Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Àndalus, Barcelona, Borrell II, Carcassona, Casal de Barcelona, Catalunya, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Rasès, Comte, Emirat de Làrida, Ferran Soldevila i Zubiburu, Girona, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Narbona, Occitània, Pierre Bonnassie, Potestas, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Regne d'Aragó, ..., Santiago Sobrequés i Vidal, Saragossa, Stefano Maria Cingolani, Tarragona, Tortosa, Turtuixa, Usatges de Barcelona, Vassallatge, Vegueria, Vescomtat de Besiers. Ampliar l'índex (10 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Corona d'Aragó · Al-Àndalus і Ramon Berenguer I ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corona d'Aragó · Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Corona d'Aragó · Borrell II і Ramon Berenguer I ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Corona d'Aragó · Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Corona d'Aragó · Catalunya і Ramon Berenguer I ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Corona d'Aragó · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer I ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Corona d'Aragó · Comtat d'Urgell і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Corona d'Aragó · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Berga і Corona d'Aragó · Comtat de Berga і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Comtat de Carcassona і Corona d'Aragó · Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Corona d'Aragó · Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Comtat de Foix і Corona d'Aragó · Comtat de Foix і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Corona d'Aragó · Comtat de Girona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Comtat de Manresa і Corona d'Aragó · Comtat de Manresa і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Comtat de Rasès і Corona d'Aragó · Comtat de Rasès і Ramon Berenguer I ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Comte і Corona d'Aragó · Comte і Ramon Berenguer I ·
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Corona d'Aragó і Emirat de Làrida · Emirat de Làrida і Ramon Berenguer I ·
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Corona d'Aragó і Ferran Soldevila i Zubiburu · Ferran Soldevila i Zubiburu і Ramon Berenguer I ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Corona d'Aragó і Girona · Girona і Ramon Berenguer I ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Corona d'Aragó і Lleida · Lleida і Ramon Berenguer I ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Corona d'Aragó і Narbona · Narbona і Ramon Berenguer I ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Corona d'Aragó і Occitània · Occitània і Ramon Berenguer I ·
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Corona d'Aragó і Pierre Bonnassie · Pierre Bonnassie і Ramon Berenguer I ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Corona d'Aragó і Potestas · Potestas і Ramon Berenguer I ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Corona d'Aragó і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Corona d'Aragó і Regne d'Aragó · Ramon Berenguer I і Regne d'Aragó ·
Santiago Sobrequés i Vidal
fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.
Corona d'Aragó і Santiago Sobrequés i Vidal · Ramon Berenguer I і Santiago Sobrequés i Vidal ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Corona d'Aragó і Saragossa · Ramon Berenguer I і Saragossa ·
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Corona d'Aragó і Stefano Maria Cingolani · Ramon Berenguer I і Stefano Maria Cingolani ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Corona d'Aragó і Tarragona · Ramon Berenguer I і Tarragona ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Corona d'Aragó і Tortosa · Ramon Berenguer I і Tortosa ·
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Corona d'Aragó і Turtuixa · Ramon Berenguer I і Turtuixa ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Corona d'Aragó і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer I і Usatges de Barcelona ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Corona d'Aragó і Vassallatge · Ramon Berenguer I і Vassallatge ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Corona d'Aragó і Vegueria · Ramon Berenguer I і Vegueria ·
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Corona d'Aragó і Vescomtat de Besiers · Ramon Berenguer I і Vescomtat de Besiers ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I
- Semblances entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I
Comparació entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Ramon Berenguer I té 218. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 4.67% = 40 / (638 + 218).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
