Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Abd-Al·lah ibn Àmir, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Amr ibn al-Layth, Anatòlia, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Àhmad Sanjar, Bàssora, Genguis Khan, Hasan Nizami, Hassanak, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Institut d'Estudis Catalans, Iran, Khwarizm, Mahmud de Ghazna, Mar Mediterrània, Mashad, Merv, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Oghuz, Omar Khayyam, Omeies, Razavi Khorasan, Ruta de la seda, Safàrides, Samànides, Sapor I, Sapor II, Sistan, Tahírides del Khorasan, Toghril Beg I, Tukharistan, Turquesa (mineral), Xina, Yaqub ibn al-Layth, Yezdegerd III, 1037, 1142, 1187, 2005.
Abd-Al·lah ibn Àmir
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.
Nou!!: Nixapur і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Nixapur і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Nixapur і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Nixapur і Anatòlia · Veure més »
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Nou!!: Nixapur і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Nixapur і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Nixapur і Bàssora · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Nixapur і Genguis Khan · Veure més »
Hasan Nizami
Sadr al-Din Muhammad ibn Hasan conegut com a Hasan Nizami fou un historiador persa nadiu de Nixapur.
Nou!!: Nixapur і Hasan Nizami · Veure més »
Hassanak
Abu-Alí Hàssan ibn Muhàmmad ibn Abbàs al-Mikalí, més conegut com a Hassanak, fou visir gaznèvida.
Nou!!: Nixapur і Hassanak · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Nixapur і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Nixapur і Imperi Seljúcida · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Nixapur і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Nixapur і Iran · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Nixapur і Khwarizm · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Nixapur і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Nixapur і Mar Mediterrània · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Nixapur і Mashad · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Nixapur і Merv · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Nixapur і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Nixapur і Oghuz · Veure més »
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Nou!!: Nixapur і Omar Khayyam · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Nixapur і Omeies · Veure més »
Razavi Khorasan
La Província de Razavi Khorasan (استان خراسان رضوی, Ostān-e Khorāsān-e Rażavī) és una província de l'Iran que té per capital la ciutat de Mashad.
Nou!!: Nixapur і Razavi Khorasan · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Nixapur і Ruta de la seda · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Nixapur і Safàrides · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Nixapur і Samànides · Veure més »
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Nou!!: Nixapur і Sapor I · Veure més »
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Nou!!: Nixapur і Sapor II · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Nixapur і Sistan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Nixapur і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Nixapur і Toghril Beg I · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Nixapur і Tukharistan · Veure més »
Turquesa (mineral)
Turquesa polida La turquesa és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup turquesa de minerals.
Nou!!: Nixapur і Turquesa (mineral) · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Nixapur і Xina · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Nixapur і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Nou!!: Nixapur і Yezdegerd III · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Nixapur і 1037 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Nixapur і 1142 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Nixapur і 1187 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nixapur і 2005 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Naysabur, Neyshābūr, Nishapur.
