Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Andreu Crespí i Salom, Antoni Despuig i Dameto, Antonio Espina García, Arc (arquitectura), Associació Esportiva Palma Futsal, Banda Municipal de Música de Palma, Bandera de Menorca, Baridà, Batalla de Llucmajor, Bellver, Calvià, Can Vivot, Cavalleria (llinatge), Clovis Dardentor, Confraries de Setmana Santa de Palma, Consell General Interinsular, Darderia bellverica, Districte de Ponent (Palma), Diumenge de l'Àngel, Domènec Francesc Joan Aragó, Donjon, Edat moderna als Països Catalans, El Terreno, Emili Darder i Cànaves, Esclavitud a Mallorca, Església de Santa Creu (Palma), Estrada encoberta, Faust Gual Dons i Torrella, Federació Llull, Fortalesa de Sant Carles, Gaspar Melchor de Jovellanos, Germania de Mallorca, Guerra de Successió al Regne de Mallorca, Guerra de Successió Espanyola, Heinz Kraschutzki, Heròdium, Història de les Balears en còmic, Història de Mallorca, Història dels Països Catalans, Il·lustració a Espanya, Imitació del foc, Jaume Canals i Penya, Joan Monserrat Parets, Joan Petro Amengual, Joan Vidal i Salvà, Joanot Colom, Joanot Gual, Josep Malbertí Marroig, Juan Antonio Llorente, La Bonanova (Palma), ..., Literatura espanyola de la Il·lustració, Llevant (Mallorca), Llista d'ermites, santuaris i esglésies rurals de Mallorca, Llista de barris de Palma, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de monuments de Palma, Luis de Lacy y Gautier, Mallorca, Mandró (arma), Manuel Bayeu y Subías, Manuel Sureda i de Boxadors, Manuel Villacampa del Castillo, Memoria sobre educación pública, Metre, Miquel Ferrer i Bauçà, Miquel Monserrat Parets, Orquestra Simfònica Illes Balears, Palma, Pancaritat, Parc de la Riera, Patrimoni reial, Pau Palou de Comasema i Sánchez, Pedra de Santanyí, Poliorcètica, Portada/efemèride març 6, Revolta mallorquina de 1391, Salvador Trullols i Olesa, Salvà, Sineu, Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca, Son Armadans, Son Dureta, Violant de Vilaragut, 1 de setembre, 1309, 1523, 1978, 28 de juliol, 6 de març. Ampliar l'índex (39 més) »
Andreu Crespí i Salom
Andreu Crespí i Salom (Palma, 1896 - 1982).
Nou!!: Castell de Bellver і Andreu Crespí i Salom · Veure més »
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.
Nou!!: Castell de Bellver і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »
Antonio Espina García
Antonio Espina García (Madrid, 29 d'octubre de 1894 - íd. 12 de febrer de 1972) va ser un escriptor i polític espanyol, de tarannà progressista i avantguardista.
Nou!!: Castell de Bellver і Antonio Espina García · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Castell de Bellver і Arc (arquitectura) · Veure més »
Associació Esportiva Palma Futsal
LAssociació Esportiva Palma Futsal, antigament Associació Esportiva Manacor, és un club de futbol sala fundat el 1998 a la vila de Manacor i traslladat a Palma el 2014.
Nou!!: Castell de Bellver і Associació Esportiva Palma Futsal · Veure més »
Banda Municipal de Música de Palma
La Banda Municipal de Música de Palma és una agrupació musical professional amb seu a Palma (Mallorca, Illes Balears), fundada l'any 1966.
Nou!!: Castell de Bellver і Banda Municipal de Música de Palma · Veure més »
Bandera de Menorca
La bandera de Menorca és un símbol oficial del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Bandera de Menorca · Veure més »
Baridà
Localització del Baridà El Baridà és una subcomarca de l'alta vall del Segre situada entre Sant Martí dels Castells, a l'est, i l'Estret de Mollet (el Pont de Bar), a l'oest.
Nou!!: Castell de Bellver і Baridà · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Bellver
* Toponímia.
Nou!!: Castell de Bellver і Bellver · Veure més »
Calvià
Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Calvià · Veure més »
Can Vivot
Can Vivot és un palau senyorial de tipus residencial ubicat al carrer de Savellà, a Palma.
