Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
I sense anuncis!

Adud-ad-Dawla

Moneda d'Adud-ad-Dawla Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Adud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

75 les relacions: Ahwaz, Al-Aziz (fatimita), At-Tàï (abbàssida), Bagdad, Balutxis, Bam, Batiha, Bàssora, Biyabanak, Buwàyhides, Daylamites, Dinastia samànida, Diyarbakır, Egipte, Fakhr-ad-Dawla, Gurgan, Hamadan, Hamdànides, Hasanwàyhida, Imad-ad-Dawla, Iraq, Isfahan, Istakhr, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jibal (Mèdia), Kirman, Muïzz al-Dawla, Nihawand, Nixapur, Nom àrab, Nuh II ibn Mansur, Província de Fars, Qazvín, Rayy, Regió de Makran, República Àrab Siriana, Rukn-ad-Dawla, Samarra, Sistan, Tabaristan, Wasit, Xiraz, Ziyàrides, 1 de juliol, 12 de març, 13 de desembre, 16 de setembre, 24 de setembre, 26 de març, 29 de maig, ..., 30 de gener, 31 de gener, 8 de gener, 936, 949, 959, 960, 962, 967, 968, 970, 971, 972, 973, 974, 975, 976, 977, 978, 979, 980, 981, 982, 983, 991. Ampliar l'índex (25 més) »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (àrab: اهواز) és una ciutat d'Iran, capital de la província anomenada ''Khuzestan''.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Ahwaz · Veure més »

Al-Aziz (fatimita)

Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab Al-Aziz o pel seu nom Nizar -en أبو منصور نزار بن المعز العزيز بالله, Abū Manṣūr Nizār ibn al-Muʿizz al-ʿAzīz bi-Llāh- (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »

At-Tàï (abbàssida)

Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, At-Tàï (en أبو بكر عبد الكريم الطائع بالله, Abū Bakr ʿAbd al-Karīm aṭ-Ṭāʾiʿ bi-Llāh) (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і At-Tàï (abbàssida) · Veure més »

Bagdad

Bagdad (بغداد Baġdād) és la capital d'Iraq i de la província Bagdad.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bagdad · Veure més »

Balutxis

Home balutxi Zona habitada pels balutxis (en rosat) Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Balutxis · Veure més »

Bam

Bam és una ciutat d'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bam · Veure més »

Batiha

Batiha o al-Batiha (en àrab al-Baṭīḥa, literalment "la maresma") és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Batiha · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bàssora · Veure més »

Biyabanak

Biyabanak és una zona del desert central d'Iran (Dasht-i Kawir) amb una dotzena d'oasis.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Biyabanak · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Buwàyhides · Veure més »

Daylamites

Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Daylamites · Veure més »

Dinastia samànida

Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Dinastia samànida · Veure més »

Diyarbakır

Muralles de Diyarbakır Diyarbakır (nom oficial actual turc) o Amed (en kurd) (en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr; en siríac Āmîḏ; en grec antic Amida; en llatí Amida; en armeni Ամիդ Amid) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Diyarbakır i principal ciutat del nord del Kurdistan.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Diyarbakır · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Egipte · Veure més »

Fakhr-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com Fakhr-ad-Dawla (952-997) (en فخر الدولة) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »

Gurgan

Gurgan o Gorgan, antic persa Vrkana, àrab Djurdjan, és una regió històrica de l'Iran, modernament província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Gurgan · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat. Hamadan o Hamadhan (assiri Abdadana, persa: همدان Hamedān o Hamadān, persa antic: Hagmatana, grec: Ecbatana, és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand. Està a 1800 m. sobre el nivell del mar. Té aproximadament 550.284 habitants (estimació 2005). És capital de la província d'Hamadan.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hamadan · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hamdànides · Veure més »

Hasanwàyhida

La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hasanwàyhida · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh (o Buya), més tard conegut amb el làqab Imad-ad-Dawla (+949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Iraq

LIraq (en العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península àrab.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Iraq · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Isfahan · Veure més »

