Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Cèler (arquitecte), Esquilí, Estils pompeians, Gemma, Llatí, Maó (construcció), Neró, Or, Palatí, Renaixement, Roma, Suetoni, Tit (emperador), Trajà, Vespasià, Vori, 104, 1999, 2008, 26 de juny, 30 de setembre, 324 (publicació digital), 64.
Cèler (arquitecte)
Cèler (en Celer) va ser un artista i arquitecte romà de considerable talent.
Nou!!: Domus Aurea і Cèler (arquitecte) · Veure més »
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Nou!!: Domus Aurea і Esquilí · Veure més »
Estils pompeians
vil·la dels Misteris Els estils pompeians són els referits a la pintura de les parets de les cases de Pompeia del període comprès entre el final del i l'any 79 de la nostra era i, en general, són extensibles a tota la pintura mural romana d'aquella època.
Nou!!: Domus Aurea і Estils pompeians · Veure més »
Gemma
quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.
Nou!!: Domus Aurea і Gemma · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Domus Aurea і Llatí · Veure més »
Maó (construcció)
El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.
Nou!!: Domus Aurea і Maó (construcció) · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Domus Aurea і Neró · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Domus Aurea і Or · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Domus Aurea і Palatí · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Domus Aurea і Renaixement · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Domus Aurea і Roma · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Domus Aurea і Suetoni · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Domus Aurea і Tit (emperador) · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Domus Aurea і Trajà · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Domus Aurea і Vespasià · Veure més »
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
Nou!!: Domus Aurea і Vori · Veure més »
104
Sense descripció.
Nou!!: Domus Aurea і 104 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Domus Aurea і 1999 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Domus Aurea і 2008 · Veure més »
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Domus Aurea і 26 de juny · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Domus Aurea і 30 de setembre · Veure més »
324 (publicació digital)
324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Nou!!: Domus Aurea і 324 (publicació digital) · Veure més »
64
Sense descripció.
Nou!!: Domus Aurea і 64 · Veure més »
