Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Arquitectura de Barcelona і Via Laietana
Arquitectura de Barcelona і Via Laietana tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Adolf Florensa i Ferrer, Art públic de Barcelona, Àngel Baixeras i Roig, Banc d'Espanya, Barcelona, Casa Cambó, Casa del Gremi de Velers, Casa Padellàs, Casal del Metge, Cases dels Canonges, Catedral de Barcelona, Ciutat Vella de Barcelona, Eixample de Barcelona, El Gòtic, Enric Sagnier i Villavecchia, Escola de Chicago, Ferran Romeu i Ribot, Foment del Treball Nacional, Francesc Guàrdia i Vial, Franquisme, Guerra Civil espanyola, Història de Barcelona, Hodonímia de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Ildefons Cerdà i Sunyer, Jaume Torres i Grau, Josep Domènech i Mansana, Josep Goday i Casals, Josep Puig i Cadafalch, Juli Maria Fossas i Martínez, ..., Laietans, Lluís Domènech i Montaner, Metro de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Pere Falqués i Urpí, Pla Cerdà, Plaça d'Urquinaona, Plaça del Rei, Port Vell de Barcelona, Urbanisme de Barcelona. Ampliar l'índex (11 més) »
Adolf Florensa i Ferrer
fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.
Adolf Florensa i Ferrer і Arquitectura de Barcelona · Adolf Florensa i Ferrer і Via Laietana ·
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Arquitectura de Barcelona і Art públic de Barcelona · Art públic de Barcelona і Via Laietana ·
Àngel Baixeras i Roig
Àngel Josep Baixeras i Roig (Barcelona, 6 d'abril 1834 - ibídem, 6 de novembre de 1892) va ser un arquitecte i urbanista català.
Àngel Baixeras i Roig і Arquitectura de Barcelona · Àngel Baixeras i Roig і Via Laietana ·
Banc d'Espanya
Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.
Arquitectura de Barcelona і Banc d'Espanya · Banc d'Espanya і Via Laietana ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Arquitectura de Barcelona і Barcelona · Barcelona і Via Laietana ·
Casa Cambó
La Casa Cambó és un edifici noucentista situat a la Via Laietana, 30 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Arquitectura de Barcelona і Casa Cambó · Casa Cambó і Via Laietana ·
Casa del Gremi de Velers
La casa del Gremi de Velers, o simplement dels Velers, és un edifici de Barcelona declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Arquitectura de Barcelona і Casa del Gremi de Velers · Casa del Gremi de Velers і Via Laietana ·
Casa Padellàs
La Casa Padellàs (a vegades mal anomenada Casa Clariana-Padellàs) és un palau del construït originalment al número 25 del carrer dels Mercaders de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Casa Padellàs · Casa Padellàs і Via Laietana ·
Casal del Metge
Detall de la façana El Casal del Metge és un edifici noucentista situat a la Via Laietana, 31 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Arquitectura de Barcelona і Casal del Metge · Casal del Metge і Via Laietana ·
Cases dels Canonges
Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7).
Arquitectura de Barcelona і Cases dels Canonges · Cases dels Canonges і Via Laietana ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura de Barcelona і Catedral de Barcelona · Catedral de Barcelona і Via Laietana ·
Ciutat Vella de Barcelona
Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.
Arquitectura de Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona · Ciutat Vella de Barcelona і Via Laietana ·
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Eixample de Barcelona · Eixample de Barcelona і Via Laietana ·
El Gòtic
Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і El Gòtic · El Gòtic і Via Laietana ·
Enric Sagnier i Villavecchia
Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.
Arquitectura de Barcelona і Enric Sagnier i Villavecchia · Enric Sagnier i Villavecchia і Via Laietana ·
Escola de Chicago
L'Escola de Chicago va ser un estil arquitectònic sorgit al pas del al a la ciutat de Chicago.
Arquitectura de Barcelona і Escola de Chicago · Escola de Chicago і Via Laietana ·
Ferran Romeu i Ribot
Casa Armet a Sant Cugat del Vallès Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 6 de desembre de 1862 - 1943) fou un arquitecte modernista i urbanista català.
Arquitectura de Barcelona і Ferran Romeu i Ribot · Ferran Romeu i Ribot і Via Laietana ·
Foment del Treball Nacional
Foment del Treball Nacional és la principal organització patronal catalana.
Arquitectura de Barcelona і Foment del Treball Nacional · Foment del Treball Nacional і Via Laietana ·
Francesc Guàrdia i Vial
Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940) fou un arquitecte modernista barceloní, gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928).
Arquitectura de Barcelona і Francesc Guàrdia i Vial · Francesc Guàrdia i Vial і Via Laietana ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Arquitectura de Barcelona і Franquisme · Franquisme і Via Laietana ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Arquitectura de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Via Laietana ·
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Arquitectura de Barcelona і Història de Barcelona · Història de Barcelona і Via Laietana ·
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Hodonímia de Barcelona і Via Laietana ·
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Arquitectura de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Hospital de la Santa Creu i Sant Pau і Via Laietana ·
Ildefons Cerdà i Sunyer
Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.
Arquitectura de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Ildefons Cerdà i Sunyer і Via Laietana ·
Jaume Torres i Grau
Jaume Torres i Grau (Barcelona, 1879-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 1903.
Arquitectura de Barcelona і Jaume Torres i Grau · Jaume Torres i Grau і Via Laietana ·
Josep Domènech i Mansana
Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973) fou un arquitecte modernista.
Arquitectura de Barcelona і Josep Domènech i Mansana · Josep Domènech i Mansana і Via Laietana ·
Josep Goday i Casals
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.
Arquitectura de Barcelona і Josep Goday i Casals · Josep Goday i Casals і Via Laietana ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Arquitectura de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Josep Puig i Cadafalch і Via Laietana ·
Juli Maria Fossas i Martínez
Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 18 d'agost de 1890, fill del també arquitecte Modest Fossas i Pi.
Arquitectura de Barcelona і Juli Maria Fossas i Martínez · Juli Maria Fossas i Martínez і Via Laietana ·
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Arquitectura de Barcelona і Laietans · Laietans і Via Laietana ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Arquitectura de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Lluís Domènech i Montaner і Via Laietana ·
Metro de Barcelona
El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.
Arquitectura de Barcelona і Metro de Barcelona · Metro de Barcelona і Via Laietana ·
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Arquitectura de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Museu d'Història de Barcelona і Via Laietana ·
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Arquitectura de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Palau de la Música Catalana і Via Laietana ·
Pere Falqués i Urpí
Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.
Arquitectura de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Pere Falqués i Urpí і Via Laietana ·
Pla Cerdà
El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.
Arquitectura de Barcelona і Pla Cerdà · Pla Cerdà і Via Laietana ·
Plaça d'Urquinaona
La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella.
Arquitectura de Barcelona і Plaça d'Urquinaona · Plaça d'Urquinaona і Via Laietana ·
Plaça del Rei
La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.
Arquitectura de Barcelona і Plaça del Rei · Plaça del Rei і Via Laietana ·
Port Vell de Barcelona
El Port Vell de Barcelona és la part més antiga del Port de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Port Vell de Barcelona · Port Vell de Barcelona і Via Laietana ·
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Arquitectura de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Urbanisme de Barcelona і Via Laietana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquitectura de Barcelona і Via Laietana
- Què tenen en comú Arquitectura de Barcelona і Via Laietana
- Semblances entre Arquitectura de Barcelona і Via Laietana
Comparació entre Arquitectura de Barcelona і Via Laietana
Arquitectura de Barcelona té 1275 relacions, mentre que Via Laietana té 88. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 3.01% = 41 / (1275 + 88).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquitectura de Barcelona і Via Laietana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
