Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV tenen 52 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Oliba, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Arquebisbat de Narbona, Barcelona, Berenguer Ramon I, Casal de Barcelona, Catalunya, Catedral de Girona, Catolicisme, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Dret canònic, Emperador, Ermessenda de Carcassona, Església Catòlica Romana, Guerra Gran, Guifré el Pilós, Història de Catalunya, Innocenci II, Llatí, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis d'Aragó, Lotari I de França, ..., Monestir de Santa Maria de Ripoll, Narbona, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Papa Eugeni III, Peronella d'Aragó, Prebenda, Primera Guerra Carlina, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Regne de Navarra, Regne de Portugal, República de Gènova, República de Pisa, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Segona Croada, Toledo, Torí, 25 de juliol. Ampliar l'índex (22 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Abat Oliba і Ramon Berenguer IV ·
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Bataller і Ramon Berenguer IV ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV ·
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Arquebisbat de Narbona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Arquebisbat de Narbona і Ramon Berenguer IV ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer IV ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Catedral de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catedral de Girona і Ramon Berenguer IV ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catolicisme і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Besalú і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Besalú і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Girona і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Ribagorça і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Tolosa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Tolosa і Ramon Berenguer IV ·
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Dret canònic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dret canònic і Ramon Berenguer IV ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Emperador і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Emperador і Ramon Berenguer IV ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Església Catòlica Romana і Ramon Berenguer IV ·
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Guerra Gran і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra Gran і Ramon Berenguer IV ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guifré el Pilós і Ramon Berenguer IV ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Història de Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci II · Innocenci II і Ramon Berenguer IV ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí · Llatí і Ramon Berenguer IV ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida · Lleida і Ramon Berenguer IV ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Ramon Berenguer IV ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lotari I de França · Lotari I de França і Ramon Berenguer IV ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Monestir de Santa Maria de Ripoll і Ramon Berenguer IV ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narbona · Narbona і Ramon Berenguer IV ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Orde de Sant Joan de Jerusalem і Ramon Berenguer IV ·
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Ramon Berenguer IV ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple · Orde del Temple і Ramon Berenguer IV ·
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Eugeni III · Papa Eugeni III і Ramon Berenguer IV ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Prebenda
Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Prebenda · Prebenda і Ramon Berenguer IV ·
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Guerra Carlina · Primera Guerra Carlina і Ramon Berenguer IV ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer IV і Ramon Borrell I ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra · Ramon Berenguer IV і Regne de Navarra ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Portugal · Ramon Berenguer IV і Regne de Portugal ·
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Gènova · Ramon Berenguer IV і República de Gènova ·
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Pisa · Ramon Berenguer IV і República de Pisa ·
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Ramon Berenguer IV і Santa Maria de Vallbona de les Monges ·
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona Croada · Ramon Berenguer IV і Segona Croada ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo · Ramon Berenguer IV і Toledo ·
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Torí · Ramon Berenguer IV і Torí ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · 25 de juliol і Ramon Berenguer IV ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Ramon Berenguer IV té 238. Com que tenen en comú 52, l'índex de Jaccard és 3.79% = 52 / (1134 + 238).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
