burj Khalifa, 828m (2007) Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gratacel · Veure més »

Gremi de Tenders Revenedors

Instructa per los individuos del Gremi de tenders revenedors'', llibre amb les normes de funcionament del gremi (1842) El Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona, actualment coneguda com a Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, va ser creada per la gràcia de la reina Maria de Castella en nom del seu marit el rei Alfons el Magnànim, l'any 1447.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Gremi de Tenders Revenedors · Veure més »

Grup R

El Grup R fou un grup d'arquitectes catalans nascut l'any 1951 a Barcelona, que esdevingué el catalitzador de la recuperació de la modernitat en l'arquitectura i l'estètica catalanes durant la postguerra espanyola.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Grup R · Veure més »

Grupo Planeta

El Grupo Planeta és un grup multimèdia espanyol amb seu fundacional i central o corporativa a l'Edifici Planeta de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Grupo Planeta · Veure més »

Guàrdia Urbana de Barcelona

La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) és el cos de policia local de la ciutat de Barcelona, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guàrdia Urbana de Barcelona · Veure més »

Guernica (quadre)

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guernica (quadre) · Veure més »

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guerra dels remences · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guillem Abiell

Guillem Abiell (segles XIV i XV) fou un arquitecte i mestre d'obres català nascut a Barcelona conegut com a Guilleminis.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guillem Abiell · Veure més »

Guillem Busquets i Vautravers

Guillem Busquets i Vautravers (Barcelona, 23 d'octubre de 1877 - Barcelona, 1 de febrer de 1955) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Guillem Busquets i Vautravers · Veure més »

Hala dels Draps

El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hala dels Draps · Veure més »

Hans Scharoun

Hans Scharoun (Bremen, 1893 - Berlín, 1973) va ser un arquitecte alemany.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hans Scharoun · Veure més »

Hèlix (geometria)

L'hèlix (cos ''t'', sin ''t'', ''t'') des de ''t''.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hèlix (geometria) · Veure més »

Helio Piñón

Heliodoro Piñón Pallarés, més conegut com a Helio Piñón (Onda, Plana Baixa, 1942) és un arquitecte valencià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Helio Piñón · Veure més »

Hemicicle

Hemicicle és una sala, graderia o altra construcció de forma semicircular (deriva d'hemi, mig, i cicle, cèrcol).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hemicicle · Veure més »

Henry Nichols Cobb

Henry Nichols Cobb (Boston, Massachusetts, 8 d'abril de 1926 - 3 de març de 2020) va ser un arquitecte estatunidenc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Henry Nichols Cobb · Veure més »

Herculà

Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Herculà · Veure més »

Hiperboloide

L'hiperboloide és la superfície de revolució generada per la rotació d'una hipèrbola al voltant d'un dels seus dos eixos de simetria.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hiperboloide · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hispània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Història de l'art · Veure més »

Historicisme arquitectònic

Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Historicisme arquitectònic · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Horta-Guinardó · Veure més »

Hospital Clínic de Barcelona

L'Hospital Clínic de Barcelona, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és un hospital universitari fundat l'any 1906.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hospital Clínic de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Hospital de Sant Llàtzer (Barcelona)

L'hospital de Sant Llàtzer és un conjunt arquitectònic del Raval de Barcelona, del qual es conserva una de les ales, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C), i l'església, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hospital de Sant Llàtzer (Barcelona) · Veure més »

Hostafrancs

Hostafrancs és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat Barcelona delimitat per la Gran Via de les Corts Catalanes i el barri de Sants.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hostafrancs · Veure més »

Hotel Arts

LHotel Arts és un dels edificis més emblemàtics de la Barcelona de final del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hotel Arts · Veure més »

Hotel Internacional

Antonio López que més tard seria desplaçat uns metres fins a la seva ubicació actual L'Hotel Internacional va ser un dels edificis que Lluís Domènech i Montaner va construir per a l'Exposició Universal de 1888 a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hotel Internacional · Veure més »

Hotel Sky

LHotel Sky és un gratacel situat al carrer de Pere IV del Poblenou de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Hotel Sky · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ibers · Veure més »

Iconografia

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Iconografia · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ignasi de Loiola · Veure més »

Ignasi de Solà-Morales i Rubió

Ignasi de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 24 d'agost de 1942 - Amsterdam, Països Baixos, 12 de març del 2001) fou un arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ignasi de Solà-Morales i Rubió · Veure més »

Ignasi Mas i Morell

Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 6 de desembre de 1881 - 23 d'abril de 1953) fou un arquitecte modernista titulat el 1907.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ignasi Mas i Morell · Veure més »

Ignasi Paricio Ansuátegui

Ignasi Paricio Ansuátegui (Saragossa, Aragó 1944) és un arquitecte i professor universitari aragonès instal·lat a Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ignasi Paricio Ansuátegui · Veure més »

Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona

LIl·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (abreujat ICAB), anomenat fins al 2015 Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, és una corporació professional a la qual han de pertànyer les persones llicenciades o graduades en Dret per a poder exercir a Barcelona i en altres municipis de la demarcació de l'ens.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona · Veure més »

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Imperi Romà · Veure més »

Indústria tèxtil

Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Indústria tèxtil · Veure més »

INEFC Barcelona

LINEFC de Barcelona és la seu de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya que hi ha en aquesta ciutat, on es formen llicenciats/des i graduats/des en ciències de l'activitat física i l'esport.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і INEFC Barcelona · Veure més »

Informalisme

L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Informalisme · Veure més »

Informàtica

Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Informàtica · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Inquisició · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut del Teatre

LInstitut del Teatre és un centre superior públic, dedicat a la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de les arts escèniques.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Institut del Teatre · Veure més »

Institut Municipal d'Història de Barcelona

La Casa de l'Ardiaca Institut Municipal d'Història de Barcelona (IMH) és una institució creada el 1943 dependent de l'ajuntament de Barcelona i amb seu a la Casa de l'Ardiaca, per tal d'aplegar les activitats de les següents entitats.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Institut Municipal d'Història de Barcelona · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Isidre Nonell i Monturiol

fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Isidre Nonell i Monturiol · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Islam · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Itàlia · Veure més »

IV Regió Militar

La IV Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Catalunya, és una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і IV Regió Militar · Veure més »

Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola

Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola (Sevilla, 1690 - Barcelona, 1767), II marquès de la Mina, V comte de Pezuela de las Torres, fou un noble, militar, diplomàtic i governador il·lustrat espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola · Veure més »

Jardí Botànic de Barcelona

El Jardí Botànic de Barcelona és un jardí botànic inaugurat l'any 1999, situat a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona en l'espai que hi ha entre l'Estadi de Montjuïc, el Castell de Montjuïc i el Cementiri de Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardí Botànic de Barcelona · Veure més »

Jardí d'Escultures

El Jardí d'Escultures es troba a la muntanya de Montjuïc, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, annex a la Fundació Joan Miró.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardí d'Escultures · Veure més »

Jardí del General

Jardí del General. El Jardí del General fou un parc públic situat al barri de la Ribera de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardí del General · Veure més »

Jardinets de Gràcia

Els Jardinets de Gràcia, amb el nom oficial de Jardins de Salvador Espriu, es troben al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona, al final del Passeig de Gràcia, just abans de començar el carrer Gran de Gràcia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardinets de Gràcia · Veure més »

Jardins de Joan Maragall

Els Jardins de Joan Maragall envolten l'edifici del Palauet Albéniz i estan situats la muntanya de Montjuïc de Barcelona, entre l'Estadi de Montjuïc i el Palau Nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardins de Joan Maragall · Veure més »

Jardins de la Tamarita

Els jardins de la Tamarita són un parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardins de la Tamarita · Veure més »

Jardins de Laribal

Font de ceràmica Glorieta de xiprers Pèrgola Els jardins de Laribal es troben a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardins de Laribal · Veure més »

Jardins de Miramar

Els jardins de Miramar són a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardins de Miramar · Veure més »

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer estan situats a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, a la zona compresa entre el funicular de Montjuïc i els Jardins de Joan Brossa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer · Veure més »

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera són un jardí botànic de 3,16 hectàrees d'extensió, especialitzat en cactus i plantes suculentes, i situat a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardins de Mossèn Costa i Llobera · Veure més »

Jardins del Mirador de l'Alcalde

Carles Buïgas Els Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardins del Mirador de l'Alcalde · Veure més »

Jardins del Turó del Putxet

Els Jardins del Turó del Putxet es troben al turó del mateix nom, al barri del Putxet i Farró de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jardins del Turó del Putxet · Veure més »

Jaume Bayó i Font

Jaume Bayó i Font (Barcelona, 1873 - abril de 1961) fou un arquitecte català, conegut per les seves col·laboracions amb Antoni Gaudí i Domènech i Muntaner.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jaume Bayó i Font · Veure més »

Jaume Fabre

Jaume Fabre va ser un arquitecte nascut a Mallorca al.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jaume Fabre · Veure més »

Jaume Gustà i Bondia

Esquema dels desguassos dels edificis Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 25 de maig de 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jaume Gustà i Bondia · Veure més »

Jaume Huguet

fou un pintor gòtic català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jaume Huguet · Veure més »

Jaume Mestres i Fossas

Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1981) fou arquitecte català i dirigent esportiu.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jaume Mestres i Fossas · Veure més »

Jaume Solà

Jaume Solà o Jacme Sola (Catalunya, actiu entre 1401-1409) va ser un dels mestres d'obra de la Catedral de Barcelona, va dirigir-ne les obres com aparellador des de 1401.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jaume Solà · Veure més »

Jaume Torres i Grau

Jaume Torres i Grau (Barcelona, 1879-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 1903.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jaume Torres i Grau · Veure més »

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jònic · Veure més »

Jørn Utzon

Jørn Utzon, AC (Copenhaguen, 9 d'abril de 1918 - Helsingør, 29 de novembre de 2008) fou un arquitecte danès, famós per haver projectat el Palau de l'Òpera de Sydney (Austràlia).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jørn Utzon · Veure més »

Jean Claude Nicolas Forestier

Jean Claude Nicolas Forestier (Èx-los-Bens, Savoia, 9 de gener de 1861 - París, 26 d'octubre de 1930) va ser un arquitecte paisatgista francès que ha realitzat una gran part de la seva carrera al servei de la ciutat de París al començament del deixeble de Georges Eugène Haussmann i Jean-Charles Alphand.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jean Claude Nicolas Forestier · Veure més »

Jean Nouvel

Torre Agbar, Barcelona Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jean Nouvel · Veure més »

Jeroni Escarabatxeres i Ratxotxo

Jeroni Escarabatxeres i Ratxotxo (? - 1710) va ser un escultor català d'estil barroc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jeroni Escarabatxeres i Ratxotxo · Veure més »

Jeroni Ferran Granell i Manresa

Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 7 de gener de 1868 - 9 de març de 1931) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jeroni Ferran Granell i Manresa · Veure més »

Jeroni Granell i Mundet

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú Col·legi Samà, a Vilanova i la Geltrú Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 31 de desembre de 1889) fou un mestre d'obres barceloní titulat el 1854, artesà i decorador.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jeroni Granell i Mundet · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Alsina i Arús

Joan Alsina i Arús (Barcelona, 1872- Castellterçol, 9 de juliol de 1911), fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Alsina i Arús · Veure més »

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i net d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena · Veure més »

