Taula de continguts
20 les relacions: Abadia de Montecassino, Benet de Núrsia, Benevent, Brescia, Cassino, Família benedictina, Gregori II (papa), Laterà, Longobards, Monestir, Orde de Sant Benet, Papa Zacaries, Regla de sant Benet, Sant, Sarraïns, 670, 7 de maig, 717, 742, 747.
- Abats de Montecassino
- Benedictins italians
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Veure Petronax і Abadia de Montecassino
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Veure Petronax і Benet de Núrsia
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Veure Petronax і Benevent
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Veure Petronax і Brescia
Cassino
Cassino és una ciutat italiana de la província de Frosinone a la regió del Laci, a la Vall Llatina.
Veure Petronax і Cassino
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Veure Petronax і Família benedictina
Gregori II (papa)
Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.
Veure Petronax і Gregori II (papa)
Laterà
Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.
Veure Petronax і Laterà
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Petronax і Longobards
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Petronax і Monestir
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Petronax і Orde de Sant Benet
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Veure Petronax і Papa Zacaries
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Veure Petronax і Regla de sant Benet
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Petronax і Sant
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Petronax і Sarraïns
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Petronax і 670
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Petronax і 7 de maig
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Petronax і 717
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Petronax і 742
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Petronax і 747
Vegeu també
Abats de Montecassino
Benedictins italians
- Amat de Montecassino
- Anaclet II
- Anselm de Canterbury
- Anselm de Nonantola
- Benedetto Castelli
- Cosma Orsini
- Fra Mauro
- Franchino Gaffurius
- Gerard Sagredo
- Gherardello da Firenze
- Gregori XVI
- Guido Grandi
- Guido d'Arezzo
- Guillem de Volpiano
- Joan de Matera
- Joan de Vicenza
- Jofre de Foixà
- Lanfranc
- Maur abat
- Papa Celestí V
- Papa Deodat II
- Pasqual II
- Pau el Diaca
- Pere Damià
- Pere I de Cava
- Pere Igni
- Pere Orsèol
- Petronax
- Pius VII
- Plàcid de Subiaco
- Rainier de Split
- Romuald de Ravenna
També conegut com Petronax de Montecassino, Sant Petronax.