Taula de continguts
23 les relacions: Antídot, Apicultura, Apol·lo, Aranyes, Arat de Sició, Àtal III de Pèrgam, Cal·límac de Cirene, Colofó, Escorpins, Etòlia, Gramàtic, Grec antic, Intoxicació, Jònia, Llatí, Llatí clàssic, Metge, Poció, Renaixement, Serps, Suïdas, Tebes (Grècia), Verí.
- Colofonis
- Poetes èpics de l'antiga Grècia
- Poetes de la Grècia hel·lenística
Antídot
Un antídot és una substància amb la qual es pot contrarestar l'efecte d'un verí.
Veure Nicandre de Claros і Antídot
Apicultura
Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la ''Cueva de la Araña'' a Bicorb País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc.
Veure Nicandre de Claros і Apicultura
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Nicandre de Claros і Apol·lo
Aranyes
''Araneus diadematus'' Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.
Veure Nicandre de Claros і Aranyes
Arat de Sició
Arat (Ἄρατος, Aratus; 271 aC-213 aC) fou un cap de la Lliga Aquea nadiu de Sició.
Veure Nicandre de Claros і Arat de Sició
Àtal III de Pèrgam
Àtal III de Pèrgam Filomètor Evergetes (Amant la seva mare, el Benefactor) fou rei de Pèrgam (a) fill d'Èumenes II i d'Estratonice, filla d'Ariarates IV de Capadòcia.
Veure Nicandre de Claros і Àtal III de Pèrgam
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Veure Nicandre de Claros і Cal·límac de Cirene
Colofó
El primer colofó en un llibre imprès. Psalmorum Codex de Fust i Schöffer (1457) El colofó és la inscripció o anotació posada al final d'un llibre per indicar el nom de l'impressor, el lloc i la data de la impressió, la marca d'impressor i altres circumstàncies referents al llibre.
Veure Nicandre de Claros і Colofó
Escorpins
Els escorpins o alacrans (Scorpiones) són un ordre d'aràcnids.
Veure Nicandre de Claros і Escorpins
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Veure Nicandre de Claros і Etòlia
Gramàtic
Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.
Veure Nicandre de Claros і Gramàtic
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Nicandre de Claros і Grec antic
Intoxicació
La intoxicació o enverinament és un tipus de malaltia deguda a l'exposició a una substància tòxica, sigui sintètica o bé creada per un ésser viu (bacteri, fong…), normalment per ingestió o inhalació.
Veure Nicandre de Claros і Intoxicació
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure Nicandre de Claros і Jònia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Nicandre de Claros і Llatí
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Veure Nicandre de Claros і Llatí clàssic
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Veure Nicandre de Claros і Metge
Poció
La poció d'amor, d'Evelyn De Morgan Isolda amb la poció d'amor (1870), obra d'Anthony Frederick Augustus Sandys Una poció és una medicina o un verí que es pot beure, prové del del llatí potio, beguda.
Veure Nicandre de Claros і Poció
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Nicandre de Claros і Renaixement
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Veure Nicandre de Claros і Serps
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Veure Nicandre de Claros і Suïdas
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Nicandre de Claros і Tebes (Grècia)
Verí
''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.
Veure Nicandre de Claros і Verí
Vegeu també
Colofonis
- Antímac de Claros
- Dinó (historiador)
- Mimnerm
- Nicandre de Claros
- Xenòfanes de Colofó
Poetes èpics de l'antiga Grècia
- Èsquil d'Alexandria
- Adrià (poeta)
- Alexandre Etoli
- Antímac de Claros
- Apol·loni de Rodes
- Arrià (poeta)
- Asi de Samos
- Escrió de Samos
- Estesímbrot
- Euforió de Calcis
- Fèdim (poeta)
- Ferènic
- Homer
- Joan de Gaza
- Mero
- Nèstor de Laranda
- Nicandre de Claros
- Nicenet
- Nonnos de Panòpolis
- Parteni de Nicea
- Pigres d'Halicarnàs
- Pisandre de Laranda
- Queril de Iasos
- Queril de Samos
- Quint Esmirneu
- Rià
Poetes de la Grècia hel·lenística
- Alexandre Etoli
- Apol·loni de Rodes
- Arat
- Bió d'Esmirna
- Cal·límac de Cirene
- Euforió de Calcis
- Fanocles
- Hèdila
- Hermesíanax de Colofó
- Herodes (poeta)
- Moscos de Siracusa
- Nicandre de Claros
- Nicenet
- Teòcrit
També conegut com Nicandre de Colofó.