Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots federats

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots federats

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident vs. Visigots federats

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Aeci і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aeci і Visigots federats · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Alamans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alamans і Visigots federats · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Alans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alans і Visigots federats · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Alaric I і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alaric I і Visigots federats · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Aquitània і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aquitània і Visigots federats · Veure més »

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Arcadi і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Arcadi і Visigots federats · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Ataülf і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Ataülf і Visigots federats · Veure més »

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Atanaric і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Atanaric і Visigots federats · Veure més »

Avit

Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).

Avit і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Avit і Visigots federats · Veure més »

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Batalla dels Camps Catalàunics і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla dels Camps Catalàunics і Visigots federats · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Bètica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bètica і Visigots federats · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Bordeus і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bordeus і Visigots federats · Veure més »

Boulogne-sur-Mer

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Boulogne-sur-Mer і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Boulogne-sur-Mer і Visigots federats · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Burgundis і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Burgundis і Visigots federats · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Calàbria · Calàbria і Visigots federats · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Campània · Campània і Visigots federats · Veure més »

Canal de la Mànega

Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Canal de la Mànega · Canal de la Mànega і Visigots federats · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cartaginense · Cartaginense і Visigots federats · Veure més »

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III · Constanci III і Visigots federats · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantí (usurpador) · Constantí (usurpador) і Visigots federats · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantinoble · Constantinoble і Visigots federats · Veure més »

Cosenza

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cosenza · Cosenza і Visigots federats · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Dalmàcia · Dalmàcia і Visigots federats · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Danubi · Danubi і Visigots federats · Veure més »

Egidi

Egidi (Aegidius) fou un comandant romà que va servir inicialment sota l'emperador Marc Mecili Avit i després va ser nomenat mestre dels soldats de la Gàl·lia per l'emperador Majorià (457-461).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Egidi · Egidi і Visigots federats · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Estilicó · Estilicó і Visigots federats · Veure més »

Eugeni (emperador)

Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Eugeni (emperador) · Eugeni (emperador) і Visigots federats · Veure més »

Euric

Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Euric · Euric і Visigots federats · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Honori · Flavi Honori і Visigots federats · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Francs · Francs і Visigots federats · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·la Placídia · Gal·la Placídia і Visigots federats · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·lècia · Gal·lècia і Visigots federats · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Genseric · Genseric і Visigots federats · Veure més »

Geronci (general)

Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Geronci (general) · Geronci (general) і Visigots federats · Veure més »

Gliceri

Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gliceri · Gliceri і Visigots federats · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hèruls · Hèruls і Visigots federats · Veure més »

Heraclià (usurpador)

Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec) va ser un usurpador del tron imperial romà del.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Heraclià (usurpador) · Heraclià (usurpador) і Visigots federats · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània · Hispània і Visigots federats · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Il·líria · Il·líria і Visigots federats · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà · Imperi Romà і Visigots federats · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Visigots federats · Veure més »

Joví

Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Joví · Joví і Visigots federats · Veure més »

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Juli Nepot · Juli Nepot і Visigots federats · Veure més »

Libi Sever

Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Libi Sever · Libi Sever і Visigots federats · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Loira · Loira і Visigots federats · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Lusitània · Lusitània і Visigots federats · Veure més »

Magne Màxim

Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Magne Màxim · Magne Màxim і Visigots federats · Veure més »

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Majorià · Majorià і Visigots federats · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mèsia · Mèsia і Visigots federats · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mestre dels soldats · Mestre dels soldats і Visigots federats · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Narbona · Narbona і Visigots federats · Veure més »

Olibri

Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Olibri · Olibri і Visigots federats · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ostrogots · Ostrogots і Visigots federats · Veure més »

Pollenzo

Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pollenzo · Pollenzo і Visigots federats · Veure més »

Prisc Àtal

Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Prisc Àtal · Prisc Àtal і Visigots federats · Veure més »

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Procopi Antemi · Procopi Antemi і Visigots federats · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pulla · Pulla і Visigots federats · Veure més »

Radagais

Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Radagais · Radagais і Visigots federats · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ròmul Augústul · Ròmul Augústul і Visigots federats · Veure més »

Requiari

Requiari fou rei dels sueus (448-456).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Requiari · Requiari і Visigots federats · Veure més »

Ricimer

Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ricimer · Ricimer і Visigots federats · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rin · Rin і Visigots federats · Veure més »

Sar

Sar (Sarus) fou un militar got de l'exèrcit romà en temps dels emperadors Arcadi i Honori.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sar · Sar і Visigots federats · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrmates · Sàrmates і Visigots federats · Veure més »

Siagri (rei dels romans)

Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Siagri (rei dels romans) · Siagri (rei dels romans) і Visigots federats · Veure més »

Sidoni Apol·linar

Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sidoni Apol·linar · Sidoni Apol·linar і Visigots federats · Veure més »

Silinges

Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Silinges · Silinges і Visigots federats · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus · Sueus і Visigots federats · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric I (rei dels visigots) · Teodoric I (rei dels visigots) і Visigots federats · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric II (rei dels visigots) · Teodoric II (rei dels visigots) і Visigots federats · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tràcia · Tràcia і Visigots federats · Veure més »

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valent · Valent і Visigots federats · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III · Valentinià III і Visigots federats · Veure més »

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàlia · Vàlia і Visigots federats · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals · Vàndals і Visigots federats · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Verona · Verona і Visigots federats · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Viena del Delfinat · Viena del Delfinat і Visigots federats · Veure més »