Taula de continguts
80 les relacions: Apià, Apuleu, Arc de Septimi Sever, August, Aulus Gel·li, Bona Dea, Caca, Cacus, Camèria, Camp de Mart, Capitolí, Cató el Censor, Cècul, Ciclop, Circ Flamini, Comitium, Concòrdia, Corpus Inscriptionum Latinarum, Cupido i Psique, Déu, Dionisi d'Halicarnàs, Edil romà, Eneida, Estrabó, Etna, Etruscs, Fòrum Romà, Ferònia, Fidenes, Flamen, Forja, Fortuna (mitologia), Georges Dumézil, Gneu Flavi, Harúspex, Hefest, Horaci Cocles, Iconografia, Illes Eòlies, Júpiter (mitologia), Laci, Lar, Lemnos, Lledoner, Luci Cinci Aliment, Macrobi, Mar Tirrena, Marc Terenci Varró, Mòdena, Mitologia grega, ... Ampliar l'índex (30 més) »
- Hefest
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Vulcà і Apià
Apuleu
* Apuleu, nomen dels membres de la gens Apuleia.
Veure Vulcà і Apuleu
Arc de Septimi Sever
Larc de Septimi Sever (en llatí: Arcus Septimii Severi, en italià: Arco di Settimio Severo) és un arc de triomf de tres arcs (amb una obertura central flanquejada per dues de laterals més petites) situat a Roma, a l'angle nord-est del Fòrum romà, i s'aixeca sobre un sòcol de travertí originàriament accessible només per mitjà d'escales.
Veure Vulcà і Arc de Septimi Sever
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Vulcà і August
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Veure Vulcà і Aulus Gel·li
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Veure Vulcà і Bona Dea
Caca
Caca era, en la mitologia romana, una deessa molt antiga.
Veure Vulcà і Caca
Cacus
Hèrcules i Cacus, Palazzo Vecchio, Florència En la mitologia romana, Cacus (grec antic: ὁ Κᾶκος -ου; llatí: Cācus ī) era una divinitat del foc o potser només el numen d'un indret.
Veure Vulcà і Cacus
Camèria
Camèria (en Camerium o Cameria en Καμερία) va ser una ciutat del Latium esmentada per Titus Livi com una possessió dels Prisci Latini, presa per Tarquini Prisc.
Veure Vulcà і Camèria
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Veure Vulcà і Camp de Mart
Capitolí
Capitolí (en Capitolinus) era un cognomen que portaren diverses gens romanes (principalment de la gens Mànlia i de la gens Quíntia), sens dubte adoptat perquè en qualque moment una part dels seus membres habitava al Capitoli, un dels turons de Roma.
Veure Vulcà і Capitolí
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Vulcà і Cató el Censor
Cècul
Segons la mitologia romana, Cècul (en Caeculus) fou un heroi fill de Vulcà i de Preneste.
Veure Vulcà і Cècul
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Veure Vulcà і Ciclop
Circ Flamini
Mapa de l'antiga ciutat de Roma. En roig la situació del circ Flamini. El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber.
Veure Vulcà і Circ Flamini
Comitium
Dibuix del s.XIX, basat en l'aspecte que devia tenir l'any 44 aC. El ''Comitium'' és l'estructura circular que hi ha al fons a l'esquerra. El Comitium era el nom d'un espai a l'aire obert on els antics romans es trobaven per a fer reunions públiques, però que també tenia importància religiosa.
Veure Vulcà і Comitium
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Veure Vulcà і Concòrdia
Corpus Inscriptionum Latinarum
Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.
Veure Vulcà і Corpus Inscriptionum Latinarum
Cupido i Psique
Alguns artistes en posar títol a les seves obres inspirades en la narració de ''Cupido i Psique'' han preferit fer servir un dels altres noms de Cupido, com en aquesta pintura de William-Adolphe Bouguereau (1889), anomenada ''Psique i Amor''. Cupido i Psique és un dels contes narrats a la novel·la del segle II Les Metamorfosis, de l'escriptor romano-africà Luci Apuleu.
Veure Vulcà і Cupido i Psique
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Vulcà і Déu
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Vulcà і Dionisi d'Halicarnàs
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Vulcà і Edil romà
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Vulcà і Eneida
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Vulcà і Estrabó
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Veure Vulcà і Etna
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Vulcà і Etruscs
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Vulcà і Fòrum Romà
Ferònia
Ferònia (llatí Feronia) (grec Φερωνία, Estrabó; Λοῦκος Φηρωνίας, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa.
Veure Vulcà і Ferònia
Fidenes
Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.
Veure Vulcà і Fidenes
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Veure Vulcà і Flamen
Forja
Forjador La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.
Veure Vulcà і Forja
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Veure Vulcà і Fortuna (mitologia)
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Veure Vulcà і Georges Dumézil
Gneu Flavi
Gneu Flavi (en llatí Cnaeus Flavius) era el fill d'un llibert de nom incert (Titus Livi l'anomena Cneius,Titus Livi Ab Urbe Condita, IX.46 Aule Gel·li i Plini el Vell l'anomenen Annius) i de naixement humil, que es va convertir en un jurista i magistrat d'anomenada.
Veure Vulcà і Gneu Flavi
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Veure Vulcà і Harúspex
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Veure Vulcà і Hefest
Horaci Cocles
Publi Horaci Cocles (Horaci el borni) (en llatí Publius Horatius Cocles) va ser un mític heroi romà que va defensar el pont Sublici, l'únic pont que unia Roma amb la riba dreta del Tíber, junt amb Espuri Larci Flau i Tit Hermini Aquilí contra l'exèrcit etrusc complet, sota el comandament del rei Porsenna, per donar temps als romans de destruir-lo.
Veure Vulcà і Horaci Cocles
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Veure Vulcà і Iconografia
Illes Eòlies
Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.
Veure Vulcà і Illes Eòlies
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Vulcà і Júpiter (mitologia)
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Vulcà і Laci
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Vulcà і Lar
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Veure Vulcà і Lemnos
Lledoner
El lledoner (Celtis australis L.), també conegut com a lledó, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica.
Veure Vulcà і Lledoner
Luci Cinci Aliment
Luci Cinci Aliment (en llatí Lucius Cincius Alimentus) va ser un famós annalista i jurista romà del.
Veure Vulcà і Luci Cinci Aliment
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Vulcà і Macrobi
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Veure Vulcà і Mar Tirrena
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Vulcà і Marc Terenci Varró
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Vulcà і Mòdena
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Vulcà і Mitologia grega
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Vulcà і Mitologia romana
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Vulcà і Ovidi
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Veure Vulcà і Palestrina
Pisó
Pisó (en llatí Piso) era el cognomen de la branca més distingida de la gens Calpúrnia, una família romana d'origen plebeu.
Veure Vulcà і Pisó
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Veure Vulcà і Plaute
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Veure Vulcà і Plini el Jove
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Vulcà і Plini el Vell
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Vulcà і Plutarc de Queronea
Pozzuoli
Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.
Veure Vulcà і Pozzuoli
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Veure Vulcà і Província de Saragossa
Quadriga
Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.
Veure Vulcà і Quadriga
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Vulcà і Ròmul i Rem
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Veure Vulcà і Rea (mitologia)
Rostra
Rostra, nom llatí que literalment vol dir becs, fou la denominació aplicada a unes plataformes del fòrum dalt de les quals els oradors s'adreçaven al poble.
Veure Vulcà і Rostra
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Veure Vulcà і Servi Maure Honorat
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Veure Vulcà і Servi Tul·li
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Veure Vulcà і Sext Pompeu Fest
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Vulcà і Sicília
Terracina
Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.
Veure Vulcà і Terracina
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Vulcà і Titus Livi
Titus Taci
''La intervenció de les sabines'', de Jacques-Louis David, mostra '''Titus Taci''' a l'esquerra. Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.
Veure Vulcà і Titus Taci
Tuf
El tuf és un tipus de roca volcànica lleugera, de consistència porosa, formada per l'acumulació de cendres o altres elements volcànics molt petits expel·lits pels respiradors durant una erupció volcànica.
Veure Vulcà і Tuf
Veda
Els Veda (‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.
Veure Vulcà і Veda
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Veure Vulcà і Vesta (mitologia)
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Veure Vulcà і Victòria (mitologia)
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Vulcà і Virgili
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Veure Vulcà і Vitruvi
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Vulcà і Volcà
Vulcanàlia
Vulcanàlia (en llatí Vulcanalia) va ser un festival celebrat a l'antiga Roma en honor de Vulcà el dia 23 d'agost de cada any, amb jocs al circ Flamini, on la deïtat tenia un temple dedicat.
Veure Vulcà і Vulcanàlia
Vulcà (planeta)
consulta.
Veure Vulcà і Vulcà (planeta)
Vegeu també
Hefest
També conegut com Vulcà (mitologia).