Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus
Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Anglaterra, Artois, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Català, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1701-1702), Cronologia de la repressió del català, Diputació del General de Catalunya, Felip IV de Castella, França, Franc Comtat, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gibraltar, Guerra de Devolució, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Francoholandesa, Luxemburg, Menorca, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Regne de Mallorca, Tractat d'Utrecht.
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Decrets de Nova Planta · Anglaterra і Tractat dels Pirineus ·
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Artois і Decrets de Nova Planta · Artois і Tractat dels Pirineus ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat dels Pirineus ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Decrets de Nova Planta · Català і Tractat dels Pirineus ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Corts Catalanes і Tractat dels Pirineus ·
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Corts de Barcelona (1701-1702) і Decrets de Nova Planta · Corts de Barcelona (1701-1702) і Tractat dels Pirineus ·
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Cronologia de la repressió del català і Decrets de Nova Planta · Cronologia de la repressió del català і Tractat dels Pirineus ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Decrets de Nova Planta і Diputació del General de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Tractat dels Pirineus ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Decrets de Nova Planta і França · França і Tractat dels Pirineus ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Decrets de Nova Planta і Franc Comtat · Franc Comtat і Tractat dels Pirineus ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Decrets de Nova Planta і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Tractat dels Pirineus ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Decrets de Nova Planta і Gibraltar · Gibraltar і Tractat dels Pirineus ·
Guerra de Devolució
La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Devolució · Guerra de Devolució і Tractat dels Pirineus ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Tractat dels Pirineus ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Nou Anys · Guerra dels Nou Anys і Tractat dels Pirineus ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Tractat dels Pirineus ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Tractat dels Pirineus ·
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Decrets de Nova Planta і Guerra Francoholandesa · Guerra Francoholandesa і Tractat dels Pirineus ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Decrets de Nova Planta і Luxemburg · Luxemburg і Tractat dels Pirineus ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Decrets de Nova Planta і Menorca · Menorca і Tractat dels Pirineus ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Decrets de Nova Planta і Províncies Unides · Províncies Unides і Tractat dels Pirineus ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca · Regne de Mallorca і Tractat dels Pirineus ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht · Tractat d'Utrecht і Tractat dels Pirineus ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus
- Què tenen en comú Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus
- Semblances entre Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus
Comparació entre Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus
Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Tractat dels Pirineus té 83. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 4.42% = 25 / (483 + 83).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