Nou!!: Castell de Bellver і Can Vivot · Veure més »
Cavalleria (llinatge)
Els Cavalleria o de la Cavalleria foren una família aragonesa d'origen jueu amb una branca important convertida al cristianisme el.
Nou!!: Castell de Bellver і Cavalleria (llinatge) · Veure més »
Clovis Dardentor
Clovis Dardentor és una novel·la de ficció de l'escriptor Juli Verne publicada el 1896.
Nou!!: Castell de Bellver і Clovis Dardentor · Veure més »
Confraries de Setmana Santa de Palma
Les confraries de Setmana Santa de Palma són un col·lectiu de confraries que s'organitzen en l'Associació de Confraries de Setmana Santa de Palma per organitzar els actes religiosos propis de la Setmana Santa palmesana, principalment les processons.
Nou!!: Castell de Bellver і Confraries de Setmana Santa de Palma · Veure més »
Consell General Interinsular
El Consell General Interinsular (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears.
Nou!!: Castell de Bellver і Consell General Interinsular · Veure més »
Darderia bellverica
"Darderia" bellverica Altaba, 2007 és una espècie de caragol pulmonat terrestre extingida i endèmica del Pleistocè superior de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental).
Nou!!: Castell de Bellver і Darderia bellverica · Veure més »
Districte de Ponent (Palma)
Port de Portopí. El Poble Espanyol. El Port de Palma amb el Castell de Bellver al fons. El districte de Ponent és una de les cinc zones administratives en què s'ha dividit el terme municipal de Palma i està format pels barris següents.
Nou!!: Castell de Bellver і Districte de Ponent (Palma) · Veure més »
Diumenge de l'Àngel
El Diumenge de l'Àngel (també anomenat de pasqüeta o de pasqüetes) és el dia que se celebra la festivitat de l'Àngel Custodi i s'escau el primer diumenge després de Pasqua.
Nou!!: Castell de Bellver і Diumenge de l'Àngel · Veure més »
Domènec Francesc Joan Aragó
Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.
Nou!!: Castell de Bellver і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »
Donjon
''Donjon'' d'Étampes segons un dibuix de Eugène Viollet-le-DucEl donjon (terme d'origen francès) és un element arquitectònic que pertany bàsicament al feudalisme.
Nou!!: Castell de Bellver і Donjon · Veure més »
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Nou!!: Castell de Bellver і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »
El Terreno
El Terreno és un barri del terme de Palma, delimitat entre la mar i el bosc del Castell de Bellver, Son Armadams al nord i Portopí i la Bonanova al sud.
Nou!!: Castell de Bellver і El Terreno · Veure més »
Emili Darder i Cànaves
Emili Darder i Cànaves (Palma, 20 de juny de 1895 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un metge, intel·lectual i polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma.
Nou!!: Castell de Bellver і Emili Darder i Cànaves · Veure més »
Esclavitud a Mallorca
''El mercat d'esclaus'', de Jean-Léon Gérôme (''c''. 1885) L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana.
Nou!!: Castell de Bellver і Esclavitud a Mallorca · Veure més »
Església de Santa Creu (Palma)
L'Església de Santa Creu és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al barri del Puig de Sant Pere.
Nou!!: Castell de Bellver і Església de Santa Creu (Palma) · Veure més »
Estrada encoberta
Una estrada encoberta és un camí que circueix tota una fortificació i que està situat dalt de la contraescarpa o separat d'aquesta per una plaça d'armes.
Nou!!: Castell de Bellver і Estrada encoberta · Veure més »
Faust Gual Dons i Torrella
Faust Gual Dons i Torrella, també conegut com a Faust Gual de Torrella (Palma, 1823-1895) fou un aristòcrata i polític mallorquí.
Nou!!: Castell de Bellver і Faust Gual Dons i Torrella · Veure més »
Federació Llull
La Federació Llull (Llull. Federació d'Entitats dels Països Catalans) és una organització de segon nivell, formada per tres de les principals entitats culturals dels Països Catalans: Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, mitjançant la qual coordinen el seu treball i multipliquen la capacitat d'incidència a favor de la llengua i la cultura catalanes a tot el seu territori.
Nou!!: Castell de Bellver і Federació Llull · Veure més »
Fortalesa de Sant Carles
La fortalesa de Sant Carles és una fortificació de la ciutat de Palma que defensa la rada de Portopí.
