Accés més ràpid que el navegador!
185 les relacions: Albrecht Dürer, Alcuí de York, Alemanya, Annales regni Francorum, Antiguitat clàssica, Aquisgrà, Aquitània, Aritmètica, Arnulf de Caríntia, Astronomia, Auctoritas, Austràsia, Àustria, Basílica de Saint-Denis, Basílica de Sant Pere, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de Poitiers (732), Batalla del bosc de Teutoburg, Berenguer I d'Itàlia, Besançon, Borgonya, Bosó de Provença, Bremen, Bretanya, Camarlenc, Carlemany, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles el Jove, Carles Martell, Carloman de Baviera, Carloman I, Carloman II, Català, Catalunya, Clodoveu I, Comtat (edat mitjana), Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Comte, Coper, Cristiandat, Croàcia, Dialèctica, Dinastia Agilolfinga, Dinastia carolíngia, Divisio Regnorum, Donació de Constantí, Donació de Pipí, ..., Duc, Ducat de Suàbia, Einhard, Elba (riu), Estats Pontificis, Esteve II (papa), Europa, Evangeli, Exarcat de Ravenna, Expansió de l'islam, Federico Chabod, Feudalisme, França, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francs, Gàl·lia, Geometria, Germànics, Gramàtica, Gran Bretanya, Gran Moràvia, Guerra civil franca, Henri Pirenne, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Irlanda, Islam, Itàlia, Juraments d'Estrasburg, Llatí, Lleó III (papa), Llista de ducs de Baviera, Llista de reis de França, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lluís III de França, Lluís III el Cec, Lluís V de França, Longobards, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Louis Halphen, Majordom de palau, Mallum, Marca (territori), Marca Àvara, Marca de Bretanya, Marca Hispànica, Marca Soraba, Música, Münster, Metz, Miniatura, Missi dominici, Monarquia, Mosa, Mosaic, Mosel·la, Nèustria, Occità, Odó I de França, Osnabrück, Ourthe, Paderborn, Papa, Papa Joan VIII, Papat franc, París, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pipí I el Breu, Pirineus, Potestas, Quadrívium, Rastislau I de la Gran Moràvia, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Lotaríngia, Regne Franc, Reis mandrosos, Renaixement carolingi, Retòrica, Rin, Rodolf I de Borgonya, Roine, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Pere, Saona, Saxons, Senescal, Setge d'Osca (812), Tassiló III, Tractat de Meerssen, Tractat de Ribemont (880), Tractat de Verdun, Translatio imperii, Trívium, Viena, Visigots, Wends, Widukind de Saxònia, 13 de gener, 14 de febrer, 1511, 17 de novembre, 25 de desembre, 25 de juny, 732, 754, 771, 772, 773, 774, 782, 785, 788, 795, 796, 800, 804, 814, 840, 841, 842, 843, 870, 879, 884, 887, 888, 987. Ampliar l'índex (135 més) »
Albrecht Dürer
Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471-íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, que va anar a Itàlia per estudiar art fascinat per les idees clàssiques, portant els estils i idees renaixentistes italianes a Alemanya, i conegut en tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del del seu propi país i dels Països Baixos.
Nou!!: Imperi Carolingi і Albrecht Dürer · Veure més »
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Nou!!: Imperi Carolingi і Alcuí de York · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Imperi Carolingi і Alemanya · Veure més »
Annales regni Francorum
Els Annales regni Francorum, Annals reials francs o Annals del regne dels Francs, antigament coneguts com els Annales Laurissenses maiores i d'estil Reichsannalen en la historiografia alemanya, són annals que cobreixen la història dels primers monarques carolingis des 741-829.
Nou!!: Imperi Carolingi і Annales regni Francorum · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Carolingi і Antiguitat clàssica · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Imperi Carolingi і Aquisgrà · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Imperi Carolingi і Aquitània · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Imperi Carolingi і Aritmètica · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Imperi Carolingi і Astronomia · Veure més »
Auctoritas
Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.
Nou!!: Imperi Carolingi і Auctoritas · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Imperi Carolingi і Austràsia · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Imperi Carolingi і Àustria · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Imperi Carolingi і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Imperi Carolingi і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Nou!!: Imperi Carolingi і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Imperi Carolingi і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Nou!!: Imperi Carolingi і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Imperi Carolingi і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Imperi Carolingi і Besançon · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Imperi Carolingi і Borgonya · Veure més »
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Nou!!: Imperi Carolingi і Bosó de Provença · Veure més »
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Nou!!: Imperi Carolingi і Bremen · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Imperi Carolingi і Bretanya · Veure més »
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Nou!!: Imperi Carolingi і Camarlenc · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Imperi Carolingi і Carlemany · Veure més »
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Carles de Provença · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Imperi Carolingi і Carles el Calb · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Imperi Carolingi і Carles el Gras · Veure més »
Carles el Jove
Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).
Nou!!: Imperi Carolingi і Carles el Jove · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Imperi Carolingi і Carles Martell · Veure més »
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Imperi Carolingi і Carloman de Baviera · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Imperi Carolingi і Carloman I · Veure més »
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Nou!!: Imperi Carolingi і Carloman II · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Imperi Carolingi і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Imperi Carolingi і Catalunya · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Imperi Carolingi і Clodoveu I · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Comtats catalans · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Imperi Carolingi і Comte · Veure més »
Coper
kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.
Nou!!: Imperi Carolingi і Coper · Veure més »
Cristiandat
Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.
Nou!!: Imperi Carolingi і Cristiandat · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Imperi Carolingi і Croàcia · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Imperi Carolingi і Dialèctica · Veure més »
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Nou!!: Imperi Carolingi і Dinastia Agilolfinga · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Imperi Carolingi і Dinastia carolíngia · Veure més »
Divisio Regnorum
Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Divisio Regnorum · Veure més »
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Nou!!: Imperi Carolingi і Donació de Constantí · Veure més »
Donació de Pipí
Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.
Nou!!: Imperi Carolingi і Donació de Pipí · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Imperi Carolingi і Duc · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Suàbia · Veure més »
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Nou!!: Imperi Carolingi і Einhard · Veure més »
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Nou!!: Imperi Carolingi і Elba (riu) · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Imperi Carolingi і Estats Pontificis · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Imperi Carolingi і Esteve II (papa) · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Imperi Carolingi і Europa · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Imperi Carolingi і Evangeli · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Imperi Carolingi і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Imperi Carolingi і Expansió de l'islam · Veure més »
Federico Chabod
Federico Chabod (Aosta, 23 de febrer de 1901 – Roma, 14 de juliol de 1960) fou un polític i historiador valldostà.
Nou!!: Imperi Carolingi і Federico Chabod · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Imperi Carolingi і Feudalisme · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Imperi Carolingi і França · Veure més »
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Nou!!: Imperi Carolingi і França Mitjana · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Imperi Carolingi і França Occidental · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Imperi Carolingi і França Oriental · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Imperi Carolingi і Francs · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Imperi Carolingi і Gàl·lia · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Imperi Carolingi і Geometria · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Imperi Carolingi і Germànics · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Imperi Carolingi і Gramàtica · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Imperi Carolingi і Gran Bretanya · Veure més »
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Nou!!: Imperi Carolingi і Gran Moràvia · Veure més »
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Nou!!: Imperi Carolingi і Guerra civil franca · Veure més »
Henri Pirenne
Henri Pirenne (1862-1935) és un historiador belga, especialitzat en l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Carolingi і Henri Pirenne · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Imperi Carolingi і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Imperi Carolingi і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Imperi Carolingi і Irlanda · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Imperi Carolingi і Islam · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Imperi Carolingi і Itàlia · Veure més »
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Nou!!: Imperi Carolingi і Juraments d'Estrasburg · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Imperi Carolingi і Llatí · Veure més »
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Nou!!: Imperi Carolingi і Lleó III (papa) · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: Imperi Carolingi і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís III de França · Veure més »
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís III el Cec · Veure més »
Lluís V de França
Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.
Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís V de França · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Imperi Carolingi і Longobards · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Imperi Carolingi і Lotari I · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Imperi Carolingi і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Louis Halphen
Louis Sigismond Isaac Halphen (París, 4 de febrer de 1880 - París, 7 d'octubre de 1950) fou un historiador francès especialista en l'alta Edat Mitjana i particularment en l'imperi carolingi.
Nou!!: Imperi Carolingi і Louis Halphen · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Imperi Carolingi і Majordom de palau · Veure més »
Mallum
Mallum (també mallum publicum) era el lloc on se celebraven les assemblees generals a l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Imperi Carolingi і Mallum · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Imperi Carolingi і Marca (territori) · Veure més »
Marca Àvara
La Marca Àvar fou una divisió administrativa de l'estat carolingi establerta com a frontera amb el país àvar vers el 788 en temps de Carlemany, entre el Danubi i el Drave, amb la finalitat de protegir els territoris situats més a l'oest de les incursions dels àvars de Panònia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Marca Àvara · Veure més »
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Nou!!: Imperi Carolingi і Marca de Bretanya · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Imperi Carolingi і Marca Hispànica · Veure més »
Marca Soraba
La Marca Soraba (del llatí: llimes Sorabicus; alemany: Sorbenmark) fou un districte fronterer a la part oriental de França Oriental entre el i el XI.
Nou!!: Imperi Carolingi і Marca Soraba · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Imperi Carolingi і Música · Veure més »
Münster
Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.
Nou!!: Imperi Carolingi і Münster · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Imperi Carolingi і Metz · Veure més »
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Nou!!: Imperi Carolingi і Miniatura · Veure més »
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Nou!!: Imperi Carolingi і Missi dominici · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Imperi Carolingi і Monarquia · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Imperi Carolingi і Mosa · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Imperi Carolingi і Mosaic · Veure més »
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Nou!!: Imperi Carolingi і Mosel·la · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Nèustria · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Imperi Carolingi і Occità · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Imperi Carolingi і Odó I de França · Veure més »
Osnabrück
Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.