Joan Baptista Pons i Trabal

Casa Pons i Trabal al carrer de Balmes de Barcelona. Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 30 de juliol de 1855 - Barcelona, 24 d'octubre de 1927) fou un arquitecte barceloní d'estil eclèctic influït pel modernisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Baptista Pons i Trabal · Veure més »

Joan Baptista Subirana i Subirana

Joan Baptista Subirana i Subirana (Rosario de Santa Fe, Argentina, 1904 — Barcelona, 1978) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Baptista Subirana i Subirana · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Flotats i Llucià

''Dànae'' (1884) a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella Joan Flotats i Llucià (Manresa, Bages, 11 de març de 1847 - Barcelona, 11 de desembre de 1917) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Flotats i Llucià · Veure més »

Joan Guardiola Martínez

Ateneu suecà del Socors Casa jueva de València Casa Ferran Guardiola, o Casa Xinesa, Barcelona Joan Francesc Guardiola Martínez (Sueca, 1895 - Alzira, 1962), fou un arquitecte valencià del període déco.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Guardiola Martínez · Veure més »

Joan Josep Hervás i Arizmendi

Joan Josep Hervás i Arizmendi (Barcelona, 12 de juny de 1850- març de 1914) fou un arquitecte modernista titulat el 14 de juny de 1879.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Josep Hervás i Arizmendi · Veure més »

Joan Margarit i Consarnau

fou un poeta, arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Margarit i Consarnau · Veure més »

Joan Martorell i Montells

Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Martorell i Montells · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joan Rubió i Bellver

va ser un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Rubió i Bellver · Veure més »

Joan Soler i Faneca

fou un mestre de cases i arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Soler i Faneca · Veure més »

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 2 d'abril de 1703 - Roma, 16 de desembre de 1780) fou un frare dominic català, que arribà a Mestre General de l'Orde dels Predicadors i Cardenal del títol de San Sisto.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí · Veure més »

Joan Torras i Guardiola

Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 19 de gener de 1910) fou mestre d'obres, arquitecte i mestre d'arquitectes com Elies Rogent, Antoni Gaudí i August Font.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joan Torras i Guardiola · Veure més »

Joaquim Bassegoda i Amigó

Joaquim Bassegoda i Amigó (La Bisbal d'Empordà, 1854 - Barcelona, 1938) va ser un arquitecte i historiador de l'arquitectura català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joaquim Bassegoda i Amigó · Veure més »

Joaquim Codina i Matalí

Casa Malagrida. Museu dels Sants d'Olot Joaquim Codina i Matalí (~ 1841 -Barcelona, 23 d'abril de 1910) fou un mestre d'obres català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joaquim Codina i Matalí · Veure més »

Joaquim de Ros i de Ramis

Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joaquim de Ros i de Ramis · Veure més »

Joaquim Gili i Morós

Joaquim Gili i Morós (Barcelona, 1916 - 1984) va ser un arquitecte català que formà part del Grup R. Fill del pintor Baldomer Gili i Roig, es titulà en arquitectura el 1947 a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joaquim Gili i Morós · Veure més »

Joaquim Lloret i Homs

va ser un constructor i arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joaquim Lloret i Homs · Veure més »

Joaquim Maria Casamor i d'Espona

Jardins de Joan Maragall. Joaquim Maria Casamor i d'Espona (Figueres, 12 de maig de 1920-17 de juliol del 2019) fou un arquitecte i paisatgista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joaquim Maria Casamor i d'Espona · Veure més »

Joaquim Vilaseca i Rivera

Joaquim Vilaseca i Rivera (Barcelona, 1885 - ibídem, juny de 1963) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joaquim Vilaseca i Rivera · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Johann Joachim Winckelmann

Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Johann Joachim Winckelmann · Veure més »

John Ruskin

John Ruskin (Londres, 8 de febrer de 1819 - Brantwood, 20 de gener de 1900) fou un escriptor, crític d'art i sociòleg anglès, un dels grans mestres de la prosa anglesa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і John Ruskin · Veure més »

Jordi Bonet i Armengol

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 12 de maig de 1925 - Barcelona, 20 de juny de 2022) va ser un arquitecte, activista cultural i dirigent de l'escoltisme català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jordi Bonet i Armengol · Veure més »

Jordi Garcés i Brusés

Jordi Garcés i Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945) és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jordi Garcés i Brusés · Veure més »

Jordi Mir i Valls

Jordi Mir i Valls (Bellvís, 1929 - Barcelona, 28 de setembre de 1993) va ser doctor en arquitectura i degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya entre 1974 i 1978.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Jordi Mir i Valls · Veure més »

Joris Prosper Van Verboom

Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »

José Antonio Martínez Lapeña

és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і José Antonio Martínez Lapeña · Veure més »

Josep Amargós i Samaranch

Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849- 28 de setembre de 1918) fou un arquitecte català adscrit al moviment modernista, que va obtenir el títol el 1877.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Amargós i Samaranch · Veure més »

Josep Antoni Acebillo i Marín

és un arquitecte aragonès i historiador de l'art establert a Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Antoni Acebillo i Marín · Veure més »

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 - Espolla, 6 de novembre de 1984) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Antoni Coderch i de Sentmenat · Veure més »

Josep Antoni Llinàs i Carmona

''Biblioteca Jaume Fuster'', Barcelona (2006) Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, País Valencià 1945) és un arquitecte i professor universitari valencià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Antoni Llinàs i Carmona · Veure més »

Josep Benedito Rovira

Josep Benedito Rovira (nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1948), és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Benedito Rovira · Veure més »

Josep Bonaplata i Corriol

Josep Bonaplata i Corriol (Barcelona, 1795 - Bunyol, 2 de juny de 1843) fou un empresari industrial català conegut per ser l'introductor de la màquina de vapor a Catalunya i a Espanya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Bonaplata i Corriol · Veure més »

Josep Danés i Torras

va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Danés i Torras · Veure més »

Josep de Calassanç Serra i Ràfols

Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900 - Barcelona, 1971) fou un historiador i arqueòleg català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep de Calassanç Serra i Ràfols · Veure més »

Josep de la Concepció

Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat “el Tracista” pels seus contemporanis, fou l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep de la Concepció · Veure més »

Josep Domènech i Estapà

Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Domènech i Estapà · Veure més »

Josep Domènech i Mansana

Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973) fou un arquitecte modernista.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Domènech i Mansana · Veure més »

Josep Fontserè i Mestre

Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Fontserè i Mestre · Veure més »

Josep Francesc Ràfols i Fontanals

fou un arquitecte, pintor i historiador de l'art català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Francesc Ràfols i Fontanals · Veure més »

Josep Gamot i Llúria

Monument a Colom, (1888). Josep Gamot i Llúria (Barcelona, Barcelonès, 20 de maig de 1855 - 20 de desembre de 1890) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Gamot i Llúria · Veure més »

Josep Goday i Casals

Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Goday i Casals · Veure més »

Josep Graner i Prat

Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844- Barcelona, 27 de desembre de 1928) fou un mestre d'obres català, molt prolífic, que es mogué entre en classicisme, l'historicisme i el modernisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Graner i Prat · Veure més »

Josep Juli major

Josep Juli (Barcelona, m. 1701) dit major per diferenciar-lo del fill homònim, va ser un mestre d'obres català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Juli major · Veure més »

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »

Josep Lluís Mateo i Martínez

Josep Lluís Mateo i Martínez (Barcelona, 1949) és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Lluís Mateo i Martínez · Veure més »

Josep Lluís Sert i López

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Lluís Sert i López · Veure més »

Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »

Josep Maria Fargas i Falp

Josep Maria Fargas i Falp (Barcelona, 5 de març de 1926 - 16 d'abril de 2011) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Fargas i Falp · Veure més »

Josep Maria Jujol i Gibert

fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Jujol i Gibert · Veure més »

Josep Maria Martorell i Codina

Josep Martorell Codina (Barcelona, 1925 - 28 de novembre de 2017) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Martorell i Codina · Veure més »

Josep Maria Pericas i Morros

fou un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Pericas i Morros · Veure més »

Josep Maria Ribas i Casas

Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, 1959) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Ribas i Casas · Veure més »

Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas

Temple Expiatori del Sagrat Cor (1902-1961), iniciat per Enric Sagnier i finalitzat pel seu fill Josep Maria Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marquès de Sagnier (Barcelona, 16 d'agost de 1890 - ibidem, 25 d'abril de 1978) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas · Veure més »

Josep Maria Sostres i Maluquer

Josep Maria Sostres i Maluquer (La Seu d'Urgell, 15 de maig de 1915 - Barcelona, 9 de febrer de 1984) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Sostres i Maluquer · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Mas i Dordal

Basílica de la Mercè Josep Mas i Dordal (Artés, ? - Barcelona, 1808) va ser un mestre de cases català que s'especialitza com arquitecte en dos estils, primer el barroc tardà on agafarà moltes influències de l'arquitectura de Bernini (com es poden veure en les seves façanes amb relleus plens de línies corbes) i a poc a poc la seva obra acabarà influint als autors del neoclassicisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Mas i Dordal · Veure més »

Josep Mas i Vila

Casa de la Ciutat, obra de Josep Mas i Vila fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Mas i Vila · Veure més »

Josep Massanès i Mestres

Portal de Mar, litografia d'Isidore Laurent Deroy. Portal de Mar cap al 1858, amb la font del Geni Català. Josep Massanès i MestresTambé escrit de vegades com Massanés.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Massanès i Mestres · Veure més »

Josep Oriol Mestres i Esplugas

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) fou un arquitecte i pessebrista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Oriol Mestres i Esplugas · Veure més »

Josep Pérez i Terraza

Torre Ignacio Portabella ó Casa Bernat CreusJosep Pérez Terraza (Mèrida, 1852 - Barcelona, 27 d'octubre de 1906) fou un mestre d'obres nascut a Extremadura, de jove es va traslladar a Barcelona on va obtenir el títol de Mestre d'Obres el dia 4 de juny de 1872.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Pérez i Terraza · Veure més »

Josep Pratmarsó i Parera

Josep Pratmarsó i Parera (Barcelona, 1913-1985), més conegut com a Pepe Pratmarsó, va ser un destacat arquitecte i humanista català cofundador del prestigiós Grup R, germà de l'enginyer, caçador i esportista Lluís Pratmarsó i Parera.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Pratmarsó i Parera · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Reynés i Gurguí

fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Reynés i Gurguí · Veure més »

Josep Ribas i González

Josep Ribas i González (Barcelona, 24 d'abril de 1929 - 21 de novembre de 2011) fou un arquitecte català, conegut per ser autor de la Torre Colom al barri del Raval de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Ribas i González · Veure més »

Josep Soteras i Mauri

Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte català especialitzat en urbanisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Soteras i Mauri · Veure més »

Josep Torres i Clavé

Josep Torres i Clavé (Barcelona, 1906 - Montbrió de la Marca (Sarral - Conca de Barberà), 12 de gener de 1939) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Torres i Clavé · Veure més »

Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Josep Vilaseca i Casanovas · Veure més »

Juan de Herrera

Juan de Herrera (Roiz, 1530 - Madrid, 1597) fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Juan de Herrera · Veure més »

Juan Martín Cermeño

Juan Martín Cermeño (Ciudad Rodrigo, Salamanca, 169x - Barcelona, 1773) fou un arquitecte i enginyer militar espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Juan Martín Cermeño · Veure més »

Juan Miguel de Roncali

Juan Miguel de Roncali y Destefanis, comte de Roncali (Cadis, 1729 - Cornellà de Llobregat, 1794) va ser un enginyer militar espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Juan Miguel de Roncali · Veure més »

