Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Alans, Aquitània, Arle, Avit, Bagaudes, Batalla de Mogontiacum, Bètica, Bordeus, Bracara Augusta, Burgundis, Canvi climàtic, Cartaginense, Cesaraugusta, Cultura gal·loromana, Danubi, Federats, Gal·lècia, Gàl·lia, Hispània, Huns, Ilerda, Imperi Romà, Lusitània, Majorià, Oxford University Press, Pas del Rin, Prisc (historiador), Regne dels sueus, Requiari, Ricimer, ..., Rin, Saqueig de Roma (455), Teodoric II (rei dels visigots), Vàndals, Visigots, 31 de desembre, 5 d'octubre. Ampliar l'índex (7 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alans і Sueus ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aquitània і Sueus ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Arle і Sueus ·
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Avit і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Avit і Sueus ·
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Bagaudes і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bagaudes і Sueus ·
Batalla de Mogontiacum
La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.
Batalla de Mogontiacum і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla de Mogontiacum і Sueus ·
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Bètica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bètica і Sueus ·
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Bordeus і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bordeus і Sueus ·
Bracara Augusta
Bracara Augusta (o Augusta Bracara), actual Braga, va ser una ciutat del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, capital dels Bràcars, que vivien entre els rius Duirus (Duero) i Minus.
Bracara Augusta і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bracara Augusta і Sueus ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Burgundis і Sueus ·
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Canvi climàtic · Canvi climàtic і Sueus ·
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cartaginense · Cartaginense і Sueus ·
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cesaraugusta · Cesaraugusta і Sueus ·
Cultura gal·loromana
Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cultura gal·loromana · Cultura gal·loromana і Sueus ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Danubi · Danubi і Sueus ·
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Federats · Federats і Sueus ·
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·lècia · Gal·lècia і Sueus ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia · Gàl·lia і Sueus ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània · Hispània і Sueus ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Huns · Huns і Sueus ·
Ilerda
Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ilerda · Ilerda і Sueus ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà · Imperi Romà і Sueus ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Lusitània · Lusitània і Sueus ·
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Majorià · Majorià і Sueus ·
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Oxford University Press · Oxford University Press і Sueus ·
Pas del Rin
El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pas del Rin · Pas del Rin і Sueus ·
Prisc (historiador)
Prisc (en llatí Priscus, en grec) fou un dels principals historiadors i sofistes romans d'Orient del, conegut amb el malnom de Panites perquè era nadiu de Panium a Tràcia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Prisc (historiador) · Prisc (historiador) і Sueus ·
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne dels sueus · Regne dels sueus і Sueus ·
Requiari
Requiari fou rei dels sueus (448-456).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Requiari · Requiari і Sueus ·
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ricimer · Ricimer і Sueus ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rin · Rin і Sueus ·
Saqueig de Roma (455)
El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Saqueig de Roma (455) · Saqueig de Roma (455) і Sueus ·
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric II (rei dels visigots) · Sueus і Teodoric II (rei dels visigots) ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals · Sueus і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots · Sueus і Visigots ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · 31 de desembre і Sueus ·
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
5 d'octubre і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · 5 d'octubre і Sueus ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus
- Què tenen en comú Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus
- Semblances entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus
Comparació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident té 367 relacions, mentre que Sueus té 99. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 7.94% = 37 / (367 + 99).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
