Taula de continguts
38 les relacions: Afrodita, Afrodita de Cnidos, Ateneu de Nàucratis, August II de Polònia, Climent d'Alexandria, Colofó, Cul, Domus Aurea, Dresden, El bany de Psique, Estatueta, Farnese, Frederic Leighton, Georges Brassens, Grec antic, Hetera, Hexàmetre, Iambe, Jardí de les Teuleries, Jean de La Fontaine, Llucià, Maluc, Marly-le-Roi, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, Museu del Louvre, Nàpols, Nicandre de Claros, Pagana, Palau Farnese, Pèplum, Període hel·lenístic, Siracusa, Venus (mitologia), Venus de Mèdici, 1686, 1695, 1802, 1836.
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Venus Cal·lipígia і Afrodita
Afrodita de Cnidos
LAfrodita de Cnidos (o Cnido) va ser una escultura grega antiga de la deessa Afrodita creada per Praxíteles d'Atenes al voltant del segle IV aC.
Veure Venus Cal·lipígia і Afrodita de Cnidos
Ateneu de Nàucratis
Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.
Veure Venus Cal·lipígia і Ateneu de Nàucratis
August II de Polònia
Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Veure Venus Cal·lipígia і August II de Polònia
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Veure Venus Cal·lipígia і Climent d'Alexandria
Colofó
El primer colofó en un llibre imprès. Psalmorum Codex de Fust i Schöffer (1457) El colofó és la inscripció o anotació posada al final d'un llibre per indicar el nom de l'impressor, el lloc i la data de la impressió, la marca d'impressor i altres circumstàncies referents al llibre.
Veure Venus Cal·lipígia і Colofó
Cul
El ''gluteus maximus'' és un dels músculs del '''cul'''. El cul o natges està constituït principalment pels tres músculs glutis (gluti major, gluti mitjà i gluti menor), els quals serveixen per a l'elevació i el sosteniment de la pelvis, l'extensió, l'abducció i la rotació del fèmur i l'abducció i la rotació de la cuixa.
Veure Venus Cal·lipígia і Cul
Domus Aurea
estil pompeià La Domus Aurea (literalment, en llatí, 'casa d'Or') és un palau grandiós bastit per l'emperador Neró a Roma després del gran incendi de l'any 64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectàrees entre els turons del Palatí i l'Esquilí.
Veure Venus Cal·lipígia і Domus Aurea
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Venus Cal·lipígia і Dresden
El bany de Psique
El bany de Psique és una pintura a l'oli sobre tela pintada el 1889 per l'artista prerafaelita Frederic Leighton, comptant amb Dorothy Dene com a model.
Veure Venus Cal·lipígia і El bany de Psique
Estatueta
Porcellana de Sant Josep. Una estatueta o figureta és una representació d'un humà, un déu o un animal.
Veure Venus Cal·lipígia і Estatueta
Farnese
Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.
Veure Venus Cal·lipígia і Farnese
Frederic Leighton
Frederic Leighton, 1r baró de Leighton PRA (3 de desembre de 1830 – 25 de gener de 1896), conegut com a sir Frederic Leighton entre 1878 i 1896, va ser un pintor i escultor anglès.
Veure Venus Cal·lipígia і Frederic Leighton
Georges Brassens
Georges Brassens (Seta, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, 29 d'octubre de 1981) va ser un poeta i cantautor francès.
Veure Venus Cal·lipígia і Georges Brassens
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Venus Cal·lipígia і Grec antic
Hetera
L'hetaira Taís d'Atenes A l'antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment ‘companya’) era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners.
Veure Venus Cal·lipígia і Hetera
Hexàmetre
Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.
Veure Venus Cal·lipígia і Hexàmetre
Iambe
El poeta Arquíloc va destacar pels seus versos iàmbics El iambe és un peu de mètrica constituït per una síl·laba breu i una altra de llarga.
Veure Venus Cal·lipígia і Iambe
Jardí de les Teuleries
El Jardí de les Teuleries (en francès, jardin des Tuileries) és el més important i el més antic jardí a la francesa de París, a França.
Veure Venus Cal·lipígia і Jardí de les Teuleries
Jean de La Fontaine
Jean de La Fontaine, retrat de Jacint Rigau (1690). Museu de Montserrat Jean de La Fontaine, nascut el 8 de juliol de 1621 a Château-Thierry, al departament de l'Aisne de França, i mort el 13 d'abril de 1695 a París, fou un poeta, moralista, dramaturg, llibretista i escriptor francès.
Veure Venus Cal·lipígia і Jean de La Fontaine
Llucià
Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Veure Venus Cal·lipígia і Llucià
Maluc
El maluc o l'amaluc és la regió osteoarticular constituïda per la part inferoexterna de l'os coxal i la superior del fèmur.
Veure Venus Cal·lipígia і Maluc
Marly-le-Roi
Marly-le-Roi és un municipi francès, situat al departament d'Yvelines i a la regió d'78372.
Veure Venus Cal·lipígia і Marly-le-Roi
Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Façana del '''Museu Arqueològic Nacional de Nàpols''' El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (en italià: Museo Archeologico Nazionale di Napoli, MANN) es considera un dels més importants del món, tant per la qualitat com per la quantitat d'obres que s'hi exposen, principalment les de l'època grecoromana.
Veure Venus Cal·lipígia і Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Venus Cal·lipígia і Museu del Louvre
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Venus Cal·lipígia і Nàpols
Nicandre de Claros
Nicandre de Claros (en llatí Nicander, en grec Νίκανδρος Níkandros), fill de Damneu, va ser un poeta grec autor de dos poemes que es conserven i d'altres que s'han perdut.
Veure Venus Cal·lipígia і Nicandre de Claros
Pagana
La lex Pagana (de pagus 'camp') va ser una antiga llei romana aprovada en data desconeguda que prohibia a les dones que transitaven pels camins d'Itàlia d'anar filant o portant el fus descobert, mentre caminaven, ja que la tradició ho veia com a cosa contrària a la bona fructificació de les collites i la recol·lecció de fruits.
Veure Venus Cal·lipígia і Pagana
Palau Farnese
El palau Farnese, del, domina l'homònima plaça a Roma.
Veure Venus Cal·lipígia і Palau Farnese
Pèplum
- (Museu del Louvre) Com posar-se un pareo a manera de pèplum El peple (del grec πέπλος, peplos) o pèplum (del llatí peplum), també conegut com túnica dòrica, era una capa de l'antiguitat clàssica, sobretot la grega, més llarga que la clàmide i que el pal·li, que encara que era més llarga que la clàmide, era més gruixuda i ampla.
Veure Venus Cal·lipígia і Pèplum
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Venus Cal·lipígia і Període hel·lenístic
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Venus Cal·lipígia і Siracusa
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Veure Venus Cal·lipígia і Venus (mitologia)
Venus de Mèdici
La ''Venus de Mèdici'' La Venus de Mèdici és una escultura hel·lenística en marbre a escala real que representa la dea Venus o Afrodita.
Veure Venus Cal·lipígia і Venus de Mèdici
1686
; Països Catalans.
Veure Venus Cal·lipígia і 1686
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Venus Cal·lipígia і 1695
1802
;Països Catalans.
Veure Venus Cal·lipígia і 1802
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Venus Cal·lipígia і 1836
També conegut com Venus Calipigia.