Juan Miguel Hernández León

Juan Miguel Hernández León (Màlaga, 1945) és un arquitecte espanyol, president del Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Juan Miguel Hernández León · Veure més »

Juan Navarro Baldeweg

Juan Navarro Baldeweg (Santander, Cantàbria, 11 de juny de 1939) és un arquitecte, pintor i escultor espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Juan Navarro Baldeweg · Veure més »

Judit Subirachs Burgaya

Judit Subirachs Burgaya (Barcelona, Barcelonès, 11 de març de 1959) és una historiadora de l'art catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Judit Subirachs Burgaya · Veure més »

Juli Batllevell i Arús

va ser un arquitecte català de Sabadell.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Juli Batllevell i Arús · Veure més »

Juli Maria Fossas i Martínez

Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 18 d'agost de 1890, fill del també arquitecte Modest Fossas i Pi.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Juli Maria Fossas i Martínez · Veure més »

Juli Marial i Tey

Juli Marial i Tey (Barcelona, 20 d'abril de 1853 - id, 16 d'agost de 1929) fou un arquitecte i polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Juli Marial i Tey · Veure més »

Junta de Comerç

La Junta de Comerç (Junta de Comercio en castellà) va ser una organització nascuda amb la finalitat de promoure el comerç i la indústria.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Junta de Comerç · Veure més »

Karl Friedrich Schinkel

Karl Friedrich Schinkel (Neuruppin, Prússia, 13 de març de 1781 – 9 d'octubre de 1841) va ser un arquitecte i pintor alemany.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Karl Friedrich Schinkel · Veure més »

L'Espanya Industrial

L'Espanya Industrial va ser la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol, constituïda el 1847 a Madrid pels germans igualadins Muntadas i Campeny.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і L'Espanya Industrial · Veure més »

L'Illa Diagonal

L'Illa Diagonal és un centre comercial i d'oficines situat a l'Avinguda Diagonal de la ciutat de Barcelona, al districte de Les Corts.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і L'Illa Diagonal · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Barceloneta · Veure més »

La Caixa

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Caixa · Veure més »

La Maquinista Terrestre i Marítima

Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Maquinista Terrestre i Marítima · Veure més »

La Marina de Port

La Marina de Port és un barri del districte de Sants-Montjuïc, situat a l'est de Barcelona, i que forma part de la Marina de Sants.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Marina de Port · Veure més »

La Masia

La Masia de Can Planes, coneguda com a la Masia, és una masia situada al costat del Camp Nou que ha estat des del 20 d'octubre del 1979 fins a l'any 2011 la residència dels joves de les categories inferiors del FC Barcelona, i s'ha convertit en referència mundial del futbol base i formatiu.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Masia · Veure més »

La Maternitat i Sant Ramon

La Maternitat i Sant Ramon és un barri del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona que confronta amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Maternitat i Sant Ramon · Veure més »

La Monumental

La plaça de Braus de la Monumental, o simplement la Monumental, és una plaça de braus de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril del 1914 i el 25 de setembre del 2011.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Monumental · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Rambla · Veure més »

La Renaixensa

La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Renaixensa · Veure més »

La Sagrera

La Sagrera és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Sagrera · Veure més »

La Trinitat Nova

estació de metro de Trinitat Nova La Trinitat Nova és un dels 13 barris del districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Trinitat Nova · Veure més »

La Vall d'Hebron

Jocs Olímpics La Vall d'Hebron és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Vall d'Hebron · Veure més »

La Verneda i la Pau

La Verneda i la Pau és un dels barris que conformen el districte barceloní de Sant Martí.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Verneda i la Pau · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Veu de Catalunya · Veure més »

La Vila Olímpica del Poblenou

Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou · Veure més »

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Laietans · Veure més »

Léon Jaussely

Edifici anomenat "La Depeche du Midi" Tolosa Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 9 de gener de 1875 - Givry, 28 de desembre de 1933) fou un arquitecte i urbanista francès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Léon Jaussely · Veure més »

Línia 1 del metro de Barcelona

Línia 1 La línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Línia 1 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 10 del metro de Barcelona

Línia 10 L'L10 o línia 10 és un dels serveis de metro que transcorren pel túnel de la línia 9 del metro de Barcelona juntament amb l'L9 pròpiament dita.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Línia 10 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 11 del metro de Barcelona

Línia 11 La línia 11 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a cinc barris de les poblacions de Barcelona i Montcada i Reixac.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Línia 11 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 3 del metro de Barcelona

Línia 3 La línia 3 o línia verda del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Línia 3 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 5 del metro de Barcelona

Línia 5 La línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Línia 5 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 9 del metro de Barcelona

L9 La línia 9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolitana soterrada que actualment té 24 estacions en funcionament repartides en dos trams: el tram nord (L9 Nord), de 7,9 km de longitud amb 9 estacions, que discorre entre Santa Coloma de Gramenet i el nord de Barcelona; i el tram sud (L9 Sud), de 19,6 km de longitud amb 15 estacions, que recorre els districtes meridionals de la Ciutat Comtal, a més de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Línia 9 del metro de Barcelona · Veure més »

Le Corbusier

Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965), més conegut pel pseudònim Le Corbusier, fou un arquitecte, urbanista, decorador i pintor de nacionalitat suïssa i naturalitzat francès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Le Corbusier · Veure més »

Les Corts

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Les Corts · Veure més »

Liana

Castelltallat. Liana és el nom genèric que es dona a tots els tipus de plantes enfiladisses terrestres amb tiges llenyoses, epífites o capaces d'entortolligar-se a la roca o a les construccions.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Liana · Veure més »

Liberty (estil)

Logo de l'exposició de Torí de 1911 amb grafisme d'estil ''liberty'' ''The Summit,'' 1912 obra art nuveau di pintor Cesare Saccaggi da Tortona Liberty i floreale són els noms que va rebre l'adaptació italiana del moviment artístic internacional de finals del conegut com a art nouveau.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Liberty (estil) · Veure més »

Llanternó

Sant Pau a Roma'''. Interior de la cúpula i obertura del llanternó. Un llanternó o llanterna és un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llanternó · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llengües romàniques · Veure més »

Llista de béns culturals d'interès nacional del Barcelonès

Llista de béns culturals d'interès nacional del barcelonès inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llista de béns culturals d'interès nacional del Barcelonès · Veure més »

Llista de gratacels del Barcelonès

Aquesta és una llista de gratacels del Barcelonès on figuren els que ja han estat construïts.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llista de gratacels del Barcelonès · Veure més »

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llista de virreis del Perú · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llobregat · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llombardia · Veure més »

Llorenç García-Barbón i Fernández de Henestrosa

Ajuntament de Barcelona, obra d'Enric Giralt i Ortet i '''Llorenç García-Barbón''' fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llorenç García-Barbón i Fernández de Henestrosa · Veure més »

Llorer

El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llorer · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís Bonet i Garí

Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) fou un arquitecte català, deixeble d'Antoni Gaudí i pare del compositor Narcís Bonet i Armengol, de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol i del rector Lluís Bonet i Armengol i oncle del ceramista i escultor Jordi Bonet i Godó.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís Bonet i Garí · Veure més »

Lluís Clotet i Ballús

Lluís Clotet i Ballús (Barcelona, 31 de juliol de 1941) és un arquitecte, dissenyador i professor universitari català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís Clotet i Ballús · Veure més »

Lluís Domènech i Girbau

Lluís Domènech i Girbau (Barcelona, 2 de novembre de 1940) és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís Domènech i Girbau · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís Homs i Moncusí

Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís Homs i Moncusí · Veure més »

Lluís Nadal i Oller

és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís Nadal i Oller · Veure més »

Lluís Riudor i Carol

Parc de Cervantes. Lluís Riudor i Carol (1906-1989) fou un arquitecte i paisatgista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís Riudor i Carol · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluís XIV de França · Veure més »

Llucià Oslé i Sáenz de Medrano

Plaça de Catalunya (1929). Museu Olímpic i de l'Esport Llucià Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 13 de novembre de 1880 - ídem, 17 de gener de 1951) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Llucià Oslé i Sáenz de Medrano · Veure més »

Lluneta

Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència) La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Lluneta · Veure més »

Loggia dels Lanzi

La Loggia dels Lanzi (Loggia de la Signoria, o Loggia de l'Orcagna) és una construcció gòtica situada al cor de Florència (Toscana, Itàlia), a la plaça de la Signoria, al davant del palau Vecchio i a tocar de la Galeria dels Uffizi.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Loggia dels Lanzi · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Londres · Veure més »

Los Angeles

Los Angeles ((en anglès), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A, és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic. La ciutat és la seu del comtat del mateix nom. Segons una estimació, la ciutat tenia el 2016 una població de 3.976.322 habitants, mentre que l'any 1887 només en tenia 11.500. El juliol de 2004 el comtat tenia 10.179.716 habitants, mentre que l'àrea metropolitana de Los Angeles té una població de prop de 18,5 milions d'habitants, que la converteixen en la segona aglomeració més gran dels Estats Units després de Nova York. Però la ciutat de Los Angeles és relativament petita en comparació amb la seva aglomeració, tot i que aquesta última és més gran que les de Nova York i Chicago.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Los Angeles · Veure més »

Ludwig Mies van der Rohe

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe · Veure més »

Luis Gutiérrez Soto

Gratacel Urquinaona (Edifici Fàbregas), Barcelona. Luis Gutiérrez Soto (Madrid, 1900 - 1977) va ser un arquitecte espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Luis Gutiérrez Soto · Veure més »

Luis Lacasa Navarro

Luis Lacasa Navarro (Ribadesella, 1899 - Moscou, 1966) fou un arquitecte i urbanista espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Luis Lacasa Navarro · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Madrid · Veure més »

Magatzems Jorba

Els Magatzems Jorba, també anomenats Can Jorba, és un edifici comercial situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel cantonada amb el carrer de Santa Anna de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Magatzems Jorba · Veure més »

Maians (illa)

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. Maians era una illa de sorra a un centenar de metres de la línia de costa de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Maians (illa) · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manierisme

En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo. L'obra es troba al Castell o Palau de Skokloster (Suècia). El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del i el Barroc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manierisme · Veure més »

Mansana de la Discòrdia

La mansana de la DiscòrdiaAl seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà dedica dues pàgines a la justificació etimològica del terme «mansana» com una denominació catalana derivada de manso que al seu cop prové del llatí mansio, mansionis.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mansana de la Discòrdia · Veure més »

Manuel Baldrich i Tibau

Manuel Baldrich i Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) va ser un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Baldrich i Tibau · Veure més »

Manuel Brullet i Tenas

Edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Manuel Brullet i Tenas (Mataró, 1941) és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Brullet i Tenas · Veure més »

Manuel Comas i Thos

Casa Marfà, una de les seves construccions fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Comas i Thos · Veure més »

Manuel d'Amat i de Junyent

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704 i 1707 Barcelona, 1782) va ser un militar català i virrei del Perú.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel d'Amat i de Junyent · Veure més »

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló

va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel de Solà-Morales i de Rosselló · Veure més »

Manuel de Solà-Morales i Rubió

fou un arquitecte i urbanista català, catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i fundador de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel de Solà-Morales i Rubió · Veure més »

Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »

Manuel Joaquim Raspall i Mayol

va ser un arquitecte modernista i noucentista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Joaquim Raspall i Mayol · Veure més »