Nou!!: Castell de Bellver і Fortalesa de Sant Carles · Veure més »
Gaspar Melchor de Jovellanos
Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.
Nou!!: Castell de Bellver і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »
Germania de Mallorca
La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la Part Forana de l'illa, amb l'alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats.
Nou!!: Castell de Bellver і Germania de Mallorca · Veure més »
Guerra de Successió al Regne de Mallorca
La Guerra de Successió al Regne de Mallorca va tenir un primer moment de domini borbònic (1701-1706) i una segona etapa d'identificació amb la posició del conjunt de regnes de la Corona d'Aragó, fins a la capitulació de la ciutat davant l'exèrcit hispanofrancès dirigit per François Bidal d'Asfeld.
Nou!!: Castell de Bellver і Guerra de Successió al Regne de Mallorca · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Castell de Bellver і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Heinz Kraschutzki
Heinz Kraschutzki (Gdańsk, 20 d'agost de 1891 - Füssen, 27 d'octubre de 1982) va ser un pacifista i antifeixista alemany.
Nou!!: Castell de Bellver і Heinz Kraschutzki · Veure més »
Heròdium
L'interior LHeròdium, o Heròdion Superior és un palau castell construït pel rei Herodes el Gran entre els anys 23 i 20 a C (després d'una victòria militar sobre els asmoneus de Jerusalem) dalt un pujol actualment amb forma de con truncat, el cim del qual es troba a 758 m sobre el nivell de la mar i 300 m sobre el desert i té una magnífica vista panoràmica.
Nou!!: Castell de Bellver і Heròdium · Veure més »
Història de les Balears en còmic
Història de les Balears en còmic, és un àlbum de còmic en clau d'humor que explica la història de les Illes Balears.
Nou!!: Castell de Bellver і Història de les Balears en còmic · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Castell de Bellver і Història de Mallorca · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Castell de Bellver і Història dels Països Catalans · Veure més »
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Nou!!: Castell de Bellver і Il·lustració a Espanya · Veure més »
Imitació del foc
Imitació del foc és un poemari pòstum de Bartomeu Rosselló-Pòrcel; fou publicat el 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants.
Nou!!: Castell de Bellver і Imitació del foc · Veure més »
Jaume Canals i Penya
Jaume Joan Canals i Penya (Sóller, 1616 - Palma, 27 de gener de 1679) fou un capità de barca, militar, corsari i mercader mallorquí.
Nou!!: Castell de Bellver і Jaume Canals i Penya · Veure més »
Joan Monserrat Parets
Joan Monserrat i Parets (Llucmajor, 3 de gener de 1889 - Manacor, 4 de gener de 1937) fou un pedagog, educador i polític mallorquí de principis del, militant del PSOE.
Nou!!: Castell de Bellver і Joan Monserrat Parets · Veure més »
Joan Petro Amengual
Joan Petro Amengual (Palma, 1903-1988).
Nou!!: Castell de Bellver і Joan Petro Amengual · Veure més »
Joan Vidal i Salvà
Joan Vidal i Salvà (1905, Llucmajor, Mallorca - 1984, Palma, Mallorca), conegut també com a Joan de Vidal i Salvà o baró de Vidal, fou un empresari mallorquí que fou president del Reial Club Esportiu Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Joan Vidal i Salvà · Veure més »
Joanot Colom
Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.
Nou!!: Castell de Bellver і Joanot Colom · Veure més »
Joanot Gual
Joanot Gual (Ciutat de Mallorca, s. XV-XVI), doctor en drets i advocat.
Nou!!: Castell de Bellver і Joanot Gual · Veure més »
Josep Malbertí Marroig
Josep Malbertí Marroig (Palma, 1894 - 1967) fou un dibuixant i fotògraf mallorquí.
Nou!!: Castell de Bellver і Josep Malbertí Marroig · Veure més »
Juan Antonio Llorente
Juan Antonio Llorente (Rincón de Soto, La Rioja, 30 de març de 1756 - Madrid, 7 de febrer de 1823) va ser un erudit, polític i eclesiàstic apóstata espanyol, un dels principals historiadors antics de la Inquisició, no obstant això ell mateix va confessar que va cremar totes les dades oficials que va fer servir per a la seva obra.
Nou!!: Castell de Bellver і Juan Antonio Llorente · Veure més »
La Bonanova (Palma)
La Bonanova és un barri residencial i d'estiueig pertanyent al districte de Ponent, està situat als afores de la ciutat de Palma, a les Illes Balears, a la falda de l'extrem sud de la serra de na Burguesa.
Nou!!: Castell de Bellver і La Bonanova (Palma) · Veure més »
Literatura espanyola de la Il·lustració
Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».
Nou!!: Castell de Bellver і Literatura espanyola de la Il·lustració · Veure més »
Llevant (Mallorca)
Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Llevant (Mallorca) · Veure més »
Llista d'ermites, santuaris i esglésies rurals de Mallorca
Llista d'esglésies i esglesietes situades en despoblat de Mallorca, bé siguen ermites (amb presència històrica d'ermitans), santuaris (centres importants de devoció o pelegrinatge), oratoris públics o simplement esglésies rurals (generalment antigues esglésies de repoblament que no han desenvolupat un nucli urbà), que sovint són objecte de Pancaritats i altres celebracions i peregrinacions anuals.
Nou!!: Castell de Bellver і Llista d'ermites, santuaris i esglésies rurals de Mallorca · Veure més »
Llista de barris de Palma
Aquesta és la llista dels 89 barris de Palma, que es troben organitzats en cinc districtes: Nord, Centre, Ponent, Llevant i Platja de Palma.
Nou!!: Castell de Bellver і Llista de barris de Palma · Veure més »
Llista de castells dels Països Catalans
La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.
Nou!!: Castell de Bellver і Llista de castells dels Països Catalans · Veure més »
Llista de monuments de Palma
Llista de monuments de Palma catalogats pel Consell Insular de Mallorca com a Béns d'Interès Cultural en la categoria de monuments pel seu interès històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, històric-industrial, etnològic, social, científic o tècnic.
Nou!!: Castell de Bellver і Llista de monuments de Palma · Veure més »
Luis de Lacy y Gautier
Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.
Nou!!: Castell de Bellver і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Castell de Bellver і Mallorca · Veure més »
Mandró (arma)
Bola de pedra aproximadament rodona, emprada com a projectil de mandró que es troba a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Datada a la Dinastia XVIII i probablement relacionada amb els pobles Blemis d'Etiòpia. Un mandró era una arma individual de projectil de propulsió muscular que consistia en una fona fermada al cap d'un bastó amb una trena de cànem, de lli, de pell o d'un altre material flexible i fort.
Nou!!: Castell de Bellver і Mandró (arma) · Veure més »
Manuel Bayeu y Subías
Fra Manuel Bayeu,''Al·legoria de les Belles Arts exaltant a la Reial Societat Econòmica Aragonesa d'Amics del País'', v.1785 Fra Manuel Bayeu y Subías, (Saragossa, 8 gener 1740 - 1808) va ser un pintor i arquitecte espanyol.
Nou!!: Castell de Bellver і Manuel Bayeu y Subías · Veure més »
Manuel Sureda i de Boxadors
Manuel Sureda i de Boxadors (Palma, 1820 - 1893) va esser un polític carlista mallorquí.
Nou!!: Castell de Bellver і Manuel Sureda i de Boxadors · Veure més »
Manuel Villacampa del Castillo
Manuel Villacampa del Castillo (Betanzos, 17 de febrer de 1827 - Melilla, 12 de febrer de 1889), fou un militar espanyol, d'ideologia progressista i republicana, que va protagonitzar un pronunciament fallit contra la restauració borbònica en 1886.
Nou!!: Castell de Bellver і Manuel Villacampa del Castillo · Veure més »
Memoria sobre educación pública
Obra escrita per Gaspar Melchor de Jovellanos els primers anys del durant el seu desterro, primer a la cartoixa de Valldemossa i després al castell de Bellver a l'illa de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Memoria sobre educación pública · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Castell de Bellver і Metre · Veure més »
Miquel Ferrer i Bauçà
Miquel Ferrer i Bauçà (Palma, 1770-1857), frare trinitari, escriptor i periodista.
Nou!!: Castell de Bellver і Miquel Ferrer i Bauçà · Veure més »
Miquel Monserrat Parets
Miquel Monserrat Parets, (11 de juliol 1899, Llucmajor, Mallorca - 4 de gener de 1937, Manacor, Mallorca), fou un destacat polític socialista i sindicalista mallorquí.
Nou!!: Castell de Bellver і Miquel Monserrat Parets · Veure més »
Orquestra Simfònica Illes Balears
L'Orquestra Simfònica de les Illes Balears 'Ciutat de Palma' (OSIB) és l'agrupació orquestral més important de les Illes Balears i està amparada per la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, que té com a finalitat la promoció i la difusió d'activitats musicals dins i fora de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, principalment, a través d'aquesta orquestra.
Nou!!: Castell de Bellver і Orquestra Simfònica Illes Balears · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Palma · Veure més »
Pancaritat
puig de Sant Miquel (Montuïri, Mallorca) l'any 2011 Un pancaritat és una trobada popular fora de la vila on normalment hi ha una menjada que se celebra a les jornades posteriors a la Pasqua a molts pobles de Mallorca, com a "tercera festa" de Pasqua.
Nou!!: Castell de Bellver і Pancaritat · Veure més »
Parc de la Riera
El Parc de la Riera és un parc urbà situat al Districte de Ponent de Palma (Mallorca, Illes Balears).
Nou!!: Castell de Bellver і Parc de la Riera · Veure més »
Patrimoni reial
El patrimoni reial era el conjunt de béns, drets i rendes provinents de diverses localitats o viles de Catalunya, i també a la resta de països de la Corona d'Aragó, que eren de titularitat del rei.
Nou!!: Castell de Bellver і Patrimoni reial · Veure més »
Pau Palou de Comasema i Sánchez
Pau Palou de Comasema i Sánchez (Palma, 1820 - 1884) va esser un hisendat i militar carlista mallorquí.
Nou!!: Castell de Bellver і Pau Palou de Comasema i Sánchez · Veure més »
Pedra de Santanyí
La pedra de Santanyí és una calcarenita oolítica tortoniana molt pura, sense tan sols matriu, de color blanquinós i gra fi.
Nou!!: Castell de Bellver і Pedra de Santanyí · Veure més »
Poliorcètica
Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.
Nou!!: Castell de Bellver і Poliorcètica · Veure més »
Portada/efemèride març 6
06.
Nou!!: Castell de Bellver і Portada/efemèride març 6 · Veure més »
Revolta mallorquina de 1391
La revolta mallorquina de 1391 tingué lloc aquell any amb l'assalt al call de Palma en el context de la revolta antijueva de 1391 als regnes cristians de la península Ibèrica.
Nou!!: Castell de Bellver і Revolta mallorquina de 1391 · Veure més »
Salvador Trullols i Olesa
Salvador Trullols i Olesa (Mallorca, s. XVII-XVIII).
Nou!!: Castell de Bellver і Salvador Trullols i Olesa · Veure més »
Salvà
Salvà és un cognom o llinatge molt estès als Països Catalans i del qual també se'n troben variants als estats de França, Itàlia i Suïssa.
Nou!!: Castell de Bellver і Salvà · Veure més »
Sineu
Sineu (pronunciat) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.
Nou!!: Castell de Bellver і Sineu · Veure més »
Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca
Mapa de les principals fortificacions costaneres de Mallorca L'illa de Mallorca comptava amb un sistema de vigilància i defensa de la costa format per un conjunt nombrós de talaies i torres repartides entorn de tota la costa que tenien com a finalitat vigilar la presència d'enemics per estar preparats davant una possible invasió o, al més sovint, incursió pirata.
Nou!!: Castell de Bellver і Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca · Veure més »
Son Armadans
Son Armadans és un barri de Palma de 8.279 habitants (2018) situat al peu del castell de Bellver, entre els torrents de Sant Magí i d'Aigo Dolça.
Nou!!: Castell de Bellver і Son Armadans · Veure més »
Son Dureta
Localització de Son Dureta respecte del Districte de Ponent. Son Dureta és un dels barris dels afores de la ciutat de Palma, localitzat al districte de Ponent.
Nou!!: Castell de Bellver і Son Dureta · Veure més »
Violant de Vilaragut
Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1349), era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Violant de Vilaragut · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Bellver і 1 de setembre · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Bellver і 1309 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Castell de Bellver і 1523 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Castell de Bellver і 1978 · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Bellver і 28 de juliol · Veure més »
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Bellver і 6 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Castell Vellber, Porta d'accés al bosc de Bellver.
