Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Decrets de Nova Planta і Espanya
Decrets de Nova Planta і Espanya tenen 61 coses en comú (en Uniopèdia): Amèrica, Antic Règim, Aragó, Aragonès, Astúries, Àfrica, Àustria, Barcelona, Cadis, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellà, Català, Catalunya, Constitució espanyola de 1978, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Espanya, Estat nació, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, França, Galícia, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gibraltar, ..., Guerra de Successió Espanyola, Inquisició, Isabel I de Castella, La Corunya, Madrid, Menorca, Minoria nacional, Monarquia, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia d'Espanya, Navarra, País Basc, Palma, Pragmàtica sanció, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de València, Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Sevilla, Tractat dels Pirineus, València, Valencià, Vall d'Aran, Virregnat de Nova Espanya. Ampliar l'índex (31 més) »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Decrets de Nova Planta · Amèrica і Espanya ·
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Antic Règim і Decrets de Nova Planta · Antic Règim і Espanya ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Decrets de Nova Planta · Aragó і Espanya ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Decrets de Nova Planta · Aragonès і Espanya ·
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Astúries і Decrets de Nova Planta · Astúries і Espanya ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Decrets de Nova Planta · Àfrica і Espanya ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Decrets de Nova Planta · Àustria і Espanya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Decrets de Nova Planta · Barcelona і Espanya ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Decrets de Nova Planta · Cadis і Espanya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Decrets de Nova Planta · Carles II de Castella і Espanya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Espanya ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Decrets de Nova Planta · Castella і Espanya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Decrets de Nova Planta · Castellà і Espanya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Decrets de Nova Planta · Català і Espanya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Decrets de Nova Planta · Catalunya і Espanya ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Constitució espanyola de 1978 і Decrets de Nova Planta · Constitució espanyola de 1978 і Espanya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Espanya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Corona de Castella i Lleó і Espanya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Espanya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Espanya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Decrets de Nova Planta і Espanya · Espanya і Espanya ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Decrets de Nova Planta і Estat nació · Espanya і Estat nació ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella · Espanya і Felip II de Castella ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella · Espanya і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Espanya і Felip V d'Espanya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic · Espanya і Ferran el Catòlic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Decrets de Nova Planta і França · Espanya і França ·
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Galícia · Espanya і Galícia ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Decrets de Nova Planta і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Espanya і Gaspar de Guzmán y Pimentel ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Decrets de Nova Planta і Gibraltar · Espanya і Gibraltar ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Decrets de Nova Planta і Inquisició · Espanya і Inquisició ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella · Espanya і Isabel I de Castella ·
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Decrets de Nova Planta і La Corunya · Espanya і La Corunya ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Decrets de Nova Planta і Madrid · Espanya і Madrid ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Decrets de Nova Planta і Menorca · Espanya і Menorca ·
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Decrets de Nova Planta і Minoria nacional · Espanya і Minoria nacional ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Decrets de Nova Planta і Monarquia · Espanya і Monarquia ·
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Decrets de Nova Planta і Monarquia Absoluta Borbònica · Espanya і Monarquia Absoluta Borbònica ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya · Espanya і Monarquia d'Espanya ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Decrets de Nova Planta і Navarra · Espanya і Navarra ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Decrets de Nova Planta і País Basc · Espanya і País Basc ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Decrets de Nova Planta і Palma · Espanya і Palma ·
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Decrets de Nova Planta і Pragmàtica sanció · Espanya і Pragmàtica sanció ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Espanya і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó · Espanya і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Decrets de Nova Planta і Regne de França · Espanya і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca · Espanya і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Decrets de Nova Planta і Regne de Navarra · Espanya і Regne de Navarra ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal · Espanya і Regne de Portugal ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Decrets de Nova Planta і Regne de València · Espanya і Regne de València ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics · Espanya і Reis Catòlics ·
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Decrets de Nova Planta і Revolta de les Comunitats de Castella · Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Decrets de Nova Planta і Saragossa · Espanya і Saragossa ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Decrets de Nova Planta і Sevilla · Espanya і Sevilla ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus · Espanya і Tractat dels Pirineus ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Decrets de Nova Planta і València · Espanya і València ·
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Decrets de Nova Planta і Valencià · Espanya і Valencià ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Decrets de Nova Planta і Vall d'Aran · Espanya і Vall d'Aran ·
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Decrets de Nova Planta і Virregnat de Nova Espanya · Espanya і Virregnat de Nova Espanya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decrets de Nova Planta і Espanya
- Què tenen en comú Decrets de Nova Planta і Espanya
- Semblances entre Decrets de Nova Planta і Espanya
Comparació entre Decrets de Nova Planta і Espanya
Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Espanya té 641. Com que tenen en comú 61, l'índex de Jaccard és 5.43% = 61 / (483 + 641).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Espanya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
