Similituds entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot tenen 72 coses en comú (en Uniopèdia): Aeci, Alans, Alaric I, Alps, Aquitània, Arle, Ataülf, Atanaric, Atenes, Avit, Àtila, Bastarnes, Batalla d'Abritus, Batalla de Déols, Batalla dels Camps Catalàunics, Bètica, Bordeus, Burgundis, Cartagena, Cartago, Clodoveu I, Danubi, Deci, Euric, Federats, Flavi Honori, Francs, Gal·la Placídia, Gal·lècia, Gàl·lia, ..., Germànics, Gots, Guerra gòtica (250-251), Hèruls, Hispània, Huns, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Juli Nepot, Libi Sever, Llista d'emperadors romans d'Orient, Loira, Lusitània, Majorià, Mèsia, Narbona, Odoacre, Ostrogots, Pas del Rin, Procopi Antemi, Ròmul Augústul, Regne dels sueus, Ricimer, Rin, Roine, Rugis, Saqueig de Roma (410), Sàrmates, Segle III, Setge de Narbona (436), Sidoni Apol·linar, Sueus, Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Tervings, Tràcia, Turcilings, Vàlia, Vàndals, Visigots. Ampliar l'índex (42 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Aeci і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aeci і Regne Visigot ·
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alans і Regne Visigot ·
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Alaric I і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alaric I і Regne Visigot ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alps і Regne Visigot ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aquitània і Regne Visigot ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Arle і Regne Visigot ·
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Ataülf і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Ataülf і Regne Visigot ·
Atanaric
Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.
Atanaric і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Atanaric і Regne Visigot ·
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Atenes і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Atenes і Regne Visigot ·
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Avit і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Avit і Regne Visigot ·
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Àtila і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Àtila і Regne Visigot ·
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Bastarnes і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bastarnes і Regne Visigot ·
Batalla d'Abritus
La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.
Batalla d'Abritus і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla d'Abritus і Regne Visigot ·
Batalla de Déols
La batalla de Déols va ser una batalla de l'antiga Roma esdevinguda a la Gàl·lia en el, possiblement el 469(o potser el 470 o el 471).
Batalla de Déols і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla de Déols і Regne Visigot ·
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Batalla dels Camps Catalàunics і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla dels Camps Catalàunics і Regne Visigot ·
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Bètica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bètica і Regne Visigot ·
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Bordeus і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bordeus і Regne Visigot ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Burgundis і Regne Visigot ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cartagena · Cartagena і Regne Visigot ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cartago · Cartago і Regne Visigot ·
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Clodoveu I · Clodoveu I і Regne Visigot ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Danubi · Danubi і Regne Visigot ·
Deci
* Deci-, prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-1, 1/10 o 0,1.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Deci · Deci і Regne Visigot ·
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Euric · Euric і Regne Visigot ·
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Federats · Federats і Regne Visigot ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Honori · Flavi Honori і Regne Visigot ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Francs · Francs і Regne Visigot ·
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·la Placídia · Gal·la Placídia і Regne Visigot ·
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·lècia · Gal·lècia і Regne Visigot ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia · Gàl·lia і Regne Visigot ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Germànics · Germànics і Regne Visigot ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots · Gots і Regne Visigot ·
Guerra gòtica (250-251)
La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Guerra gòtica (250-251) · Guerra gòtica (250-251) і Regne Visigot ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hèruls · Hèruls і Regne Visigot ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània · Hispània і Regne Visigot ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Huns · Huns і Regne Visigot ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà · Imperi Romà і Regne Visigot ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Regne Visigot ·
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Juli Nepot · Juli Nepot і Regne Visigot ·
Libi Sever
Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Libi Sever · Libi Sever і Regne Visigot ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Llista d'emperadors romans d'Orient · Llista d'emperadors romans d'Orient і Regne Visigot ·
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Loira · Loira і Regne Visigot ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Lusitània · Lusitània і Regne Visigot ·
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Majorià · Majorià і Regne Visigot ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mèsia · Mèsia і Regne Visigot ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Narbona · Narbona і Regne Visigot ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Odoacre · Odoacre і Regne Visigot ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ostrogots · Ostrogots і Regne Visigot ·
Pas del Rin
El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pas del Rin · Pas del Rin і Regne Visigot ·
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Procopi Antemi · Procopi Antemi і Regne Visigot ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ròmul Augústul · Ròmul Augústul і Regne Visigot ·
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne dels sueus · Regne Visigot і Regne dels sueus ·
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ricimer · Regne Visigot і Ricimer ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rin · Regne Visigot і Rin ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roine · Regne Visigot і Roine ·
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rugis · Regne Visigot і Rugis ·
Saqueig de Roma (410)
El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Saqueig de Roma (410) · Regne Visigot і Saqueig de Roma (410) ·
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrmates · Regne Visigot і Sàrmates ·
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Segle III · Regne Visigot і Segle III ·
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Setge de Narbona (436) · Regne Visigot і Setge de Narbona (436) ·
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sidoni Apol·linar · Regne Visigot і Sidoni Apol·linar ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus · Regne Visigot і Sueus ·
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric el Gran · Regne Visigot і Teodoric el Gran ·
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric I (rei dels visigots) · Regne Visigot і Teodoric I (rei dels visigots) ·
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric II (rei dels visigots) · Regne Visigot і Teodoric II (rei dels visigots) ·
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tervings · Regne Visigot і Tervings ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tràcia · Regne Visigot і Tràcia ·
Turcilings
Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Turcilings · Regne Visigot і Turcilings ·
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàlia · Regne Visigot і Vàlia ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals · Regne Visigot і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots · Regne Visigot і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot
- Què tenen en comú Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot
- Semblances entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot
Comparació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident té 367 relacions, mentre que Regne Visigot té 268. Com que tenen en comú 72, l'índex de Jaccard és 11.34% = 72 / (367 + 268).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: