Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Accadi, Alemany, Altıntepe, Altiplà d'Armènia, Anatòlia, Anàfora (lingüística), Argisti, Argisti I, Article definit, Aspiració (fonètica), Assíria, Ígor Diàkonov, Cas ablatiu, Cas absolutiu, Cas comitatiu, Cas datiu, Cas ergatiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas instrumental, Cas locatiu, Complement directe, Condicional, Consonant africada, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant emfàtica, Consonant glotal, Consonant gutural, Consonant oclusiva, Consonant sibilant, Consonant velar, Erevan, Ergativitat escindida, Escriptura cuneïforme, Estela (monument), Estela Kelišin, Gran Zab, Hurrita, Hurrites, Imperi Aquemènida, Jeroglífics d'Anatòlia, Khaldi, Llac Van, Llengües caucàsiques del nord-est, Llengües hurro-urartianes, Llengües indoeuropees, Llengües semítiques, Llengua aglutinant, Llengua ergativa, ..., Llengua morta, Luvi, Menua, Neutralització (fonètica), Participi, Postposició, Protoarmeni, Protoescriptura, Rus, Síncope (llengua), Segle IX aC, Segona Guerra Mundial, Semivocal, Sonoritat, Subjecte (sintaxi), Tuixpa, Turquia, Urartu, València (lingüística), Van, Verb intransitiu, Verb transitiu, Vocal neutra, 1826, 1850, 1882, 1963, 1970. Ampliar l'índex (28 més) »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Urartià і Accadi · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Urartià і Alemany · Veure més »
Altıntepe
Altintepe és un jaciment arqueològic de Turquia, corresponent a una població d'Urartu, al districte d'Üzümlü, a la província d'Erzincan a Turquia, a 16 km d'Erzincan, en la carretera a Erzurum.
Nou!!: Urartià і Altıntepe · Veure més »
Altiplà d'Armènia
Mapa topogràfic del Caucas LAltiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.
Nou!!: Urartià і Altiplà d'Armènia · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Urartià і Anatòlia · Veure més »
Anàfora (lingüística)
En lingüística, una anàfora és la relació que s'estableix entre un element d'una oració i un altre element de la mateixa oració o d'una altra, a través de la identitat de referència (quan els dos elements tenen exactament la mateixa realitat) o de sentit (quan tenen un referent que significa el mateix, però no és la mateixa realitat).
Nou!!: Urartià і Anàfora (lingüística) · Veure més »
Argisti
* Argisti I rei d'Urartu (785-753 aC).
Nou!!: Urartià і Argisti · Veure més »
Argisti I
Argisti I va ser rei d'Urartu de l'any 785 aC al 753 aC.
Nou!!: Urartià і Argisti I · Veure més »
Article definit
L'article definit o article determinat és una categoria gramatical, mot o afix, que té com a funció determinar un nom comú especificant que l'entitat referida pel nom està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Urartià і Article definit · Veure més »
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Nou!!: Urartià і Aspiració (fonètica) · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Urartià і Assíria · Veure més »
Ígor Diàkonov
Ígor Mikhàilovitx Diàkonov (И́горь Миха́йлович Дья́конов - Leningrad, 30 de desembre del 1914 – Sant Petersburg, 12 de maig del 1999) fou un historiador, lingüista i traductor rus.
Nou!!: Urartià і Ígor Diàkonov · Veure més »
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Nou!!: Urartià і Cas ablatiu · Veure més »
Cas absolutiu
El cas absolutiu és una marca de flexió gramatical que apareix a les paraules que es declinen de les llengües ergatives (com per exemple el basc, on acaba en -a) per marcar el subjecte d'un verb intransitiu o l'objecte d'un verb transitiu, és a dir, l'argument o complement més important del verb de la frase.
Nou!!: Urartià і Cas absolutiu · Veure més »
Cas comitatiu
El cas comitatiu, també conegut com a cas associatiu és un cas gramatical que denota companyia i que seria l'equivalent a dir en català "en companyia de", "juntament amb" i d'altres combinacions.
Nou!!: Urartià і Cas comitatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Urartià і Cas datiu · Veure més »
Cas ergatiu
El cas ergatiu és un cas gramatical de les llengües ergativoabsolutives (EA), que marca el subjecte d'un verb transitiu.
Nou!!: Urartià і Cas ergatiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Urartià і Cas genitiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Urartià і Cas gramatical · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Urartià і Cas instrumental · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Urartià і Cas locatiu · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Urartià і Complement directe · Veure més »
Condicional
En lingüística, el condicional és un mode del verb en el qual les frases fan referència a situacions, fets o accions hipotètiques o possibles, i que depèn d'accions o circumstàncies passades.
Nou!!: Urartià і Condicional · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Urartià і Consonant africada · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Urartià і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Urartià і Consonant dental · Veure més »
Consonant emfàtica
Una consonant emfàtica és un tipus de consonants pròpia de les llengües semítiques.
Nou!!: Urartià і Consonant emfàtica · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Urartià і Consonant glotal · Veure més »
Consonant gutural
Una consonant gutural és una consonant el punt d'articulació de la qual està a la part posterior del tracte vocal, usualment es consideren guturals les consonants uvulars, les faríngies, les epiglotals, les glotals, i alguns autors inclouen també les velars.
Nou!!: Urartià і Consonant gutural · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Urartià і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant sibilant
Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.
