Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets
Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Azraq, Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona, Batalla de Muret, Biblioteca Nacional d'Espanya, Català, Comtat d'Urgell, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Corona d'Aragó, Crònica de Ramon Muntaner, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Ferran Sanxis de Castre, Festa de l'Estendard, Guillem II de Montcada i de Bearn, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Les quatre grans Cròniques, Llatí, Mallorca, Múrcia, Nunó Sanç, Orde del Temple, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Martell, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de València, ..., Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sarraïns, Sàpiens, València, Xàtiva. Ampliar l'índex (5 més) »
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Al-Azraq і Jaume el Conqueridor · Al-Azraq і Llibre dels fets ·
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Arxiu de la Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Arxiu de la Corona d'Aragó і Llibre dels fets ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Jaume el Conqueridor · Barcelona і Llibre dels fets ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Jaume el Conqueridor · Batalla de Muret і Llibre dels fets ·
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Biblioteca Nacional d'Espanya і Jaume el Conqueridor · Biblioteca Nacional d'Espanya і Llibre dels fets ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Jaume el Conqueridor · Català і Llibre dels fets ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Comtat d'Urgell і Llibre dels fets ·
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Conquesta de la ciutat de Balansiya і Jaume el Conqueridor · Conquesta de la ciutat de Balansiya і Llibre dels fets ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Conquesta de Mallorca і Llibre dels fets ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Llibre dels fets ·
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Crònica de Ramon Muntaner і Jaume el Conqueridor · Crònica de Ramon Muntaner і Llibre dels fets ·
Elionor de Castella i d'Anglaterra
Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).
Elionor de Castella i d'Anglaterra і Jaume el Conqueridor · Elionor de Castella i d'Anglaterra і Llibre dels fets ·
Ferran Sanxis de Castre
Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).
Ferran Sanxis de Castre і Jaume el Conqueridor · Ferran Sanxis de Castre і Llibre dels fets ·
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Festa de l'Estendard і Jaume el Conqueridor · Festa de l'Estendard і Llibre dels fets ·
Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).
Guillem II de Montcada i de Bearn і Jaume el Conqueridor · Guillem II de Montcada i de Bearn і Llibre dels fets ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets ·
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Jaume el Conqueridor і Jerónimo Zurita y Castro · Jerónimo Zurita y Castro і Llibre dels fets ·
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Jaume el Conqueridor і Les quatre grans Cròniques · Les quatre grans Cròniques і Llibre dels fets ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Jaume el Conqueridor і Llatí · Llatí і Llibre dels fets ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Jaume el Conqueridor і Mallorca · Llibre dels fets і Mallorca ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Jaume el Conqueridor і Múrcia · Llibre dels fets і Múrcia ·
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Jaume el Conqueridor і Nunó Sanç · Llibre dels fets і Nunó Sanç ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Jaume el Conqueridor і Orde del Temple · Llibre dels fets і Orde del Temple ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic · Llibre dels fets і Pere el Catòlic ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Llibre dels fets і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Jaume el Conqueridor і Pere el Gran · Llibre dels fets і Pere el Gran ·
Pere Martell
va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.
Jaume el Conqueridor і Pere Martell · Llibre dels fets і Pere Martell ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca · Llibre dels fets і Regne de Mallorca ·
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Jaume el Conqueridor і Regne de Múrcia · Llibre dels fets і Regne de Múrcia ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Jaume el Conqueridor і Regne de València · Llibre dels fets і Regne de València ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Llibre dels fets і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Jaume el Conqueridor і Sarraïns · Llibre dels fets і Sarraïns ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Jaume el Conqueridor і Sàpiens · Llibre dels fets і Sàpiens ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Jaume el Conqueridor і València · Llibre dels fets і València ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets
- Què tenen en comú Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets
- Semblances entre Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets
Comparació entre Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets
Jaume el Conqueridor té 557 relacions, mentre que Llibre dels fets té 87. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 5.43% = 35 / (557 + 87).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
