Similituds entre Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella
Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura gòtica, Art romànic, Barcelona, Bé cultural d'interès local, Bernardí Martorell i Puig, Capitell, Claustre, Collserola, Creu llatina, Felip III de Castella, Guerra dels Segadors, Horta-Guinardó, Martí l'Humà, Mataró, Modernisme català, Monestir de Sant Cugat, Nau (arquitectura), Neogòtic, Sant Gervasi de Cassoles, Santa Creu d'Olorda, Sants, Setmana Tràgica, Torre Bellesguard, Vitrall.
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Arquebisbat de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Arquebisbat de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella ·
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Arquitectura de Barcelona і Arquitectura gòtica · Arquitectura gòtica і Santa Maria de Valldonzella ·
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Arquitectura de Barcelona і Art romànic · Art romànic і Santa Maria de Valldonzella ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Arquitectura de Barcelona і Barcelona · Barcelona і Santa Maria de Valldonzella ·
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Arquitectura de Barcelona і Bé cultural d'interès local · Bé cultural d'interès local і Santa Maria de Valldonzella ·
Bernardí Martorell i Puig
Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells.
Arquitectura de Barcelona і Bernardí Martorell i Puig · Bernardí Martorell i Puig і Santa Maria de Valldonzella ·
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Arquitectura de Barcelona і Capitell · Capitell і Santa Maria de Valldonzella ·
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Arquitectura de Barcelona і Claustre · Claustre і Santa Maria de Valldonzella ·
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Arquitectura de Barcelona і Collserola · Collserola і Santa Maria de Valldonzella ·
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Arquitectura de Barcelona і Creu llatina · Creu llatina і Santa Maria de Valldonzella ·
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Arquitectura de Barcelona і Felip III de Castella · Felip III de Castella і Santa Maria de Valldonzella ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Arquitectura de Barcelona і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Santa Maria de Valldonzella ·
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Horta-Guinardó · Horta-Guinardó і Santa Maria de Valldonzella ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Arquitectura de Barcelona і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Santa Maria de Valldonzella ·
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Arquitectura de Barcelona і Mataró · Mataró і Santa Maria de Valldonzella ·
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Arquitectura de Barcelona і Modernisme català · Modernisme català і Santa Maria de Valldonzella ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Arquitectura de Barcelona і Monestir de Sant Cugat · Monestir de Sant Cugat і Santa Maria de Valldonzella ·
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Arquitectura de Barcelona і Nau (arquitectura) · Nau (arquitectura) і Santa Maria de Valldonzella ·
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Arquitectura de Barcelona і Neogòtic · Neogòtic і Santa Maria de Valldonzella ·
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Arquitectura de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Sant Gervasi de Cassoles і Santa Maria de Valldonzella ·
Santa Creu d'Olorda
La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.
Arquitectura de Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Santa Creu d'Olorda і Santa Maria de Valldonzella ·
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Arquitectura de Barcelona і Sants · Santa Maria de Valldonzella і Sants ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Arquitectura de Barcelona і Setmana Tràgica · Santa Maria de Valldonzella і Setmana Tràgica ·
Torre Bellesguard
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.
Arquitectura de Barcelona і Torre Bellesguard · Santa Maria de Valldonzella і Torre Bellesguard ·
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Arquitectura de Barcelona і Vitrall · Santa Maria de Valldonzella і Vitrall ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella
- Què tenen en comú Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella
- Semblances entre Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella
Comparació entre Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella
Arquitectura de Barcelona té 1275 relacions, mentre que Santa Maria de Valldonzella té 74. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 1.85% = 25 / (1275 + 74).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquitectura de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: