Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Al-Muqaddassí, Aracòsia, Ariana, Baber, Bactriana, Bamian, Chitral, Gazni, Gran Khorasan, Hindu Kush, Indus, Kabul, Kabulistan, Kapisa, Paixtunistan, Paixtus, Paropamisades, Pèrsia, Peshawar, Província de Jalal-Abad, Província de Kabul, Província de Laghman, Província de Zabul, Riu Kabul, Sistan, Tukharistan, Vall de Kabul, Vall del Swat, Xuan Zang.
Al-Muqaddassí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí, més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab.
Nou!!: Kabulistan і Al-Muqaddassí · Veure més »
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Nou!!: Kabulistan і Aracòsia · Veure més »
Ariana
Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.
Nou!!: Kabulistan і Ariana · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Kabulistan і Baber · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Kabulistan і Bactriana · Veure més »
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Nou!!: Kabulistan і Bamian · Veure més »
Chitral
Chitral fou un estat indígena a l'actual Pakistan, a la regió del Balawaristan, que va existir fins al 1969.
Nou!!: Kabulistan і Chitral · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Kabulistan і Gazni · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Kabulistan і Gran Khorasan · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Kabulistan і Hindu Kush · Veure més »
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Nou!!: Kabulistan і Indus · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Kabulistan і Kabul · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Kabulistan і Kabulistan · Veure més »
Kapisa
* Regne de Kapisa governat pels Kabulxàhides.
Nou!!: Kabulistan і Kapisa · Veure més »
Paixtunistan
Paixtunistan (farsi: پشتونستان) o Pakhtunistan (farsi: پختونستان), és el nom que els nacionalistes paixtuns donen al seu territori ètnic dins Pakistan.
Nou!!: Kabulistan і Paixtunistan · Veure més »
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Nou!!: Kabulistan і Paixtus · Veure més »
Paropamisades
Els paropamisades (en llatí paropamisadae, en grec antic Παροπαμισάδαι) era el nom col·lectiu d'un grup de petites tribus que vivien a les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush).
Nou!!: Kabulistan і Paropamisades · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Kabulistan і Pèrsia · Veure més »
Peshawar
Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).
Nou!!: Kabulistan і Peshawar · Veure més »
Província de Jalal-Abad
La província de Jalal-Abad (en kirguís: Жалал-Абад областы; en rus: Джалал-Абадская область) és una província (óblast) del Kirguizstan.
Nou!!: Kabulistan і Província de Jalal-Abad · Veure més »
Província de Kabul
Districtes La província de Kabul és una divisió administrativa de l'Afganistan, una de les diverses províncies que formen l'estat.
Nou!!: Kabulistan і Província de Kabul · Veure més »
Província de Laghman
Laghman és una de les 34 províncies de l'Afganistan.
Nou!!: Kabulistan і Província de Laghman · Veure més »
Província de Zabul
La província de Zabul (paixtu زابل) és una divisió administrativa de l'Afganistan creada el 1964 segregada de la província de Kandahar, amb capital a Kalat-i-Ghilzai.
Nou!!: Kabulistan і Província de Zabul · Veure més »
Riu Kabul
Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul, conegut en època clàssica com Cophes, és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan.
