Taula de continguts
23 les relacions: Aire, Atmosfera, Branca, Calor de vaporització, Capvespre, Cristall, Cumulonimbus, Desert, Flux turbulent, Gas ideal, Glaç, Llatí, Meteorologia, Núvol, Neu, Nucli cel·lular, Precipitació atmosfèrica, Pressió atmosfèrica, Saturn (planeta), Sublimació, Tità (satèl·lit), Venus (planeta), Virga (exogeologia).
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Virga і Aire
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Virga і Atmosfera
Branca
Ocell assegut a una branca La branca o el branc és la divisió (i les successives subdivisions) de la tija d'una planta, especialment del tronc d'un arbre.
Veure Virga і Branca
Calor de vaporització
EUA. La calor de vaporització o entalpia de vaporització, simbolitzada \Delta _H o \Delta _^H, és la quantitat d'energia necessària perquè una determinada quantitat d'una substància pura passi de l'estat líquid a l'estat gasós a temperatura i pressions constants.
Veure Virga і Calor de vaporització
Capvespre
Landers (Califòrnia) durant el crepuscle astronòmic (fotografia presa amb 20 segons d'exposició) El capvespre o crepuscle vespertí és el període de crepuscle astronòmic que segueix la posta de sol i precedeix la caiguda de la nit.
Veure Virga і Capvespre
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Virga і Cristall
Cumulonimbus
Un cumulonimbus o cumulonimbe (Cb) és una mena de núvol (del tipus cúmulus) de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d'altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), i arriben fins al límit superior de la troposfera, la capa inferior de l'atmosfera.
Veure Virga і Cumulonimbus
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Veure Virga і Desert
Flux turbulent
Flux turbulent Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent.
Veure Virga і Flux turbulent
Gas ideal
Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.
Veure Virga і Gas ideal
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Virga і Glaç
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Virga і Llatí
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Veure Virga і Meteorologia
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Virga і Núvol
Neu
Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).
Veure Virga і Neu
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Virga і Nucli cel·lular
Precipitació atmosfèrica
Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la Terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.
Veure Virga і Precipitació atmosfèrica
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Veure Virga і Pressió atmosfèrica
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Virga і Saturn (planeta)
Sublimació
Sublimació de gel sec. La sublimació és un canvi d'estat de la matèria consistent en el pas directe d'estat sòlid a gasós o bé d'estat gasós a sòlid.
Veure Virga і Sublimació
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Veure Virga і Tità (satèl·lit)
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Virga і Venus (planeta)
Virga (exogeologia)
En astrogeologia, virga (plural virgae, abr. VI) és una paraula llatina que significa «branca» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica de la superfície que és distingeix com una tira de color diferent del sòl circumdant.
Veure Virga і Virga (exogeologia)