Taula de continguts
27 les relacions: Al·lòfon, Arrodoniment vocàlic, Conca amazònica, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant postalveolar, Consonant velar, Daniel Everett, Fonema, Idiolecte, Llengües chapacura-wañam, Oclusiva alveolar sorda, Onomatopeia, Poble wariʼ, Punt d'articulació, Vibrant bilabial sonora, Vocal, Vocal anterior, Vocal posterior, Vocal semitancada.
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Wariʼ і Al·lòfon
Arrodoniment vocàlic
En fonètica, larrodoniment vocàlic es refereix a un tipus de labialització consistent en protuberar els llavis formant una forma rodona durant l'articulació de la vocal.
Veure Wariʼ і Arrodoniment vocàlic
Conca amazònica
La conca amazònica engloba tot el conjunt de recursos hídrics que convergeixen al riu Amazones.
Veure Wariʼ і Conca amazònica
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Wariʼ і Consonant africada
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Wariʼ і Consonant aproximant
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Veure Wariʼ і Consonant bategant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Wariʼ і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Wariʼ і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Wariʼ і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Wariʼ і Consonant glotal
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Wariʼ і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Wariʼ і Consonant oclusiva
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Wariʼ і Consonant postalveolar
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Wariʼ і Consonant velar
Daniel Everett
Daniel L. Everett (Holtville, 1951) és professor de fonètica i fonologia a la Universitat de Manchester.
Veure Wariʼ і Daniel Everett
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Wariʼ і Fonema
Idiolecte
Un idiolecte és la varietat més petita d'una llengua, o sigui, la variant característica de l'individu.
Veure Wariʼ і Idiolecte
Llengües chapacura-wañam
Les família de llengües chapacura-wañám, també dites chapacura-guanán (Moreno Cabrera), chapakura-wanham o simplement chapakura, és un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Bolívia.
Veure Wariʼ і Llengües chapacura-wañam
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Wariʼ і Oclusiva alveolar sorda
Onomatopeia
'''Onomatopeies''' que decoren el carrer Bruniquer de Barcelona Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula.
Veure Wariʼ і Onomatopeia
Poble wariʼ
Els wariʼ, també coneguts com a Pakaa Nova, són un poble indígena del Brasil, que viuen a set viles de la selva amazònica a l'estat de Rondônia.
Veure Wariʼ і Poble wariʼ
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Wariʼ і Punt d'articulació
Vibrant bilabial sonora
La vibrant bilabial sonora és un so de la parla que es representa com en l'AFI (semblant a una B majúscula) i està present en unes poques llengües, com el pirahã.
Veure Wariʼ і Vibrant bilabial sonora
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Wariʼ і Vocal
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Wariʼ і Vocal anterior
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Wariʼ і Vocal posterior
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Wariʼ і Vocal semitancada