Nou!!: Kabulistan і Riu Kabul · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Kabulistan і Sistan · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Kabulistan і Tukharistan · Veure més »
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Nou!!: Kabulistan і Vall de Kabul · Veure més »
Vall del Swat
La vall del Swat són les terres de la conca del riu Swat, districte de Swat al Pakistan, a la província del Khyber Pakhtunkhwa (nom que des del 19 d'abril de 2010 porta l'antiga Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, NWFP). El riu baixa des de l'Hindu Kush i creua tot el districte de Swat seguint cap a altres districtes (desaigua al riu Kabul). A la vall de Swat hi ha el pont Ayub, una atracció turística. Hi ha alguns projectes de preses hidroelèctriques. Al seu curs inferior hi ha diversos jaciments arqueològics de la cultura de Gandhara. Alexandre el Gran hauria estat a la vall (la Souastene dels autors grecs) amb el seu exèrcit el 327 aC. Després de la civilització budista de Gandhara fou part dels dominis dels turcs Shahis i a la seva caiguda dels hindushàhides. Al segle X va caure en mans dels musulmans. Els seus habitants haurien estat parlants de llengües índies o dardíques però vers el fou poblat per afganesos (paixtus primer del clan dilazak i després sobretot del clan yusufzay, ara anomenats paixtus de Swat o swati pashtus); subsisteixen alguns parlants de llengües dardíques a les zones muntanyoses, els Torwals i els Garwis. Va ser un estat independent gairebé sempre encara que sotmès de vegades (nominalment) a poders exteriors, i a partir del la seva història està lligada a la de Dir, Chitral i Bajaur. El principat va emergir com a separat de facto amb un govern polític i un religiós el 1818 a causa del moviment islamista de Sayyid Ahmad de Bareilly conegut com a Ahmad Brelwi (+1831); l'akhund Abd al-Ghafur es va establir com a cap religiós el 1835 a Saydu o Saidu (al Swat inferior) governant fins a 1877 (el 1863 els britànics van fer la seva famosa campanya d'Ambela) i després d'un temps de lluites fins al 1896 va retornar als sobirans de Dir. El 1897 la vall del Swat (però no el Dir) va estar implicat en la revolta de Malakand dirigida per Mulla Sad Allah anomenat Sartor ("el Boig"). El 1901 una branca del ferrocarril va arribar de Nawshara o Nowshera a Dargai fins al peu del coll de Malakand. El poder temporal des de 1818 era exercit èl padishah Sayyid Akbar de Sitana, el patró de Sayyid Brelwi i cap de la guerra contra els sikhs, i a la seva mort el 1857 per Sayyid Mubarak Shah Sahib fins a la seva deposició el 1863. A la mort de l'Akhund Abd al-Ghafur el 1877 i el govern dels seus dos fills, la família de Sayyid Akbar va recuperar el poder polític mentre que el religiós va entrar en disputa entre quatre nets de l'Akhund, coneguts com els Miyanguls o Mianguls. El 1915 una assemblea tribal va reconèixer padishah a Sayyid Abdul-Jabbar Khani descendent de Sayyid Akbar, però va tenir dificultats i no va aconseguir el suport britànic; el 1917 un altre padishah, Miangul Golshahzada Abdul-Wadud, fou aclamat per una altra assemblea o jirga, i aquesta vegada fou reconegut pels britànics; el 1926 Miangul Golshahzada Abdul-Wadud va aconseguir excloure definitivament als descendents de Sayyid Akhbar del govern i això fou acceptat pels britànics, i el govern de l'Índia li va donar el títol de wali o sobirà e l'estat de Swat; es va expandir i a la seva mort el 1949 l'estat arribava al nord i est al Kohistan de l'Indus i també controlava el Buner. El va succeir el seu fill Miangul Abdul-Haqq Jahan Zeb que va optar per formar part del Pakistan però va conservar amplia autonomia en els afers interns governant amb un consell consultiu. Els sobirans de Swat van subsistir fins al 1969 quan Pakistan va declarar abolit l'estat i el va integrar a l'administració regular. La demografia de la regió es va veure alterada per un fort creixement que exhaureix els recursos de la regió; la vall es va fer famosa a finals del 2009 per una curta guerra que va enfrontar als anomenats talibans de Swat amb l'exèrcit pakistanès.
Nou!!: Kabulistan і Vall del Swat · Veure més »
Xuan Zang
Xuan Zang o Xuanzang (xinès: 玄奘; pinyin: Xuán Zàng; Wade-Giles: Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.
Nou!!: Kabulistan і Xuan Zang · Veure més »
Redirigeix aquí:
Paropamisadon, Regió de Kabul, Sidjistan, Sijistan, Takharistan, Zabul, Zabulistan.
