Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Nihawand

Índex Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

23 les relacions: Antioquia de l'Orontes, Antioquia de Pèrsia, Barudjird, Batalla de Nihawand, Behistun, Claudi Ptolemeu, Cosroes I, Darios el Gran, Erzurum, Hamadan, Imperi Sassànida, Jibal, Londres, Murat III, Nàdir-Xah Afxar, Província d'Hamadan, Seleuc I Nicàtor, Zagros, 1603, 1730, 1931, 1960, 642.

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Nihawand і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antioquia de Pèrsia

Antioquia de Pèrsia (Antiochia ad Persis) fou una ciutat fundada o refundada a Persis per Antíoc I Sòter (324-263 aC).

Nou!!: Nihawand і Antioquia de Pèrsia · Veure més »

Barudjird

Barudjird o Burudjird és una ciutat del Luristan a l'Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.

Nou!!: Nihawand і Barudjird · Veure més »

Batalla de Nihawand

La batalla de Nihawand (també Nahavand, Nehavend i altres) fou un decisiu combat lliurat el 642 entre els àrabs i els sassànides.

Nou!!: Nihawand і Batalla de Nihawand · Veure més »

Behistun

Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.

Nou!!: Nihawand і Behistun · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Nihawand і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Nihawand і Cosroes I · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Nihawand і Darios el Gran · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Nihawand і Erzurum · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Nihawand і Hamadan · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Nihawand і Imperi Sassànida · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Nihawand і Jibal · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Nihawand і Londres · Veure més »

Murat III

Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.

Nou!!: Nihawand і Murat III · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Nihawand і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Província d'Hamadan

La província de Hamadan és una de les 31 divisions administratives de l'Iran, al centre del país, amb 19.546 km² i uns dos milions d'habitants (48% rural i 51% urbana, estimats 1.758.268 habitants el 2011).

Nou!!: Nihawand і Província d'Hamadan · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Nihawand і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Zagros

La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.

Nou!!: Nihawand і Zagros · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Nihawand і 1603 · Veure més »

1730

;Països catalans.

Nou!!: Nihawand і 1730 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Nihawand і 1931 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Nihawand і 1960 · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Nihawand і 642 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Nahavand, Nehavand, Nihavand.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »