Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alfons el Magnànim, Àngel Guimerà i Jorge, Barcelona, Beuda, Carles de Viana, Casal de Barcelona, Catedral de Tarragona, Cerdanya, Comtat de Ribagorça, Consell de Cent, Corona d'Aragó, Desamortitzacions espanyoles, Eduard Toda i Güell, Ferran d'Antequera, Francisco Franco Bahamonde, Frederic Marès i Deulovol, Gener Gonzalvo i Bou, Guerra Civil espanyola, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Jaume Cascalls, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, L'Espluga de Francolí, Lleida, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Lluís Domènech i Montaner, Orde del Cister, Pere el Catòlic, ..., Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Ramon Berenguer IV, Salou, Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria de Sixena, Sarraïns, Trienni Liberal, València, 4 de juny. Ampliar l'índex (10 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Alfons el Cast і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Jaume el Conqueridor · Alfons el Magnànim і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Jaume el Conqueridor · Àngel Guimerà i Jorge і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Jaume el Conqueridor · Barcelona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Beuda
Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú.
Beuda і Jaume el Conqueridor · Beuda і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Jaume el Conqueridor · Carles de Viana і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Casal de Barcelona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Catedral de Tarragona і Jaume el Conqueridor · Catedral de Tarragona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Jaume el Conqueridor · Cerdanya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor · Comtat de Ribagorça і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Jaume el Conqueridor · Consell de Cent і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Desamortitzacions espanyoles і Jaume el Conqueridor · Desamortitzacions espanyoles і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Eduard Toda i Güell
Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.
Eduard Toda i Güell і Jaume el Conqueridor · Eduard Toda i Güell і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Jaume el Conqueridor · Ferran d'Antequera і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Jaume el Conqueridor · Francisco Franco Bahamonde і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Frederic Marès i Deulovol і Jaume el Conqueridor · Frederic Marès i Deulovol і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Gener Gonzalvo i Bou
Gener Gonzalvo i Bou (Barcelona, 1958 - Tàrrega, 24 de gener de 2017) va ser un historiador i arxiver català.
Gener Gonzalvo i Bou і Jaume el Conqueridor · Gener Gonzalvo i Bou і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Jaume el Conqueridor · Guerra Civil espanyola і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.
Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans) і Jaume el Conqueridor · Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans) і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Jaume Cascalls
Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Jaume Cascalls і Jaume el Conqueridor · Jaume Cascalls і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Jaume el Conqueridor і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Jaume el Conqueridor і L'Espluga de Francolí · L'Espluga de Francolí і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Jaume el Conqueridor і Lleida · Lleida і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets · Llibre dels fets і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Jaume el Conqueridor і Lluís Domènech i Montaner · Lluís Domènech i Montaner і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Jaume el Conqueridor і Orde del Cister · Orde del Cister і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic · Pere el Catòlic і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Jaume el Conqueridor і Pere el Gran · Pere el Gran і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Jaume el Conqueridor і Salou · Reial Monestir de Santa Maria de Poblet і Salou ·
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Jaume el Conqueridor і Sant Miquel de Cuixà · Reial Monestir de Santa Maria de Poblet і Sant Miquel de Cuixà ·
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Sixena · Reial Monestir de Santa Maria de Poblet і Santa Maria de Sixena ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Jaume el Conqueridor і Sarraïns · Reial Monestir de Santa Maria de Poblet і Sarraïns ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Jaume el Conqueridor і Trienni Liberal · Reial Monestir de Santa Maria de Poblet і Trienni Liberal ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Jaume el Conqueridor і València · Reial Monestir de Santa Maria de Poblet і València ·
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
4 de juny і Jaume el Conqueridor · 4 de juny і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
- Què tenen en comú Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
- Semblances entre Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Comparació entre Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Jaume el Conqueridor té 557 relacions, mentre que Reial Monestir de Santa Maria de Poblet té 211. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 5.21% = 40 / (557 + 211).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
