Comunicació

314 les relacions: Agnolo Gaddi, Albània, Alberico da Barbiano, Albert II della Scala, Alfons IV de Ribagorça, André Beauneveu, Andrònic IV Paleòleg, Angelo Acciaiuoli, Anoia, Antoni II Montefeltro, Arnau Descolomer, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Campobasso-Boiano, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Lviv, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sens, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Szczecin-Kamień, Arquebisbat de Tàrent, Ausejo, Òbol, Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà, Badajoz, Bandera d'Escòcia, Bandera de Portugal, Barnaba Adorno, Baronia de Verges, Bartolomea Acciaiuoli, Basílica de San Vitale, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Maria Major, Batalla d'Aljubarrota, Beatriu de Portugal, Benibrai, Benifaió, ..., Bernabé Visconti, Bernat de Bearn, Bernat de Fonollar, Bernat de So, Bisbat d'Alet, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Ösel-Wiek, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Oslo, Bisbat de Besiers, Bisbat de Betlem, Bisbat de Castellaneta, Bisbat de Castres, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Comenge, Bisbat de Constança, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Digne, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Laon, Bisbat de Léon, Bisbat de Lezhë, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Niça, Bisbat de Pelplin, Bisbat de Perigús, Bisbat de Pozzuoli, Bisbat de Rodés, Bisbat de Saint-Brieuc, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Sàmbia, Bisbat de Tortona, Bisbat de Toul, Bisbat de Treviso, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat de Viterbo, Bisbat de Viviers, Bisbat suburbicari de Frascati, Blasco III d'Alagón, Camarlenc (església catòlica), Camps (Aude), Can Llopart de la Costa, Carles II de Navarra, Carles III de Nàpols, Carles VI de França, Cartoixa de Porta Coeli, Cartoixa de Valldecrist, Casa de Medinaceli, Castell de Bodiam, Castell de Cabrera (Alt Empordà), Castell de Rupià, Castell de Verges, Castell de Vila Nova de Cerveira, Castello Estense, Catedral d'Edimburg, Catedral de Barcelona, Catedral de Múrcia, Catedral de Sogorb, Caterina Visconti, Caves Llopart, Cesena, Claus Sluter, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Nevers, Comtat de Zweibrücken, Consolat de Mar, Cort itinerant, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crisi portuguesa de 1383-1385, Cristianització de Lituània, Degà del Col·legi Cardenalici, Delfinat del Vienès, Demetri I de Moscou, Dinastia, Dinastia Avís, Dinastia Borgonya, Dinastia Bragança, Districte de Bago, Districte de Rangoon, Ducat de Ferrara, Dungiven, Edmund de Langley, El Puig de Santa Maria, Elionor Telles de Menezes, Elisabet de Baviera (reina de França), Elisabet de Bòsnia, Ermessenda de Carcassona, Erzurum, Escut de Santa Eugènia de Berga, Església de l'Assumpció de Catí, Església de Santa Àgueda de Xèrica, Esteve Visconti, Fababuix, Felip II de Borgonya, Fernán-Núñez, Ferran I de Portugal, Ferrara, Ferrer de Gualbes, Francesco Landini, Frares Menors Observants, Gazi Evrenos, Geoffrey Chaucer, Germans de Limburg, Girona, Giuliano di Arrigo, Gran Ducat de Lituània, Grisalla, Guerau de Queralt i de Rocabertí, Guercif, Guerra Civil lituana, Guerra Civil lituana (1389-1392), Guerra de Chioggia, Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic, Guillem Morell (escultor), Història d'Albània, Història d'Hongria, Història d'Occitània, Història d'Ucraïna, Història de Belarús, Història del dret català, Horný Vadičov, Imperi Portuguès, Ioànnina, Ischia, Jaume de Prades i de Foix, Joan de Castella, Joan de Prades, Joan el Caçador, Joan Galeàs Visconti, Joan I de Borgonya, Joan I de Castella, Joan I de Portugal, Joan II de Montfort, Joan III d'Alençon, Joan Manfredi, Joan V Paleòleg, Joan VII Paleòleg, Joana de Valois (reina de Navarra), Joana II d'Alvèrnia, Juranson, Kanker, Kara Mehmed, Kastorià, Krujë, La Tallada d'Empordà, Laruntz, Lehôtka, Les Franqueses del Vallès, Libro del conoscimiento, Lleó VI d'Armènia, Llista d'anys, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Portugal, Lluís Borrassà, Lluís II de Flandes, Lo Crestià, Manuel II Paleòleg, Marc d'Alexandria, Marc Safont, Mardin, Margarida de Baviera-Straubing, Margarida de Durazzo, Margarida I de Dinamarca, Margarida III de Flandes, Maria de Navarra, Maria I d'Hongria, Maria Keratsa de Bulgària, Mariscal de França, Martí l'Humà, Międzymorze, Milà, Miquela de Valois, Monestir de Ravanica, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Sant Cugat, Montefeltro, Murat I, Nefó d'Alexandria, Niccolò de' Conti, Nuno Álvares Pereira, Occitània del segle XIV al XVII, Olaf Haakonsson, Orde d'Avís, Origen de la Senyera Reial, Palazzo Schifanoia, Parets del Vallès, Parlavà, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Pedro López de Ayala, Pere d'Arenys, Pere de Planella, Pere de Prades, Pere de San Superano, Pere el Cerimoniós, Pere II d'Alençon, Pere Marginet, Piazza della Signoria, Portugal, Prats de Molló, Prats de Molló i la Presta, Prečín, President del Consell de Castella, Principat de Valàquia, Psiquiatria, Qara Qoyunlu, Querimònia, Ramon de Llupià-Bages, Ramon Sibiuda, Regne de Polònia, Regne de Portugal, Reial d'or de Mallorca, Retaule de Sant Esteve de Gualter, Roger Mortimer, Salses, San Lorenzo in Damaso, Sant Antoni de Portmany, Santa Prassede (títol cardenalici), Santa Sabina (títol cardenalici), Símbols nacionals de Catalunya, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Senyera reial, Senyoria de Sainte Suzanne, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Simó de Cramaud, Sitges, Skanderbeg, Teriakovce, Toktamix, Torre d'Aranguren (Biscaia), Tremp (ciutat), Unió de Polònia-Lituània, Urretxu, Vall de Varetons, Vallvidrera, Varano, Véria, Vescomtat de Melun, Vilamarí (llinatge), Vilanova (genealogia), Villabona-Amasa, Visconti, Wakō, Wang Meng (artista), 14 d'agost. Ampliar l'índex (264 més) » « Shrink índex

Agnolo Gaddi

Agnolo Gaddi (1350 - 15 d'octubre de 1396) va ser un pintor italià.

Nou!!: 1385 і Agnolo Gaddi · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: 1385 і Albània · Veure més »

Alberico da Barbiano

Alberico da Barbiano El Gran (Barbiano di Cotignola, 1344 – Castello di Pieve del Vescovo, 26 d'abril de 1409) fou un condottiero italià, comte de Cunio.

Nou!!: 1385 і Alberico da Barbiano · Veure més »

Albert II della Scala

Albert II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala, i va néixer el 1306.

Nou!!: 1385 і Albert II della Scala · Veure més »

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Nou!!: 1385 і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »

André Beauneveu

André Beauneveu (Valenciennes, 1360 - 1413) fou un escultor i miniaturista francès.

Nou!!: 1385 і André Beauneveu · Veure més »

Andrònic IV Paleòleg

Andrònic IV Paleòleg (en grec:, en llatí) fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleòleg i d'Helena Cantacuzena (filla de Joan VI Cantacuzè).

Nou!!: 1385 і Andrònic IV Paleòleg · Veure més »

Angelo Acciaiuoli

Angelo Acciaiuoli (Florència 15 d'abril de 1349-Pisa 31 de maig de 1408) fou un religiós florentí.

Nou!!: 1385 і Angelo Acciaiuoli · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: 1385 і Anoia · Veure més »

Antoni II Montefeltro

Antoni II Montefeltro (1343-1404) va ser fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro.

Nou!!: 1385 і Antoni II Montefeltro · Veure més »

Arnau Descolomer

Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.

Nou!!: 1385 і Arnau Descolomer · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat de Đakovo-Osijek

cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de Campobasso-Boiano

El ''Santuari de la Madonna Addolorata'', patrona del Molise, a Castelpetroso Larquebisbat de Campobasso-Boiano (italià: Arcidiocesi di Campobasso-Boiano; llatí: Archidioecesis Campobassensis-Boianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Campobasso-Boiano · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Lviv

Larquebisbat de Lviv (ucraïnès: Льві́вська архидієце́зія, llatí: Archidioecesis Leopolitana Latinorum) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Ucraïna.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Lviv · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Poitiers

XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg

Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Sens

Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Sens · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Szczecin-Kamień

La concattedrale de Sant Joan Baptista a Kamień Pomorski Larquebisbat de Szczecin-Kamień (polonès: Archidiecezja szczecińsko-kamieńska, llatí: Archidioecesis Sedinensis-Caminensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Szczecin-Kamień · Veure més »

Arquebisbat de Tàrent

Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1385 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »

Ausejo

Ausejo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: 1385 і Ausejo · Veure més »

Òbol

Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall», en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs.

Nou!!: 1385 і Òbol · Veure més »

Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà

Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà (mort 1387) fou un polític i militar otomà.

Nou!!: 1385 і Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà · Veure més »

Badajoz

Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.

Nou!!: 1385 і Badajoz · Veure més »

Bandera d'Escòcia

La bandera d'Escòcia està composta per un sautor blanc en fons blau que representa Sant Andreu, el patró d'Escòcia.

Nou!!: 1385 і Bandera d'Escòcia · Veure més »

Bandera de Portugal

La bandera de la República Portuguesa és un rectangle verd i vermell de proporcions 2:3 dividit verticalment; el verd ocupa dues cinquenes parts de la llargada de la bandera, per la banda del pal, mentre que el vermell ocupa les tres cinquenes parts restants per la banda del vol.

Nou!!: 1385 і Bandera de Portugal · Veure més »

Barnaba Adorno

Barnaba Adorno (vers 1385 - Nàpols, 1458 o 1459) fou un home d'estat genovès, comte de Rende i San Felice (San Fili) el 1445, primer baró de Montalto i Guardia degli Oltremontani (5 de març de 1445), dux de Gènova del 4 de gener de 1447 al 30 de gener de 1447.

Nou!!: 1385 і Barnaba Adorno · Veure més »

Baronia de Verges

La Baronia de Verges fou una jurisdicció senyorial centrada al Castell de Verges i que comprenia també Bellcaire d'Empordà i la Tallada d'Empordà.

Nou!!: 1385 і Baronia de Verges · Veure més »

Bartolomea Acciaiuoli

Bartolomea Acciaiuoli (1370 - 1397) fou filla de Neri I Acciaiuoli.

Nou!!: 1385 і Bartolomea Acciaiuoli · Veure més »

Basílica de San Vitale

La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale.

Nou!!: 1385 і Basílica de San Vitale · Veure més »

Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.

Nou!!: 1385 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: 1385 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Batalla d'Aljubarrota

La batalla d'Aljubarrota va tenir lloc el capvespre del 14 d'agost de 1385 entre tropes portugueses, comandades per Joan I de Portugal i el seu conestable Nuno Álvares Pereira, i l'exèrcit de Joan I de Castella.

Nou!!: 1385 і Batalla d'Aljubarrota · Veure més »

Beatriu de Portugal

Sepulcre de la reina a Sancti Spiritus (Toro) Beatriu de Portugal (Coïmbra, 1372 - Madrigalejo, Regne de Castella, 1410) fou infanta de Portugal, reina titular de Portugal (1383-1385) i reina consort de Castella i Lleó (1383-1390).

Nou!!: 1385 і Beatriu de Portugal · Veure més »

Benibrai

Benibrai és una partida situada al SO del terme municipal de Xaló, a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Nou!!: 1385 і Benibrai · Veure més »

Benifaió

Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1385 і Benifaió · Veure més »

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Nou!!: 1385 і Bernabé Visconti · Veure més »

Bernat de Bearn

Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381) va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.

Nou!!: 1385 і Bernat de Bearn · Veure més »

Bernat de Fonollar

Bernat de Fonollar fou un noble de la Corona d'Aragó que pel que sembla va morir el 1326.

