Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Alix de Valois, Berta de Borgonya, Bona de Luxemburg, Carles V de França, Carles VI de França, Carles VII de França, Comtat d'Anjou, Comtat de Blois, Comtat de Chartres, Comtat de Meaux, Comtat de Reims, Comtat de Tours, Comtat de Troyes, Delfinat del Vienès, Ducat d'Orleans, Ducat de Borgonya, Elisabet de Baviera (reina de França), Enric II d'Anglaterra, Eticònides, Eudes I de Blois, Eudes II de Blois, Felip II de Borgonya, Felip II de França, Felip III de Valois, Felip VI de França, Folc I el Roig, Folc IV el Tauró, Folc V d'Anjou, Girard del Rosselló, Hug de Tours, Hug l'Abat, Ingelger, Ingelgerians, Jerusalem, Joan II de França, Joan sense Terra, Joana de Borbó, Jofré II Martell, Jofré III el Barbut, Jofré V d'Anjou, Lluís el Tartamut, Lluís I d'Orleans, Lluís I de Provença, Luitgarda de Vermandois, Marca de Nèustria, Matilde d'Anglaterra, Odó I de França, Ricard Cor de Lleó, Robert el Fort, Robert I de França, ..., Teobald I de Blois, Teobald II de Blois, Tours, Turena, 1004, 1006, 1019, 1037, 1041, 1043, 1060, 1068, 1089, 1095, 1096, 1103, 1109, 1113, 1129, 1133, 1143, 1151, 1157, 1167, 1189, 1199, 1204, 1219, 1346, 1360, 1363, 1364, 1370, 1375, 1384, 1387, 1407, 1417, 1422, 828, 860, 866, 886, 888, 902, 909, 943, 975, 995. Ampliar l'índex (49 més) »
Alix de Valois
Adelaide de Valois o Alix de Valois (Adelaida de Crépy o Alix de Crépy) fou la filla de Raül IV de Valois, comte de Valois i III de Vexin i Amiens; i comte de Vexin, i d'Amiens.
Nou!!: Comtat de Tours і Alix de Valois · Veure més »
Berta de Borgonya
Berta de Borgonya (964 - 1010) fou infanta de Borgonya i reina consort de França (997-1003).
Nou!!: Comtat de Tours і Berta de Borgonya · Veure més »
Bona de Luxemburg
saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg.
Nou!!: Comtat de Tours і Bona de Luxemburg · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Comtat de Tours і Carles V de França · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: Comtat de Tours і Carles VI de França · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: Comtat de Tours і Carles VII de França · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Comtat de Tours і Comtat d'Anjou · Veure més »
Comtat de Blois
Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.
Nou!!: Comtat de Tours і Comtat de Blois · Veure més »
Comtat de Chartres
El comtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França centrada a Chartres.
Nou!!: Comtat de Tours і Comtat de Chartres · Veure més »
Comtat de Meaux
El comtat de Meaux fou una jurisdicció feudal de França a Xampanya, centrada a la ciutat de Meaux.
Nou!!: Comtat de Tours і Comtat de Meaux · Veure més »
Comtat de Reims
El comtat de Reims fou una jurisdicció feudal del Regne de França, constatada sota els carolingis, centrada a Reims.
Nou!!: Comtat de Tours і Comtat de Reims · Veure més »
Comtat de Tours
El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.
Nou!!: Comtat de Tours і Comtat de Tours · Veure més »
Comtat de Troyes
El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.
Nou!!: Comtat de Tours і Comtat de Troyes · Veure més »
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Nou!!: Comtat de Tours і Delfinat del Vienès · Veure més »
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Nou!!: Comtat de Tours і Ducat d'Orleans · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Comtat de Tours і Ducat de Borgonya · Veure més »
Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Nou!!: Comtat de Tours і Elisabet de Baviera (reina de França) · Veure més »
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Nou!!: Comtat de Tours і Enric II d'Anglaterra · Veure més »
Eticònides
Els eticònides foren una gran família noble carolíngia amb possessions principalment a Alsàcia.