Manuel Maria Mayol i Ferrer

Placa d'homenatge a l'arquitecte Manuel M. Mayol Palau de l'Agricultura. Manuel Maria Mayol i Ferrer (Barcelona, 1898 - ídem, 1929) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Maria Mayol i Ferrer · Veure més »

Manuel Ribas i Piera

Manuel Ribas i Piera (Barcelona 1925 – 2013) era un arquitecte català, fill de Josep Maria Ribas i Casas.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Ribas i Piera · Veure més »

Manuel Sayrach i Carreras

La casa Sayrach, a la Diagonal Vestíbul de la casa Sayrach amb formes d'inspiració anatòmica Manuel Sayrach i Carreras, (Sants, 10 de gener de 1886 - Sant Feliu de Llobregat, 22 de gener de 1937) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Sayrach i Carreras · Veure més »

Manuel Subiño i Ripoll

Manuel Subiño i Ripoll (1904-1984) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Manuel Subiño i Ripoll · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Safont

Palau de la Generalitat de Marc Safont Marc Safont (1385?-1458) va ser un arquitecte català, considerat un dels més importants de la baixa edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Marc Safont · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Marca Hispànica · Veure més »

Marcel·lià Coquillat i Llofriu

Marcel·lià Coquillat i Llofriu (Elx novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924) fou un arquitecte entre el modernisme i el noucentisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Marcel·lià Coquillat i Llofriu · Veure més »

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mare de Déu de la Mercè · Veure més »

Mare de Déu del Coll (Barcelona)

La Mare de Déu del Coll, o de Font-rúbia, és una església al barri del Coll —al qual dona nom—, al districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mare de Déu del Coll (Barcelona) · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Maresme · Veure més »

Marfull

El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Marfull · Veure més »

Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)

Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »

Margarita Brender i Rubira

Margarita Brender i Rubira (Romania, 4 de juliol del 1919 - Barcelona, 11 de febrer de 2000) fou una arquitecta catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Margarita Brender i Rubira · Veure més »

Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)

Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)

Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »

Maria Lluïsa d'Orleans

Maria Lluïsa de Borbó-Orleans (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Maria Lluïsa d'Orleans · Veure més »

Marqueteria

Treball de '''marqueteria''' en un escriptori La marqueteria és l'antic art de l'aplicació de petites peces de diferents materials, principalment fusta, en una estructura més gran amb la intenció de formar motius ornamentals.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Marqueteria · Veure més »

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Martí de Tours · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Martí l'Humà · Veure més »

Mas Casanovas

El Mas Casanovas era una masia del Guinardó, a tocar de la part alta de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, actualment desapareguda.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mas Casanovas · Veure més »

Masia

300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Masia · Veure més »

Masia Can Trilla

Masia Can Trilla és una antiga masia de Gràcia protegida com a bé cultural d'interès local., situada al número 177 del carrer Gran de Gràcia, a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Masia Can Trilla · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mataró · Veure més »

Maximí Sala i Sánchez

Maximí Sala i Sánchez (Barcelona, c. 1840 - 18 d'octubre de 1894) va ser un escultor, que es va especialitzar en imatgeria religiosa, de la que va efectuar nombroses obres en diverses esglésies de la ciutat comtal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Maximí Sala i Sánchez · Veure més »

Màrius Quintana i Creus

Màrius Quintana i Creus (Barcelona, 1956) és un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Màrius Quintana i Creus · Veure més »

Mènsula

Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mènsula · Veure més »

Mètopa

Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mètopa · Veure més »

MBM arquitectes

MBM Arquitectes és un estudi d'arquitectura i urbanisme fundat el 1951 per Josep Martorell i Oriol Bohigas.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і MBM arquitectes · Veure més »

Medi ambient

Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Medi ambient · Veure més »

Megalitisme

Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Megalitisme · Veure més »

Mercat de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria, popularment conegut com la Boqueria, es troba a la plaça porxada de Sant Josep, al costat de la Rambla de Barcelona, i està catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mercat de la Boqueria · Veure més »

Mercat de la Concepció

El Mercat de la Concepció és un mercat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mercat de la Concepció · Veure més »

Mercat de la Llibertat

El Mercat de la Llibertat és un mercat d'alimentació situat al barri Vila de Gràcia, al Districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mercat de la Llibertat · Veure més »

Mercat de Sant Antoni

El mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació, encants i llibres que ocupa una illa sencera entre els carrers del Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso del barri de Sant Antoni de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mercat de Sant Antoni · Veure més »

Mercat de Santa Caterina

El Mercat de Santa Caterina és un edifici aïllat que ocupa l'illa de cases entre l'avinguda Francesc Cambó i els carrers de les Freixures, d'en Giralt el Pellisser i de Colomines.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mercat de Santa Caterina · Veure més »

Mercat de Sants

El Mercat de Sants és un mercat situat al carrer Sant Jordi 6 del Barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mercat de Sants · Veure més »

Mercat del Born

El mercat en funcionament. c. 1930 El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mercat del Born · Veure més »

Mercat del Ninot

El mercat del Ninot és un mercat municipal a l'Esquerra de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mercat del Ninot · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mesquita · Veure més »

Mestre d'obres

Mestre d'obres L'ensenyament de Mestre d'obres s'inicià el 1850 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran d'una manca d'Arquitectes per a suplir la demanda constructiva de l'època.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mestre d'obres · Veure més »

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Metro de Barcelona · Veure més »

Metro-Goldwyn-Mayer

Metro-Goldwyn-Mayer Inc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Metro-Goldwyn-Mayer · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Microsoft PowerPoint

Microsoft PowerPoint és un programa de presentació desenvolupat per l'empresa Microsoft per a sistemes operatius Windows i Mac OS.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Microsoft PowerPoint · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Milà · Veure més »

Minimalisme

Obra de Carl Andre Obra de Sol LeWitt Minimalisme o art minimalista (originalment en anglès minimal art) és una tendència artística originada als Estats Units durant la dècada de 1960.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Minimalisme · Veure més »

Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Miquel Blay i Fàbrega · Veure més »

Miquel Garriga i Roca

Façana de l'ajuntament de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca de l'any 1867 Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) fou un arquitecte i urbanista.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Miquel Garriga i Roca · Veure més »

Miquel Madorell i Rius

Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936) fou un arquitecte, titulat el 19 de setembre de 1891.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Miquel Madorell i Rius · Veure més »

Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Plaça de Catalunya (1929). Miquel Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 7 d'octubre de 1879 - ídem, 13 de març de 1960) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Miquel Oslé i Sáenz de Medrano · Veure més »

Miquel Pascual i Tintorer

Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849  Barcelona, Barcelonès, 1916) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Miquel Pascual i Tintorer · Veure més »

Miró I de Barcelona

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Miró I de Barcelona · Veure més »

Mobiliari urbà de Barcelona

Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Modernisme · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Modernisme català · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir de Jonqueres

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del fins al, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Monestir de Jonqueres · Veure més »

Monestir de Montserrat

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Monestir de Montserrat · Veure més »

Monestir de Montsió

El monestir de Santa Maria de Montsió es troba actualment a Esplugues de Llobregat, al carrer de l'Església, número 82.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Monestir de Montsió · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Mont Tàber

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mont Tàber · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Montgat · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Monument a Colom

El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Monument a Colom · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mosaic · Veure més »

Mur cortina

'''Mur cortina''' de l'hotel W Barcelona Un mur cortina (en anglès curtain wall) es un sistema de façana, generalment lleugera i feta de vidre, independent de l'estructura resistent de l'edifici, que es construeix de manera contínua per davant d'ella.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Mur cortina · Veure més »

Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona

El Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona fou un museu especialitzat en art precolombí que estava situat al carrer de Montcada número 14 de Barcelona, al Palau Nadal just davant del Museu Picasso i al costat del DHUB.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona · Veure més »

Museu Can Framis

Vista lateral des del carrer Roc Boronat del '''Museu Can Framis'''. El Museu Can Framis és un centre dedicat a la difusió de la pintura contemporània catalana, depenent de la Fundació Vila Casas.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu Can Framis · Veure més »

Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Museu d'Art Contemporani de Barcelona

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu d'Història de Catalunya

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és un museu d'història natural situat a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu de Ciències Naturals de Barcelona · Veure més »

Museu del Disseny de Barcelona

El Museu del Disseny de Barcelona és un museu inaugurat al desembre de 2014 depenent de l'Institut de Cultura de Barcelona que s'origina a partir de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu del Disseny de Barcelona · Veure més »

Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu Diocesà de Barcelona · Veure més »

Museu Frederic Marès

El Museu Frederic Marès es troba al centre de la ciutat de Barcelona, a la Plaça de Sant Iu, 5.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu Frederic Marès · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Museu Picasso de Barcelona · Veure més »

Naos

Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia El naos és la sala més important dels temples de l'antic Egipte i de la Grècia Antiga.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Naos · Veure més »

Narcís Serra i Serra

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Narcís Serra i Serra · Veure més »

Naturgy

Naturgy Energy Group, S.A., amb nom comercial Naturgy (antigament Gas Natural Fenosa, des de 2009 fins a 1992 Gas Natural i fins a 1992 Catalana de Gas), és una empresa del sector de l'energia que opera principalment a Espanya, Itàlia, Mèxic, Colòmbia, Argentina, Puerto Rico i Marroc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Naturgy · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Nau (arquitectura) · Veure més »

Nàrtex

Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Nàrtex · Veure més »

Neobarroc

Grand Opéra de París Museu Etnogràfic (Hamburg)Arqu. Albert Erbe Neobarroc és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del Barroc, que es donà a la segona meitat del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Neobarroc · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Neoclassicisme · Veure més »

Neogòtic

Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Neogòtic · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Neolític · Veure més »

Neomudèjar

Edifici de Correus de Saragossa. L'art neomudèjar és una renaixença de l'art mudèjar que es donà a la península Ibèrica al canvi del al.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Neomudèjar · Veure més »

Neorenaixement

El neorenaixement és és un estil artístic del inspirat en l'art del renaixement, que al seu torn era un retorn a les formes clàssiques de l'època grecoromàna i desenvolupat durant el al, com a reacció contre l'art gòtic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Neorenaixement · Veure més »

Neoromànic

Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles  i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Neoromànic · Veure més »

Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Nicolau Maria Rubió i Tudurí · Veure més »

Norman Robert Foster

Norman Robert, Baró Foster of Thames Bank, OM, Kt. (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935) és un arquitecte britànic, un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Norman Robert Foster · Veure més »

Nou Barris

Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Nou Barris · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Noucentisme · Veure més »

Nuevo Vulcano

Tallers Nuevo Vulcano era un drassana i foneria de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Nuevo Vulcano · Veure més »

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Observatori Fabra · Veure més »

Odile Decq

Odile Decq (18 de juliol de 1955, Laval) és una arquitecta i acadèmica francesa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Odile Decq · Veure més »

Om

Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Om · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Oppidum · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde de Santa Clara

Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Orde de Santa Clara · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Orde mendicant · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Orde Trinitari · Veure més »

Ordre compost

Vignola. Lordre compost no pertany al grup dels ordres clàssics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que, amb el toscà, és una de les aportacions romanes als ordres clàssics.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ordre compost · Veure més »

Ordre toscà

Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ordre toscà · Veure més »

Ordres clàssics

Els ordres clàssics són estils arquitectònics canònics amb els quals, en l'arquitectura grega i romana, s'intentava obtenir edificis de proporcions harmonioses en totes les seves parts.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ordres clàssics · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Orient Pròxim · Veure més »

