Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots tenen 52 coses en comú (en Uniopèdia): Alans, Alaric I, Arles, Asti (municipi italià), Ataülf, Atenes, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla de Pollentia, Batalla de Verona, Bètica, Calàbria, Campània, Claudi Claudià, Clodoveu I, Constanci III, Constantinoble, Cristianisme, Danubi, Dioclecià, Estilicó, Euric, Flavi Honori, Francs, Gal·la Placídia, Gàl·lia, Germànics, Gots, Hèruls, Hispània, Huns, ..., Il·líria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Lusitània, Mèsia, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Mestre dels soldats, Narbona, Ostrogots, Pollenzo, Prisc Àtal, Pulla, Roma, Rugis, Sueus, Teodoric el Gran, Tervings, Tràcia, Turcilings, Vàndals, Verona, Visigots. Ampliar l'índex (22 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alans і Visigots ·
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Alaric I і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alaric I і Visigots ·
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Arles і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Arles і Visigots ·
Asti (municipi italià)
Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.
Asti (municipi italià) і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Asti (municipi italià) і Visigots ·
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Ataülf і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Ataülf і Visigots ·
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Atenes і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Atenes і Visigots ·
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots ·
Batalla de Pollentia
La Batalla de Pollentia es va lliurar el 6 d'abril del 402 (durant la Setmana Santa) entre els romans i els visigots.
Batalla de Pollentia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla de Pollentia і Visigots ·
Batalla de Verona
La batalla de Verona va tenir lloc el 6 de juny del 403.
Batalla de Verona і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla de Verona і Visigots ·
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Bètica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bètica і Visigots ·
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Calàbria · Calàbria і Visigots ·
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Campània · Campània і Visigots ·
Claudi Claudià
Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Claudi Claudià · Claudi Claudià і Visigots ·
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Clodoveu I · Clodoveu I і Visigots ·
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III · Constanci III і Visigots ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantinoble · Constantinoble і Visigots ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cristianisme · Cristianisme і Visigots ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Danubi · Danubi і Visigots ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Dioclecià · Dioclecià і Visigots ·
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Estilicó · Estilicó і Visigots ·
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Euric · Euric і Visigots ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Honori · Flavi Honori і Visigots ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Francs · Francs і Visigots ·
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·la Placídia · Gal·la Placídia і Visigots ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia · Gàl·lia і Visigots ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Germànics · Germànics і Visigots ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots · Gots і Visigots ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hèruls · Hèruls і Visigots ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània · Hispània і Visigots ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Huns · Huns і Visigots ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Il·líria · Il·líria і Visigots ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà · Imperi Romà і Visigots ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Visigots ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Lusitània · Lusitània і Visigots ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mèsia · Mèsia і Visigots ·
Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)
Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) · Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) і Visigots ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mestre dels soldats · Mestre dels soldats і Visigots ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Narbona · Narbona і Visigots ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ostrogots · Ostrogots і Visigots ·
Pollenzo
Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pollenzo · Pollenzo і Visigots ·
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Prisc Àtal · Prisc Àtal і Visigots ·
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pulla · Pulla і Visigots ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roma · Roma і Visigots ·
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rugis · Rugis і Visigots ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus · Sueus і Visigots ·
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric el Gran · Teodoric el Gran і Visigots ·
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tervings · Tervings і Visigots ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tràcia · Tràcia і Visigots ·
Turcilings
Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Turcilings · Turcilings і Visigots ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals · Vàndals і Visigots ·
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Verona · Verona і Visigots ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots · Visigots і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots
- Què tenen en comú Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots
- Semblances entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots
Comparació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident té 367 relacions, mentre que Visigots té 159. Com que tenen en comú 52, l'índex de Jaccard és 9.89% = 52 / (367 + 159).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
