Taula de continguts
14 les relacions: Abilio Barbero de Aguilera, Basconització tardana, Bisbat de Girona, Bitoriano, Claudi Ptolemeu, Gorbeia, Iruña-Veleia, Joan de Biclar, Leovigild, Sufix -acum, Vascons, Veleia, Vitòria, Zuia.
Abilio Barbero de Aguilera
Abilio Barbero de Aguilera (Sant Sebastià, 10 de juliol de 1931 - Madrid, 4 de juliol de 1990) va ser un historiador espanyol.
Veure Victoriacum і Abilio Barbero de Aguilera
Basconització tardana
La basconització tardana és un conjunt d'hipòtesis en les quals s'exposa que els vascons van ocupar l'actual comunitat autònoma del País Basc en l'antiguitat tardana o al principi de l'edat mitjana.
Veure Victoriacum і Basconització tardana
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Victoriacum і Bisbat de Girona
Bitoriano
Bitoriano/Vitoriano és un poble de la vall de Zuia, al lurralde d'Àlaba.
Veure Victoriacum і Bitoriano
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Victoriacum і Claudi Ptolemeu
Gorbeia
Gorbeia és el cim més alt del massís muntanyenc del mateix nom, situat a les Muntanyes Basques, a cavall entre les províncies d'Àlaba i Biscaia al País Basc.
Veure Victoriacum і Gorbeia
Iruña-Veleia
Iruña-Veleia és el nom d'un jaciment arqueològic situat al municipi d'Iruña Oka a uns 10 km a l'oest de la ciutat de Vitòria a Àlaba, País Basc, on s'excava el solar de l'antiga ciutat romana de Veleia.
Veure Victoriacum і Iruña-Veleia
Joan de Biclar
Joan de Biclar, en llatí Iohannes Biclarensis, també conegut com a Joan de Bíclarum o Biclara (Santarém, Regne Visigot de Toledo, c. 540 - Girona, c. 621) fou un religiós visigot, fundador del monestir de Biclarum, i que més tard va ser Bisbe de Gerunda.
Veure Victoriacum і Joan de Biclar
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Veure Victoriacum і Leovigild
Sufix -acum
Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.
Veure Victoriacum і Sufix -acum
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Veure Victoriacum і Vascons
Veleia
Veleia (en llatí Veleia) va ser una ciutat de Ligúria a la frontera de la Gàl·lia Cisalpina a uns 35 km al sud de Placentia (Piacenza) als turons que formen les primeres vessants dels Apenins.
Veure Victoriacum і Veleia
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Veure Victoriacum і Vitòria
Zuia
Zuia (en castellà Zuya) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Zuia.
Veure Victoriacum і Zuia