Taula de continguts
32 les relacions: Acció (matemàtiques), Asteroide, Òrbita, Cinemàtica, Cometa, Corba, Efemèride, Electró, Espai, Estat sobirà, Física, Formulació hamiltoniana, Graus de llibertat (física), Llei de Stokes, Massa, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Moviment, Moviment brownià, Plana, Planeta, Principi d'incertesa de Heisenberg, Projectil, Recta, Satèl·lit artificial, Sòlid rígid, Sistema dinàmic, Teoria de control, Tir parabòlic, Torsió (mecànica), Trajectòria balística, Volum.
Acció (matemàtiques)
rotació en sentit antihorari de 120° al voltant del centre del triangle aplica cada vèrtex del triangle en un altre vèrtex. El grup cíclic ''C''₃ format per les rotacions de 0°, 120° i 240° actua sobre el conjunt dels tres vèrtexs.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Acció (matemàtiques)
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Asteroide
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Òrbita
Cinemàtica
El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Cinemàtica
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Cometa
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Corba
Efemèride
En astronomia i navegació celeste, una efemèride (pl. efemèrides; from llatí efemèride 'Diari', i grec ἐφημερίς) és un llibre amb taules que ofereix la trajectòria dels objectes astronòmics naturals així com dels satèl·lits artificials al cel, és a dir, la posició (i possiblement la velocitat) al llarg del temps.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Efemèride
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Electró
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Espai
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Estat sobirà
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Física
Formulació hamiltoniana
La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Formulació hamiltoniana
Graus de llibertat (física)
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Graus de llibertat (física)
Llei de Stokes
La llei de Stokes es refereix a la força de fricció experimentada per objectes esfèrics movent-se en el si d'un fluid viscós en un règim laminar de baixos nombres de Reynolds.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Llei de Stokes
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Massa
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Mecànica clàssica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Mecànica quàntica
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Moviment
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Moviment brownià
Plana
pàgina.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Plana
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Planeta
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Principi d'incertesa de Heisenberg
Projectil
Projectil per canó de 90 mm M33C Un projectil és un cos que s'expulsa, generalment amb una arma i que continua el seu moviment per la mateixa inèrcia per tal de colpir un objectiu.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Projectil
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Recta
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Satèl·lit artificial
Sòlid rígid
Un sòlid rígid és, en mecànica, un cos format per un conjunt de punts que sempre estan a la mateixa distància entre ells.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Sòlid rígid
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Sistema dinàmic
Teoria de control
El concepte del llaç de control per controlar el comportament dinàmic de la referència: es tracta de retroacció negatiua, perquè es resta el valor desitjat del valor mesurat per crear el senyal d'error, que és amplificat pel controlador. La teoria de control és una part de la teoria de sistemes que tracta la regulació.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Teoria de control
Tir parabòlic
Esquema d'un tir parabòlic. El tir parabòlic és un model de moviment, que estudia com es mou un cos llançat sota els efectes de la gravetat.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Tir parabòlic
Torsió (mecànica)
Barra de secció no circular sotmesa a torsió, en no ser la secció transversal circular necessàriament es produeix alabeo seccional. Biga circular sota torsió A l'entorn de l'enginyeria, torsió és la sol·licitació que es presenta quan s'aplica un moment sobre l'eix longitudinal d'un element constructiu o prisma mecànic, com poden ser eixos o, en general, elements on una dimensió predomina sobre les altres dues, encara que és possible trobar-la en situacions diverses.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Torsió (mecànica)
Trajectòria balística
La trajectòria balística és la trajectòria de vol que segueix un projectil sotmès únicament a la seva pròpia inèrcia i a les forces inherents al medi en el qual es desplaça, principalment la força gravitatòria.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Trajectòria balística
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Trajectòria (cinemàtica) і Volum