Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalanisme і Història contemporània de Catalunya
Catalanisme і Història contemporània de Catalunya tenen 57 coses en comú (en Uniopèdia): Acadèmia de la Llengua Catalana, Alfons XII d'Espanya, Àngel Guimerà i Jorge, Barcelona, Bases de Manresa, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlisme, Castell de Montjuïc, Catalanisme, Català, Catalunya, Centre Català, Conservadorisme, Constitució Espanyola de 1812, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Desamortitzacions espanyoles, Diglòssia, Dinastia borbònica, Diputació de Barcelona, Espanya, Fènix (ocell), Federalisme, Felip V d'Espanya, Francesc Pi i Margall, Generalitat de Catalunya, Independència, Jacint Verdaguer i Santaló, Jocs Florals, Josep Torras i Bages, ..., La Renaixensa, La Veu del Montserrat, Legislació, Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Lluís Domènech i Montaner, Lo Catalanisme, Manresa, Memorial de greuges, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Missatge a la Reina Regent, Moviment obrer, País Basc, Primer Congrés Catalanista, Primera República Espanyola, Regne d'Aragó, Regne de València, Renaixença, Restauració borbònica, Rosselló, Segon Congrés Catalanista, Segona República Espanyola, Sexenni Democràtic, Unió Catalanista, Unió Republicana (1903), Valentí Almirall i Llozer, 14 d'abril. Ampliar l'índex (27 més) »
Acadèmia de la Llengua Catalana
L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.
Acadèmia de la Llengua Catalana і Catalanisme · Acadèmia de la Llengua Catalana і Història contemporània de Catalunya ·
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Catalanisme · Alfons XII d'Espanya і Història contemporània de Catalunya ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Catalanisme · Àngel Guimerà i Jorge і Història contemporània de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalanisme · Barcelona і Història contemporània de Catalunya ·
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Bases de Manresa і Catalanisme · Bases de Manresa і Història contemporània de Catalunya ·
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Carles Maria Isidre de Borbó і Catalanisme · Carles Maria Isidre de Borbó і Història contemporània de Catalunya ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Catalanisme · Carlisme і Història contemporània de Catalunya ·
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Castell de Montjuïc і Catalanisme · Castell de Montjuïc і Història contemporània de Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalanisme · Catalanisme і Història contemporània de Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalanisme · Català і Història contemporània de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalanisme і Catalunya · Catalunya і Història contemporània de Catalunya ·
Centre Català
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.
Catalanisme і Centre Català · Centre Català і Història contemporània de Catalunya ·
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Catalanisme і Conservadorisme · Conservadorisme і Història contemporània de Catalunya ·
Constitució Espanyola de 1812
1.
Catalanisme і Constitució Espanyola de 1812 · Constitució Espanyola de 1812 і Història contemporània de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Catalanisme і Constitucions catalanes · Constitucions catalanes і Història contemporània de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalanisme і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història contemporània de Catalunya ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Catalanisme і Desamortitzacions espanyoles · Desamortitzacions espanyoles і Història contemporània de Catalunya ·
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Catalanisme і Diglòssia · Diglòssia і Història contemporània de Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Catalanisme і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Història contemporània de Catalunya ·
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Catalanisme і Diputació de Barcelona · Diputació de Barcelona і Història contemporània de Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalanisme і Espanya · Espanya і Història contemporània de Catalunya ·
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Catalanisme і Fènix (ocell) · Fènix (ocell) і Història contemporània de Catalunya ·
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Catalanisme і Federalisme · Federalisme і Història contemporània de Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalanisme і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història contemporània de Catalunya ·
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Catalanisme і Francesc Pi i Margall · Francesc Pi i Margall і Història contemporània de Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalanisme і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història contemporània de Catalunya ·
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Catalanisme і Independència · Història contemporània de Catalunya і Independència ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Catalanisme і Jacint Verdaguer i Santaló · Història contemporània de Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Catalanisme і Jocs Florals · Història contemporània de Catalunya і Jocs Florals ·
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Catalanisme і Josep Torras i Bages · Història contemporània de Catalunya і Josep Torras i Bages ·
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Catalanisme і La Renaixensa · Història contemporània de Catalunya і La Renaixensa ·
La Veu del Montserrat
''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.