Nou!!: Comtat de Tours і Eticònides · Veure més »
Eudes I de Blois
Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois. Cap a 978/980, es va casar amb Berta de Borgonya, filla de Conrad III dit el Pacífic, rei de Borgonya. Després del conflicte que va oposar al seu pare a l'arquebisbe de Reims sobre el castell de Coucy, va rebre el 965 aquest castell però «en precari» de l'arquebisbe. En els anys 970, en els conflictes per al ducat de Bretanya, va sostenir al comte de Rennes, Conan, i va consolidar la influència de la seva família en aquest territori. Va rebre del rei carolingi Lotari I de França el títol de comte palatí que es quedarà en la seva família. No va trigar, amb els seus cosins herbertians, a esdevenir fidel dels carolingis contra els robertians. El 988, va ajudar a Carles de Baixa Lotaríngia en la seva presa de Laon, que havia pertangut al seu pare Teobald el Trampós. El 991, abandona el partit del lorenès contra la ciutat de Dreux. Però a la meitat del 991 va ntentar apoderar-se de Melun que pertanyia a Bucard el Venerable, el fidel entre els fidels d'Hug Capet, i va veure com es formava contra ell una aliança comprenent Hug Capet, Ricard I de Normandia i el comte d'Anjou, Folc III Nerra, gendre de Bucard. Va rebre d'Hug Capet el títol d'abat laic de Saint-Martin de Tours i de Marmoutier que va esdevenir la necròpoli dinàstica dels comtes de Blois. Tanmateix, a la primavera del 993, el comte Eudes I de Blois, decebut que Hug Capet i el seu fill s'haguessin negat a conferir-li el títol de duc dels francs, va imaginar, en aliança amb Adalberó de Laon un pla per fer-los capturar en el moment d'una trobada projectada a Metz entre els Capets i l'emperador Otó III i de col·locar al tron a Lluís de Baixa Lotaríngia, fill del duc Carles de Baixa Lotaríngia. Eudes I de Blois s'hauria proclamat llavors duc dels Francs i Adalberó bisbe de Reims. Hug Capet i el seu fill previnguts, van fer fracassar aquesta temptativa. Vers el 995, va entrar en guerra contra el comte d'Anjou, Folc III Nerra, ja en conflicte sobre la seva frontera al Chartres amb Conan I de Bretanya. Eudes I va crear una aliança que reunia el seu cunyat, el duc d'Aquitània, Guillem II de Poitiers (IV d'Aquitània), el comte de Flandes Balduí IV el Barbut, i fins i tot el seu antic enemic, el duc de Normandia, Ricard I. En el transcurs de l'hivern del 995-996, van posar setge davant el castell de Langeais on s'havia refugiat Folc III, però l'arribada del rei Hug Capet al socors de l'angeví va posar fi a la seva empresa. Malalt poc després, Eudes I de Blois va entrar a l'abadia de Marmoutier de Tours on va morir el dijous 12 març de 996. La seva vídua, Berta de Borgonya es va casar de nou amb el rei de França, Robert, el fill d'Hug Capet del qual la mort el 24 d'octubre de 996 va permetre aquest matrimoni al qual el rei difunt era oposat de manera radical.
Nou!!: Comtat de Tours і Eudes I de Blois · Veure més »
Eudes II de Blois
Eudes II de Blois dit Eudes el Xampanyès (vers 983 - 15 de novembre de 1037) mort en una batalla a Commercy), va ser Comte de Blois, de Châteaudun, de Chartres, de Reims, de Tours, de Beauvais, de Provins (de fet una senyoria esmentada com a comtat) i de Sancerre a partir de 1004 i comte de Troyes i de Meaux a partir de 1022.
Nou!!: Comtat de Tours і Eudes II de Blois · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Comtat de Tours і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: Comtat de Tours і Felip II de França · Veure més »
Felip III de Valois
Felip de França III de Valois, teòricament I d'Orleans (1 de juliol de 1336, Vincennes - 1 de setembre de 1375, Vincennes) va ser Duc d'Orleans i de Turena i comte de Valois.
Nou!!: Comtat de Tours і Felip III de Valois · Veure més »
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Nou!!: Comtat de Tours і Felip VI de França · Veure més »
Folc I el Roig
Folc I el Roig era fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.
Nou!!: Comtat de Tours і Folc I el Roig · Veure més »
Folc IV el Tauró
Folc IV el Tauró fou comte d'Anjou des del 1068.
Nou!!: Comtat de Tours і Folc IV el Tauró · Veure més »
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Nou!!: Comtat de Tours і Folc V d'Anjou · Veure més »
Girard del Rosselló
Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).
Nou!!: Comtat de Tours і Girard del Rosselló · Veure més »
Hug de Tours
Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.
Nou!!: Comtat de Tours і Hug de Tours · Veure més »
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Nou!!: Comtat de Tours і Hug l'Abat · Veure més »
Ingelger
Ingelger fou comte d'Anjou del 877 al 909.
Nou!!: Comtat de Tours і Ingelger · Veure més »
Ingelgerians
Els Ingelgerians són un llinatge de la noblesa franca, sorgit d'Ingelger, vescomte d'Angers; són coneguts també com els Folc-Jofre d'Anjou o primera dinastia d'Anjou.
Nou!!: Comtat de Tours і Ingelgerians · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Comtat de Tours і Jerusalem · Veure més »
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Nou!!: Comtat de Tours і Joan II de França · Veure més »
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Nou!!: Comtat de Tours і Joan sense Terra · Veure més »
Joana de Borbó
Joana de Borbó (Vincennes, França, 1338 – París, 1378) fou infanta de Borbó i reina consort de França (1364-1378).
Nou!!: Comtat de Tours і Joana de Borbó · Veure més »
Jofré II Martell
Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al Comtat d'Anjou el 1040.
Nou!!: Comtat de Tours і Jofré II Martell · Veure més »
Jofré III el Barbut
Jofré III el Barbut fou comte del Gatinais i comte d'Anjou.
Nou!!: Comtat de Tours і Jofré III el Barbut · Veure més »
Jofré V d'Anjou
Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.
Nou!!: Comtat de Tours і Jofré V d'Anjou · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Comtat de Tours і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís I d'Orleans
Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).
Nou!!: Comtat de Tours і Lluís I d'Orleans · Veure més »
Lluís I de Provença
Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Comtat de Tours і Lluís I de Provença · Veure més »
Luitgarda de Vermandois
Luitgarda de Vermandois (h. 914 – 9 de febrer de 978) va ser una noble francesa.
Nou!!: Comtat de Tours і Luitgarda de Vermandois · Veure més »
Marca de Nèustria
La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.
Nou!!: Comtat de Tours і Marca de Nèustria · Veure més »
Matilde d'Anglaterra
Matilde d'Anglaterra (vers 7 de febrer de 1102-10 de setembre de 1167), coneguda com a emperadriu Matilde (en francès: Mathilde o Mahaut l'emperesse, en anglès: Empress Matilda o Maud), va ser filla del rei Enric I d'Anglaterra i reina consort de l'emperador romanogermànic Enric V. El seu pare la va designar hereva al tron anglès, però la noblesa no li donà suport i preferí coronar Esteve de Blois.
Nou!!: Comtat de Tours і Matilde d'Anglaterra · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Comtat de Tours і Odó I de França · Veure més »
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Nou!!: Comtat de Tours і Ricard Cor de Lleó · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Comtat de Tours і Robert el Fort · Veure més »
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Nou!!: Comtat de Tours і Robert I de França · Veure més »
Teobald I de Blois
Teobald I o Tibau I de Blois el Trampós (francès Thibaut de Blois le Trincheur), nascut cap a 910, mort el 16 de gener de 975/977, va ser comte de Blois, de Chartres, vescomte de Tours, comte sobirà de Châteaudun, senyor de Vierzon i de Sancerre, de Chinon, de Saumur, de Beaugency i de Provins (senyoria anomenada sovint com comtat de Provins).
Nou!!: Comtat de Tours і Teobald I de Blois · Veure més »
Teobald II de Blois
Teobald II de Blois (979/981 - 11 de juliol de 1004, bur Chartres Saint-Père) fou comte de Blois, Chartres, Châteaudun, Tours, Provins i Reims.
Nou!!: Comtat de Tours і Teobald II de Blois · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Comtat de Tours і Tours · Veure més »
Turena
La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.
Nou!!: Comtat de Tours і Turena · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1004 · Veure més »
1006
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1006 · Veure més »
1019
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1019 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1037 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1041 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1043 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1060 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1068 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1089 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1095 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1096 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1103 · Veure més »
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1109 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1113 · Veure més »
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1129 · Veure més »
1133
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1133 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 1143 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1151 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1157 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1167 · Veure més »
1189
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1189 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Comtat de Tours і 1199 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1204 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1219 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Tours і 1346 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1360 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1363 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1364 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1370 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Comtat de Tours і 1375 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 1384 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Tours і 1387 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Comtat de Tours і 1407 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Comtat de Tours і 1417 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat de Tours і 1422 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 828 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 860 · Veure més »
866
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 866 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 886 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Comtat de Tours і 888 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Comtat de Tours і 902 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 909 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Tours і 943 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 975 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Tours і 995 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Turena, Comte de Tours, Ducat de Turena, Vescomtat de Tours.
