Taula de continguts
43 les relacions: Abd-Al·lah ibn Abbàs, Abu-Hanifa an-Numan, Abu-l-Layth as-Samarqandí, Al-Farabí, Al-Hujwirí, Alcorà, Aràbia preislàmica, Ésser humà, Àngels en l'islam, Cristianisme, Diable, Dimoni, Epítet, Esperit, Eva, Germans de la Puresa, Gran campanya de Badr, Hadit, Iblís, Ibn al-Arabí, Ibn Barrajan, Infern, Islam, Jinn, Judaisme, Llibre d'Henoc, Lliure albir, Mahoma, Mutazilisme, Noranta-nou noms de Déu, Ontologia, Pensament islàmic, Politeisme, Pregària salat, Ramadà, Sahih Bukharí, Sahih Múslim, Salomó d'Israel, Satanàs, Sufisme, Tafsir, Xara, Xaria.
Abd-Al·lah ibn Abbàs
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Abbàs o ibn al-Abbàs, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Abbàs, també anomenat al-Hibr (‘el Doctor’) i al-Bahr (‘el Mar’) (Hijaz, vers 619-688) fou un musulmà de la primera generació i és considerat un dels savis més grans d'aquesta primera generació.
Veure Xaitan і Abd-Al·lah ibn Abbàs
Abu-Hanifa an-Numan
An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.
Veure Xaitan і Abu-Hanifa an-Numan
Abu-l-Layth as-Samarqandí
Abu-l-Layth Nasr ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Ibrahim as-Samarqandí, més conegut com a Abu-l-Layth as-Samarqandí o com a Imam al-Hudà, fou un teòleg hanefita del (mort entre 983 i 1003).
Veure Xaitan і Abu-l-Layth as-Samarqandí
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Veure Xaitan і Al-Farabí
Al-Hujwirí
, més conegut com ʿAlī Hujwīrī (o al-Hujwīrī) i reverencialment com Dātā Ganj Bakhsh, va ser un predicador i musulmà persa, teòleg i musulmà persa del segle XI.
Veure Xaitan і Al-Hujwirí
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Xaitan і Alcorà
Aràbia preislàmica
yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.
Veure Xaitan і Aràbia preislàmica
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Xaitan і Ésser humà
Àngels en l'islam
Els àngels o malàïka, en singular malak (en plural), són criatures divines, éssers espirituals creats per Déu, en els quals tot musulmà ha de creure.
Veure Xaitan і Àngels en l'islam
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Xaitan і Cristianisme
Diable
Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.
Veure Xaitan і Diable
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Veure Xaitan і Dimoni
Epítet
Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.
Veure Xaitan і Epítet
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Veure Xaitan і Esperit
Eva
Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
Veure Xaitan і Eva
Germans de la Puresa
Els Germans de la Puresa o Germans de la Sinceritat foren una societat secreta de filòsofs musulmans d'as-Salamiyya, Síria, o de Bosra, Síria, dels segles VIII o X dC.
Veure Xaitan і Germans de la Puresa
Gran campanya de Badr
L'anomenada gran campanya de Badr fou una batalla entre musulmans i mequís que va tenir lloc a Badr el 17 de març del 624.
Veure Xaitan і Gran campanya de Badr
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Veure Xaitan і Hadit
Iblís
Iblís (en àrab إبليس, Iblīs), a l'islam, és el nom de l'àngel caigut i aquest nom significa «privat de tota bondat».
Veure Xaitan і Iblís
Ibn al-Arabí
Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Arabí al-Hatimí at-Taí al-Andalussí (Múrcia, 7 d'agost de 1165 - Damasc, 16 de novembre de 1240), més conegut simplement com a Ibn al-Arabí o Ibn Arabí, així com pels seus làqabs aix-Xaykh al-Àkbar (‘el Més gran Mestre’) i Muhyi-d-Din (‘Vivificador de la Religió’), fou un destacat sufí, filòsof i poeta andalusí musulmà.
Veure Xaitan і Ibn al-Arabí
Ibn Barrajan
Abu-l-Hàkam Abd-as-Salam ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad al-Lakhmí al-Ixbilí, més conegut com a Ibn Barrajan, fou un teòleg andalusí, d'origen magrebí.
Veure Xaitan і Ibn Barrajan
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Veure Xaitan і Infern
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Xaitan і Islam
Jinn
Un jinn (plural, mot segurament emparentat amb el llatí, ‘geni’) és una criatura sobrenatural citada en la religió islàmica, on se la presenta com la tercera raça creada per Déu, de rang inferior als àngels.
Veure Xaitan і Jinn
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Xaitan і Judaisme
Llibre d'Henoc
El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes.
Veure Xaitan і Llibre d'Henoc
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Veure Xaitan і Lliure albir
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Xaitan і Mahoma
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Veure Xaitan і Mutazilisme
Noranta-nou noms de Déu
Els noranta-nou noms de Déu (‘els més bells noms de Déu’) són noranta-nou atributs o formes de referir-se a Déu en l'islam.
Veure Xaitan і Noranta-nou noms de Déu
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Veure Xaitan і Ontologia
Pensament islàmic
El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Veure Xaitan і Pensament islàmic
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Veure Xaitan і Politeisme
Pregària salat
''Pregària al Caire'' per Jean-Léon Gérôme, 1865. La salat (plural ṣalawāt) és la pregària o oració canònica de la religió islàmica, i constitueix el segon dels cinc pilars de l'islam.
Veure Xaitan і Pregària salat
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Veure Xaitan і Ramadà
Sahih Bukharí
El Sahih al-Bukharí és un dels sis reculls canònics de hadits (relats transmesos per tradició oral sobre la vida del profeta Muhàmmad) de l'islam sunnita.
Veure Xaitan і Sahih Bukharí
Sahih Múslim
El Sahih Múslim —— és un dels sis reculls canònics de hadits (relats transmesos per tradició oral sobre la vida del profeta Muhàmmad) de l'islam sunnita.
Veure Xaitan і Sahih Múslim
Salomó d'Israel
El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.
Veure Xaitan і Salomó d'Israel
Satanàs
Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.
Veure Xaitan і Satanàs
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Veure Xaitan і Sufisme
Tafsir
El tafsir (‘interpretació’) és la ciència islàmica de l'exegesi, que s'aplica principalment a l'Alcorà.
Veure Xaitan і Tafsir
Xara
* Xara (llei islàmica).
Veure Xaitan і Xara
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Veure Xaitan і Xaria
També conegut com Shaytan, Xaytan.