Catalanisme і La Veu del Montserrat · Història contemporània de Catalunya і La Veu del Montserrat ·
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Catalanisme і Legislació · Història contemporània de Catalunya і Legislació ·
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Catalanisme і Lliga de Catalunya · Història contemporània de Catalunya і Lliga de Catalunya ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Catalanisme і Lliga Regionalista · Història contemporània de Catalunya і Lliga Regionalista ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Catalanisme і Lluís Domènech i Montaner · Història contemporània de Catalunya і Lluís Domènech i Montaner ·
Lo Catalanisme
Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Catalanisme і Lo Catalanisme · Història contemporània de Catalunya і Lo Catalanisme ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Catalanisme і Manresa · Història contemporània de Catalunya і Manresa ·
Memorial de greuges
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Catalanisme і Memorial de greuges · Història contemporània de Catalunya і Memorial de greuges ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Catalanisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història contemporània de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Missatge a la Reina Regent
El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
Catalanisme і Missatge a la Reina Regent · Història contemporània de Catalunya і Missatge a la Reina Regent ·
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Catalanisme і Moviment obrer · Història contemporània de Catalunya і Moviment obrer ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Catalanisme і País Basc · Història contemporània de Catalunya і País Basc ·
Primer Congrés Catalanista
El Primer Congrés Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista.
Catalanisme і Primer Congrés Catalanista · Història contemporània de Catalunya і Primer Congrés Catalanista ·
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Catalanisme і Primera República Espanyola · Història contemporània de Catalunya і Primera República Espanyola ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Catalanisme і Regne d'Aragó · Història contemporània de Catalunya і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Catalanisme і Regne de València · Història contemporània de Catalunya і Regne de València ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Catalanisme і Renaixença · Història contemporània de Catalunya і Renaixença ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Catalanisme і Restauració borbònica · Història contemporània de Catalunya і Restauració borbònica ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Catalanisme і Rosselló · Història contemporània de Catalunya і Rosselló ·
Segon Congrés Catalanista
El Segon Congrés Catalanista fou una assemblea convocada pel Centre Català i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny del 1883, per tal de discutir i de votar el Programa del Catalanisme, proclamant la necessitat i conveniència que els catalans s'havien d'afiliar només a organitzacions polítiques de disciplina exclusivament catalana.
Catalanisme і Segon Congrés Catalanista · Història contemporània de Catalunya і Segon Congrés Catalanista ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Catalanisme і Segona República Espanyola · Història contemporània de Catalunya і Segona República Espanyola ·
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Catalanisme і Sexenni Democràtic · Història contemporània de Catalunya і Sexenni Democràtic ·
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Catalanisme і Unió Catalanista · Història contemporània de Catalunya і Unió Catalanista ·
Unió Republicana (1903)
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.
Catalanisme і Unió Republicana (1903) · Història contemporània de Catalunya і Unió Republicana (1903) ·
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Catalanisme і Valentí Almirall i Llozer · Història contemporània de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer ·
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
14 d'abril і Catalanisme · 14 d'abril і Història contemporània de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalanisme і Història contemporània de Catalunya
- Què tenen en comú Catalanisme і Història contemporània de Catalunya
- Semblances entre Catalanisme і Història contemporània de Catalunya
Comparació entre Catalanisme і Història contemporània de Catalunya
Catalanisme té 408 relacions, mentre que Història contemporània de Catalunya té 257. Com que tenen en comú 57, l'índex de Jaccard és 8.57% = 57 / (408 + 257).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalanisme і Història contemporània de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
