Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Àndalus, Alfons el Bataller, Alfons VII de Lleó, Balaguer, Barcelona, Carcassona, Carladès, Casal de Barcelona, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Foix, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat de Tolosa, Comte, Croada pisano-catalana, Emirat de Làrida, Illes Balears, Liber Maiolichinus, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Mar Mediterrània, ..., Millau, Occitània, Orde militar, Peronella d'Aragó, Principat de Catalunya, Provença, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Tarragona, Tortosa, Usatge, Usatges de Barcelona, València, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau, 11 de novembre. Ampliar l'índex (17 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Corona d'Aragó · Al-Àndalus і Ramon Berenguer III ·
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Corona d'Aragó · Alfons el Bataller і Ramon Berenguer III ·
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Alfons VII de Lleó і Corona d'Aragó · Alfons VII de Lleó і Ramon Berenguer III ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Corona d'Aragó · Balaguer і Ramon Berenguer III ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corona d'Aragó · Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Corona d'Aragó · Carcassona і Ramon Berenguer III ·
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Carladès і Corona d'Aragó · Carladès і Ramon Berenguer III ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Corona d'Aragó · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Corona d'Aragó · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Berga і Corona d'Aragó · Comtat de Berga і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Besalú і Corona d'Aragó · Comtat de Besalú і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Comtat de Carcassona і Corona d'Aragó · Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Corona d'Aragó · Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Conflent і Corona d'Aragó · Comtat de Conflent і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Comtat de Foix і Corona d'Aragó · Comtat de Foix і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Comtat de Gavaldà і Corona d'Aragó · Comtat de Gavaldà і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Corona d'Aragó · Comtat de Girona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Comtat de Manresa і Corona d'Aragó · Comtat de Manresa і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Comtat de Provença і Corona d'Aragó · Comtat de Provença і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Comtat de Rasès і Corona d'Aragó · Comtat de Rasès і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Tolosa і Corona d'Aragó · Comtat de Tolosa і Ramon Berenguer III ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Comte і Corona d'Aragó · Comte і Ramon Berenguer III ·
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Corona d'Aragó і Croada pisano-catalana · Croada pisano-catalana і Ramon Berenguer III ·
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Corona d'Aragó і Emirat de Làrida · Emirat de Làrida і Ramon Berenguer III ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Corona d'Aragó і Illes Balears · Illes Balears і Ramon Berenguer III ·
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Corona d'Aragó і Liber Maiolichinus · Liber Maiolichinus і Ramon Berenguer III ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Corona d'Aragó і Lleida · Lleida і Ramon Berenguer III ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Corona d'Aragó і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Ramon Berenguer III ·
Millau
Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.
Corona d'Aragó і Millau · Millau і Ramon Berenguer III ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Corona d'Aragó і Occitània · Occitània і Ramon Berenguer III ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Corona d'Aragó і Orde militar · Orde militar і Ramon Berenguer III ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Corona d'Aragó і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Ramon Berenguer III ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Corona d'Aragó і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Ramon Berenguer III ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Corona d'Aragó і Provença · Provença і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Corona d'Aragó і Tarragona · Ramon Berenguer III і Tarragona ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Corona d'Aragó і Tortosa · Ramon Berenguer III і Tortosa ·
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Corona d'Aragó і Usatge · Ramon Berenguer III і Usatge ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Corona d'Aragó і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer III і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Corona d'Aragó і València · Ramon Berenguer III і València ·
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Corona d'Aragó і Vescomtat de Carlat · Ramon Berenguer III і Vescomtat de Carlat ·
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Corona d'Aragó і Vescomtat de Millau · Ramon Berenguer III і Vescomtat de Millau ·
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
11 de novembre і Corona d'Aragó · 11 de novembre і Ramon Berenguer III ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III
- Semblances entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III
Comparació entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Ramon Berenguer III té 154. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 5.93% = 47 / (638 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