Orientalisme

''Semiramide, llegendària reina de Babilònia'', obra de 1905 de gust orientalista i simbolista del tortonaí Cesare Saccaggi. Semíramis sempre s'ha considerat la personificació del pecat de luxúria, representat en aquest gran quadre per les mandíbules del felí ferotge domesticat per la reina. L'orientalisme és l'interès i l'estudi de les societats del Pròxim Orient i de l'Orient Llunyà per la cultura occidental sobretot pel món musulmà, que van convertir a aquest afany en un important gènere temàtic, protagonista de milers d’obres d’art del segle XIX.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Orientalisme · Veure més »

Oriol Bohigas i Guardiola

fou un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Oriol Bohigas i Guardiola · Veure més »

Oscar Niemeyer

va ser un arquitecte brasiler, considerat una de les figures més rellevants en el desenvolupament de l'arquitectura moderna.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Oscar Niemeyer · Veure més »

Otto Wagner

Estació de Viena Otto Wagner (Penzing, 13 de juliol de 1841 - † Viena, 11 d'abril de 1918) va ser un arquitecte austríac.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Otto Wagner · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Països Baixos · Veure més »

Paüls

Paüls és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Paüls · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pablo Picasso · Veure més »

Palau Berenguer d'Aguilar

El Palau Berenguer d'Aguilar és un edifici situat als carrers de Montcada i de Cremat Gran de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Berenguer d'Aguilar · Veure més »

Palau Centelles

El Palau Centelles, conegut al com dels Ducs de Solferino, és un edifici situat a la Baixada de Sant Miquel i als carrers dels Gegants i del Pou Dolç de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Centelles · Veure més »

Palau de Congressos de Catalunya

El Palau de Congressos de Catalunya és un centre de convencions situat a l'Avinguda Diagonal 659 de Barcelona, projectat pels arquitectes Carles Ferraterepdlp.com, i Josep Maria Cartañà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau de Congressos de Catalunya · Veure més »

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau de Justícia de Barcelona · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palau de la Virreina

El Palau de la Virreina és un edifici de la Rambla de Barcelona, considerat un dels millors exponents de l'arquitectura civil catalana de la segona meitat del i declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau de la Virreina · Veure més »

Palau de les Belles Arts

El Palau de les Belles Arts fou un edifici construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 i situat a la cantonada dels passejos de Lluís Companys i de Pujades de Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau de les Belles Arts · Veure més »

Palau de les Heures

Jardins El Palau de les Heures, també conegut com a Casa Gallart, és una casa senyorial amb un jardí que es troba al sud del turó de la Maria, a la serra de Collserola, al costat del camí que pujava a l'ermita de Sant Cebrià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau de les Heures · Veure més »

Palau de Mar

El Palau de Mar és un edifici de Barcelona construït entre 1880 i 1890 situat a la plaça Pau Vila per acollir els antics Magatzems Generals de Comerç.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau de Mar · Veure més »

Palau del Baró de Quadras

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista declarat Bé Cultural d'Interès Nacional que es troba a l'Avinguda Diagonal i el carrer del Rosselló de Barcelona, dins l'anomenat Quadrat d'Or.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau del Baró de Quadras · Veure més »

Palau del Parlament de Catalunya

El Palau del Parlament de Catalunya, antic arsenal de la Ciutadella, és un edifici situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau del Parlament de Catalunya · Veure més »

Palau Episcopal de Barcelona

El Palau Episcopal de Barcelona o Palau del Bisbe és un edifici situat al costat de la catedral de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Episcopal de Barcelona · Veure més »

Palau Güell

Treballs de forja a l'entrada El Palau Güell és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 del Raval de Barcelona, declarat Monument historicoartístic el 1969 per l'Estat espanyol i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984 per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Güell · Veure més »

Palau Macaya

El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Macaya · Veure més »

Palau Maldà

El Palau Maldà és un edifici situat als carrers del Pi i Perot lo Lladre de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Maldà · Veure més »

Palau Marc

El Palau Marc és un edifici situat al núm.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Marc · Veure més »

Palau Moja

Edifici comercial construït sobre l'antic jardí del Palau. Al fons, la ''loggia'' neoclàssica d'Antoni Rovira i Trias Detall de la façana de la Rambla Porxo amb l'antiga Llibreria de la Generalitat Imatge de la nova instal·lació a ''Palau Moja. The Catalan Heritage House'' Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860) El Palau Moja és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa cantonada amb la Rambla de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Moja · Veure més »

Palau Montaner

El Palau Montaner és un edifici modernista situat al carrer de Mallorca, 278 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Montaner · Veure més »

Palau Nacional (Barcelona)

El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Veure més »

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Reial de Pedralbes · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Reial Major · Veure més »

Palau Reial Menor

Barcelona, la casa de Palau del Temple vers l'any 1150 Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Planta baixa de la Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El Palau Reial Menor era un conjunt d'edificis situats a l'actual barri Gòtic de Barcelona, dels quals només se'n conserva la capella.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Reial Menor · Veure més »

Palau Requesens

El Palau Requesens, dit també de la Comtessa de Palamós, és un edifici del barri Gòtic de Barcelona declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Requesens · Veure més »

Palau Sant Jordi

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Sant Jordi · Veure més »

Palau Savassona

El Palau Savassona és un edifici situat al carrer de la Canuda i la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palau Savassona · Veure més »

Palauet Albéniz

El Palauet Albéniz o Pavelló Reial de Montjuïc és un palau construït el primer quart del, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, prop de l'Estadi.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palauet Albéniz · Veure més »

Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia

Els palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia es troben a la plaça de Josep Puig i Cadafalch, al districte de Sants-Montjuïc, Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Paleolític · Veure més »

Paleozoic

El Paleozoic és l'era geològica que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Paleozoic · Veure més »

Paraboloide

Paraboloide de revolució. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal produeixen cercles. Paraboloide hiperbòlic. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal hipèrboles. Un paraboloide és la superfície quàdrica tal que en cada un dels seus punts de la superfície hi podem fer passar un pla de manera que la secció de la superfície per aquest pla sigui una paràbola.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Paraboloide · Veure més »

Paral·lelepípede

En geometria, un paral·lelepípede d'acord amb la seva etimologia en grec παραλληλ-επίπεδον, un cos que te "plans paral·lels") és un cos tridimensional format per sis paral·lelograms. És a un paral·lelogram com un cub és a un quadrat: La geometria euclidiana admet els quatre conceptes però la geometria afí només admet paral·lelograms i paral·lelepípedes. Tres definicions equivalents de paral·lelepípede són.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Paral·lelepípede · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і París · Veure més »

Parc Central de Nou Barris

El Parc Central de Nou Barris està situat al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc Central de Nou Barris · Veure més »

Parc d'Atraccions Tibidabo

El Parc d'atraccions Tibidabo és un parc d'atraccions situat a la muntanya del Tibidabo, la qual pertany a la serra de Collserola, a l'oest del municipi de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc d'Atraccions Tibidabo · Veure més »

Parc de Carles I

El Parc de Carles I està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de Carles I · Veure més »

Parc de Cervantes

El Parc de Cervantes està situat al barri de Pedralbes, al Districte de les Corts de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de Cervantes · Veure més »

Parc de Joan Miró

El Parc de Joan Miró, conegut també popularment pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de Joan Miró · Veure més »

Parc de l'Espanya Industrial

El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de l'Espanya Industrial · Veure més »

Parc de l'Estació del Nord

El Parc de l'Estació del Nord està situat als terrenys al voltant de l'estació d'autobusos del mateix nom al Districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de l'Estació del Nord · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc de la Creueta del Coll

El Parc de la Creueta del Coll és un parc de la part alta de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de la Creueta del Coll · Veure més »

Parc de la Font del Racó

El parc de la Font del Racó és un parc públic situat al vessant sud de la serra de Collserola, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de la Font del Racó · Veure més »

Parc de la Guineueta

El parc de la Guineueta es troba al barri de la Guineueta, al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de la Guineueta · Veure més »

Parc de la Nova Icària

El Parc de la Nova Icària és al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de la Nova Icària · Veure més »

Parc de la Pegaso

El Parc de la Pegaso està situat al Districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de la Pegaso · Veure més »

Parc de la Vall d'Hebron

El parc de la Vall d'Hebron es troba al barri homònim del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de la Vall d'Hebron · Veure més »

Parc de les Cascades

El Parc de les Cascades està situat al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de les Cascades · Veure més »

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és una gran infraestructura científica, en connexió física amb l'Hospital del Mar de Barcelona, que aplega sis centres públics de recerca estretament coordinats entre si.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona · Veure més »

Parc de Sant Martí

El parc de Sant Martí es troba al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc de Sant Martí · Veure més »

Parc del Centre del Poblenou

Diagonal El Parc del Centre del Poblenou és un parc situat a Provençals del Poblenou, un barri de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc del Centre del Poblenou · Veure més »

Parc del Clot

El parc del Clot és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc del Clot · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Parc del Mirador del Migdia

El Parc del Mirador del Migdia està situat a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc del Mirador del Migdia · Veure més »

Parc del Poblenou

El Parc del Poblenou de Barcelona es troba entre les edificacions del barri de Poblenou de Barcelona i el mar.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc del Poblenou · Veure més »

Parc del Port Olímpic

El Parc del Port Olímpic està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc del Port Olímpic · Veure més »

Parc Diagonal Mar

El Parc Diagonal Mar és un parc de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc Diagonal Mar · Veure més »

Parc Güell

El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parc Güell · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Passatge del Patriarca

El Passatge del Patriarca és un conjunt arquitectònic del carrer de Montsió de Barcelona que inclou la Casa Martí, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, i la Casa Carreras, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Passatge del Patriarca · Veure més »

Passeig de Colom

El Passeig de Colom és un carrer al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Passeig de Colom · Veure més »

Passeig de Gràcia

XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Passeig de Gràcia · Veure més »

Passeig de Lluís Companys

El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Passeig de Lluís Companys · Veure més »

Passeig de Sant Joan

El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Passeig de Sant Joan · Veure més »

Pati dels Tarongers

Vista general del pati dels tarongers El Pati dels Tarongers és un cel obert pavimentat del Palau de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica té diversos tarongers en els seus escocells individuals, com se solien posar en les cases nobles del Renaixement.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pati dels Tarongers · Veure més »

Patrimoni cultural

Santuari històric de Machu Picchu Els castellers, tradició catalana. Exemple de patrimoni cultural de tipus immaterial. Reconegut com a tal per la UNESCO. El patrimoni cultural es defineix com el conjunt de béns, materials o immaterials, d'important valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences, en definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col·lectiva d'un poble, transmesos d'una generació a l'altra.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Patrimoni cultural · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans

Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí (Catalunya) Vilafranca de Conflent, al Conflent (Catalunya Nord) Eivissa La Llotja de la Seda, a València El Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans són els elements de caràcter cultural i natural dels Països Catalans que la UNESCO ha catalogat dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans · Veure més »

Patronat Ribas

El Patronat Ribas, també conegut com a Orfenat Ribas, és un conjunt arquitectònic del barri de Sant Genís dels Agudells de Barcelona, obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (1930).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Patronat Ribas · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pau de Tars · Veure més »

Pau Gargallo i Catalán

fou un escultor aragonès d'origen maellà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pau Gargallo i Catalán · Veure més »

Pau Mateu

fou un mestre de cases molt prestigiós en el.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pau Mateu · Veure més »

Pau Monguió i Segura

Portada de la Catedral de Terol, obra de Pau Monguió Pau Monguió Segura (Tarragona, 10 de juliol de 1865 – Barcelona, 21 de gener de 1956) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pau Monguió i Segura · Veure més »

Pavelló alemany

El Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe i Lilly Reich.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pavelló alemany · Veure més »

Pavelló de la República

El Pavelló de la República, també conegut com a Pavelló Espanyol, fou un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa per a l'Exposició Internacional de París de 1937.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pavelló de la República · Veure més »

Pavellons de la Finca Güell

Els Pavellons de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïts entre 1884 i 1887.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pavellons de la Finca Güell · Veure més »

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pòrtic · Veure més »

Pedro Martín Cermeño

Pedro Martín Cermeño (Melilla, 26 de març de 1722 - la Corunya, 15 de desembre de 1790) fou un arquitecte i enginyer militar espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pedro Martín Cermeño · Veure més »

Pelai Martínez i Paricio

Palau de les Arts Gràfiques. fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pelai Martínez i Paricio · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Península Ibèrica · Veure més »

Pep Bonet Bertran

Pep Bonet Bertran (Barcelona, 1941).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pep Bonet Bertran · Veure més »

Perípter

Perípter (del grec περίπτερος) és l'edifici que està envoltat de columnes alineades en cadascun dels seus costats, conformant un peristil exterior.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Perípter · Veure més »

Pere Armengou i Torra

Pere Armengou i Torra (Manresa, 1905 - Manresa, 17 de desembre de 1990) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Armengou i Torra · Veure més »

Pere Arvei

Pere Arvei (? - segle XIV) va ser l'arquitecte constructor de la Llotja de Mar entre 1384 i 1397 encomanada per Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Arvei · Veure més »

Pere Benavent de Barberà i Abelló

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Benavent de Barberà i Abelló · Veure més »

Pere Blai

Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), arquitecte, va ser el gran representant del Renaixement italianitzant a Catalunya, amb una significació i un estil comparables als del Cronaca o els Sangallo a la Toscana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Blai · Veure més »

Pere Carbonell i Huguet

Pere Carbonell i Huguet (Sarrià, 1850 – Barcelona, 1927) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Carbonell i Huguet · Veure més »

Pere Costa i Cases

Pere Costa i Cases (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 13 de febrer de 1761) fou un escultor i arquitecte català, fill de l'escultor Pau Costa, del que la tradició artística familiar no arrancava de lluny, el mèrit personal els portà al punt àlgid artístic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Costa i Cases · Veure més »

Pere Domènech i Roura

, fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Domènech i Roura · Veure més »

Pere Falqués i Urpí

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Veure més »

Pere Garcia Fària

Pere Garcia Fària (Barcelona, 3 d'abril de 1858 - ibídem, 19 de setembre de 1927) fou un arquitecte i enginyer català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Garcia Fària · Veure més »

Pere Joan (escultor)

Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Joan (escultor) · Veure més »

Pere Llobet

Llotja de Mar de Barcelona. Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Pere Llobet (Barcelona,? - Segle XIV) mestre d'obres català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Llobet · Veure més »

Pere Sanglada

Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere Sanglada · Veure més »

Pere-Pasqual Moles i Corones

Pere Pascual Moles i Corones (València, 1741 - Barcelona, 1797) fou un gravador valencià, primer director de l'Escola de la Llotja.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pere-Pasqual Moles i Corones · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pesta · Veure més »

Peter Eisenman

Peter Eisenman (Newark, Nova Jersey, 11 d'agost de 1932) és un arquitecte nord-americà d'origen jueu.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Peter Eisenman · Veure més »

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pi (arbre) · Veure més »

Pia Almoina de Barcelona

La casa de la Pia Almoina és un edifici protegit com a bé cultural d'interès nacional, a la Ciutat Vella de Barcelona que allotja el Museu Diocesà de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pia Almoina de Barcelona · Veure més »

Pilastra

XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pilastra · Veure més »

Piscines Bernat Picornell

Les Piscines Bernat Picornell, sovint anomenades Piscines Picornell, són una instal·lació esportiva situada a l'Anella Olímpica de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Piscines Bernat Picornell · Veure més »

Pla Cerdà

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pla Cerdà · Veure més »

Pla de Palau (Barcelona)

El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Veure més »

Pla General Metropolità

Plànol d'estructura territorial del Pla General Metropolità de Barcelona 1976. El Pla General Metropolità de Barcelona, conegut generalment com a Pla General Metropolità, o abreujadament com a PGM o PGM-76, és un instrument de planejament urbanístic referit al conjunt de municipis que l'any 1976 formaven l'extinta Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona (EMMB), els quals, posteriorment s'integraren en la també extinta Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pla General Metropolità · Veure més »

Pla Jaussely

El Pla Jaussely fou un projecte d'adaptació del planejament urbanístic de Barcelona definit al Pla Cerdà per tal d'encaixar la trama de l'Eixample de Barcelona amb els traçats originals de les vil·les que envoltaven la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pla Jaussely · Veure més »

Pla Macià

Diorama del Pla Macià, de Josep Torres i Clavé (1932) El Pla Macià va ser un projecte urbanístic dissenyat entre 1932 i 1935 pels arquitectes Josep Lluís Sert i Le Corbusier, pensat per a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pla Macià · Veure més »

Plaça d'Espanya (Barcelona)

La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Europa (Barcelona)

La Plaça d'Europa és una plaça de Barcelona, situada a l'Anella Olímpica de Montjuïc a tocar la Torre de Comunicacions de Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça d'Europa (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Urquinaona

La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça d'Urquinaona · Veure més »

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Francesc Macià

La plaça de Francesc Macià es troba a la confluència de l'Avinguda Diagonal, el carrer del Comte d'Urgell, i les avingudes de Josep Tarradellas i Pau Casals de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de Francesc Macià · Veure més »

Plaça de la Universitat

La plaça de la Universitat de Barcelona és un espai públic situat a la confluència de la ronda de Sant Antoni, ronda de la Universitat i els carrers dels Tallers i de Pelai, que forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen Ciutat Vella de l'Eixample.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de la Universitat · Veure més »

Plaça de les Glòries Catalanes

L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes · Veure més »

Plaça de Lesseps

La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de Lesseps · Veure més »

Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer

La plaça de Mossèn Jacint Verdaguer es troba al districte de l'Eixample, Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer · Veure més »

Plaça de Sant Felip Neri

La plaça de Sant Felip Neri del barri Gòtic de Barcelona rep el nom de l'església del mateix nom d'estil barroc que la presideix, i que té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de Sant Felip Neri · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)

La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, dins de la ciutat de Roma, i precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica de Sant Pere, el magne temple del catolicisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) · Veure més »

Plaça de Tetuan

La plaça de Tetuan és una plaça de Barcelona situada a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de Tetuan · Veure més »

Plaça de toros de les Arenes

La Plaça de toros de les Arenes és un edifici que ocupa una illa de l'Eixample al costat nord de la plaça d'Espanya de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça de toros de les Arenes · Veure més »

Plaça del Doctor Letamendi

La plaça del Doctor Letamendi es troba al districte de l'Eixample, Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça del Doctor Letamendi · Veure més »

Plaça del Pi

La plaça del Pi està situada al barri del Pi al districte de Ciutat Vella de Barcelona, davant de la porta principal de la basílica de Santa Maria del Pi.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça del Pi · Veure més »

Plaça del Rei

La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça del Rei · Veure més »

Plaça dels Països Catalans

La plaça dels Països Catalans és una plaça de Barcelona situada davant de l'estació de Sants, al barri de Sants.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça dels Països Catalans · Veure més »

Plaça Nova (Barcelona)

La Plaça Nova, al cor del barri Gòtic de Barcelona, s'obre davant l'antiga Porta Praetoria de la ciutat romana, coneguda posteriorment com el Portal del Bisbe.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça Nova (Barcelona) · Veure més »

Plaça Reial

La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plaça Reial · Veure més »

Planejament urbanístic

Planejament urbanístic de l'enginyer de camins Ildefons Cerdà per a l'Eixample de Barcelona El planejament urbanístic és la disciplina de planificació de l'ús del sol que abasta aspectes de la construcció i de les activitats socials dels municipis i comunitats.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Planejament urbanístic · Veure més »

Planta aquàtica

La falguera de Java (''Microsorium pteropus'') Les plantes aquàtiques, també conegudes amb el nom de plantes hidròfites, higròfiles o higròfites, són plantes adaptades a la vida en medis molt humits o aquàtics.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Planta aquàtica · Veure més »

Planta bulbosa

Tulipes (''Tulipa''), una de les moltes espècies de plantes bulboses ''Lilium regale'' Grup de safrans (''Crocus'') en floració Les plantes bulboses són plantes herbàcies i perennes que presenten òrgans subterranis de reserva de nutrients, tals com bulbs, corms, rizomes, tubercles i arrels tuberoses.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Planta bulbosa · Veure més »

Planta suculenta

Les plantes suculentes com aquesta del gènere ''Aloe'', emmagatzemen aigua en les seves fulles carnoses Les plantes suculentes, també conegudes com a suculentes o plantes crasses, són plantes adaptades a l'aridesa del clima o del sòl, que retenen aigua en els seus teixits.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Planta suculenta · Veure més »

Plateresc

Façana de la Universitat de Salamanca Plateresc és un estil arquitectònic exclusiu del Renaixement hispànic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Plateresc · Veure més »

Poble Espanyol de Barcelona

El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona · Veure més »

Poblenou

El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Poblenou · Veure més »

Podi (arquitectura)

'''Podi''' a la base del temple romà de Vic En arquitectura hom anomena podi o pòdium una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Podi (arquitectura) · Veure més »

Pogrom de Barcelona

Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume). El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona, instigat per l'arribada de notícies de l'assalt al call jueu de Mallorca, entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pogrom de Barcelona · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Pompeia · Veure més »

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Port de Barcelona · Veure més »

Port Vell de Barcelona

El Port Vell de Barcelona és la part més antiga del Port de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Port Vell de Barcelona · Veure més »

Porta i tanca de la Finca Miralles

La porta i tanca de la finca Miralles és una obra d'Antoni Gaudí declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Porta i tanca de la Finca Miralles · Veure més »

Portal de Mar

Fotografia del Portal de Mar construït per Josep Massanès i Mestres El Portal de Mar era un dels deu portals del segon recinte emmurallat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Portal de Mar · Veure més »

Porxos d'en Xifré

Els Porxos d'en Xifré són un edifici que ocupa tota l'illa delimitada pel Passeig d'Isabel II, el Pla de Palau i els carrers de la Reina Maria Cristina i de Llauder de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Porxos d'en Xifré · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Prehistòria · Veure més »

Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe

Rafael Moneo, Kursaal (Sant Sebastià) El Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe o Premi Mies Van der Rohe és un premi d'arquitectura concedit per la Unió Europea i la Fundació Mies Van Rohe de Barcelona cada 2 anys des de 1988.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe · Veure més »

Premi FAD

Els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, coneguts usualment com a Premis FAD, els concedeix l'associació ArquinFAD del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) el mes de juny i van dirigits a distingir persones, entitats o institucions que hagin presentat, abans del dia 1 de febrer, obres acabades durant l'any anterior a la península ibèrica i a les Illes Balears i Illes Canàries.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Premi FAD · Veure més »

Prerafaelitisme

''Ecce Ancilla Domini!'', de Dante Gabriel Rossetti (1849-1850). Tate Gallery, Londres. El Prerafaelitisme (Pre-Raphaelites) és un corrent artístic anglès sorgit entorn d'un grup de pintors, poetes i crítics, fundat el 1848 per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Fraternitat Prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Prerafaelitisme · Veure més »

Presó Model de Barcelona

La presó Model de Barcelona, coneguda popularment com «la Model», és un antic centre penitenciari d'homes que ocupa dues illes de l'Eixample entre els carrers del Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença, i està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Presó Model de Barcelona · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Provença · Veure més »

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme és una publicació realitzada pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme · Veure més »

Quatre Columnes

Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Quatre Columnes · Veure més »

Racionalisme arquitectònic

Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Racionalisme arquitectònic · Veure més »

Rafael Atché i Ferré

Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer) (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) fou un escultor català que era actiu al pas del al.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rafael Atché i Ferré · Veure més »

Rafael Guastavino i Moreno

Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842 - Asheville, Carolina del Nord, 1908) fou un mestre d'obres valencià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rafael Guastavino i Moreno · Veure més »

Rafael Moneo

Ampliació de l'estació d'Atocha de Madrid Catedral de Nostra Senyora dels Àngels, Los Angeles, USA José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rafael Moneo · Veure més »

Raimon Duran i Reynals

Museu d'Arqueologia de Catalunya. Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966) fou un arquitecte català, titulat el 1926.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Raimon Duran i Reynals · Veure més »

Rambla de Catalunya

''La girafa coqueta'', escultura de Josep Granyer a la cantonada amb la Diagonal La Rambla de Catalunya és un dels vials més cèntrics de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rambla de Catalunya · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon Despuig

va ser un arquitecte català del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ramon Despuig · Veure més »

Ramon Puig i Gairalt

Casa Marià Pidelaserra Ramon Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 - Barcelona, 1937).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ramon Puig i Gairalt · Veure més »

Ramon Reventós i Farrarons

Les cases Josep Masana, al carrer Lleida de Barcelona, actualment protegides com a BCIN http://hdl.handle.net/11703/70287 Les cases Josep Masana al web BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ramon Reventós i Farrarons · Veure més »

Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ràdio Barcelona · Veure més »

Rec Comtal

El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al com un dels principals abastidors d'aigua a la ciutat, que servia per a regar i també en el seu ús de força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rec Comtal · Veure més »

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Recared I · Veure més »

Recessió global 2008-2012

La recessió mundial 2008-2012, a vegades referida com la recessió de finals de la dècada de 2000, la Gran Recessió, la depressió menor, o la llarga recessió, és un marcat declivi econòmic global provocat per una crisi financera globar que va començar el desembre de 2007 i va donar un gir a la baixa particularment pronunciada el setembre de 2008.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Recessió global 2008-2012 · Veure més »

Recinte Mundet

Església del Recinte Mundet, Bé Cultural d'Interès Local El Recinte de les llars Mundet és un espai emplaçat als voltants de la serra de Collserola on es troben el campus universitari de la Universitat de Barcelona i diversos serveis educatius i socials de la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Recinte Mundet · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Regió de Múrcia · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Regne Unit · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Regne Visigot · Veure més »

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública situada a València.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles · Veure més »

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran · Veure més »

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Reial audiència · Veure més »

Reial Cercle Artístic de Barcelona

270px El Reial Cercle Artístic és una societat privada sense ànim de lucre declarada d'interès cultural (2003), la finalitat de la qual és reunir persones que cultiven o tenen afecció a les belles arts i fomentar les activitats culturals.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Reial Cercle Artístic de Barcelona · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Renaixement · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Renaixença · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і República Romana · Veure més »

Retaule del Conestable

El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Retaule del Conestable · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Reus · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Revolució Industrial · Veure més »

Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ricard Bofill i Leví · Veure més »

Ricardo de Churruca

Ricardo de Churruca y Dotres (Manila, 1900 - Barcelona, 1963) va ser un arquitecte i empresari espanyol.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ricardo de Churruca · Veure més »

Richard Meier

Richard Meier - Newark (Nova Jersey), 1934 - és un arquitecte estatunidenc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Richard Meier · Veure més »

Richard Neutra

Richard Neutra (Viena, 8 d'abril de 1892 - Wuppertal, 16 d'abril de 1970) va ser un arquitecte austríac, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, considerat un dels arquitectes més importants del Moviment Modern.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Richard Neutra · Veure més »

Richard Rogers

Richard George Roberts, Baró Rogers de Riverside CH (Florència, 23 de juliol de 1933 - Londres, 18 de desembre de 2021), fou un arquitecte italià nacionalitzat britànic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Richard Rogers · Veure més »

Riera de Vallcarca

La riera de Vallcarca era un curs d'aigua al barri de Vallcarca i els Penitents, de Barcelona, que començava al coll de Penitents i acabava a la plaça de Lesseps, seguint el curs de l'actual avinguda de Vallcarca.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Riera de Vallcarca · Veure més »

Rizoma

Rizoma de gingebre. lliri. El rizoma (de l'antic grec:rhízōma,«massa d'arrels», del verb rhizóō fer arrels) és una tija subterrània modificada d'una planta.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rizoma · Veure més »

Robert Venturi

va ser un arquitecte estatunidenc, guanyador del ler Premi Pritzker de 1991.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Robert Venturi · Veure més »

Roc Cot i Cot

Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Roc Cot i Cot · Veure més »

Rococó

Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rococó · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Romanticisme · Veure més »

Rosassa

La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rosassa · Veure més »

Roser Amadó i Cercós

Roser Amadó i Cercós (Barcelona, 22 de gener de 1944 - 12 de setembre de 2023) fou una arquitecta catalana.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Roser Amadó i Cercós · Veure més »

Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé · Veure més »

Saló del Tinell

El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Saló del Tinell · Veure més »

Salvador Gurri i Corominas

Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 31 d'octubre de 1819) fou un escultor català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Salvador Gurri i Corominas · Veure més »

Salvador Soteras i Taberner

Detall de la Casa Soteras, antic Banc de Terrassa, obra modernista de Salvador Soteras Salvador Soteras i Taberner, (Madrid, 1874 - 25 de març de 1925).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Salvador Soteras i Taberner · Veure més »

Salvador Valeri i Pupurull

Casa Comalat. Façana del carrer de Còrsega. Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 30 de maig de 1873 - 22 d'abril de 1954) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Salvador Valeri i Pupurull · Veure més »

Salvador Vinyals i Sabaté

Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847 – ídem, 20 de novembre de 1926) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Salvador Vinyals i Sabaté · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Cugat del Rec

Sant Cugat del Rec o del Forn fou una església parroquial a la confluència dels carrers dels Carders i de Fonollar de Barcelona (on actualment hi ha la plaça de Sant Cugat).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Cugat del Rec · Veure més »

Sant Genís dels Agudells

Una de les campanes de Sant Genís Sant Genís dels Agudells és un barri del districte d'Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Sant Gervasi de Cassoles

L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou un monestir de jerònims situat a les envistes de Barcelona, a la muntanya de la Vall d'Hebron, dins l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Jeroni de la Vall d'Hebron · Veure més »

Sant Joan d'Horta

L'església de Sant Joan d'Horta és un temple catòlic situat al carrer de Campoamor nº 2, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Joan d'Horta · Veure més »

Sant Joan de Gràcia

Sant Joan de Gràcia és una església eclèctica edificada entre el 1878 al web de l'Ajuntament de Barcelona i el 1884 a la plaça de la Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, en el lloc on hi havia hagut el jardí del palau o torre d'estiueig anomenat de la Virreina, fet construir pel virrei Manuel Amat (l'edifici del palau venia a ocupar l'espai on ara hi ha la plaça de la Virreina).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Joan de Gràcia · Veure més »

Sant Joan Despí

Sant Joan Despí és un municipi dins de la comarca del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l'esquerra del riu.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Joan Despí · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Miquel del Port

Sant Miquel del Port o del Mar és l'església parroquial del barri de la Barceloneta, Barcelona, projectada per l'enginyer Pedro Cermeño el 1753 i enllestida el 1755.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Miquel del Port · Veure més »

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Pau del Camp · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Pere · Veure més »

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sant Sebastià · Veure més »

Santa Anna de Barcelona

Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Anna de Barcelona · Veure més »

Santa Coloma de Cervelló

Santa Coloma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Coloma de Cervelló · Veure més »

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »

Santa Creu d'Olorda

La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Veure més »

Santa Eulàlia de Vilapicina

Santa Eulàlia de Vilapicina és un santuari del, actualment pertanyent al barri del Turó de la Peira, districte de Nou Barris, de la ciutat de Barcelona, a tocar del límit amb el barri de Vilapicina i la Torre Llobeta.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Eulàlia de Vilapicina · Veure més »

Santa Maria de Montalegre

Santa Maria de Montalegre és una església de factura romana d'Orient i amb planta de creu llatina que forma part del conjunt arquitectònic de la Casa de la Caritat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Montalegre · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l'Església, número 93.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Vallvidrera · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santiago Balcells i Gorina

fou un arquitecte català, fill d'Eduard Maria Balcells i Buïgas.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santiago Balcells i Gorina · Veure més »

Santiago Calatrava Valls

Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santiago Calatrava Valls · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Sants

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sants · Veure més »

Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sants-Montjuïc · Veure més »

Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel

El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel és un edifici religiós situat al turó d'en Mora, actualment turó del Carmel, al barri del Carmel del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel · Veure més »

Santuari de Sant Josep de la Muntanya

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut (Gràcia, Barcelona), obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Santuari de Sant Josep de la Muntanya · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

SEAT

SEAT S.A. (inicials de Sociedad Española de Automóviles de Turismo) és un fabricant d'automòbils amb seu a Catalunya, fundat el 9 de maig de 1950 per lInstituto Nacional de Industria (INI), l'extint holding industrial estatal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і SEAT · Veure més »

Sebastiano Serlio

Sebastiano Serlio (Bolonya, 1475 - Fontainebleau, c. 1554) va ser un arquitecte manierista i tracadista italià que va formar part de l'equip italià que va construir el palau de Fontainebleau.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sebastiano Serlio · Veure més »

Secessió de Viena

Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Secessió de Viena · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Segona República Espanyola · Veure més »

Seminari Conciliar de Barcelona

El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Seminari Conciliar de Barcelona · Veure més »

Sentència de Guadalupe

500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sentència de Guadalupe · Veure més »

Senyal de la Generalitat de Catalunya

El senyal actual de la Generalitat de Catalunya és el símbol que representa les institucions de la Generalitat de Catalunya i els organismes que en depenen.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Senyal de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Serliana

Finestra serliana della Galleria Vittorio Emanuele III (Messina). Serliana és el nom d'un recurs arquitectònic molt utilitzat en el Renaixement que consisteix a combinar arcs de mig punt amb altres de llinda.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Serliana · Veure més »

Serra d'Or

Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Serra d'Or · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Setmana Tràgica · Veure més »

Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

La Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona és un edifici situat als carrers de la Ciutat, d'Arlet, d'Hèrcules, de Jaume I i la plaça de Sant Jaume de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sevilla · Veure més »

Sicus Carbonell

Antoni Carbonell Giménez, conegut com a, és un músic i director de cinema gitano català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sicus Carbonell · Veure més »

Silueta urbana

Panorama urbà de Taipei La silueta urbana o panorama urbà és una vista parcial o total dels immobles i estructures elevats d'una ciutat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Silueta urbana · Veure més »

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sinagoga · Veure més »

Sixt Illescas i Mirosa

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sixt Illescas i Mirosa · Veure més »

Som Multiespai

Som Multiespai, anteriorment conegut com a Heron City Barcelona, és un centre comercial al barri de Porta, al districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Som Multiespai · Veure més »

Somorrostro

El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Somorrostro · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Superfície reglada

Plot paramètric d'una banda de Möbius En geometria, una superfície reglada és una superfície engendrada per una família infinita de rectes que depenen d'un paràmetre.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Superfície reglada · Veure més »

Surrealisme

El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Surrealisme · Veure més »

Taller Masriera

El Taller Masriera és un edifici situat al carrer de Bailèn, 70-72, de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Taller Masriera · Veure més »

Tambor (arquitectura)

sant Pere del Vaticà. En arquitectura, el tambor és un element que serveix de base per a una cúpula.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tambor (arquitectura) · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tarragona · Veure més »

Team 10

Team 10, també conegut com a Team X o Team Ten, va ser un grup d'arquitectes que es va aplegar el 1953 al 9è Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM) i van originar un cisma dintre seu desafiant l'enfocament doctrinari de l'urbanisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Team 10 · Veure més »

Teatre d'Epidaure

El teatre d'Epidaure és un teatre de l'antiga Grècia a Argòlida, edificat al per acollir els Asclépéia, concurs en honor del déu metge Asclepi.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Teatre d'Epidaure · Veure més »

Teatre dels Camps Elisis (Barcelona)

El Teatre dels Camps Elisis de Barcelona funcionà de 1860 a 1876 i formava part integrant dels jardins dels Camps Elisis, situats a l'illa de cases compresa entre els actuals carrers d'Aragó a Rosselló, i de Pau Claris a Passeig de Gràcia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Teatre dels Camps Elisis (Barcelona) · Veure més »

Teatre Grec

El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Teatre Grec · Veure més »

Teatre Nacional de Catalunya

El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Teatre Nacional de Catalunya · Veure més »

Teatre Poliorama

Alarma El Teatre Poliorama és un teatre, antic cinema, situat a la planta baixa de l'edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la Rambla, 115.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Teatre Poliorama · Veure més »

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »

Teatre Tívoli (Barcelona)

El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Teatre Tívoli (Barcelona) · Veure més »

Telefèric del Port

El Telefèric del Port de Barcelona és un transbordador aeri, obra de l'arquitecte Carles Buïgas, situat al Port de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Telefèric del Port · Veure més »

Telefónica

Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Telefónica · Veure més »

Telm Fernández i Janot

Telm Fernández i Janot (Barcelona 25 de gener de 1855- Barcelona, 1926) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Telm Fernández i Janot · Veure més »

Temple d'August de Barcelona

El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Temple d'August de Barcelona · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Temple Expiatori del Sagrat Cor · Veure més »

Tetramorf

Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tetramorf · Veure més »

Tiberi Sabater i Carné

Tiberi Sabater i Carné (Vilanova i la Geltrú, 1852 - Barcelona, 1929) va ser un mestre d'obres català, autor de diversos edificis d'estil historicista.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tiberi Sabater i Carné · Veure més »

Tibidabo

El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi).

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tibidabo · Veure més »

Timpà (arquitectura)

1.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Timpà (arquitectura) · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Torquat Tasso i Nadal

Torquat Tasso i NadalMalgrat consta inscrit a l'Arxiu Municipal de Barcelona amb el seu nom en castellà, essent ell i els seus pares originaris de la ciutat, hi ha multitud de fonts bibliogràfiques que es refereixen a ell amb el seu nom en català.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torquat Tasso i Nadal · Veure més »

Torre Bellesguard

La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre Bellesguard · Veure més »

Torre de Collserola

Torre de Collserola vista des de sota La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre de Collserola · Veure més »

Torre de Comunicacions de Montjuïc

La torre de comunicacions de Montjuïc, coneguda popularment com a torre Calatrava, és obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, i va ser construïda entre 1989 i 1992 a l'Anella Olímpica de Montjuïc a Barcelona (Catalunya) amb motiu dels jocs Olímpics del 92.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre de Comunicacions de Montjuïc · Veure més »

Torre de les Aigües del Besòs

La Torre de les Aigües del Besòs o de MACOSA és una edificació catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre de les Aigües del Besòs · Veure més »

Torre Glòries

La Torre Glòries, també coneguda com a Torre Agbar, és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre Glòries · Veure més »

Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia

La Torre i jardins de Vil·la Cecília i Vil·la Amèlia és un conjunt de Sarrià (Barcelona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia · Veure més »

Torre la Sagrera

La Torre de la Sagrera o Torre del Triangle Ferroviari, coneguda popularment com la Núvia, és una torre no construïda al Triangle Ferroviari de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre la Sagrera · Veure més »

Torre Llobeta

Torre Llobeta és un nucli del barri de Vilapicina i Torre Llobeta del districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre Llobeta · Veure més »

Torre Mapfre

La torre Mapfre és un gratacel situat a la Vila Olímpica del Poblenou, i és el gratacel més alt de la ciutat i de tot Catalunya, empatat amb el veí Hotel Arts.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre Mapfre · Veure més »

Torre Pirelli

La Torre Pirelli (Grattacielo Pirelli en italià) és un conegut gratacel situat a Milà, Itàlia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Torre Pirelli · Veure més »

Toyō Itō

Toyō Itō (Seül, 1 de juny de 1941) és un arquitecte japonès, conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l'expressió simultània del món físic i el món virtual.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Toyō Itō · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Transsepte · Veure més »

Travertí

Terrasses de travertí al Parc Nacional de Yellowstone (Estats Units). El travertí és una roca sedimentària calcària de tipus químic, formada per calcita, aragonita i limonita, molt utilitzada en la construcció, especialment a l'antiga Roma, des del I mil·lenni aC.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Travertí · Veure més »

Tríglif

El tríglif (τρίγλυφος) és un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga; deu la seva denominació a les tres estries (glifs) que ho recorren en vertical.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tríglif · Veure més »

Trencadís

Drac de trencadís del Parc Güell El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, típic de l'arquitectura modernista.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Trencadís · Veure més »

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tritó (mitologia) · Veure més »

Trompe-l'œil

''Fugint de la crítica'' (1874) de Pere Borrell del Caso, oli sobre tela, Banco de España, Madrid. Un trompe-l'œil, que també es pot dir pintura d'artifici i s'ha dit també enganyalull (com a neologisme) en català, és una obra pictòrica que mitjançant els recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió òptica que es compon tant dels objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Trompe-l'œil · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Tunísia · Veure més »

Turó de la Creueta del Coll

El Turó de la Creueta del Coll és una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Turó de la Creueta del Coll · Veure més »

Turó de la Peira (muntanya)

El turó de la Peira o de Montadell és un turó de Barcelona, al districte de Nou Barris; entre els antics termes de Sant Andreu de Palomar i Sant Joan d'Horta i entre les antigues rieres d'Horta i de Parellada.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Turó de la Peira (muntanya) · Veure més »

Turó de la Rovira (Barcelona)

El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Turó de la Rovira (Barcelona) · Veure més »

Turó de Monterols

El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un turonet de Barcelona que amb prou feines sobresurt de la massa d'edificacions.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Turó de Monterols · Veure més »

Turó del Carmel

El Turó del Carmel o turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Turó del Carmel · Veure més »

Turó Parc

El Turó Parc està situat en el districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Turó Parc · Veure més »

Ubald Iranzo i Eiras

Ubald Iranzo i Eiras (Madrid, 1854 - Barcelona, 19 de desembre de 1923) fou un arquitecte modernista.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ubald Iranzo i Eiras · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і UNESCO · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Unió Europea · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat Politècnica de Catalunya

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Universitat Politècnica de Catalunya · Veure més »

Universitat Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Universitat Pompeu Fabra · Veure més »

Universitat Ramon Llull

La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Universitat Ramon Llull · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Uruguai · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Valí · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Vallès · Veure més »

Vallvidrera

Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Vallvidrera · Veure més »

Velòdrom d'Horta

El Velòdrom d'Horta Miquel Poblet és una instal·lació esportiva de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Velòdrom d'Horta · Veure més »

Venanci Vallmitjana i Barbany

Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjans del.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Venècia · Veure més »

Ventura Rodríguez

Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del, fou un arquitecte destacat a la seva època, la seva trajectòria se situa a cavall entre dues grans corrents artístiques: el barroc i el neoclassicisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Ventura Rodríguez · Veure més »

Verdun (Nou Barris)

Verdum, o Verdun, és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Verdun (Nou Barris) · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Via Augusta · Veure més »

Via Laietana

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Via Laietana · Veure més »

Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid

La via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid és una necròpolis romana dels segles a a Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid · Veure més »

Vila de Gràcia

La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Vila de Gràcia · Veure més »

Vilapicina i la Torre Llobeta

Imatge de la Torre Llobeta, edifici de finals del segle XV Vilapicina i Torre Llobeta és un barri, el més meridional, del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Vilapicina i la Torre Llobeta · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Vinya · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Visigots · Veure més »

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Vitrall · Veure més »

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Vitruvi · Veure més »

Vittorio Gregotti

va ser un arquitecte italià.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Vittorio Gregotti · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Volta · Veure més »

Volta catalana

Sarrià, BarcelonaLa volta catalana o de maó de pla és una tècnica de construcció tradicional catalana que consisteix a cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó, en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Volta catalana · Veure més »

Volta d'aresta

Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Volta d'aresta · Veure més »

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Volta de canó · Veure més »

Volta de creueria

Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Volta de creueria · Veure més »

W Barcelona

W Barcelona, més conegut popularment com l'Hotel Vela, és un edifici dissenyat per Ricard Bofill Leví que es troba al barri de la Barceloneta de Barcelona, dins de l'ampliació del Port de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і W Barcelona · Veure més »

Walter Gropius

Walter Adolph Gropius (Berlín, 18 de maig del 1883 - Boston, Massachusetts, 5 de juliol del 1969), fou un arquitecte, urbanista i dissenyador alemany.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Walter Gropius · Veure més »

World Trade Center Barcelona

El World Trade Center Barcelona (WTCB) és un parc empresarial de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і World Trade Center Barcelona · Veure més »

Xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona

La xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona o nova xarxa de bus, batejada inicialment com Retbus, és un servei d'autobusos de trànsit ràpid de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que complementarà la xarxa de Bus de TMB.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »

Zaha Hadid

Edifici de bombers per a la fàbrica de Vitra a Weil am Rhein (Alemanya), 1993. Edifici central de la fàbrica de BMW a Leipzig. Zaha Hadid CBE (Bagdad, 31 d'octubre de 1950 - Miami, 31 de març de 2016) fou una prominent arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Zaha Hadid · Veure més »

Zona Franca de Barcelona

La Zona Franca de Barcelona és un polígon industrial i logístic al delta del Llobregat, entre la muntanya de Montjuïc, la Ronda del Litoral (B-10), el Far del Llobregat i el Port de Barcelona, a prop de la Marina de Sants, el Prat de Llobregat i de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Zona Franca de Barcelona · Veure més »

Zona Universitària

La Zona Universitària és un sector del districte de les Corts de Barcelona on es concentren diverses facultats i campus de diferents universitats de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і Zona Universitària · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і 1000 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Arquitectura de Barcelona і 1992 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arquitectura barcelonina.