Taula de continguts
40 les relacions: Azimut, Bola, Bola (matemàtiques), Codi perfecte, Coeficient binomial, Derivada, Desigualtat de Gautschi, Doble factorial, Esfera, Espai euclidià, Espai Lp, Espai tridimensional, Factorial, Fórmula de Stirling, Funció beta, Funció especial, Funció exponencial, Funció gamma, Funció inversa, Funcions parelles i imparelles, Funcions recursives primitives, Geometria, Hipercub, Hiperplà, Infinit, Integració, Integral de Gauß, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, Leonhard Euler, N-esfera, Nombre positiu, Nombre real, Pla, Potenciació, Radi (geometria), Sèrie telescòpica, Sistema de coordenades cilíndriques, Sistema de coordenades esfèriques, Teoria de la informació, Volum.
Azimut
L'angle vermell és l'azimut de l'estel mesurat des del sud. L'arc blau és l'azimut del mateix estel mésurat des del nord. Azimut és una paraula que prové de l'àrab as-sumut (اَلسُّمُوت, "les direccions"), plural de as-samt, que pròpiament significa ‘el camí’.
Veure Volum d'una n-esfera і Azimut
Bola
Bola o Bolae va ser una ciutat del Latium mencionada pels autors a la història primerenca de Roma.
Veure Volum d'una n-esfera і Bola
Bola (matemàtiques)
En matemàtiques, una bola o més precisament una bola oberta és l'interior d'una superfície esfèrica; els dos conceptes s'apliquen no solament a l'espai tridimensional sinó també en dimensions més baixes i més altes, i en espais mètrics en general.
Veure Volum d'una n-esfera і Bola (matemàtiques)
Codi perfecte
Un codi perfecte per a màxim distància separable (o MDS) és un concepte de la teoria dels codis que tracta més específicament dels codis correctors.
Veure Volum d'una n-esfera і Codi perfecte
Coeficient binomial
En matemàtiques, un coeficient binomial és qualsevol dels coeficients dels termes del polinomi que resulta de desenvolupar el binomi de Newton, és a dir del desenvolupament de (x+y)^n.
Veure Volum d'una n-esfera і Coeficient binomial
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Volum d'una n-esfera і Derivada
Desigualtat de Gautschi
En anàlisi real, una branca de les matemàtiques, la desigualtat de Gautschi és una desigualtat per a ràtios de funcions gamma.
Veure Volum d'una n-esfera і Desigualtat de Gautschi
Doble factorial
vèrtexs. Aquests són comptats pel doble factorial 15.
Veure Volum d'una n-esfera і Doble factorial
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Volum d'una n-esfera і Esfera
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Volum d'una n-esfera і Espai euclidià
Espai Lp
En matemàtiques, els espais Lp són certs espais funcionals definits a partir de generalitzacions naturals de les p-normes dels espais vectorials de dimensió finita.
Veure Volum d'una n-esfera і Espai Lp
Espai tridimensional
Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.
Veure Volum d'una n-esfera і Espai tridimensional
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Volum d'una n-esfera і Factorial
Fórmula de Stirling
Comparació de l'aproximació de Stirling amb el factorial En matemàtiques, l'aproximació de Stirling (o fórmula de Stirling) és una aproximació pels factorials, que dona un equivalent del factorial d'un enter natural n quan n tendeix a l'infinit: \lim_.
Veure Volum d'una n-esfera і Fórmula de Stirling
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Veure Volum d'una n-esfera і Funció beta
Funció especial
Una funció especial és una funció matemàtica particular, que per la seva importància en el camp de l'anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, la física i altres aplicacions, té noms i designacions més o menys establerts.
Veure Volum d'una n-esfera і Funció especial
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Volum d'una n-esfera і Funció exponencial
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Volum d'una n-esfera і Funció gamma
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Volum d'una n-esfera і Funció inversa
Funcions parelles i imparelles
En matemàtiques, les funcions parelles i les funcions imparelles (o senars) són funcions que satisfan unes relacions de simetria particulars respecte als canvis de signe.
Veure Volum d'una n-esfera і Funcions parelles i imparelles
Funcions recursives primitives
Les funcions recursives primitives es defineixen usant com a operacions principals la recursió i la composició i formen un subconjunt estricte de les funcions recursives, que són les funcions computables.
Veure Volum d'una n-esfera і Funcions recursives primitives
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Volum d'una n-esfera і Geometria
Hipercub
Projecció d'un hipercub, amb una transformació semblant a la que podem aplicar a un cub de tridimensioal.)))) en Diagrama de Hasse. En geometria, un tesseractis o hipercub és una figura formada per dos cubs desplaçats en un quart eix dimensional (anomenem al primer longitud, al segon alçada i al tercer profunditat).
Veure Volum d'una n-esfera і Hipercub
Hiperplà
Un hiperplà és un conjunt de punts d'un espai n-dimensional tals que les seves coordenades satisfan una equació lineal.
Veure Volum d'una n-esfera і Hiperplà
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Volum d'una n-esfera і Infinit
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Volum d'una n-esfera і Integració
Integral de Gauß
La integral de Gauß és una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gauß.
Veure Volum d'una n-esfera і Integral de Gauß
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany.
Veure Volum d'una n-esfera і Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Volum d'una n-esfera і Leonhard Euler
N-esfera
La '' hiperesfera''' a l'espai euclidià de dimensió 2, és lel 2-esfera. En matemàtiques, una n-esfera (o hiperesfera quan n > 3) és la generalització de l'«esfera» a un espai euclidià de dimensió arbitrària.
Veure Volum d'una n-esfera і N-esfera
Nombre positiu
Un nombre real n és positiu si i només si és més gran que 0, és a dir, quan ni forma part del conjunt dels nombres negatius ni és 0.
Veure Volum d'una n-esfera і Nombre positiu
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Volum d'una n-esfera і Nombre real
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Veure Volum d'una n-esfera і Pla
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure Volum d'una n-esfera і Potenciació
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Veure Volum d'una n-esfera і Radi (geometria)
Sèrie telescòpica
En matemàtiques, una sèrie telescòpica és aquella sèrie on les sumes parcials posseeixen un nombre fix de termes després de la seva cancel·lació.
Veure Volum d'una n-esfera і Sèrie telescòpica
Sistema de coordenades cilíndriques
Un punt traçat en coordenades cilíndriques El sistema de coordenades cilíndriques és un sistema de coordenades tridimensional que essencialment estén el sistema de coordenades polars afegint-li una tercera coordenada (normalment notada z) que mesura l'alçada del punt per damunt del pla del sistema de coordenades polars inicial.
Veure Volum d'una n-esfera і Sistema de coordenades cilíndriques
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Veure Volum d'una n-esfera і Sistema de coordenades esfèriques
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Veure Volum d'una n-esfera і Teoria de la informació
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Volum d'una n-esfera і Volum
També conegut com Volum d'una hiperesfera, Volum d'una n-bola.