Obrir a Google MapsTaula de continguts
17 les relacions: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Diòcesi, Dinastia Piast, Esglésies de la Pau, Eslaus, Manfred von Richthofen, Maria Cunitz, Patrimoni de la Humanitat, Polònia, Regne de Bohèmia, Venceslau IV, Voivodat de la Baixa Silèsia, 1249, 1362, 2001, 2004, 2008.
- Ciutats del voivodat de Baixa Silèsia
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Świdnica і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Świdnica і Diòcesi
Dinastia Piast
La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.
Veure Świdnica і Dinastia Piast
Esglésies de la Pau
Les Esglésies de la Pau (en polonès: Kościoły Pokoju, en alemany: Friedenskirchen) de Jawor i Świdnica a Silèsia van ser anomenades així després de la Pau de Westfàlia de 1648 que va permetre als luterans de la part catòlica de Silèsia la construcció de tres esglésies evangèliques de fusta, fang i palla, fora de les muralles de la ciutat, sense torres ni campanes d'església.
Veure Świdnica і Esglésies de la Pau
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Świdnica і Eslaus
Manfred von Richthofen
Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, Imperi Alemany, 2 de maig de 1892 - Cresta de Morlancourt, prop de Vaux-sur-Somme, França, 21 d'abril de 1918) fou un aviador de combat alemany de les Luftstreitkräfte (Exèrcit de l'aire de l'Imperi Alemany).
Veure Świdnica і Manfred von Richthofen
Maria Cunitz
Maria Cunitz, llatinitzat: Maria Cunitia (Schweidnitz, Silèsia, ~1607 - 22 d'agost de 1664, Pitschen, ducat de Brieg) va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.
Veure Świdnica і Maria Cunitz
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Świdnica і Patrimoni de la Humanitat
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Świdnica і Polònia
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Świdnica і Regne de Bohèmia
Venceslau IV
Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).
Veure Świdnica і Venceslau IV
Voivodat de la Baixa Silèsia
La Baixa Silèsia (en polonès Dolny Śląsk) és un dels 16 voivodats de Polònia, segons la nova divisió administrativa del 1998.
Veure Świdnica і Voivodat de la Baixa Silèsia
1249
;Països Catalans.
Veure Świdnica і 1249
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Świdnica і 1362
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Świdnica і 2001
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Świdnica і 2004
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Świdnica і 2008