Nou!!: 1385 і Bernat de Fonollar · Veure més »

Bernat de So

Bernat de So i de Vilaragut (Conflent ? 1315 - 1385).

Nou!!: 1385 і Bernat de So · Veure més »

Bisbat d'Alet

El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Alet · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Aversa

El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Aversa · Veure més »

Bisbat d'Avezzano

El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »

Bisbat d'Ösel-Wiek

El castell episcopal de Kuressaare. La diòcesi de Ösel-Wiek (estonià: Saare-Lääne piiskopkond; llatí: Dioecesis Osiliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Ösel-Wiek · Veure més »

Bisbat d'Àndria

El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Àndria · Veure més »

Bisbat d'Oslo

El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1385 і Bisbat d'Oslo · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Castellaneta

El bisbat de Castellaneta —diocesi di Castellaneta; Dioecesis Castellanetensis — és una diòcesi de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Castellaneta · Veure més »

Bisbat de Castres

XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Castres · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Constança

El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Constança · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Digne

L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Digne · Veure més »

Bisbat de Dubrovnik

El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »

Bisbat de Frejús i Toló

cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »

Bisbat de La Rochelle i Saintes

Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1385 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1385 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Lezhë

Restes de l'antiga catedral de Sant Nicolau, on es troba la tomba de l'heroi nacional albanès, Giorgio Castriota Scanderbeg. El bisbat de Lezhë (albanès: Dioqeza e Lezhës; llatí: Dioecesis Alexiensis) és una seu de l'Església catòlica a Albània, sufragània de l'arquebisbat de Shkodër–Pult. Al 2016 tenia 86.300 batejats d'un total de 121.700 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ottavio Vitale, R.C.I.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Lezhë · Veure més »

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »

Bisbat de Lodeva

François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Lodeva · Veure més »

Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Pelplin

XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Pelplin · Veure més »

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Perigús · Veure més »

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Pozzuoli · Veure més »

Bisbat de Rodés

Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Rodés · Veure més »

Bisbat de Saint-Brieuc

Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Saint-Brieuc · Veure més »

Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux

XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »

Bisbat de San Marino-Montefeltro

El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1385 і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »

Bisbat de Sàmbia

La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Sàmbia · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Tortona · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bisbat de Tricarico

El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Tricarico · Veure més »

Bisbat de Vallo della Lucania

El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »

Bisbat de Viterbo

El bisbat de Viterbo (italià: Diocesi di Viterbo; llatí: Dioecesis Viterbiensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Viterbo · Veure més »

Bisbat de Viviers

Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1385 і Bisbat de Viviers · Veure més »

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1385 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »

Blasco III d'Alagón

Blasco III d'Alagón (? - 1385) va ser un noble valencià d'origen aragonès, alferes major, camarlenc i Capità General del Regne d'Aragó, 6è Senyor de Sástago.

Nou!!: 1385 і Blasco III d'Alagón · Veure més »

Camarlenc (església catòlica)

seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.

Nou!!: 1385 і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »

Camps (Aude)

Camps d'Aglin, o simplement Camps (forma occitana; el nom oficial francès és Camps-sur-l'Agly), és una vila del departament francès de l'Aude, al districte de Limós, cantó de Coisan, prop del puig de Bugarag (1.231 m) a l'oest i de les gorges de Galamús a l'est, amb 65 habitants (anomenats campsirols) i a 550 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: 1385 і Camps (Aude) · Veure més »

Can Llopart de la Costa

Can Llopart de la Costa o de Subirats és una masia d'aquest municipi de l'Alt Penedès inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1385 і Can Llopart de la Costa · Veure més »

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Nou!!: 1385 і Carles II de Navarra · Veure més »

Carles III de Nàpols

Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Nou!!: 1385 і Carles III de Nàpols · Veure més »

Carles VI de França

Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).

Nou!!: 1385 і Carles VI de França · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: 1385 і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: 1385 і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Casa de Medinaceli

Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.

Nou!!: 1385 і Casa de Medinaceli · Veure més »

Castell de Bodiam

El castell de Bodiam és un castell quadrangular situat a East Sussex, Anglaterra.

Nou!!: 1385 і Castell de Bodiam · Veure més »

Castell de Cabrera (Alt Empordà)

El castell de Cabrera és una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú, al nord-est del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, prop del límit amb el de la Vajol (Alt Empordà), a l'extrem oriental del massís de les Salines.

Nou!!: 1385 і Castell de Cabrera (Alt Empordà) · Veure més »

Castell de Rupià

El castell de Rupià, antic palau episcopal, és un edifici notable del gòtic civil català i durant molts segles va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona.

Nou!!: 1385 і Castell de Rupià · Veure més »

Castell de Verges

El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà.

Nou!!: 1385 і Castell de Verges · Veure més »

Castell de Vila Nova de Cerveira

El Castell de Vila Nova de Cerveira es troba a la freguesia i vila de Vila Nova de Cerveira, districte de Viana do Castelo, a Portugal.

Nou!!: 1385 і Castell de Vila Nova de Cerveira · Veure més »

Castello Estense

El fossat del castell El Castello Estense o Castell de San Michelle és el castell de Ferrara Es va construir a partir del 1385 i la primera pedra es va posar un 29 de setembre, per l'arquitecte Bartolino da Novara, a partir d'una revolta que va convèncer Nicolau II d'Este de la necessitat d'erigir defenses per ell i la família Este.

Nou!!: 1385 і Castello Estense · Veure més »

Catedral d'Edimburg

La catedral de Saint Giles, o Saint Giles' Cathedral en anglès, és un edifici religiós històric, construït a partir del, emblema de la ciutat d'Edimburg, a Escòcia.

Nou!!: 1385 і Catedral d'Edimburg · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1385 і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Múrcia

L'Església Catedral de Santa Maria, més coneguda com a Catedral de Múrcia, és el temple principal i seu de la Diòcesi de Cartagena.

Nou!!: 1385 і Catedral de Múrcia · Veure més »

Catedral de Sogorb

La Catedral de Santa Maria de l'Assumpció de Sogorb és un temple catòlic, seu principal del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: 1385 і Catedral de Sogorb · Veure més »

Caterina Visconti

Caterina Visconti (Milà, Senyoriu de Milà, 1360 - Monza, Ducat de Milà, 1404) fou una donzella noble que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Milà.

Nou!!: 1385 і Caterina Visconti · Veure més »

Caves Llopart

Llopart és una empresa familiar de viticultors establerta a Subirats que elabora vi blanc, vi rosat i escumós Corpinnat.

Nou!!: 1385 і Caves Llopart · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1385 і Cesena · Veure més »

Claus Sluter

Mare de Dèu amb l'Infant, al mainell de la portada de la Cartoixa de Champmol Claus Sluter va ser un escultor gòtic d'origen flamenc.

Nou!!: 1385 і Claus Sluter · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: 1385 і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: 1385 і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: 1385 і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Zweibrücken

El comtat de Zweibrücken o en francès comtat de Deux -Ponts, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgida per divisió del comtat de Saarbrücken el 1183.

Nou!!: 1385 і Comtat de Zweibrücken · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: 1385 і Consolat de Mar · Veure més »

Cort itinerant

Els reis itinerants, pintura medieval, a l'antiga església de Dädesjö, Suècia La cort itinerant pot definir-se com «l'alternativa de tenir una capital», un centre polític permanent des del qual es governa un regne.

Nou!!: 1385 і Cort itinerant · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: 1385 і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crisi portuguesa de 1383-1385

La crisi portuguesa de 1383-1385 va ser un període de guerra civil i anarquia en la història de Portugal, que va començar amb la mort de Ferran I de Portugal, que no tenia hereus homes.

Nou!!: 1385 і Crisi portuguesa de 1383-1385 · Veure més »

Cristianització de Lituània

fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.

Nou!!: 1385 і Cristianització de Lituània · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1385 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Delfinat del Vienès

El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.

Nou!!: 1385 і Delfinat del Vienès · Veure més »

Demetri I de Moscou

Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).

Nou!!: 1385 і Demetri I de Moscou · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1385 і Dinastia · Veure més »

Dinastia Avís

Joan I de Portugal, fundador de la dinastia d'Avís La dinastia d'Avís (en portuguès antic Aviz i modernament Avis) fou el llinatge reial que van governar el regne de Portugal des de 1385 fins a l'any 1580.

Nou!!: 1385 і Dinastia Avís · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: 1385 і Dinastia Borgonya · Veure més »

Dinastia Bragança

Joan IV de Portugal, iniciador de la dinastia reial de la Casa Bragança Es dona el nom de Dinastia Bragança al casal de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1640 fins a l'any 1853 i el Regne del Brasil des de 1822 a 1889.

Nou!!: 1385 і Dinastia Bragança · Veure més »

Districte de Bago

El districte de Bago (districte de Pegu fins al 19 de juny de 1989) és una divisió administrativa de Birmània, a la divisió de Bago o divisió de Pegu.

Nou!!: 1385 і Districte de Bago · Veure més »

Districte de Rangoon

El districte de Rangoon (Ran-kun) fou una divisió administrativa de la divisió de Pegu a la Baixa Birmània ocupant la costa entre el riu Sittang (Tsit-taung) a l'oest i el To o China Bakir (boca de l'Irauadi, a l'est. La regió fou coneguda antigament com a Bokharadesa, que subsisteix en China Bakir. El districte va existir unit a Pegu entre 1853 i 1883, i separat fins al 1964 quan va esdevenir la divisió de Rangoon. La capital era la ciutat de Rangoon moderna Yangon. L'administració del districte de Rangoon va quedar des de la creació formal el 1883 (la decisió s'havia pres ja el 1879) en mans d'un subcomissionat dependent del comissionat de Baixa Birmània que era magistrat de districte i estava assistit per un magistrat del cantonment (campament militar) i tres magistrats de subdivisió.

Nou!!: 1385 і Districte de Rangoon · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: 1385 і Ducat de Ferrara · Veure més »

Dungiven

Dungiven (de l'irlandès: Dún Geimhin, que significa "fort de Gevin") és una localitat, townland i parròquia, del Comtat de Derry, a Irlanda del Nord.

Nou!!: 1385 і Dungiven · Veure més »

Edmund de Langley

Edmund de Langley, Cavaller de la Lligacama (5 de juny de 1341 - 1 d'agost de 1402), 1r Duc de York, va ser el quart fill del rei Eduard III d'Anglaterra que va arribar a l'edat adulta.

Nou!!: 1385 і Edmund de Langley · Veure més »

El Puig de Santa Maria

El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1385 і El Puig de Santa Maria · Veure més »

Elionor Telles de Menezes

Elionor Telles de Menezes (Trás-os-Montes, Portugal v 1350 - Tordesillas, Castella 1386), reina consort de Portugal (1371-1383) i regent del regne (1383-1384).

Nou!!: 1385 і Elionor Telles de Menezes · Veure més »

Elisabet de Baviera (reina de França)

Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).

Nou!!: 1385 і Elisabet de Baviera (reina de França) · Veure més »

Elisabet de Bòsnia

Luis I d'Hongria. Obra de Sándor Liezen-Mayer, 1864. Elisabet Kotromanic o Elisabet de Bòsnia (1339 - 16 de gener de 1387), va ser una princesa de Bòsnia i Reina consort d'Hongria i Polònia, com a segona esposa del rei Lluís I d'Hongria.

Nou!!: 1385 і Elisabet de Bòsnia · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: 1385 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: 1385 і Erzurum · Veure més »

Escut de Santa Eugènia de Berga

Escut oficial de Santa Eugènia de Berga L'escut oficial de Santa Eugènia de Berga té el següent blasonament.

Nou!!: 1385 і Escut de Santa Eugènia de Berga · Veure més »

Església de l'Assumpció de Catí

L'Església de l'Assumpció de Catí, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, d'estil gòtic amb afegits barrocs —situada al centre de la població, entre el carrer Major i la plaça de l'Església—, és la parròquia de la població, temple catòlic que pertany al bisbat de Tortosa.

