Taula de continguts
53 les relacions: Aranès, Arròs (Vielha e Mijaran), Arres, Arties, Arties e Garòs, Arties e Garòs (terçó), Aubèrt, Bagergue, Bausen, Betlan, Betren, Bossòst, Canejan, Casarilh (Vall d'Aran), Casau, Castièro, Consell General d'Aran, Decrets de Nova Planta, Eleccions al Consell General d'Aran, Es Bòrdes, Es Tersús, Escunhau, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Garòs, Gausac, Gessa, Irissa, Jaume el Just, Les, Marcatosa, Mont (Vielha e Mijaran), Montcorbau, Montgarri, Municipi, Naut Aran, Província de Lleida, Pujòlo, Quate Lòcs, Querimònia, Salardú, Transició democràtica espanyola, Tredòs, Unha, Vall d'Aran, Vielha e Mijaran, Viella, Vila (Vielha e Mijaran), Vilac, Vilamòs, 1833, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Veure Terçó і Aranès
Arròs (Vielha e Mijaran)
Arròs és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Arròs e Vila, a la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Arròs (Vielha e Mijaran)
Arres
Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus.
Veure Terçó і Arres
Arties
Vista de Santa Maria d'Arties Arties (en castellá Artiés) és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Arties
Arties e Garòs
Arties e Garòs és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme.
Veure Terçó і Arties e Garòs
Arties e Garòs (terçó)
Terçó d'Arties e Garòs, a la Vall d'Aran Arties e Garòs, antigament Arties, és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Veure Terçó і Arties e Garòs (terçó)
Aubèrt
Aubèrt és una entitat de població que pertany al municipi de Vielha e Mijaran i a l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Aubèrt
Bagergue
Creu de Bagergue, conservada al MNAC. Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.
Veure Terçó і Bagergue
Bausen
Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Veure Terçó і Bausen
Betlan
Betlan és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Betlan
Betren
Betren és una entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.
Veure Terçó і Betren
Bossòst
Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Veure Terçó і Bossòst
Canejan
Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Veure Terçó і Canejan
Casarilh (Vall d'Aran)
Casarilh és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran.
Veure Terçó і Casarilh (Vall d'Aran)
Casau
Casau és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Casau
Castièro
Castièro, a la Vall d'Aran Castièro és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Veure Terçó і Castièro
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Consell General d'Aran
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Terçó і Decrets de Nova Planta
Eleccions al Consell General d'Aran
Les eleccions al Consell General d'Aran són convocades cada quatre anys, en la mateixa data que les eleccions municipals, per a renovar el Consell General d'Aran, òrgan de govern i d'administració de la Vall d'Aran i que és integrat pel Síndic d'Aran i pels consellers generals.
Veure Terçó і Eleccions al Consell General d'Aran
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Veure Terçó і Es Bòrdes
Es Tersús
Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.
Veure Terçó і Es Tersús
Escunhau
Escunhau és un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Escunhau
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Terçó і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Garòs
Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Garòs
Gausac
Gausac és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Gausac
Gessa
Gessa és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran.
Veure Terçó і Gessa
Irissa
Irissa o Lairissa és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, utilitzat com a divisió administrativa i com a circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Veure Terçó і Irissa
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Terçó і Jaume el Just
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Veure Terçó і Les
Marcatosa
Marcatosa, a la Vall d'Aran Marcatosa és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Veure Terçó і Marcatosa
Mont (Vielha e Mijaran)
Mont (pronunciat Mún) és un petit nucli urbà situat a 1.235 metres sobre el nivell del mar, que pertany al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) i és pedania de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan.
Veure Terçó і Mont (Vielha e Mijaran)
Montcorbau
Montcorbau és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Montcorbau
Montgarri
Santuari de MontgarriMontgarri, antigament un municipi, és una entitat de població del terme municipal de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Montgarri
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Terçó і Municipi
Naut Aran
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Naut Aran
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Veure Terçó і Província de Lleida
Pujòlo
Pujòlo, a la Vall d'Aran Pujòlo és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Veure Terçó і Pujòlo
Quate Lòcs
Quate Lòcs és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, actuant com a divisió administrativa i circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Veure Terçó і Quate Lòcs
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments.
Veure Terçó і Querimònia
Salardú
Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) és una vila, cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Salardú
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Terçó і Transició democràtica espanyola
Tredòs
Tredòs és una entitat de població del municipi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) constituït en entitat municipal descentralitzada.
Veure Terçó і Tredòs
Unha
Unha és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Unha
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Terçó і Vall d'Aran
Vielha e Mijaran
Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella.
Veure Terçó і Vielha e Mijaran
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Veure Terçó і Viella
Vila (Vielha e Mijaran)
Vila és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Arròs e Vila, a la Vall d'Aran.
Veure Terçó і Vila (Vielha e Mijaran)
Vilac
Església de Sant Feliu de Vilac Vilac és una entitat municipal descentralitzada de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).
Veure Terçó і Vilac
Vilamòs
Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona.
Veure Terçó і Vilamòs
1833
;Països Catalans.
Veure Terçó і 1833
1834
;Països catalans.
Veure Terçó і 1834
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Terçó і 1977
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Terçó і 1990
També conegut com Terçons.