Nou!!: Imperi Carolingi і Osnabrück · Veure més »
Ourthe
esquerra Conflent dels dos Ourthes Conflent del Vesdre (a l'esquerra) i de l''''Ourthe''' a Chênée L'Ourthe (en való Aiwe d'Oûte) és un riu de Bèlgica de 165 km que neix al lloc dit Engreux del municipi d'Houffalize de la confluència de l'Ourthe Occidental que neix a Ourt, un nucli de Libramont, i de l'Ourthe Oriental que neix a Ourthe, un nucli de Gouvy a la província de Luxemburg.
Nou!!: Imperi Carolingi і Ourthe · Veure més »
Paderborn
Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.
Nou!!: Imperi Carolingi і Paderborn · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Imperi Carolingi і Papa · Veure més »
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Nou!!: Imperi Carolingi і Papa Joan VIII · Veure més »
Papat franc
La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.
Nou!!: Imperi Carolingi і Papat franc · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Imperi Carolingi і París · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Imperi Carolingi і Península Ibèrica · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Imperi Carolingi і Península Itàlica · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Pipí I el Breu · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Imperi Carolingi і Pirineus · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Imperi Carolingi і Potestas · Veure més »
Quadrívium
El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.
Nou!!: Imperi Carolingi і Quadrívium · Veure més »
Rastislau I de la Gran Moràvia
Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).
Nou!!: Imperi Carolingi і Rastislau I de la Gran Moràvia · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Imperi Carolingi і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Imperi Carolingi і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Imperi Carolingi і Regne Franc · Veure més »
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Nou!!: Imperi Carolingi і Reis mandrosos · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Imperi Carolingi і Renaixement carolingi · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Imperi Carolingi і Retòrica · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Imperi Carolingi і Rin · Veure més »
Rodolf I de Borgonya
Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.
Nou!!: Imperi Carolingi і Rodolf I de Borgonya · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Imperi Carolingi і Roine · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Imperi Carolingi і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Imperi Carolingi і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Imperi Carolingi і Sant Pere · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Imperi Carolingi і Saona · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Imperi Carolingi і Saxons · Veure més »
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Carolingi і Senescal · Veure més »
Setge d'Osca (812)
El setge d'Osca fou un intent dels carolingis de sotmetre Osca que des del 803 era governada pel general Amrus ibn Yusuf, lleial a l'emir de Còrdova.
Nou!!: Imperi Carolingi і Setge d'Osca (812) · Veure més »
Tassiló III
Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.
Nou!!: Imperi Carolingi і Tassiló III · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: Imperi Carolingi і Tractat de Meerssen · Veure més »
Tractat de Ribemont (880)
El repartiment de l'impiri carolingi al 880. El Tractat de Ribemont de 880 fou un pas més del procés de fragmentació del regne franc de Carlemany després de la seva mort.
Nou!!: Imperi Carolingi і Tractat de Ribemont (880) · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Imperi Carolingi і Tractat de Verdun · Veure més »
Translatio imperii
La translatio imperii és una locució llatina que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions.
Nou!!: Imperi Carolingi і Translatio imperii · Veure més »
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Nou!!: Imperi Carolingi і Trívium · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Imperi Carolingi і Viena · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Imperi Carolingi і Visigots · Veure més »
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Nou!!: Imperi Carolingi і Wends · Veure més »
Widukind de Saxònia
La lluita entre Carlemany i els saxons Widukind (Westfàlia, ? – ?, 7 de gener del 810) fou un capitost saxó, personatge emblemàtic de la resistència saxona envers els francs durant les Guerres Saxones.
Nou!!: Imperi Carolingi і Widukind de Saxònia · Veure més »
13 de gener
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Imperi Carolingi і 13 de gener · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Imperi Carolingi і 14 de febrer · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Carolingi і 1511 · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Carolingi і 17 de novembre · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Carolingi і 25 de desembre · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Carolingi і 25 de juny · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 732 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Imperi Carolingi і 754 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 772 · Veure més »
773
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 773 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 774 · Veure més »
782
El 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Carolingi і 782 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 785 · Veure més »
788
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 788 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 795 · Veure més »
796
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 796 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 800 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 804 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Imperi Carolingi і 814 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Imperi Carolingi і 840 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 841 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Carolingi і 842 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 843 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Imperi Carolingi і 870 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Carolingi і 879 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Imperi Carolingi і 884 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Imperi Carolingi і 887 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Imperi Carolingi і 888 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Imperi Carolingi і 987 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Domini clàssic, Imperi Franc, Imperi carolingi, Imperi de Carlemany, Imperi franc, Regne carolingi, Època carolíngia.
