Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Alfons X de Castella, Andrés Hibernón, Anunciació, Apòstol, Arquitectura gòtica, Arsenal de Cartagena, Art gòtic, Barroc, Beat, Bisbat de Cartagena, Canonització, Capítol (catolicisme), Capella (arquitectura), Catedral, Catedral de Sevilla, Catolicisme, Comunidor, Cor (arquitectura), Corpus Christi, Deambulatori, Diego de Saavedra Fajardo, Emirat de Múrsiya, Festes de Primavera, Florentina de Cartagena, Francisco Salzillo, Fulgenci de Cartagena, Isabel I de Castella, Isidor de Sevilla, Jaume Bort i Melià, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Quijano, Jerónimo Zabala, Jeroni d'Estridó, Joan Manuel de Castella, Leandre de Sevilla, Lignum Crucis, Luis Antonio de Belluga Moncada, Múrcia, Nau (arquitectura), Neoclassicisme, Quatre Sants de Cartagena, Renaixement, Renaixement hispànic, Rococó, Sagristia, Sanç IV de Castella, Segura (riu), Venerable, Ventura Rodríguez, Volta de creueria, ..., 1385, 1388, 1394, 1402, 1465, 1467, 1488, 1507, 1521, 16 de gener, 1738, 1793, 1856. Ampliar l'índex (13 més) »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Catedral de Múrcia і Alfons X de Castella · Veure més »
Andrés Hibernón
Andrés Hibernón (Múrcia, 1534 - Gandia, 18 d'abril de 1602) fou un frare franciscà alcantarí.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Andrés Hibernón · Veure més »
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Anunciació · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Apòstol · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arsenal de Cartagena
LArsenal Militar de Cartagena és un drassana i base naval de gran importància en el Llevant espanyol, construït amb la intenció de desenvolupar la política naval de Felip V i el seu secretari, el marquès de l'Ensenada.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Arsenal de Cartagena · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Art gòtic · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Barroc · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Beat · Veure més »
Bisbat de Cartagena
El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Bisbat de Cartagena · Veure més »
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Canonització · Veure més »
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Capítol (catolicisme) · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Capella (arquitectura) · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Catedral · Veure més »
Catedral de Sevilla
La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Catedral de Sevilla · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Catolicisme · Veure més »
Comunidor
El comunidor de Sant Vicenç d'A Buerda, del qual es conserven les paraules de la cerimònia d'exconjura. El Conjurador de Serrallonga Un comunidor, també anomenat conjurador, és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, situat prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Comunidor · Veure més »
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Cor (arquitectura) · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Corpus Christi · Veure més »
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Deambulatori · Veure més »
Diego de Saavedra Fajardo
Diego de Saavedra Fajardo (1584-1648) fou un escriptor i polític espanyol del Barroc.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Diego de Saavedra Fajardo · Veure més »
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Emirat de Múrsiya · Veure més »
Festes de Primavera
Nit del Foc de les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat Les festes de primavera són unes festes que es realitzen en diversos països durant l'equinocci de primavera, que varia entre el 20 i el 21 de març per a l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre per a l'hemisferi sud.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Festes de Primavera · Veure més »
Florentina de Cartagena
Florentina (Cartagena, ca. 550 - ca. 612) va ser una religiosa visigoda, fundadora de diversos monestirs femenins, germana d'Isidor de Sevilla i Leandre de Sevilla.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Florentina de Cartagena · Veure més »
Francisco Salzillo
Francisco Salzillo i Alcaraz (Ciutat de Múrcia, 12 de maig de 1707 - 2 de març de 1783) fou un escultor barroc murcià especialitzat en la producció d'imatgeria religiosa en fusta policromada.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Francisco Salzillo · Veure més »
Fulgenci de Cartagena
Fulgenci de Cartagena (Cartagena, c. 540 - Écija, Sevilla, 630) va ser un religiós visigot, bisbe d'Écija i autor d'obres eclesiàstiques, germà d'Isidor de Sevilla, Leandre de Sevilla i Florentina de Cartagena.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Fulgenci de Cartagena · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Catedral de Múrcia і Isabel I de Castella · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Isidor de Sevilla · Veure més »
Jaume Bort i Melià
Façana de la catedral de Múrcia autor Jaime Bort i Meliá. Jaume Bort i Melià (Les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1693 - † Madrid, 2 de febrer de 1754) va ser un arquitecte i escultor barroc valencià.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Jaume Bort i Melià · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Catedral de Múrcia і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jerónimo Quijano
Jerónimo Quijano (? 1500- Múrcia, novembre de 1563) va ser un arquitecte i escultor espanyol.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Jerónimo Quijano · Veure més »
Jerónimo Zabala
Jerónimo Zabala fou un pintor nascut a Múrcia, que va viure al.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Jerónimo Zabala · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joan Manuel de Castella
Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Joan Manuel de Castella · Veure més »
Leandre de Sevilla
Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Leandre de Sevilla · Veure més »
Lignum Crucis
El Lignum Crucis és una estauroteca o reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist, que es conserva actualment a la basílica de Santa Maria del Pi.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Lignum Crucis · Veure més »
Luis Antonio de Belluga Moncada
El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Luis Antonio de Belluga Moncada · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Múrcia · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Nau (arquitectura) · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Neoclassicisme · Veure més »
Quatre Sants de Cartagena
Els Quatre Sants de Cartagena és el nom que reben els quatre germans (per ordre de naixement): Leandre, Fulgenci, Florentina i Isidor, nascuts a Cartagena i venerats com a sants per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Quatre Sants de Cartagena · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Renaixement · Veure més »
Renaixement hispànic
''Sant Domènec''. Museu del Prado (1475). Obra de Pedro Berruguete pintat per al convent de Santo Tomàs. Des d'un punt artístic destaca per l'assoliment de la perspectiva i uns detalls reeixits. Tanmateix té un alt valor històric car mostra un acte de fe de l'època. El Renaixement hispànic fa referència a la introducció de les formes artístiques del Renaixement a la península Ibèrica a la fi del, malgrat que no es desenvolupà fins ben entrat el.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Renaixement hispànic · Veure més »
Rococó
Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Rococó · Veure més »
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Sagristia · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Catedral de Múrcia і Sanç IV de Castella · Veure més »
Segura (riu)
El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).
Nou!!: Catedral de Múrcia і Segura (riu) · Veure més »
Venerable
Un venerable és, en el context de l'Església catòlica, un difunt que, amb motiu d'haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes, és candidat a ser beatificat i que és proclamat com a venerable (susceptible, llavors, de rebre culte) per la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Venerable · Veure més »
Ventura Rodríguez
Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del, fou un arquitecte destacat a la seva època, la seva trajectòria se situa a cavall entre dues grans corrents artístiques: el barroc i el neoclassicisme.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Ventura Rodríguez · Veure més »
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Nou!!: Catedral de Múrcia і Volta de creueria · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1385 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1388 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1394 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1402 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1465 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1467 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1488 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1507 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1521 · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 16 de gener · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1738 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1793 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Múrcia і 1856 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Església Catedral de Santa María.