Nou!!: Urartià і Consonant sibilant · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Urartià і Consonant velar · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Urartià і Erevan · Veure més »
Ergativitat escindida
Lergativitat escindida és una propietat del sistema de marcatge de cas gramatical que presenten algunes llengües, consistent que en certs contextos els participants d'un verb transitiu es marquen o tracten sintàcticament com en les llengües ergatives, i altres contextos es marquen o tracten com en les llengües acusatives.
Nou!!: Urartià і Ergativitat escindida · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Urartià і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Estela (monument)
Estela de Badalona (Museu de Badalona) Una estela és un monument commemoratiu, amb forma de làpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra.
Nou!!: Urartià і Estela (monument) · Veure més »
Estela Kelišin
XX. L'Estela Kelišin trobada a Kelišin, Iraq, és una estela que conté un important text bilingüe assiri-urartià que data d'aproximadament 800 aC, i que va ser descrita per primer cop per Friedrich Eduard Schulz el 1827.
Nou!!: Urartià і Estela Kelišin · Veure més »
Gran Zab
El Gran Zab o Zab Superior (o) és un riu que neix al territori del Kurdistan del Nord prop del llac Van, i entra al Kurdistan del Sud, on desaigua al riu Tigris.
Nou!!: Urartià і Gran Zab · Veure més »
Hurrita
Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita era una de les llengües hurrourartianes.
Nou!!: Urartià і Hurrita · Veure més »
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Nou!!: Urartià і Hurrites · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Urartià і Imperi Aquemènida · Veure més »
Jeroglífics d'Anatòlia
Els jeroglífics d'Anatòlia són una escriptura logogràfica (ISO 15924.
Nou!!: Urartià і Jeroglífics d'Anatòlia · Veure més »
Khaldi
Khaldi (Ḫaldi) fou una de les tres deïtats principals d'Urartu.
Nou!!: Urartià і Khaldi · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Urartià і Llac Van · Veure més »
Llengües caucàsiques del nord-est
Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora.
Nou!!: Urartià і Llengües caucàsiques del nord-est · Veure més »
Llengües hurro-urartianes
Les llengües hurro-urartianes són una família lingüística preindoeuropea extinta de l'antic Pròxim Orient.
Nou!!: Urartià і Llengües hurro-urartianes · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Urartià і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Urartià і Llengües semítiques · Veure més »
Llengua aglutinant
Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.
Nou!!: Urartià і Llengua aglutinant · Veure més »
Llengua ergativa
Una llengua ergativa (o absolutiva) és aquella en la qual el subjecte de les construccions intransitives es marca de la mateixa manera que l'objecte de les transitives, i el subjecte de les transitives es marca en una manera diferent.
Nou!!: Urartià і Llengua ergativa · Veure més »
Llengua morta
elamita, que actualment són llengües mortes Una llengua morta és una llengua extingida que no es parla en cap comunitat en concret i no és la llengua materna de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits.
Nou!!: Urartià і Llengua morta · Veure més »
Luvi
El luvi era un idioma indoeuropeu parlat pels luvis o luvites, que se situa dins del grup de les llengües anatòliques.
Nou!!: Urartià і Luvi · Veure més »
Menua
Nom de dos reis d'Urartu.
Nou!!: Urartià і Menua · Veure més »
Neutralització (fonètica)
La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).
Nou!!: Urartià і Neutralització (fonètica) · Veure més »
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Nou!!: Urartià і Participi · Veure més »
Postposició
Una postposició és una partícula que s'afegeix darrere una paraula i que funciona de manera anàloga a una preposició, que es col·loca al davant.
Nou!!: Urartià і Postposició · Veure més »
Protoarmeni
El protoarmeni és una etapa primerenca, no verificada, de l'armeni, que ha estat reconstruïda pels lingüistes.
Nou!!: Urartià і Protoarmeni · Veure més »
Protoescriptura
Nature'' (30 abril 2003)Li, X., Harbottle, G., Zhang, J. & Wang, C. 'The earliest writing? Sign use in the seventh millennium BCE at Jiahu, Henan Province, China'. ''Antiquity'', 77, 31–44, (2003). La protoescriptura es refereix als primers sistemes d'escriptura que varen sorgir a Euràsia a principis del mil·lenni III aC, com a forma de desenvolupament basat en tradicions anteriors de sistemes simbòlics que no poden ser classificats com a escriptura pròpiament, però tenen moltes característiques molt similars a l'escriptura.
Nou!!: Urartià і Protoescriptura · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Urartià і Rus · Veure més »
Síncope (llengua)
La síncope és un fenomen fonètic consistent en la supressió d'un o més elements fonològics en l'interior d'una paraula.
Nou!!: Urartià і Síncope (llengua) · Veure més »
Segle IX aC
El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.
Nou!!: Urartià і Segle IX aC · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Urartià і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: Urartià і Semivocal · Veure més »
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Nou!!: Urartià і Sonoritat · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Urartià і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Tuixpa
Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).
Nou!!: Urartià і Tuixpa · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Urartià і Turquia · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Urartià і Urartu · Veure més »
València (lingüística)
La valència d'un verb indica el nombre d'arguments o complements obligatoris que aquest verb necessita per formar una frase amb sentit complet en aquella llengua.
Nou!!: Urartià і València (lingüística) · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Urartià і Van · Veure més »
Verb intransitiu
Un verb intransitiu és el verb que no exigeix ni admet complement directe.
Nou!!: Urartià і Verb intransitiu · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Urartià і Verb transitiu · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Urartià і Vocal neutra · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Urartià і 1826 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Urartià і 1850 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Urartià і 1882 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Urartià і 1963 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Urartià і 1970 · Veure més »