Nou!!: 1385 і Església de l'Assumpció de Catí · Veure més »

Església de Santa Àgueda de Xèrica

LEsglésia de Santa Àgueda la Nova de la localitat Xèrica (Alt Palància, País Valencià) es localitza a la Plaça de l'Església costat de la plaça Germà Mariano Rodríguez.

Nou!!: 1385 і Església de Santa Àgueda de Xèrica · Veure més »

Esteve Visconti

Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.

Nou!!: 1385 і Esteve Visconti · Veure més »

Fababuix

Fababuix o Ababuj és un municipi de l'Aragó, situat a la comarca de la Comunitat de Terol, província de Terol.

Nou!!: 1385 і Fababuix · Veure més »

Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).

Nou!!: 1385 і Felip II de Borgonya · Veure més »

Fernán-Núñez

Fernán-Núñez és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: 1385 і Fernán-Núñez · Veure més »

Ferran I de Portugal

Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.

Nou!!: 1385 і Ferran I de Portugal · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: 1385 і Ferrara · Veure més »

Ferrer de Gualbes

Ferrer de Gualbes (ca. 1350 - 12 de setembre de 1423) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.

Nou!!: 1385 і Ferrer de Gualbes · Veure més »

Francesco Landini

Francesco Landini (o Landino) (c. 1325 - 2 de setembre de 1397) va ser un compositor, organista, cantant, poeta, constructor d'instruments i astròleg italià.

Nou!!: 1385 і Francesco Landini · Veure més »

Frares Menors Observants

LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.

Nou!!: 1385 і Frares Menors Observants · Veure més »

Gazi Evrenos

Gazi Evrenos, també escrit antigament Ghazi Ewrenos, (? - Karaferya, 1417) fou un guerrer turc fill de l'emir (general) turc Isa Beg.

Nou!!: 1385 і Gazi Evrenos · Veure més »

Geoffrey Chaucer

Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.

Nou!!: 1385 і Geoffrey Chaucer · Veure més »

Germans de Limburg

Els germans de Limburg (Herman, Paul i Johan) foren pintors dels Països Baixos del Renaixement, actius al a la ciutat de Nimega.

Nou!!: 1385 і Germans de Limburg · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: 1385 і Girona · Veure més »

Giuliano di Arrigo

Giuliano di Arrigo, més conegut com a Pesello (Florència, 1367 - Florència, 6 d'abril de 1446), fou un pintor italià del primer Renaixement.

Nou!!: 1385 і Giuliano di Arrigo · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Nou!!: 1385 і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Grisalla

Grisalla de Andrea Mantegna a la National Gallery de Londres, (c.1500). ''El baptisme de Crist'', fresc en grisalla de Andrea del Sarto, al Chiostro dello Scalzo, Florència (1511-1526). La grisalla és una tècnica pictòrica basada en una pintura monocroma en camafeu gris que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.

Nou!!: 1385 і Grisalla · Veure més »

Guerau de Queralt i de Rocabertí

Guerau de Queralt i de Rocabertí ? - 1393 o 1397) va ser un noble català. Era el segon fill de Pere V de Queralt i de Castellnou. Va ser senyor de diversos llocs durant el segle XIV: d'herència va obtindre la senyoria de Ceret, així com drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí. Quan es va casar amb Beatriu d'Olzinelles va aconseguir els castells de Cànoves i de Catllar, mentre que el seu germà Dalmau I li empenyorava Vespella el 1380. Per banda de la Corona, va comprar Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però la resistència dels seus habitants va tractar la reincorporació sota domini reial. El 1385 compra Montmaneu i la Panadella, que li són presos quan es crea el comtat de Cervera. El 1378 va acudir al servei del rei de Xipre amb 250 llancers. El 1383, combat el comte de Prades junt Pere VI de Queralt i de Pinós, nebot seu. Amb el rei de Castella va servir a la guerra de Portugal, mentre que amb l'infant Martí va combatre a la guerra de Sicília. Va ser conseller de l'infant Joan, que l'armà cavaller el 1387; procurador de l'infant Martí a Castella; mariscal general i castellà de la Vall d'Aran i lloctinent de conestable i senescal de Catalunya. Es va interessar per l'alquímia i la literatura, tot dedicant unes cobles al rei Pere III.

Nou!!: 1385 і Guerau de Queralt i de Rocabertí · Veure més »

Guercif

Guercif, Garsif o Agarsif és una vila del Marroc, a la regió de L'Oriental.

Nou!!: 1385 і Guercif · Veure més »

Guerra Civil lituana

La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.

Nou!!: 1385 і Guerra Civil lituana · Veure més »

Guerra Civil lituana (1389-1392)

La Guerra civil lituana de 1389-1392 va ser el segon conflicte civil entre Jogaila, rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, i el seu cosí Vitautas el Gran.

Nou!!: 1385 і Guerra Civil lituana (1389-1392) · Veure més »

Guerra de Chioggia

La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.

Nou!!: 1385 і Guerra de Chioggia · Veure més »

Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic

La Guerra del Regne de Polònia contra l’Orde teutònic és un conflicte armat entre el Regne de Polònia i els cavallers teutònics que va durar, amb intervals significatius, des del 1308 fins al 1521, la seva culminació va ser la Gran Guerra del 1409 al 1411 a l’època del regnat de Ladislau II Jagelló.

Nou!!: 1385 і Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic · Veure més »

Guillem Morell (escultor)

Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).

Nou!!: 1385 і Guillem Morell (escultor) · Veure més »

Història d'Albània

Mapa d'Albània La història d'Albània com a estat independent comença després de les Guerres Balcàniques (1912-1913).

Nou!!: 1385 і Història d'Albània · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1385 і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: 1385 і Història d'Occitània · Veure més »

Història d'Ucraïna

El territori d'Ucraïna fou un centre clau de la cultura eslava oriental en l'edat mitjana, abans de ser dividia entre una varietat de poders.

Nou!!: 1385 і Història d'Ucraïna · Veure més »

Història de Belarús

Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.

Nou!!: 1385 і Història de Belarús · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: 1385 і Història del dret català · Veure més »

Horný Vadičov

Horný Vadičov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Nou!!: 1385 і Horný Vadičov · Veure més »

Imperi Portuguès

Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història. L'Imperi Portuguès és el conjunt de Portugal i les seves colònies, va ser un destacat imperi en els segles , i. Es va formar durant l'Era dels descobriments, durant la qual va ocupar un lloc predominant conjuntament amb l'Imperi Espanyol, sent una de les més poderoses potències de l'època.

Nou!!: 1385 і Imperi Portuguès · Veure més »

Ioànnina

Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.

Nou!!: 1385 і Ioànnina · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: 1385 і Ischia · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: 1385 і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Joan de Castella

Joan de Castella (Burgos, 1359 - Batalla d'Aljubarrota, Portugal, 1385) fou un Infant delRegne de Castella i Lleó.

Nou!!: 1385 і Joan de Castella · Veure més »

Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

Nou!!: 1385 і Joan de Prades · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: 1385 і Joan el Caçador · Veure més »

Joan Galeàs Visconti

Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.

Nou!!: 1385 і Joan Galeàs Visconti · Veure més »

Joan I de Borgonya

va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Nou!!: 1385 і Joan I de Borgonya · Veure més »

Joan I de Castella

Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Nou!!: 1385 і Joan I de Castella · Veure més »

Joan I de Portugal

Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.

Nou!!: 1385 і Joan I de Portugal · Veure més »

Joan II de Montfort

Joan II de Montfort, també anomenat Joan de Bretanya (nascut cap a 1294, a Hennebont - mort al mateix lloc el 26 de setembre de 1345), fill d'Artur II de Bretanya, duc de Bretanya, i de Iolanda de Dreux, comtessa de Montfort l'Amaury, fou comte de Montfort-l'Amaury (1330- 1345), comte de Richmond (1341- 1342), i després duc pretendent de Bretanya (1341- 1345).

Nou!!: 1385 і Joan II de Montfort · Veure més »

Joan III d'Alençon

Joan III d'Alençon dit «el Savi» a vegades apareix com a Joan I, per ser el primer d'aquest nom que fou duc, (1385 - Azincourt, 1415) fou comte, després duc d'Alençon, comte de Perche i baró de Sainte Suzanne, fill de Pere II d'Alençon i de Maria Chamaillard.

Nou!!: 1385 і Joan III d'Alençon · Veure més »

Joan Manfredi

Joan Manfredi va ser fill natural de Ricard Manfredi i de Zeffirina Nordigli.

Nou!!: 1385 і Joan Manfredi · Veure més »

Joan V Paleòleg

Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).

Nou!!: 1385 і Joan V Paleòleg · Veure més »

Joan VII Paleòleg

Joan VII Paleòleg fou emperador romà d'Orient durant cinc mesos de l'any 1390.

Nou!!: 1385 і Joan VII Paleòleg · Veure més »

Joana de Valois (reina de Navarra)

Joana de França o Joana de Valois (Châteauneuf-sur-Loire, Regne de França, 24 de juny de 1343 - Evreux, Navarra, 3 de novembre de 1373), princesa francesa i reina consort de Navarra (1351 - 1373).

Nou!!: 1385 і Joana de Valois (reina de Navarra) · Veure més »

Joana II d'Alvèrnia

Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.

Nou!!: 1385 і Joana II d'Alvèrnia · Veure més »

Juranson

Juranson (en occità Juranson, en francès Jurançon) és una comuna occitana del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: 1385 і Juranson · Veure més »

Kanker

Bandera de Kanker Kanker al nord de l'estat de Bastar. Imperial Gazetteer of India Kanker fou un estat tributari protegit de l'Índia, a les Províncies Centrals (per un temps Orissa, però abans i actualment a Chhattisgarh al sud del districte de Raipur) amb una superfície de 571,6 km².

Nou!!: 1385 і Kanker · Veure més »

Kara Mehmed

Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).

Nou!!: 1385 і Kara Mehmed · Veure més »

Kastorià

Kastorià (Καστοριά en grec) és una ciutat de Grècia que pertany a la perifèria de la Macedònia Occidental.

Nou!!: 1385 і Kastorià · Veure més »

Krujë

Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.

Nou!!: 1385 і Krujë · Veure més »

La Tallada d'Empordà

La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.

Nou!!: 1385 і La Tallada d'Empordà · Veure més »

Laruntz

Laruntz o Laruns (nom occità; en francès Laruns) és una comuna bearnesa de la vall d'Aussau.

Nou!!: 1385 і Laruntz · Veure més »

Lehôtka

Lehôtka és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1385 і Lehôtka · Veure més »

Les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: 1385 і Les Franqueses del Vallès · Veure més »

Libro del conoscimiento

El Libro del Conosçimiento de todos los Regnos (el títol original complet del qual és Libro del conosçimiento de todos los rregnos et tierras e señoríos que son por el mundo et de las señales et armas que han) és un manual geogràfic i armorial anònim escrit en castellà de finals del segle XIV (post 1385) que, sota l'aparença d'un viatge autobiogràfic, conté un itinerari amb informació sobre el món conegut aleshores, els seus governants i els seus escuts d'armes.

Nou!!: 1385 і Libro del conoscimiento · Veure més »

Lleó VI d'Armènia

Lleó VI o Levon de Lusignan (1342-29 de novembre de 1393) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Joan de Lusignan i nebot de Constantí IV d'Armènia Menor (Guiu de Lusignan), cridat pels nakharark després de l'assassinat de Constantí VI el 1373.

Nou!!: 1385 і Lleó VI d'Armènia · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1385 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: 1385 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1385 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: 1385 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: 1385 і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: 1385 і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1385 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de Reis d'Albània

Ensenya reial albanesa.

Nou!!: 1385 і Llista de Reis d'Albània · Veure més »

Llista de reis de Portugal

Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.

Nou!!: 1385 і Llista de reis de Portugal · Veure més »

Lluís Borrassà

Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.

Nou!!: 1385 і Lluís Borrassà · Veure més »

Lluís II de Flandes

Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.

Nou!!: 1385 і Lluís II de Flandes · Veure més »

Lo Crestià

Lo Crestià (o Lo Cristià) fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.

Nou!!: 1385 і Lo Crestià · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: 1385 і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Marc d'Alexandria

Marc d'Alexandria (en Marcus, en Μάρκος) va ser el nom de dos bisbes i quatre patriarques d'Alexandria.

Nou!!: 1385 і Marc d'Alexandria · Veure més »

Marc Safont

Palau de la Generalitat de Marc Safont Marc Safont (1385?-1458) va ser un arquitecte català, considerat un dels més importants de la baixa edat mitjana.

Nou!!: 1385 і Marc Safont · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: 1385 і Mardin · Veure més »

Margarida de Baviera-Straubing

Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).

Nou!!: 1385 і Margarida de Baviera-Straubing · Veure més »

Margarida de Durazzo

Margarida de Durazzo (1347 - 1412), princesa de Nàpols i reina consort de Nàpols (1381-1386) i Hongria (1385-1386).

Nou!!: 1385 і Margarida de Durazzo · Veure més »

Margarida I de Dinamarca

, nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412).

Nou!!: 1385 і Margarida I de Dinamarca · Veure més »

Margarida III de Flandes

Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).

Nou!!: 1385 і Margarida III de Flandes · Veure més »

Maria de Navarra

Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).

Nou!!: 1385 і Maria de Navarra · Veure més »

Maria I d'Hongria

Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.

Nou!!: 1385 і Maria I d'Hongria · Veure més »

Maria Keratsa de Bulgària

Maria Keratsa de Bulgària, en búlgar Кераца-Мария, nascuda el 1348 i morta el 1390, va ser una princesa de Bulgària que va viure durant el Segon Imperi Búlgar.

Nou!!: 1385 і Maria Keratsa de Bulgària · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1385 і Mariscal de França · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: 1385 і Martí l'Humà · Veure més »

Międzymorze

Projecte de Józef Piłsudski per crear una federació a Europa oriental, Międzymorze, sota el domini de Polònia. Międzymorze, AFI /mʲɛnd͡zɨˈmɔʐɛ/ (que pot traduir-se per 'entre mars') va ser el nom donat per Józef Piłsudski al seu projecte de federació entre Polònia, Lituània, Belarús i Ucraïna.

Nou!!: 1385 і Międzymorze · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: 1385 і Milà · Veure més »

Miquela de Valois

Miquela de Valois (París 1395 - Gant 1422), princesa de França i duquessa consort de Borgonya (1419-1422).

Nou!!: 1385 і Miquela de Valois · Veure més »

Monestir de Ravanica

Església de l'Ascensió al Monestir de Ravanica El monestir de Ravanica (en serbi: Манастир Раваница, Manastir Ravanica) és un monestir ortodox sèrbi situat a le muntanyes de Kučaj, prop de Ćuprija, a la Sèrbia central.

Nou!!: 1385 і Monestir de Ravanica · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: 1385 і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: 1385 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Montefeltro

Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

Nou!!: 1385 і Montefeltro · Veure més »

Murat I

Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1385 і Murat I · Veure més »

Nefó d'Alexandria

Nefó d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1366 al 1385.

Nou!!: 1385 і Nefó d'Alexandria · Veure més »

Niccolò de' Conti

Niccolò de' Conti (Chioggia, Vèneto, 1385 – Venècia, 1469) fou un mercader i explorador de la República de Venècia, que va viatjar a l'Índia, el sud-est asiàtic, i possiblement el sud de la Xina, a començaments del.

Nou!!: 1385 і Niccolò de' Conti · Veure més »

Nuno Álvares Pereira

Nuno Álvares Pereira o, en religió, Nuno de Santa Maria, conegut com el Sant Conestable (Flor da Rosa, 24 de juny de 1360 - Lisboa, 1 de novembre de 1431) va ser un general portuguès, noble que va tenir un paper fonamental en la lluita del Regne de Portugal contra el Regne de Castella entre 1383 i 1385, que va consolidar la independència de Portugal.

Nou!!: 1385 і Nuno Álvares Pereira · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: 1385 і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Olaf Haakonsson

va ser rei de Dinamarca des del 1376 (Oluf II) i rei de Noruega des de 1380 (Olav IV).

Nou!!: 1385 і Olaf Haakonsson · Veure més »

Orde d'Avís

LOrde d'Avís fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat cap al 1166 amb el nom d’Orde d'Évora, nom que mantingué fins al 1211, quan en pren el nou.

Nou!!: 1385 і Orde d'Avís · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: 1385 і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

Palazzo Schifanoia

Triomf de Venus, de Francesco del Cossa El Palazzo Schifanoia és un edifici de Ferrara, construït el 1385, avui seu d'un museu.

Nou!!: 1385 і Palazzo Schifanoia · Veure més »

Parets del Vallès

Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: 1385 і Parets del Vallès · Veure més »

Parlavà

Parlavà és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: 1385 і Parlavà · Veure més »

Patriarca Ortodox d'Alexandria

El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.

Nou!!: 1385 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »

Pedro López de Ayala

Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».

Nou!!: 1385 і Pedro López de Ayala · Veure més »

Pere d'Arenys

Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.

Nou!!: 1385 і Pere d'Arenys · Veure més »

Pere de Planella

Pere de Planella (Moià, ? — Barcelona, 1385) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Elna i de Barcelona.

Nou!!: 1385 і Pere de Planella · Veure més »

Pere de Prades

Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença.

Nou!!: 1385 і Pere de Prades · Veure més »

Pere de San Superano

Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.

Nou!!: 1385 і Pere de San Superano · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: 1385 і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere II d'Alençon

Pere II d'Alençon (Pere II de Valois, comte d'Alençon), nascut el 1340, mort a Argentan el 20 de setembre de 1404, comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de La Cerda.

Nou!!: 1385 і Pere II d'Alençon · Veure més »

Pere Marginet

Pere Marginet (Vallclara, Conca de Barberà o l'Albi, Garrigues, ca. 1370 - Poblet, Conca de Barberà, 1435) fou un eclesiàstic català.

Nou!!: 1385 і Pere Marginet · Veure més »

Piazza della Signoria

La plaça a una pintura de Bernardo Bellotto (es veu l'església de San Romolo a l'esquerra.) Vista de la piazza della Signoria. La Piazza della Signoria, és la plaça central de Florència, a la Toscana.

