Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Aragó, Baró, Bisbe, Butlla, Canonge, Cardenal, Carlemany, Constantí I el Gran, Evangeli, Felip II de Castella, Imperi Otomà, Jerusalem, Joan XXII, Litúrgia, Lleó XIII, Lluís Martínez i Sistach, Mar Mediterrània, Missa, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Palestina, Papa, Pasqual II, Peralada, Pius IX, Pius X, Pius XI, ..., Primera Croada, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Roma, Santa Seu, Saragossa, Segona Croada, Setge de Jerusalem (1099), Tercera Croada, Terra Santa, Vic. Ampliar l'índex (11 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Bataller і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Aragó і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Baró і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Baró і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbe і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Butlla і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Butlla і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Canonge і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Canonge і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cardenal і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carlemany і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constantí I el Gran і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Evangeli і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Evangeli і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip II de Castella і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem · Jerusalem і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXII · Joan XXII і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Litúrgia · Litúrgia і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleó XIII · Lleó XIII і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Lluís Martínez i Sistach
Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Martínez i Sistach · Lluís Martínez i Sistach і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missa · Missa і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Frares Menors · Orde de Frares Menors і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Orde de Sant Joan de Jerusalem і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Orde del Temple ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde militar · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Orde militar ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palestina · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Palestina ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Papa ·
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pasqual II · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Pasqual II ·
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Peralada ·
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IX · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Pius IX ·
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius X · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Pius X ·
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius XI · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Pius XI ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Croada · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Primera Croada ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Ramon Berenguer IV ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Roma ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Seu · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Santa Seu ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Saragossa ·
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona Croada · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Segona Croada ·
Setge de Jerusalem (1099)
El Setge de Jerusalem va ser un setge que va tenir lloc entre el 7 de juny i el 15 de juliol de 1099 durant la Primera Croada.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Jerusalem (1099) · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Setge de Jerusalem (1099) ·
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera Croada · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Tercera Croada ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Terra Santa ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Vic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem té 195. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 3.09% = 41 / (1134 + 195).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
