Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Alans, Arle, Ataülf, August (títol), Àtila, Bordeus, Constantí (usurpador), Federats, Flavi Honori, Francs, Gal·la Placídia, Gàl·lia, Geronci (general), Heraclià (usurpador), Hispània, Joví, Justa Grata Honòria, Mèsia, Mestre dels soldats, Niš, Prisc Àtal, Ravenna, Roine, Saqueig de Roma (410), Sueus, Valentinià III, Vàlia, Vàndals, Visigots.
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alamans і Constanci III ·
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alans і Constanci III ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Arle і Constanci III ·
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Ataülf і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Ataülf і Constanci III ·
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · August (títol) і Constanci III ·
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Àtila і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Àtila і Constanci III ·
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Bordeus і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bordeus і Constanci III ·
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantí (usurpador) · Constanci III і Constantí (usurpador) ·
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Federats · Constanci III і Federats ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Honori · Constanci III і Flavi Honori ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Francs · Constanci III і Francs ·
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·la Placídia · Constanci III і Gal·la Placídia ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia · Constanci III і Gàl·lia ·
Geronci (general)
Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Geronci (general) · Constanci III і Geronci (general) ·
Heraclià (usurpador)
Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec) va ser un usurpador del tron imperial romà del.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Heraclià (usurpador) · Constanci III і Heraclià (usurpador) ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània · Constanci III і Hispània ·
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Joví · Constanci III і Joví ·
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Justa Grata Honòria · Constanci III і Justa Grata Honòria ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mèsia · Constanci III і Mèsia ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mestre dels soldats · Constanci III і Mestre dels soldats ·
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Niš · Constanci III і Niš ·
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Prisc Àtal · Constanci III і Prisc Àtal ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ravenna · Constanci III і Ravenna ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roine · Constanci III і Roine ·
Saqueig de Roma (410)
El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Saqueig de Roma (410) · Constanci III і Saqueig de Roma (410) ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus · Constanci III і Sueus ·
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III · Constanci III і Valentinià III ·
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàlia · Constanci III і Vàlia ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals · Constanci III і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots · Constanci III і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III
- Què tenen en comú Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III
- Semblances entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III
Comparació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident té 367 relacions, mentre que Constanci III té 50. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 7.19% = 30 / (367 + 50).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