Nou!!: 1385 і Piazza della Signoria · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: 1385 і Portugal · Veure més »

Prats de Molló

Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: 1385 і Prats de Molló · Veure més »

Prats de Molló i la Presta

Prats de Molló i la Presta (oficialment en francès, Prats-de-Mollo-la-Preste) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: 1385 і Prats de Molló i la Presta · Veure més »

Prečín

Prečín és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1385 і Prečín · Veure més »

President del Consell de Castella

El President del Consell Reial de Castella va ser la segona màxima autoritat de la corona de Castella, i després d'Espanya, amb la supressió del Consell d'Aragó, després del rei durant l'antic règim.

Nou!!: 1385 і President del Consell de Castella · Veure més »

Principat de Valàquia

Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.

Nou!!: 1385 і Principat de Valàquia · Veure més »

Psiquiatria

La psiquiatria és una branca de la medicina especialitzada en els trastorns mentals.

Nou!!: 1385 і Psiquiatria · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: 1385 і Qara Qoyunlu · Veure més »

Querimònia

El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Nou!!: 1385 і Querimònia · Veure més »

Ramon de Llupià-Bages

Ramon de Llupià-Bages (Ramon de Llupià, Ramon de Bages) (~1340-1420) fou un cavaller rossellonès, un dels millors capitans catalans del seu temps.

Nou!!: 1385 і Ramon de Llupià-Bages · Veure més »

Ramon Sibiuda

Ramon Sibiuda (Catalunya, 1385 - Tolosa, 1436) fou un filòsof català.

Nou!!: 1385 і Ramon Sibiuda · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: 1385 і Regne de Polònia · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: 1385 і Regne de Portugal · Veure més »

Reial d'or de Mallorca

Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Nou!!: 1385 і Reial d'or de Mallorca · Veure més »

Retaule de Sant Esteve de Gualter

El Retaule de Sant Esteve de Gualter és un retaule italo-gòtic pintat per Jaume Serra el 1385 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya, provinent del monestir de Gualter, a la Baronia de Rialb.

Nou!!: 1385 і Retaule de Sant Esteve de Gualter · Veure més »

Roger Mortimer

Roger de Mortimer (11 d'abril del 1374 – 20 de juliol del 1398) va ser el quart comte de la Marca i el sisè comte d'Úlster, i l'hereu presumpte de Ricard II d'Anglaterra.

Nou!!: 1385 і Roger Mortimer · Veure més »

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: 1385 і Salses · Veure més »

San Lorenzo in Damaso

San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.

Nou!!: 1385 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »

Sant Antoni de Portmany

Sant Antoni de Portmany és una vila i municipi de l'illa d'Eivissa, situat a l'oest.

Nou!!: 1385 і Sant Antoni de Portmany · Veure més »

Santa Prassede (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.

Nou!!: 1385 і Santa Prassede (títol cardenalici) · Veure més »

Santa Sabina (títol cardenalici)

El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.

Nou!!: 1385 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: 1385 і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: 1385 і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: 1385 і Senyera reial · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: 1385 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Nou!!: 1385 і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »

Simó de Cramaud

Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.

Nou!!: 1385 і Simó de Cramaud · Veure més »

Sitges

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).

Nou!!: 1385 і Sitges · Veure més »

Skanderbeg

Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.

Nou!!: 1385 і Skanderbeg · Veure més »

Teriakovce

Teriakovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1385 і Teriakovce · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: 1385 і Toktamix · Veure més »

Torre d'Aranguren (Biscaia)

La casa torre d'Aranguren està ubicada al barri d'Aranguren del municipi d'Orozko.

Nou!!: 1385 і Torre d'Aranguren (Biscaia) · Veure més »

Tremp (ciutat)

La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.

Nou!!: 1385 і Tremp (ciutat) · Veure més »

Unió de Polònia-Lituània

Escut d'armes de la República de Les Dues Nacions La Unió de Polònia Lituània o Unió poloneso-lituana fa referència a una sèrie d'actes d'aliança entre el Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània que porten a la creació en 1569 d'una unió entre Polònia i Lituània, la República de Les Dues Nacions, així com a la creació d'un estat unitari en 1791.

Nou!!: 1385 і Unió de Polònia-Lituània · Veure més »

Urretxu

Urretxu és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.

Nou!!: 1385 і Urretxu · Veure més »

Vall de Varetons

La Vall de Varetons, (en bearnès Vath de Varetons i en francès Vallée de Barétous) és una vall del vessant nord dels Pirineus situada al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de Nova Aquitània).

Nou!!: 1385 і Vall de Varetons · Veure més »

Vallvidrera

Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.

Nou!!: 1385 і Vallvidrera · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.

Nou!!: 1385 і Varano · Veure més »

Véria

Véria (Βέροια, Béroia, pronunciat Véria) és una ciutat de Grècia al peu del Mont Bèrmion.

Nou!!: 1385 і Véria · Veure més »

Vescomtat de Melun

El vescomtat de Melun fou una jurisdicció feudal de França sorgida de l'antic comtat de Melun.

Nou!!: 1385 і Vescomtat de Melun · Veure més »

Vilamarí (llinatge)

Escut d'armes dels Vilamarí Els Vilamarí foren un llinatge de la noblesa catalana medieval possiblement oriünd del poble de Vilamarí (Pla de l'Estany).

Nou!!: 1385 і Vilamarí (llinatge) · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: 1385 і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Villabona-Amasa

Villabona-Amasa és un municipi de Guipúscoa, de la comarca de Tolosaldea.

Nou!!: 1385 і Villabona-Amasa · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: 1385 і Visconti · Veure més »

Wakō

Rutes dels wakō. El terme wakō en japonès, wōkòu (倭寇) en xinès o waegu (왜구) en coreà era utilitzat per a referir-se a pirates que atacaven les costes de la Xina i Corea des del.

Nou!!: 1385 і Wakō · Veure més »

Wang Meng (artista)

Museu del Palau, Pequín. Wang Meng (xinès simplificat: 王蒙, xinès tradicional: 王蒙; pinyin: Wáng Méng) fou un pintor, poeta i cal·lígraf xinès que va néixer vers el 1308 a Huzhou (provincia de Zhejiang) i viure sota la dinastia Yuan i la dinastia Ming.

Nou!!: 1385 і Wang Meng (artista) · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1385 і 14 d'agost · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant