Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Artigatge, Llengües chapacura-wañam, Moré, Nòmada, Oro Win, Pobles indígenes del Brasil, Poligínia, Putrefacció, Riu Mamoré, Rondônia, Selva amazònica, Serviço de Proteção ao Índio, Terra preta, Torá, Tupís, Víscera, Vòmit, Wariʼ.
Artigatge
Inici d'un artigatge (Santa Fe, província de Veraguas, Panamà). L'artigatge és la desforestació d'un tros de terra on es cremen els arbres, arbustos i herbes, que les poblen amb l'objectiu de convertir-lo en un camp de conreu.
Nou!!: Poble wariʼ і Artigatge · Veure més »
Llengües chapacura-wañam
Les família de llengües chapacura-wañám, també dites chapacura-guanán (Moreno Cabrera), chapakura-wanham o simplement chapakura, és un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Bolívia.
Nou!!: Poble wariʼ і Llengües chapacura-wañam · Veure més »
Moré
El moré o itene és una llengua de la família chapacura-wañam parlada a Bolívia i el Brasil.
Nou!!: Poble wariʼ і Moré · Veure més »
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Nou!!: Poble wariʼ і Nòmada · Veure més »
Oro Win
L'Oro Win és una llengua chapacurana moribunda parlada al llarg dels trams superiors del riu Pacaás Novos al Brasil.
Nou!!: Poble wariʼ і Oro Win · Veure més »
Pobles indígenes del Brasil
Els pobles indígenes del Brasil comprenen un gran nombre de diferents grups ètnics que habitaven l'actual territori brasiler abans de l'arribada dels europeus al.
Nou!!: Poble wariʼ і Pobles indígenes del Brasil · Veure més »
Poligínia
Països que autoritzen la poligínia el 2006 (en verd) La poligínia és per un home el fet de tenir diverses esposes o, en general, la situació d'una espècie animal en la qual el mascle s'aparella amb diverses femelles.
Nou!!: Poble wariʼ і Poligínia · Veure més »
Putrefacció
Evolució d'un préssec amb imatges preses cada dotze hores La putrefacció o la descomposició és el procés pel qual la matèria anteriorment viva degenera per arribar a una forma més simple de matèria, la matèria mineral.
Nou!!: Poble wariʼ і Putrefacció · Veure més »
Riu Mamoré
El riu Mamoré és un afluent del riu Amazones.
Nou!!: Poble wariʼ і Riu Mamoré · Veure més »
Rondônia
Rondonia és un estat del Brasil localitzat a la regió Nord.
Nou!!: Poble wariʼ і Rondônia · Veure més »
Selva amazònica
miniatura La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical.
Nou!!: Poble wariʼ і Selva amazònica · Veure més »
Serviço de Proteção ao Índio
El Serviço de Proteção aos Índios e Localização de Trabalhadores Nacionais (SPILTN), part constituent del Ministeri d'Agricultura, Indústria i Comerç (MAIC), fou un organisme públic del Brasil creat durant el govern del president Nilo Peçanha, el 1910, amb l’objectiu de prestar assistència a la població indígena del Brasil.
Nou!!: Poble wariʼ і Serviço de Proteção ao Índio · Veure més »
Terra preta
Terra preta (derivat del portuguès: “terra negra”, el nom complet en portuguès del Brasil és Terra preta do indio és un tipus de sòl antropogènic, fet pels amerindis brasilers, a la zona de l'Amazònia. El nom de terra preta es deu a l'alt contingut de carbó vegetal i altres substàncies orgàniques que els amerindis van incorporar a aquests sòls que, en estat natural, són relativament infèrtils. Un tipus de sòl antropogènic no tan transformat de l'Amazònia, de color bru, es coneix com a Terra mulata. “Discovery and awareness of anthropogenic amazonian dark earths (terra preta)”, by William M. Denevan, University of Wisconsin–Madison, and William I. Woods, University of Kansas. Molts sòls de la terra baixa en els tròpics humits, en estat natural, com per exemple l'oxisol, resulten massa poc fèrtils per a sostenir l'agricultura a llarg termini. Als tròpics humits la descomposició de la matèria orgànica és molt ràpida per les altes temperatures, molta pluja i la manca de minerals que estabilitzin el sòl. La terra preta de creació humana, en canvi, resulta fèrtil d'una manera sostenible. El carbó vegetal, provinent de la combustió incompleta de material orgànic, és essencial per a aquest efecte. La terra preta conté 70 vegades més carbó vegetal que les terres que l'envolten. Per la seva estructura aromàtica policíclica el carbó vegetal és microbiològicament estable i persisteix en el medi ambient durant segles. El carbó vegetal prové de la fusta que es fa servir per a cuinar; altres materials que es van incorporar al sòl inclouen fragments de ceràmica, matèria orgànica provinent de residus vegetals, fems, espines de peixos, ossos d'animals i altres que proporcionen la diversitat d'elements necessaris per a la fertilitat del sòl: nitrogen, fòsfor, potassi, calci, zinc, manganès, etc. L'origen de la terra preta és precolombí, entre 450 aC. i 950 dC.“Historical Ecology and Future Explorations” in “Amazonian Dark Earths: origin, properties, and management” by J. Lehmann, N. Kaampf, W.I. Woods, W. Sombroek, D.C. Kern, T.J.F. Cunha et al., Chapter 23, 2003. (Clark Erickson), pp. 484 La fondària de la terra preta pot arribar a 2 metres. Es troba en extensions de 20 a 350 hectàrees i s'estima que a l'Amazonia central ocupa un total d'unes 50.000 hectàrees.
Nou!!: Poble wariʼ і Terra preta · Veure més »
Torá
El torá (toraz) és una llengua chapacura extingida que s'havia parlat al llarg dels trams inferiors del riu Marmelos al Brasil.
Nou!!: Poble wariʼ і Torá · Veure més »
Tupís
Dona tupí. Albert Eckhout (Museu Nacional de Dinamarca). Llengües tupís (violeta) i llengües tupí-guaranís (rosa) en l'actualitat i àrees d'extensió probables en el passat. Els tupís engloben diverses ètnies diferents que parlen llengües tupí-guaraní.
Nou!!: Poble wariʼ і Tupís · Veure més »
Víscera
ronyons són un exemple de víscera Una víscera o, col·loquialment, entranya, és un òrgan contingut en alguna de les cavitats esplàcniques del cos humà i animal (toràcica, abdominal i pelviana).
Nou!!: Poble wariʼ і Víscera · Veure més »
Vòmit
XIV del Tacuinum Sanitatis El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.
Nou!!: Poble wariʼ і Vòmit · Veure més »
Wariʼ
El Wariʼ (també Orowari, Wari, Pacaá Novo, Pacaás Novos, Pakaa Nova, Pakaásnovos) és l'única llengua vibrant que queda de la família de llengües chapacuranes de la regió fronterera brasiler-boliviana de la conca amazònica.
Nou!!: Poble wariʼ і Wariʼ · Veure més »
