Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Alou, Barcelona, Borrell II, Casal de Barcelona, Catedral de Girona, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Rasès, Emirat de Làrida, Girona, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Pere el Cerimoniós, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Usatges de Barcelona, Vescomtat de Besiers.
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Alou і Corona d'Aragó · Alou і Ramon Berenguer II ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corona d'Aragó · Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Corona d'Aragó · Borrell II і Ramon Berenguer II ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Catedral de Girona і Corona d'Aragó · Catedral de Girona і Ramon Berenguer II ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Corona d'Aragó · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer II ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Corona d'Aragó · Comtat d'Urgell і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Corona d'Aragó · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Comtat de Carcassona і Corona d'Aragó · Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Corona d'Aragó · Comtat de Girona і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Comtat de Manresa і Corona d'Aragó · Comtat de Manresa і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Comtat de Rasès і Corona d'Aragó · Comtat de Rasès і Ramon Berenguer II ·
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Corona d'Aragó і Emirat de Làrida · Emirat de Làrida і Ramon Berenguer II ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Corona d'Aragó і Girona · Girona і Ramon Berenguer II ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Corona d'Aragó і Lleida · Lleida і Ramon Berenguer II ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Ramon Berenguer II ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Corona d'Aragó і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Corona d'Aragó і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer II і Usatges de Barcelona ·
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Corona d'Aragó і Vescomtat de Besiers · Ramon Berenguer II і Vescomtat de Besiers ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II
- Semblances entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II
Comparació entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Ramon Berenguer II té 105. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 2.96% = 22 / (638 + 105).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
