54 les relacions: Aranès, Arròs (Vielha e Mijaran), Arres, Arties, Arties e Garòs, Arties e Garòs (terçó), Aubèrt, Bagergue, Bausen, Betlan, Betren, Bossòst, Canejan, Casarilh (Vall d'Aran), Casau, Castièro, Consell General d'Aran, Decrets de Nova Planta, Eleccions al Consell General d'Aran, Es Bòrdes, Es Tersús, Escunhau, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Garòs, Gausac, Gessa, Irissa, Jaume el Just, Les, Marcatosa, Mont (Vielha e Mijaran), Montcorbau, Montgarri, Municipi, Naut Aran, Província de Lleida, Pujòlo, Quate Lòcs, Querimònia, Salardú, Transició democràtica espanyola, Tredòs, Unha, Vall d'Aran, Vielha e Mijaran, Viella, Vila (Vielha e Mijaran), Vilac, Vilamòs, 1313, ..., 1833, 1834, 1977, 1990. Ampliar l'índex (4 més) »
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Nou!!: Terçó і Aranès · Veure més »
Arròs (Vielha e Mijaran)
Arròs és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Arròs e Vila, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Arròs (Vielha e Mijaran) · Veure més »
Arres
Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus.
Nou!!: Terçó і Arres · Veure més »
Arties
Vista de Santa Maria d'Arties Arties (en castellá Artiés) és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Arties · Veure més »
Arties e Garòs
Arties e Garòs és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme.
Nou!!: Terçó і Arties e Garòs · Veure més »
Arties e Garòs (terçó)
Terçó d'Arties e Garòs, a la Vall d'Aran Arties e Garòs, antigament Arties, és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Nou!!: Terçó і Arties e Garòs (terçó) · Veure més »
Aubèrt
Aubèrt és una entitat de població que pertany al municipi de Vielha e Mijaran i a l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Aubèrt · Veure més »
Bagergue
Creu de Bagergue, conservada al MNAC. Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.
Nou!!: Terçó і Bagergue · Veure més »
Bausen
Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Nou!!: Terçó і Bausen · Veure més »
Betlan
Betlan és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Betlan · Veure més »
Betren
Betren és una entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.
Nou!!: Terçó і Betren · Veure més »
Bossòst
Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Nou!!: Terçó і Bossòst · Veure més »
Canejan
Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Nou!!: Terçó і Canejan · Veure més »
Casarilh (Vall d'Aran)
Casarilh és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran.
Nou!!: Terçó і Casarilh (Vall d'Aran) · Veure més »
Casau
Casau és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Casau · Veure més »
Castièro
Castièro, a la Vall d'Aran Castièro és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Nou!!: Terçó і Castièro · Veure més »
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Consell General d'Aran · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Terçó і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Eleccions al Consell General d'Aran
Les eleccions al Consell General d'Aran són convocades cada quatre anys, en la mateixa data que les eleccions municipals, per a renovar el Consell General d'Aran, òrgan de govern i d'administració de la Vall d'Aran i que és integrat pel Síndic d'Aran i pels consellers generals.
Nou!!: Terçó і Eleccions al Consell General d'Aran · Veure més »
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Nou!!: Terçó і Es Bòrdes · Veure més »
Es Tersús
Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.
Nou!!: Terçó і Es Tersús · Veure més »
Escunhau
Escunhau és un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Escunhau · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Nou!!: Terçó і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »
Garòs
Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Garòs · Veure més »
Gausac
Gausac és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Gausac · Veure més »
Gessa
Gessa és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran.
Nou!!: Terçó і Gessa · Veure més »
Irissa
Irissa o Lairissa és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, utilitzat com a divisió administrativa i com a circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Nou!!: Terçó і Irissa · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Terçó і Jaume el Just · Veure més »
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Nou!!: Terçó і Les · Veure més »
Marcatosa
Marcatosa, a la Vall d'Aran Marcatosa és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Nou!!: Terçó і Marcatosa · Veure més »
Mont (Vielha e Mijaran)
Mont (pronunciat Mún) és un petit nucli urbà situat a 1.235 metres sobre el nivell del mar, que pertany al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) i és pedania de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan.
Nou!!: Terçó і Mont (Vielha e Mijaran) · Veure més »
Montcorbau
Montcorbau és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Montcorbau · Veure més »
Montgarri
Santuari de MontgarriMontgarri, antigament un municipi, és una entitat de població del terme municipal de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Montgarri · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Terçó і Municipi · Veure més »
Naut Aran
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Naut Aran · Veure més »
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Nou!!: Terçó і Província de Lleida · Veure més »
Pujòlo
Pujòlo, a la Vall d'Aran Pujòlo és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Nou!!: Terçó і Pujòlo · Veure més »
Quate Lòcs
Quate Lòcs és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, actuant com a divisió administrativa i circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Nou!!: Terçó і Quate Lòcs · Veure més »
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Nou!!: Terçó і Querimònia · Veure més »
Salardú
Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) és una vila, cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Salardú · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Terçó і Transició democràtica espanyola · Veure més »
Tredòs
Tredòs és una entitat de població del municipi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) constituït en entitat municipal descentralitzada.
Nou!!: Terçó і Tredòs · Veure més »
Unha
Unha és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Unha · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Terçó і Vall d'Aran · Veure més »
Vielha e Mijaran
Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella.
Nou!!: Terçó і Vielha e Mijaran · Veure més »
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Nou!!: Terçó і Viella · Veure més »
Vila (Vielha e Mijaran)
Vila és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Arròs e Vila, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Terçó і Vila (Vielha e Mijaran) · Veure més »
Vilac
Església de Sant Feliu de Vilac Vilac és una entitat municipal descentralitzada de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).
Nou!!: Terçó і Vilac · Veure més »
Vilamòs
Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona.
Nou!!: Terçó і Vilamòs · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Terçó і 1313 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Terçó і 1833 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Terçó і 1834 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Terçó і 1977 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Terçó і 1990 · Veure més »