Taula de continguts
47 les relacions: Adolf Hitler, Alemany, Armistici entre Itàlia i les forces aliades, Bernard Cyril Freyberg, Białystok, Camp d'extermini de Chełmno, Camp de concentració de Belzec, Caríntia, Comitè d'Alliberament Nacional, Croàcia, Divisions administratives de l'Alemanya nazi, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Eslovènia, Friül, Furlà, Gauleiter, Gueto, Gueto de Varsòvia, Història d'Alemanya, Imperi Carolingi, Imperi Habsburg, Invasió aliada d'Itàlia, Itàlia, Joseph Goebbels, Josip Broz Tito, Ljubljana, Majdanek, Mar Adriàtica, Molí arrosser de San Sabba, Odilo Globočnik, Província d'Udine, Província de Belluno, Província de Trento, Província de Trieste, Regió d'Ístria, Reich, República Social Italiana, Rijeka, Segona Guerra Mundial, Soča, Sobibor, Tercer Reich, Tirol del Sud, Treblinka, Trieste, Zona d'Operacions dels Prealps.
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Adolf Hitler
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Alemany
Armistici entre Itàlia i les forces aliades
LArmistici entre Itàlia i les forces aliades es va concloure el 3 de setembre.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Armistici entre Itàlia i les forces aliades
Bernard Cyril Freyberg
El Tinent General Bernard Cyril Freyberg, 1r Baró Freyberg, VC, GCMG, KCB, KBE, DSO amb 3 Barres (21 de març de 1880 — 4 de juliol de 1963), és potser el soldat i comandant militar més famós de Nova Zelanda, arribant a servir com a Governador General de Nova Zelanda.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Bernard Cyril Freyberg
Białystok
Palau Branicki Białystok (en polonès: Białystok; en belarús: (grafia llatina) Biełastok, (grafia ciríl·lica) Беласток, "Pendent blanc") és la principal ciutat i capital històrica del voivodat (regió) de Podlàquia, a Polònia, i deu el seu nom al riu que la travessa, el (Biala).
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Białystok
Camp d'extermini de Chełmno
Monument commemoratiu ubicat en el terrany de l'antic camp d'extermini. El lema polonès «Pamietamy» significa «Recordem». El camp d'extermini de Chełmno va ser un camp d'extermini nazi que estava situat a 70 km de Łódź, prop d'una petita vila anomenada Chełmno nad Nerem (en alemany: Kulmhof an der Nehr), a la Gran Polònia (la qual estava el 1939 annexada i incorporada a Alemanya sota el nom de Reichsgau Wartheland).
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Camp d'extermini de Chełmno
Camp de concentració de Belzec
Belzec va ser el primer camp d'extermini nazi.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Camp de concentració de Belzec
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Caríntia
Comitè d'Alliberament Nacional
Bandera del Comitè d'Alliberament Nacional (1943-1945) El Comitè d'Alliberament Nacional (en italià: Comitato di Liberazione Nazionale, CLN) va ser una associació de partits i moviments opositors al règim feixista de Benito Mussolini i a l'ocupació alemanya d'Itàlia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Comitè d'Alliberament Nacional
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Croàcia
Divisions administratives de l'Alemanya nazi
Divisions administratives de l'Alemanya nazi, 1944. Alemanya, 1919-1937. NSDAP en 1926, 1928, 1933 i 1937. Després de la supressió dels Ländern (estats) individuals de la República de Weimar el 1934, els Gaue (Singular: Gau) eren les subdivisions administratives de facto de l'Alemanya nazi.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Divisions administratives de l'Alemanya nazi
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Ducat de Caríntia
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Ducat de Carniola
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Eslovènia
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Friül
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Furlà
Gauleiter
Gauleiter fou la denominació dels directors d'una subdivisió territorial del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Gauleiter
Gueto
Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Gueto
Gueto de Varsòvia
Soldats alemanys arrestant jueus durant l'aixecament del Gueto de Varsòvia (maig de 1943). El Gueto de Varsòvia va ser el gueto jueu més gran establert per l'Alemanya Nazi a Varsòvia, capital de Polònia, durant l'Holocaust, en plena Segona Guerra Mundial.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Gueto de Varsòvia
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Història d'Alemanya
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Imperi Carolingi
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Imperi Habsburg
Invasió aliada d'Itàlia
La invasió aliada d'Itàlia va ser el desembarcament aliat sobre la Itàlia continental el 3 de setembre de 1943, realitzat pel 15è Grup d'Exèrcits del general britànic Sir Harold Alexander (format pel Cinquè Exèrcit estatunidenc del tinent general Mark W.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Invasió aliada d'Itàlia
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Itàlia
Joseph Goebbels
va ser un polític alemany que va ocupar el càrrec de ministre per la Il·lustració Pública i Propaganda del Tercer Reich entre 1933 i 1945.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Joseph Goebbels
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Josip Broz Tito
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Ljubljana
Majdanek
Principals camps de concentració nazis a la Polònia ocupada. Mausoleu a Majdanek; conté les cendres de les víctimes, obra de Wiktor Tołkin. Majdanek va ser un camp d'extermini nazi, en territori polonès, construït a quatre quilòmetres de la ciutat de Lublin, prop del límit amb Ucraïna.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Majdanek
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Mar Adriàtica
Molí arrosser de San Sabba
El Molí arrosser de San Sabba és un museu de Trieste (Itàlia).
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Molí arrosser de San Sabba
Odilo Globočnik
Odilo Lotario Globocnik o Odilo Lothar Ludwig Globocnik, també germanitzat com a Globotschnig(g) (21 d'abril del 1904 – 31 de maig de 1945), conegut d'altra banda pel motiu de Globus, va ser un destacat nazi i, posteriorment, un important dirigent de la SS.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Odilo Globočnik
Província d'Udine
La província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Província d'Udine
Província de Belluno
La província de Belluno (vènet Provincia de Bełun) és una província que forma part de la regió de Vèneto dins Itàlia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Província de Belluno
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Província de Trento
Província de Trieste
La Província de Trieste (en eslovè, Tržaška pokrajina) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins Itàlia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Província de Trieste
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Regió d'Ístria
Reich
Reich és una paraula alemanya usada sovint per designar un imperi, un regne o una nació; en alemany sempre té la connotació d'estat imperial sobirà.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Reich
República Social Italiana
Mapa de la RSI La República Social Italiana (Repubblica Sociale Italiana or RSI) o República de Salò va ser un estat titella de l'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Nació" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і República Social Italiana
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Rijeka
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Segona Guerra Mundial
Soča
El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Soča
Sobibor
Estació del camp de Sobibor El camp d'extermini de Sobibor va ser un camp d'extermini nazi, creat al març de 1942, que formava part de l'Operació Reinhard.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Sobibor
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Tercer Reich
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Tirol del Sud
Treblinka
Treblinka és un poble de 350 habitants al gmina de Małkinia Górna, al powiat d'Ostrów Mazowiecka al Voivodat de Masòvia, a uns 80 quilòmetres al nord-est de Varsòvia a l'est de Polònia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Treblinka
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Trieste
Zona d'Operacions dels Prealps
La Zona d'Operacions dels Prealps (1943-1945). La Zona d'Operacions dels Prealps (en alemany: Operationszone Alpenvorland, OZAV) fou un districte creat pel Tercer Reich a la zona prealpina del nord d'Itàlia durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic і Zona d'Operacions dels Prealps