Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Balaguer, Barcelona, Berenguer Ramon I, Besiers, Bisbat de Vic, Carcassona, Casal de Barcelona, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Tolosa, Corona d'Aragó, Dinastia almoràvit, Eivissa, Ermessenda de Carcassona, Illes Balears, Islam, Llatí, Lleida, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Mar Mediterrània, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Occitània, Oleguer de Barcelona, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, ..., Orde militar, Peralada, Peronella d'Aragó, Provença, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Rasès, Terra Santa, Tortosa, València. Ampliar l'índex (10 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Bataller і Ramon Berenguer III ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Balaguer і Ramon Berenguer III ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer III ·
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Besiers і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Besiers і Ramon Berenguer III ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Bisbat de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Vic і Ramon Berenguer III ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carcassona і Ramon Berenguer III ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Besalú і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Besalú і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Girona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Tolosa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Tolosa і Ramon Berenguer III ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Dinastia almoràvit і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia almoràvit і Ramon Berenguer III ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Eivissa і Ramon Berenguer III ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer III ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Illes Balears · Illes Balears і Ramon Berenguer III ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Islam · Islam і Ramon Berenguer III ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí · Llatí і Ramon Berenguer III ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida · Lleida і Ramon Berenguer III ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona · Llista de bisbes de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Ramon Berenguer III ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Ramon Berenguer III ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Monestir de Santa Maria de Ripoll і Ramon Berenguer III ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània · Occitània і Ramon Berenguer III ·
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oleguer de Barcelona · Oleguer de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Orde de Sant Joan de Jerusalem і Ramon Berenguer III ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple · Orde del Temple і Ramon Berenguer III ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde militar · Orde militar і Ramon Berenguer III ·
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada · Peralada і Ramon Berenguer III ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Ramon Berenguer III ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Provença · Provença і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer III і Ramon Borrell I ·
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rasès · Ramon Berenguer III і Rasès ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa · Ramon Berenguer III і Terra Santa ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tortosa · Ramon Berenguer III і Tortosa ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · Ramon Berenguer III і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Ramon Berenguer III té 154. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 3.11% = 40 / (1134 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
