Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Abadia de Montecassino, Abat, Anglaterra, Bonifaci de Fulda, Eichstätt, Església Catòlica Romana, Família benedictina, Heidenheim, Papa Gregori III, Papa Lleó VII, Papa Lleó VIII, Petronax, Ricard el Pelegrí, Roma, Sant, Terra Santa, Turíngia, Valpurga de Heidenheim, Waltham Forest, Wessex, Wunibald, 670, 7 de juliol, 700, 722, 786, 870, 935.
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Abadia de Montecassino · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Abat · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Anglaterra · Veure més »
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Bonifaci de Fulda · Veure més »
Eichstätt
Vista d'Eichstätt Residenzplatz al centre d'Eichstätt Catedral d'Eichstätt El Willibaldsburg sobre Eichstätt Eichstätt, anteriorment anomenada Eichstädt o Aichstädt) és una població de Baviera, Alemanya i la capital del Districte d'Eichstätt. Es troba a la riba del riu Altmühl, a les coordenades, el 2002 tenia 13.078 habitants. És la seu de la Universitat Catòlica d'Eichstätt-Ingolstadt (Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt), l'única universitat catòlica d'Alemanya. La K-U va ser fundada l'any 1980. Sant Willibald fundà el bisbat d'Eichstätt l'any 741. Eichstätt és famós per les seves pedreres de Solnhofen Plattenkalk (pedra calcària del Juràssic) que conserva fòssils de l'Archaeopteryx trobats per Jakob Niemeyer. Hortus Eystettensis (Jardí d'Eichstätt) és el nom d'un important llibre sobre botànica publicat el 1613 per Basilius Besler. A Eichstätt hi ha la fàbrica de cervesa Privatbrauerei Hofmühl, fundada el 1492.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Eichstätt · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Església Catòlica Romana · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Família benedictina · Veure més »
Heidenheim
Heidenheim és un municipi situat al districte de Weißenburg-Gunzenhausen, a l'estat federat de Baviera (Alemanya), amb una població de 2016 d'uns 2.595 habitants (2016).
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Heidenheim · Veure més »
Papa Gregori III
Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Papa Gregori III · Veure més »
Papa Lleó VII
Lleó VII (Roma, ? – 13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Església Catòlica del 936 al 939.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Papa Lleó VII · Veure més »
Papa Lleó VIII
Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Papa Lleó VIII · Veure més »
Petronax
L'Abadia de Montecassino Petronax (Brescia, Llombardia, ca. 670 - Abadia de Montecassino, Laci, 7 de maig del 747) fou un monjo benedictí, abat de Montecassino.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Petronax · Veure més »
Ricard el Pelegrí
Ricard el Pelegrí, o Ricard, rei d'Anglaterra, Ricard el Saxó o Ricard de Lucca, (Wessex, Anglaterra, s. VII - Lucca, 722) fou un noble anglès que va fer pelegrinatge a Roma i va morir a Lucca.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Ricard el Pelegrí · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Roma · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Sant · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Terra Santa · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Turíngia · Veure més »
Valpurga de Heidenheim
Valpurga o Walburga de Heidenheim (Devonshire, Wessex, ca. 710 - Heidenheim, Baden-Württemberg, 777 o 779) fou una monja anglosaxona, abadessa a Heidenheim.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Valpurga de Heidenheim · Veure més »
Waltham Forest
Waltham Forest és un districte londinenc, del Regne Unit.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Waltham Forest · Veure més »
Wessex
Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Wessex · Veure més »
Wunibald
Wunibald o Winibald de Heidenheim (Wessex, 701 - Heidenheim, Baden-Württemberg, Alemanya, 761) (en alemany, Wunibald, Wynnebald o Winnebald) fou un eclesiàstic anglosaxó, abat del monestir doble de Heidenheim.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і Wunibald · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і 670 · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і 7 de juliol · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і 700 · Veure més »
722
El 722 (DCCXXII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і 722 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і 786 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і 870 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Willibald d'Eichstätt і 935 · Veure més »