Istakhr

Istakhr (de vegades erròniament Ishtakhr, antigament en pahlevi Stakhr, Stahr en armeni, Israhr en siríac, i Istahar en hebreu; en persa modern Estakhr استخر) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Istakhr · Veure més »

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »

Jibal (Mèdia)

Jibal (en جبال, Jibāl, literalment "Muntanyes" o "Massís", plural de jàbal) és el nom àrab de l'antiga Mèdia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Jibal (Mèdia) · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Kirman · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu l-Husayn Ahmad ibn Abi Shudja Fanakhusraw Buya Muizz al-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província d'Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nihawand · Veure més »

Nixapur

Mausoleu d'Attar Nixapur (en persaنیشابور Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1250 m d'altitud, a prop de Meixad que és la capital regional.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nixapur · Veure més »

Nom àrab

El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nom àrab · Veure més »

Nuh II ibn Mansur

Nuh II Abu l-Kasim ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament "al-amir al-Radi", l'Emir Estimat) fou emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992). Era fill de Mansur I ibn Nuh que va morir el 13 de juny del 976 i el va succeir quan només tenia 13 anys sota regència de la seva mare i del visir Abu-l-Hussayn al-Utbí. L'autoritat política va passar de fet als grans caps militars com Abu l-Hasan Simdjuri i el seu fill Abu Ali, i els turcs Faïk, Khassa i Tash. La guerra amb els buwàyhides s'estava perdent i només la mort d'Adud al-Dawla el 983 va impedir una victòria total i la conquesta del Khurasan. Abu Ali Simdjuri va conspirar amb el khan karakhànida Bughra Khan Harun amb el que va pactar el repartiment dels dominis samànides (Abu Ali rebria els territoris del Khurasan al sud de l'Oxus). Bughra Khan va ocupar Bukharà el 992 però se'n va retirar. Nuh hi va poder tornar però ja no dominava Khurasan i només dominava la vall de Zarafshan. El 993 va cridar en ajut a Sebuktegin de Gazni, contra Abu Ali i contra Faïk. Sebuktegin i el seu fill Mahmud es va instal·lar als dominis samànides amenaçats des del nord pels karakhànides. El 996 Sebuktegin i el karakhànida Ilig Nasr èr la qual aquest assolia el control de la conca del Sirdarià i Sebuktegin el de Khurasan. Nuh va morir el juliol del 997. El va succeir el seu fill Mansur II ibn Nuh.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nuh II ibn Mansur · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Província de Fars · Veure més »

Qazvín

Qazvín (en farsi قزوین, Qazvīn), també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Qazvín · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Rayy · Veure més »

Regió de Makran

Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Regió de Makran · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і República Àrab Siriana · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya (o Buwayh), conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Samarra

Samarra (en àrab: سامَرّاء) és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Samarra · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Sistan · Veure més »

Tabaristan

Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan és el antic nom de la regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Tabaristan · Veure més »

Wasit

Wasit o Al-Wasit (en àrab واسط, Wāsiṭ, que significa «el centre») fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Wasit · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Xiraz · Veure més »

Ziyàrides

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Ziyàrides · Veure més »

1 de juliol

L1 de juliol és el cent vuitanta-dosé dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 1 de juliol · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 12 de març · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 13 de desembre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 16 de setembre · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 24 de setembre · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 26 de març · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 29 de maig · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 30 de gener · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 31 de gener · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 8 de gener · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 936 · Veure més »

949

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 949 · Veure més »

959

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 959 · Veure més »

960

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 960 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 962 · Veure més »

967

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 967 · Veure més »

968

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 968 · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 970 · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 971 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 972 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 973 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 974 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 975 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 976 · Veure més »

977

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 977 · Veure més »

978

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 978 · Veure més »

979

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 979 · Veure més »

980

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 980 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 981 · Veure més »

982

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 982 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 983 · Veure més »

991

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 991 · Veure més »

Redirigeix aquí:

'Adud al-Dawla, Adud al-Dawla.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »